La Casa de la Bomba

PARANOICA I DESPENTINADA

2012-01-15T09:03:00.000+01:00

L'espectacle protagonitzat ahir per una colla de mossos sindicalistes no fa més que certificar que en aquest país, Catalunya, no hi ha respecte per res i el pitjor de tot és que ni anem en camí de la solució ni hi anirem.

Un país que està sotmès a un altre de fa 300 anys, en el que més de la meitat de la població té arrels fora del territori, on la classe política es mostra incapaç de fer valer els drets democràtics dels seus administrats, i que està infinitament més preocupada per assegurar-se una menjadora que per la gent, un sistema judicial que com a mínim és sospitós de poca diligència i uns serveis socials dignes de la depressiva Grècia sostinguts amb uns impostos propis de la mateixa Suècia, fan que la societat hagi perdut el nord. Catalunya està molt malalta, és com una boja despentinada.

Catalunya rodola caòticament cap a l'abocador de països desapareguts, per les greus dificultats del moment econòmic, però també, per la greu crisi social que pateix.
No tenim líders admirats, no tenim autonomia fiscal, mig país parla en altres llengües i la totalitat de la societat s'ha aplicat aquella màxima que diu; "marica l'últim".
Els que menys han aportat exigeixen tots els drets i més, els que més tenen aferrats a un sistema que només els convé a ells, i al mig de tot això, una gran massa desorientada de pagafantes i sodomites no consentits que comencen a mirar a dreta i esquerra amb les dents apretades, perquè veuen que els han estafat.

Quan un país és fort és per el respecte dels seus ciutadans cap a l'administració, però el respecte es guanya dia a dia i els estaments oficials que representen a Catalunya han demostrat que no tenen ni el lideratge, ni l'autoritat, ni el respecte dels seus propis treballadors, que són els qui han de transmetre tots aquests valors i actius a la societat.

Avui Catalunya és com una esquizofrènica, paranoica i despentinada que la mama a 3€.

The Nomads; She Pays the Rent

2012, PRINCEPS NAMQUE

2012-01-02T21:19:00.001+01:00

Des del segle XI i fins la Nova Planta del primer Borbó, els catalans han hagut de respondre a la crida del Princeps Namque, un usatge impositiu i d'obligat compliment, sempre en defensa del país. Aquest usatge tenia -al meu entendre- dues grans virtuts.
1) Cridava a tothom a la defensa del país en cas de perill i no es podia obligar a ningú a sortir del territori, no era imperialista.
2) El rei, príncep i més tard altres estaments que el l'invocaren havien de ser dins el país, per anar al davant d'aquesta defensa.

Es evident que l'ofegament econòmic espanyol, l'espoli fiscal i la imposició cultural i legislativa que pateix Catalunya són una veritable amenaça per el benestar de les nostres families, la nostra societat està seriosament en perill.
Encetem aquest 2012 amb una majoria absoluta del PP, amb diverses sentències dels alts tribunals espanyols pendents de tancar-se desfavorablament per nosaltres, com l'escola en català.
L'estat espanyol ni compleix, ni ha complert mai les seves pròpies lleis i obligacions respecte a Catalunya, recordem el fons de competitivitat pendent i les infrastructures compromeses i signades mai començades.
La crisi i l'arribada del PP no farà més que agreujar els nostres problemes i és aquí on el nostre President, l'Artur Mas hauria d'invocar el Princeps Namque i posar-se al capdavant del seu poble per defensar-lo. En cas contrari corre el risc d'emular al Marqués de Santa Coloma i Virrei de Catalunya, en Dalmau de Queralt i Codina.
La Nova Planta ens va treure les eines legals i les armes, però 300 anys després l'autodefensa del país continua sent un instint molt viu dins de Catalunya i penso que estem arribant al límit del que pot suportar la dignitat. Ja no podem sostenir més pes

President Mas no esperi que siguem els catalans qui invoquem el Priceps Namque, fagi-ho vosté i canalitzi l'energia d'un poble ja no només emprenyat, m'atreviria a dir que en molts casos rabiós. El nostre deure com a catalans és defensar-nos i jo no tindré cap dubte quan em toqui fer-ho.

2012, Princeps Namque i recuperem el que ens han robat.

The Attack, Simpathy for the Devil

QUI SÓN ELS FRIKYS?

