Tothom fuig, tothom corre, que ve el burgés i et vol fotre.
Pagès, menestral, comerciant, emprenador, propietari i empresari. Tots banyuts, ganuts i roba criatures de parvulari.
Oh!!! aquell discurs d'igualtat, progressisme i mori el capitalisme. Tots exigim ser iguals, tant li fot si has jagut com si has fet mil jornals.
Els més privilegiats a funcionari són col.locats i els més encantats per l'atur són enllustrats. No cal que corris, ni et moguis, ni arrisquis, no fos cas que amb Satanás et convertissis.
Vine, descansa que la mamella encara raja, cobrarem el subsidi i anirem a la platja.
No arrisquis, ni te la juguis que als treballadors pots molestar, no amassis bitllets liles mentre quedi gent a subsidiar. La poca vergonya del golafre per davant ha d'anar, sort que el progrés i l'esquerra els arriba a controlar.
Quan Catalunya hagim netejat, serem una regió d'igualtat. Ja ens fata poc, quasi ho hem aconseguit, lleialtat al tripartit.
Extremenys i catalans, andalusus i murcians. Cada dia més iguals, una mica més hispans.
-isme,-isme,-isme, visca el socialisme.Treballar, arriscar i suar ja són sinòmims de bandolerisme.
Acabo per tristesa, tanco per deixadesa, n'estic fart d'arriscar, de la teta vull mamar!!!
Aquesta setmana i gracies al progressisme i l'optimisme socialista de la ministra Aído, molts homes han deixat de tenir relacions sexuals amb les seves dones a tot l'estat espanyol.
La ministra es va gastar una morterada perquè totes les dones espanyoles sabessin que allà, a la patatona, hi tenen una cosa que es diu clítoris, i que resulta que és com engegar el Dragon Khan, però en bèstia, que aprima i no fa caure les dents si s'en abusa d'ell...
Ah!! collons què els hi ha ensenyat?
Forns de pa, carnisseries, mercats... ni una dona enlloc. Totes a casa, estirades, suades, més primes...
Ja només ens faltava això. Els homes al atur i elles a casa apretant-se el botonet i deixant els deures marito-conjugals per fer...
Sort que a Mataró, l'alcade socialista aquesta mateixa setmana donava pemisos a una macro casa de senyoretes de moral despistada... ai l'às!!! avui l'ha denegat.
Què en farem de tants i tants homes amb la capacitat testicul.lar desbordada, al atur i veient com s'enfonsen les seves families per les noves aficions "digitals" (les menys sofisticades) de les seves esposes, mares i filles?
Gosen demanar eleccions anticipades tant a Catalunya com a Espanya. Posen a la crisi econòmica interplanetaria i la "suposada" inoperància tripartita i socialista com a excusa...
Que potser els albanesos, haitians, sudanesos o afganesos en demanen d'eleccions anticipades? En tots aquets països la situació és molt pitjor que a Catalunya i la gent no fa ni la meitat de fressa que tota aquesta colla de "neocons", dretans i barratinaires que volen usurpar el que les urnes han donat al "progressisme il.lustrat" que gràcies a Déu avui ens governa.
Ni els U.S.A ens han envaït, ni tenim una guerra civil, a Tirana les passen encara més canutes que a "Castefa", i el millor de tot: El Tripartit té fil directe amb la Moreneta, que fa ploure quan es necessita i ens guarda de terratrèmols (parlo dels geològics). Què més voleu catalans?
Els mèrits acumulats; hipermegagal.làctica llei de la dependència, el "quasiestatut" a prova de ribots i amb blindatge anti tomahaks, l'extrasuperhiper finançament, les Virgueries o l'indispensable i megaxupi nova llei electoral que vol estalviar que els esforçats pobladors de comarques ens hagim de molestar en votar (que altre feina tenim).
Què més voleu catalans?
Tenim als millor homes i "col.locats" als llocs per els que han nascut.
Molt Honrable, Don José Montilla: Un líder, l'autèntic cervell d'aquest govern, doctorat en "arrimamemts paquetils" enginyer de "paletitzacions i amuntagaments de cautxu encès", un lluitador i exel.lent orador estudiat i admirat per el seu do en la comunicació d'idees i guardonat amb el prestiós premi internacional: "Iznajareño predilecto"
Més honorable Ernest Benach: Peça clau en l'extermini de les romagueres, les ortigues i els cactus verenosos i lluitador incansable de l'ordre dels "Pesaments i geranis de les terres del Ebre". Llicenciat en buganvilleria clàssica i biòleg especialitzat en tràmencs i l'art de la resclonaria.
Excel.lentísim i més honorable Joan Puigcercós. Prohom admirat, diuen d'ell que és una maravella de la natura, un portent físic, al que les males llengues han acusat injustament de posar-se 4 parells de mitjons en la zona del entracuix. Atleta de jove i encara recordman del Pirineu en ventes de mozarel.la i refrescos de cola.
Honorable camarada-conseller Joan Saura: El linx del govern. El bulb raquidi i la medul.la espinal del tripartit. Doctorat en lectures de comptadors elèctrics i destacat per aplicar el fengxui en les tasques de rescat de bombers en perill extrem.
Amb consciència de salvador del poble i defensor a mort de les ànimes de càntir, és propulsor de la "marxa enrrera" en tots les carreteres catalanes.
Potenciador extrem del prestigi del cos de Mossos d'Esquadra. Ha Substituït en l'imaginari català l'imatge de Serrallonga, per les dels mossos. Posant-los a demanar almoïna en tots els camins, carreteres i vies catalanes i sempre per donar als pobres i desvalguts.
Sageta castigadora d'empresaris sense ànima, industries contaminadores, capital endimonïat i emprenadors sense escúpols que tant mal han fet a Catalunya.
Feia més d'un any que no agafava un llibre. Cansat, enfeinat i buscant distraccions més còmodes no trovaba el moment per acabar cap dels llibres que tinc començats.
El diumenge passat al mig d'un àpat em varen posar en un compromís, m'havia de llegir un llibre en menys d'un mes. He de dir que el "contracte" també tenia i té la seva part gratificant, tot i que al principi em va sobtar, ara m'omple d'orgull. Estic molt content d'haver descobert "Xocolata desfeta".
En el que en aparença pot semblar un llibre d'autor fet per a virgueros, estudiosos i malabaristes de la literatura, resulta ser un orgasme de llengua catalana. Una finestra oberta on tothom pot embrutar-se el morros, disfrutar i riure amb 123 tipus diferents de xocolata.
Ara que ja l'he llegit (en poques hores) vull donar les gràcies a qui m'el va proposar de llegir. Li vull agraïr que m'hagi plantificat davant els nassos un treball bàsic i necessari per el català, una eina que com a catalanoparlant em serà molt ùtil. Un llibre que segurament passarà a la història de la llengua com una referència. 123 formes de trempar, d'estimar, d'autoafirmació i certificació de l'excel.lent salut i recursos del nostre tresor.
Un cop de moral per tots els catalans i una lliçó magistral.