2011-12-25T09:27:00.002+01:00

Els seguidors dels partits majoritaris al Parlament de Catalunya han posat de moda l'expressió "independentisme friky" per denominar a aquelles opcions polítiques minoritaries (de moment), que a més de la independència busquen la regeneració politica per la via de la transparència, l'honorabilitat i la rectitud democràtica ben entesa.
S'en riuen i en fan mofa.
-On van amb 3 Diputats?
-Què s'han pensat que són aquests?
-Ressentits!!!
-Il-lusos!!!
Llavors comença la seva explicació; és que les coses s'han de fer quan la societat estigui madura... és que encara no tenim una majoria social prou ample... és que la política és molt més complicada... és que hem de vigilar per els interessos de tothom... és que, és que, és que.

En realitat el que més els molesta, és que aquests "frikys" els estan recordant i alhora fent públic que la opció del pactisme autonomista que porten exercint les forces catalanes durant 30 anys és morta. I que a més té gepa, va coixa, és plena de berrugues i pateix símptomes greus de poliomelitis.

Quin futur els espera a molts dels nostres polítics dins una Catalunya sobirana i blindada a aquestes malformacions i enfermetats del decadent sistema polític català actual?
Com justificarien la pèrdua de temps i d'oportunitats per els catalans durant aquests darrers 30 anys?
De què viurien molts d'ells?
Val la pena arriscar el seu estatus econòmic i social tot buscant la plena sobirania per Catalunya i els possibles riscos que els comportaria a ells?

Espanya no és viable sense la aportació de Catalunya, ni en moments de certa bonança econòmica. De veritat algú es pensa que en moments de crisi i recessió Espanya acceptarà que Catalunya és quedi amb una part important dels 20.000 milions anuals que ens estan xuclant?
Penseu que el teixit productiu català i els seus treballadors poden esperar gaire més temps per no ser espoliats dels pocs recursos que ells generen?

"molta gent anomena friqui qualsevol persona que, per excèntrica i extravegant, resulta ridícula" ( ara no estic parlant de Núria de Gispert, eh!!!)
Avui qui és més extravagant i excèntric? Qui vol continuar patint igual o més, o qui preten millorar, encara que la única via de millora signifiqui transgredir

Jo no sé si els "independenstistes frikis" tindrien la capacitat per fer un Estat català tan net de vicis ocults com pregonen, estaria per veure.
Del que n'estic seguríssim és que de continuar amb les pràctiques polítiques actuals no ens en sortirem de cap manera.

Qui són els Frikys?

The Attention; Ace Face

MAMARRATXOS!

2011-12-04T10:10:00.001+01:00

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ens ha deixat dues mostres de la seva capacitat de decisió i la rectitud i bon fer dels seus grups majoritaris.

D'entrada la seva Presidenta, na Núria de Gispert (UDC) ha conculcat la llibertat d'expressió prohibint parlar d'espoli fiscal o robatori per part d'Espanya, a petició d'un grupuscle ultra-espanyolista del grup mixt. Fins i tot va ser ovacionada per la minoria parlamentaria ortodoxa espanyola, PP i 3 diputats hispano-talibans.
Alfons López Tena (SI) va ser reprovat per el mateix parlament quan va intentar denunciar les nules capacitats i les mamarratxades de la segona màxima autoritat del país o cosa que tenim seient en la presidència del Parlament.
Seguidament amb els vots favorables de la majoria s'aprovava l'entrada de l'ex-president de Catalunya al senat espanyol, fet sense precedents, digne d'una fam voraç per el pressupost públic al que s'han acostumat els nostres representants.

El respecte es guanya, no s'exigeix i menys quan els actes de qui l'exigeix són com a mínim sospitosos de endogàmia i defensa dels interessos dels propis partits i en detriment del país en general.

Es evident que el país és a un pas de l'abisme o la sacsejada social i les nostres autoritats no se'n han adonat i si ho han fet, segueixen posant-se ells per davant del país i els drets bàsics de la democràcia, que encara és més greu.

Mal llamp us partís de foc, mamarratxos!

Chuck Berry; Oh Baby Doll

VAGARRASSOS, AMB IL.LUSIÓ!

2011-11-27T08:12:00.001+01:00

Catalans i catalanes el nostre gran timoner i guia espiritual-i-electoral ens demana posar-nos al capdavant de la gran nació espanyola. Ens demana salvar-la i així ho hem de fer, som els escollits.
Es el nostre deure assegurar que els andalusos es puguin canviar de sexe gratuïtament encara que nosaltres no poguem mantenir els nostres hospitals. Què és més important, tenir pediatres per els nostres fills o que un andalús quedi traumatitzat de per vida al no poder col.locar-se uns pits de la mida 110? Evidentment a Catalunya en tenim molts de nens -ens en sobren- i si cal, els sacrificarem -per major glòria del país- per el projecte d'amor i solidaritat interterritorial que és Espanya.
Heu pensat mai en com d'agraïts ens estaran els extremenys a mida que els seus nens en edat escolar rebin el seu ordinador portàtil amb l'enganxina "desde Cataluña con amor"? Treurem una hora de classe diària i a algun professor (a poder ser un pollós sindicalista) i ajudarem Extremadura!! és el nostre deure. A més, penseu que els estudiants catalans una vegada acaben les seves carreres universitàries tenen la gosadia de marxar a treballar a Anglaterra o Alemanya i de què serveix això a Espanya? de res!
Que els catalans hàgim de pagar per circular per vies ràpides és normal! Com ferien les autovies a Castella-La Taca? i a més a més, apujarem els nostres carburants perquè a Astúries tenen drets, també!
I dels pobres murcians que paguen l'aigua a meitat de preu que nosaltres i no en tenen prou? Res!! això s'ha d'acabar. Apujarem el rebut de l'aigua solidaritzant-nos amb els que no en tenen i els dia que ens demanin dutxar-se amb Gin-tonics de Hendrix amb Fever Tree o regar les tomates amb Jack Daniel's tinguem prou caixa per tirar endavant tots aquests projectes per la modernor d'Espanya.

Catalans i catalanes, no us queixeu quan no veieu sortida als vostres negocis i us trobeu a l'atur... aguanteu i penseu en les males estones que passen les grans empreses espanyoles quan han de prejubilar als 48 anys als seus empleats. I no feu cas quan us diuen que les cotitzacions a Catalunya són més cares, és mentida!!!
Penseu que els temps i tràmits alhora de crear una empresa en la nostra gran nació (Espanya, esclar!) ja som just una posició per darrera del Congo i anem escalant... aviat atraparem a Etiopia i llavors anirem a per Somàlia.
Gireu l'esquena a aquells que veuen en la fuga de cervells un mal, no ho és, no. Ja importarem pakistanís, afganesos i Iemenites que tenen apamat tot l'Alcorà i ens serviran de traductors i ens ajudaran a regatejar preus quan venem Catalunya a la Qatar fundation, heu de ser positius.

Vinga a treballar amb il-lusió, vagarrassos!

The Pretty Things; S.F Sorrow Is Born

EL MEU CUL

2011-11-12T09:17:00.001+01:00

Ja tinc decidit a qui votaré el proper 20N. Puc triar entre moltes i diverses opcions polítiques. Des d'un tall rodó de vedella, a un prospecte de trankimazin, a una banderola de Sant Jordi, o fins i tot, una imatge de zoofilia sodomística tàntrica... Però votaré al meu cul.

Jo sé que el meu cul, davant la majoria absolutíssima de PP serà capaç de negociar el mateix pacte fiscal que en Duran i Lleida i en Bosch junts, o la mateixa cobertura social que el PSZZZZ i IC-Verds, i que revitalitzarà l'economia catalana molt millor que el PP i CiU.
La capacitat negociadora de 1.000.000 de culs serà la mateixa que la d'un milió de vots a qualsevol partit, amb l'afegit, que un milió de culs criden infinitament més l'atenció que les estudiades i encarcarades corbates dels aspirants a ser escollits.
Considero, que votar al meu cul, és una escopinada a la cara al sistema polític espanyol exercint el meu dret a vot. No crec en Espanya, ni en el seu sistema polític i no se'm acut cap millor manera de fer caber dins un sobre el meu amor per ella.
Tinc un cul molt digne i de bastant bona presència, prestància i sempre hi és quan el necessito. I el més important de tot, el controlo jo i sempre sé allà on és.

Aquestes eleccions espanyoles no van amb mi, no m'hi volen ni jo vull compartir res més amb ells, prou. Després del 20N, a l'endemà mateix, Catalunya haurà de començar el seu camí i jo em taparé el meu bonic cul i em disposaré a posar-hi matèria gris i testosterona per no haver de tornar a votar al meu cul, que tot i ser molt digne, no deixa de ser un cul.

The Vibrators; Baby Baby

BUP! BUP!

2011-10-30T07:33:00.000+01:00

Exemplars de mascle i femella de catalans, passejant lliurament

Bon dia subhumans catalans.
Avui m'he aixecat eufòric i agraït a les paraules d'en Peixos Barba, castellà, advocat, jurista, redactor de la Constitució del 78, socialista, humorista, mamon del sistema, fill de puta i mortalla de la transición española de las JONS.
Subhumà català -o resident en aquesta pestilent terra-, tant l'hi fot si et dius Pérez o Puig, tant l'hi fot si votes al PP o a les CUP, has de saber que com a tot gos, tens amo. I t'ha de quedar molt clar que l'amo et suporta perquè tens una funció, pagar. A gust de l'amo ja series mort, perquè la teva vida no té més valor que el d'una merda punxada en un pal, però mentre l'amo et necessiti no et bombardejarà, ni t'exterminarà. De moment, tranquil gosset, tranquil.
Els qui no haurien d'estar tant tranquils són els portuguesos que en qualsevol moment i per designi de la superioritat divina dels castellano-espanyols es poden veure immersos en un canvi de cromos.
S'han pensat els portuguesos que aquella guerra del s. XVII, en la que varen expulsar als castellans els donava dret a estar tranquils en el seu propi Estat, doncs no!!! segueixen sent subhumans, també.
Es evident que no es poden comparar les morts d'ETA o el bombardeig franquista de Guernika als bombardejos de Barcelona, en aquests últims només morien subhumans i en els altres vam haver de lamentar la pèrdua de persones humanes espanyoles.

Jo l'entenc... i és que ha de ser molt pesat i extenuant haver d'estar constantment recordant als catalans que la democràcia és llibertat per escollir, però que tot té un límit, fins i tot la paciència dels espanyols amb les seves bèsties.
Per molt que aquests polls resucitats et rendeixin 20.000 milions d'€ ben nets cada any, la hidalguia i l'honor de l'Imperi castellà i la seva supremacia han de defensar-se dels animals que mosseguen la mà de qui els hi dona el menjar - i els perdona la vida-.

Davant l'atual situació de crisi econòmica i política a l'Espanya castellana actual, cal trobar solucions i culpables. I és el deure de tot espanyol de bé assenyalar amb el dit als qui hauran de pagar-ho, els culpables.
Engabieu a les bèsties i reduïu-los la dieta a pa i aigua!!

Els Putus amos; I'm Free

El Dictat

2011-10-23T08:09:00.000+02:00

No sóc malfiat, m'agrada viure tranquil pensant que la gent actua de bona fe sempre... Però hi han coses realment complicades d'entendre.
Gairabé 50 anys de lluita armada contra l'Estat espanyol i han de declarar la seva fi un mes abans d'unes eleccions estatals? Unes eleccions on el partit que governa ho té francament malament, ja no per guanyar, si no per arribar als 100 diputats.

Què voleu que us digui? D'entrada em sembla perfecte la fi de la violència, però per altre banda em fa sospitar que han sigut els aparells de l'Estat els qui han dictat la fi d'ETA... I si han dictat el final, què més deuen haver dictat?

The Indikation; London electricity

2011-10-08T08:21:00.000+02:00

Aquesta setmana s'han vessat rius sencers de tinta opinant sobre la decisió de SI de no presentar-se a les eleccions del 20N, com a vassalls d'Esquerra.
El que es va presentar com una gran coalició independentista només ha aconseguit que Reagrupament tornés a casa... Ni la CUP, ni SI, ni els independentistes de CiU, només Esquerra i Reagrupament.
Per més inri es presenten a les eleccions estatals per aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal, no la independència, en competència directe amb el gran il.lusionista Duran i Lleida.

Tant Junqueras, com Alfred Bosch van propiciar un augment de l'euforia en el món sobiranista català. Eren la renovació a Esquerra, eren el resurgiment d'ERC. Finalment l'aparell de la "nova" ERC va decidir que la ùnica petició de SI era inasumible. La petició era; fer rotatoris als parlamentaris, tal i com ja fa ERC al Parlament Europeu. El programa, els caps de llista, el nom... tot era ERC i el demés una plataforma de suport, un simple vassallatge al partit de Companys i Macià.
Mica en mica s'han anat fent públics els noms dels caps de llista de cada demarcació. A Girona Teresa Jordà i Jordi Casadevall com a 1 i 2. A Tarragona l'hiperamortizat alcalde de Montblanc, en Pep Andreu i a Lleida està per determinar. Ja sabíem que en Bosch i en Tardà serien els dos primers per la capital.
Tot ells molt respectables i lloables, però al meu entendre no representen cap renovació profunda, la necessària per fer creíble el pas d'Esquerra a ERC.

La unitat sobiranista no ha estat possible, però no és cap tragèdia, ja que a Madrid pocs resultats obtindrem de cares a la independència. Es a Barcelona on els catalans ens independitzarem. I ho farem després de cremar alguna etapa més.
La crisi econòmica s'aguditzarà encara més, el Govern espanyol es negarà en rodó a cap pacte fiscal, el PP recentralitzarà (o ho intentarà) moltes competències autonòmiques. Llavors serà el moment de la unió; CiU, Esquerra, SI, Rcat, la CUP, sindicats, organitzacions empresarials, societat civil, llavors tothom s'haurà de posicionar.

Veig desproporcionades les crítiques a SI veient l'actuació dels demés. Donem temps al temps i que la fruita s'acabi de madurar. I que tothom assumeixi els seus errors, des de CiU i Esquerra, al ùltim mico.

The Nerves, When you find out

WITHOUT WORDS

2011-09-20T23:50:00.002+02:00

SPAINS SECRET CONFLICT subtCAT from Endboard on Vimeo.

VOSTÈ JUTGI

2011-09-17T13:27:00.000+02:00

Crec en la propietat privada, en el comerç, en el lliure mercat en igualtat de condicions, en l'economia productiva, en el bens tangibles i crec en la inversió de capitals en empreses per consolidar-les i crear riquesa.
D'aquí neixen les societats avançades amb capacitat per cuidar i mimar a les seves poblacions, amb les polítiques de benestar social.

Tot això regulat i legislat molt bàsicament amb un parell o tres de principis.
Honestedat, en el sentit més ampli de la paraula. Igualtat de condicions per tothom en tot moment i penalitzant molt durament el mercadeig d'influències i les inversions especulatives a molt curt plaç que poden donar com a resultat l'esfondrament dels mercats.
La honestedat és la que fa que al final de la transacció mercantil totes les parts en surtin beneficiades i la satisfacció aporti confiança per seguir movent capitals, amb la consegüent creació de riquesa.
La igualtat de condicions també aporta la confiança necessària per engegar nous projectes que renovaran i regeneraran amb idees noves el sistema en general. Penalitzant molt durament les accions que pretenguin actuar en avantatge sobre els demés amb monopolis, mercadejant amb influències polítiques o legislatives i les que s'aprofitin de privilegis, trampes, evasions o reduccions fiscals i que causin perjudicis a la competència o als seus mateixos treballadors.

O rectifiquem i aviat i comencem a aplicar algun (o tots) d'aquests conceptes o la nostra societat de pau, treball i protecció social serà en perill.
El més escandalós de tot és que permetem que els nostres personatges públics i polítics campin amb tota impunitat fent ús de moltes d'aquestes males pràctiques.
No podem permetre que els 7 últims secretaris d'estat per l'economia als USA hagin estat tots directius d'una mateixa entitat bancaria americana coneguda per els seus grans moviments de capital a curt termini buscant l'enriquiment ràpid i causant tremolors per allà on passen.
Gordon Brown va intentar fiscalitzar aquests moviments i a l'endemà tenia al mateix secretari d'estat per economia dels USA a Londres...
Es del gènere tonto permetre els avantatges fiscals que tenen les empreses a Irlanda (recordem que allà s'han instal.lat grans multinacionals en aquests últims anys) i que posteriorment tots els europeus hàgim hagut de pagar el rescat de l'estat Irlandès.
De la competència deslleial xinesa o russa no en parlaré, ja que això mereix un capítol apart.

Acabo demanant penes de treballs forçats a Sibèria fins la setmana dels tres Dijous per dos exemples ben espanyols.
Els lobbies de poder espanyol no varen permetre que Gas Natural comprés Endesa i al final va acabar a mans de la Italiana Enel, que a la vegada és en mans del Govern Berlusconi. Avui paguem l'electricitat exageradament més cara que fa 4 anys (algú ho havia de pagar i més quan la companyia és en situació de monopoli)
El ministre que va propiciar aquella transacció, el senyor Solbes, forma part del consell d'Enel des de fa pocs mesos.
Barrick Gold (potència mundial en la producció d'or) acaba de fitxar com assessor a Don José Maria Aznar. Aquell ex-president de govern espanyol que avui encara cobra del depauperat erari públic espanyol.
Aquell president que es vanagloria d'haver iniciat l'esclat del totxo, presentat-lo com a un valor a l'alça i com a gran refugi de capitals s'ha passat al sector aurífer. Sector que durant el 2010 va veure augmentar en un 25% el preu de la matèria primera i que en el que portem d'any ja l'ha augmentat un 35%...

Vostè jutgi.

The Samall Faces; I'm only dreaming

ENS HAN DECLARAT LA GUERRA?

2011-09-03T09:13:00.000+02:00

Estic convençut que ens han declarat la guerra de la mateixa manera que han reformat la Constitució, per la porta del darrera. I aquí esten entestats en mirar cap a l'altre costat.

Amb la transició es va legalitzar l'assaltament econòmic als catalans i així portem més de 30 anys, el resultat és avui evident; ningú pot suportar un espoli fiscal d'un 10% durant més de trenta anys sense pagar-ho molt car. Ja veiem com tenim l'antigament ric i pròsper sistema productiu català, agonitzant.

Una vegada els espanyols s'han arrancat el sentiment de culpa per les atrocitats del passat, han apretat l'accelerador del centrifugador. En poc temps han deixat sense arguments als "bons catalans plens de seny" que frisaven per l'encaix.

Han potinejat i modificat al seu gust un Estatut sorgit per sufragi a Catalunya. Primer el Congrés espanyol i després un grupet de magistrats posats a dit per el partit únic PPSOE. L'excusa era l'inconstitucionalitat del mateix i evidentment la seva constitució no es podia modificar de cap manera per els catalans. Però vet aquí que per una alemanya i un francés sí que es podia fer, i sense cap mena de consens. A més s'ha fet en una setmana i en ple mes d'Agost. Entre altres coses s'ha eternitzat l'espoli a Catalunya i s'ha posat per davant el pagament del deute exterior al Estat del benestar.

Encara no calmada la seva sed conqueridora, el mateix dia un altre tribunal ple d'espanyols ens deia que la nostra llengua, la catalana no havia de ser vehicular a l'ensenyament dinamitant el sistema educatiu català.

Es evident que s'han proposat exterminar-nos com a poble i no tenen cap rubor, ni cap contemplació. La màquina és imparable i demolidora.

Hem de vestir un exèrcit i molt rapidament, la situació ho reclama urgentment, ens han declarat la guerra.

The Jet; Rollover DJ

QUINA GRAN REFORMA

2011-09-01T00:21:00.002+02:00

No vull entrar a valorar la evident incapacitat democràtica en les formes de com s'ha modificat el que era immodificable, sagrat i inviolable. Ho han fet per la porta del darrera i com uns assalta iaies, però he dir que després de llegir el texte que s'ha afegit a la Constitució he de reconeixer que no està gens malament.

No està gens malament, ja que si l'argument per tal reforma era la credibilitat dels mercats l'han errat per complert. Almenys a mi, i per el que conec als espanyols l'article que deixa la porta oberta a saltar-se aquest dèficit por motius de força major com: catàstrofes o recessions econòmiques (i què estem vivint avui?) no m'inspira res més que: tu deixa'm els calers que quan et giris te la clavaré fins la campaneta. I així cal advertir als inversors internacionals des de Catalunya...
Aquest article sol destrossa tota la credibilitat amb la que intencionadament s'havia perpetrat l'engendre.

I per altre banda, Si es posen a fer-se els escrupulosos amb el dèficit i com que la situació econòmica no té cap símptoma de millora almenys dins els propers 3-4 anys, amb les administracions que ja no es podran endeutar, i per tant invertir i fer girar la roda de l'economia i la creació de llocs de treball acabaran d'agreujar els seus propis problemes estructurals de dèficit i atur crònic. I amb això a les mans no dones cap garantia de pagament a ningú.
Arribats a aquest punt, el que intenta cobrar és pot plantejar diverses qüestions com: I si faig bocinets al porquet i intento recuperar el capital per parts abans de perdre-ho tot o allargar massa els temps en els reintegraments? Poso a una banda les parts bones i les faig generar rapidament, mentre mantinc les parts gangrenades en quarentena i així almenys m'asseguro cobrar una part?

Entre una cosa i l'altre quasi que em permeto de felicitar al PPSOE per l'ajuda (encoberta i involuntaria, tot sigui dit) a la promoció de la independència de Catalunya. Penseu que fins i tot en Duran i Lleida s'ha vist obligat a gesticular estar dolgut per un trancament del pacte constitucional, segons ell. Verge Maria Santíssima! Visca la reforma, visca el PPSOE!!!

Zvonimir&Wolfang; Set Me Free

TOT EL QUE VULL

2011-08-25T08:09:00.000+02:00

El partit únic espanyol, el PPSOE ha acordat una reforma "exprés" de la sagrada constitució espanyola del 78 a petició dels veritables sobirans d'aquest Estat espanyol, els compradors del deute.
Alemanys i francesos volen garanties de cobrament dels bons i el deute espanyol ja adquirits i dels que hauran d'adquirir en un futur. Sembla ser que exigeixen que sigui la constitució espanyola la que fixi el sostre d'endeutament de les administracions públiques, tal i com està fixada a la constitució alemanya. Tot i que els mateixos alemanys també tenen fixat el sostre d'aportació fiscal a la solidaritat estatal alemanya, que és un d'un 4%, al estat espanyol ningú en parla d'això, ni en parlaran tampoc.
Ras i curt, Espanya ens dirà als catalans fins a on ens podem endeutar, però NO es limitarà l'espoli fiscal. Per tant, ens podran escanyar tot el que els hi convingui i més.

Als catalans se'ns ha negat una interpretació constitucional oberta i molt menys se'ns ha permès cap reforma del sagrat texte, al.legant que era la totalitat del poble espanyol qui tenia la potestat per fer-ho i qui tenia la veritable sobirania nacional espanyola... ja ho veieu.
Amb aquesta reforma sense referèndum, menys del 50% dels espanyols (PPSOE), pretén decidir a exigència dels mercats el nivell d'escanyament i de serveis que podrem disfrutar els catalans i ho faran per collons, no els cal la democràcia.

De retruc es certificarà l'impossibilitat d'un nou pacte fiscal beneficiós per Catalunya, ja que com les faves comptades, algunes CC.AA espanyoles s'haurien d'endeutar més per seguir donant els serveis als seus ciutadans. No hi ha diners per tots. D'on els treurà Espanya? jo ja ho sé, per això asseguro que amb aquesta reforma s'acaba el pacte fiscal proposat per CiU.
Des de el lobby d'amics d'en Duran i Lleida lluny d'agafar-s'ho malament per el clar perjudici que suposarà a Catalunya i per la manera gens democràtica, ni elegant de fer-ho sembla que estan disposats a llegir-se la proposta del PPSOE. El Conseller Mas-Colell, de moment, només demana que sigui Catalunya qui pugui fixar el seu sostre d'endeutament... i ningú ha dit res, almenys fins avui, de fixar el sostre de solidaritat o espoli fiscal.

La reforma constitucional serà aviat, abans que el senyor ZP deixi el seu càrrec, la faran de manera exprés, ràpida, com els tril.lers que mouen els vasos com llampecs perquè no es pugui veure on és la piloteta i el resultat serà, apart de controlar la despesa de les taifes espanyoles (que mai varen reclamar ser-ho) la plasmació constitucional del atracament i l'espoli fiscal a Catalunya, a més, de certificar que els catalans no tenim cap respecte constitucional ni democràtic dins Espanya. I CiU diu que està disposada a estudiar la proposta.
Després d'això una majoria absoluta del PP seria tot el que vull...

The smoke; That's what I want

PRE-FLORS

2011-08-12T15:57:00.000+02:00

Els uns esperant al proper govern espanyol a que els otorgui (si l'aritmètica els ho permet) una cosa que li diuen "pacte fiscal" a canvi del dret a decidir (segons Duran i Lleida). Els altres de bracet contra la comprovacions de frau en el PIRMI i les retallades, continuen entestats en els seus molt particulars interessos bipartits, o bipolars. Dreta vs esquerra... Uns malgasten i els altres retallen on no cal.
Quin avorriment!!! quina poca visió!!! i quina colla de covards i panxacontents... Barallats per 4 engrunes que els permeten viure bé només a ells...

I aixó no és el pitjor; CiU, PSC, PP, Esquerra i IC-verds tornaran a ser les opcions més votades al 20N, una massa de xais otorgarà a aquestes sectes prou legitimitat per seguir menjant calent a tots els que s'han posat a mamar-la a sota la taula del seu superior dins l'escala de la secta. I no us penseu que tingui res en contra del sexe oral, només estic en contra del que serveix per escalar dins les endogàmiques sectes que trafiquen amb diner públic.

Avui he comprovat que estar en contra de "l'obra de govern" d'aquestes sectes et pot portar a ser titllat de "capullo" al mig del carrer. I així m'ho ha fet saber una lectora d'aquest blog i amiga des de que érem petits (ara ja no ho sé.. )
L'hi he donat la raó, sóc un pre-flor de tres parells de collons, però i què? La convido a ella i a tothom qui cregui que sóc un pre-flor o no (aixó és el de menys) a millorar aquest país i a donar la seva opinió des d'aquí. Les portes són ben obertes a tothom per dir, comentar i esbravar-se... Només desitjo que als qui ella defensa s'ho agafin la meitat de bé que jo. I és que admeten els errors és quan podem començar a millorar, Preflors!!!!

Garotas Suecas, Corina.

.

EN BERNAT I EL SENYOR CASTELLÀ

2011-07-31T09:36:00.000+02:00

Hi havia una vegada un comerciant de llana castellana que comprava l'esquilada a un pastor molt pobre, en Bernat Dalmau. Aquest humil pastor però, tenia el remat de xais més ufanós de la seva comarca i ningú entenia com aquell home s'empobria cada dia més.

-Esquiles més de 20.000 xais per el castellà i cada dia ets més pobre, Bernat, què fots?

-El meu pare va signar un contracte que ens obligava a vendre tota la meva llana al castellà i al preu que ell marqués, va dir el pastor.

Uns bandolers havien assaltat casa seva un dia d'hivern a la nit. Ell era molt petit però en guarda un record ben viu d'aquella nit. Varen agafar als nen de la casa i amenaçant de matar-los varen fer-li firmar a al pare d'en Bernat un contracte que l'obligava a vendre tota la seva llana a un 10% per sota del preu de mercat. L'obligava també a no vendre llana a ningú més si no era amb l'aprovació del portentat castellà.
El pare, al veure perillar els seus fills va signar el contracte sense pensar-ho gaire. Total, només era un 10% menys i aquell home segur que li compraria tota la llana.

Havien passat més de 30 anys i el pare ja era mort. En Bernat lluitava per mantenir oberta una explotació ramadera que cada dia tenia menys ovelles. La casa que li havia deixat el pare era pràcticament enderrocada, no tenia diners per reparar les teulades i l'aigua estava desfent les parets de tàpia. Els estables i corrals estaven molt pitjor.
En Bernat però, estava molt preocupat per l'Anna, la seva filla que era al llit amb una molt greu malaltia pulmonar, que tenia remei si es disposava dels diners per pagar al metge i els medicaments, però el pastor no els tenia els diners.
I és que aquell any el castellà no li havia pagat encara una important partida de llana. Li deia que no tenia diners, a canvi, i com que coneixia els problemes d'en Bernat li havia ofert un prèstec (un ICO, en deien abans).

-Bernat, aquest castellà t'està fotent de mig a mig, li deien els seus coneguts.

-Com pot ser que et digui que no té diners per pagar-te el que et deu i a canvi t'ofereixi un prèstec (un ICO) si tu necessites els diners?

-Com t'has deixat engalipar d'aquesta manera? Tanta por et fa trencar el contracte que varen fer signar al teu pare mentre et posaven un ganivet al coll a tu?

En Bernat va acceptar el prèstec del castellà i al cap de tres mesos no el va poder pagar.
Avui en Bernat porta flors a la tomba de la seva estimada nena, l'Anna, la va enterrar al cim del Puigrós i hi puja una vegada per setmana.
Des del cim de la muntanya veu com fumeja la casa que li va deixar el pare, avui és del castellà, igual que el remat, els estables, els camps i els boscos.

The Prisoners; Be on your way

TRACTATS AMB OPIACIS

2011-07-10T10:26:00.000+02:00

CiU ha arrassat en els dues últimes eleccions, les catalanes i les municipals. Avui, no hi ha (o no conec) cap administració pública catalana que en major o menor mesura no estigui sota el control , o directament condicionada per la federació.
La veritat és que davant la magnitud de la tragèdia tripartita el país necessitava i demanava a crits un canvi i així ha estat.
Però volia el país un pacte CiU-PP? Volia i vol el país tornar a practicar la mendicància dinerària i patriotica?

Tots varem veure a n'en Mas ara fa un any a la manifestació del 10J, tots hem sentit a n'en Mas dir que votaria Sí a la plena sobirania catalana, tots hem sentit a n'en Mas demanar-nos il.lusió. El programa electoral de les eleccions catalanes de CiU parlava del dret a decidir i del pacte fiscal a la "basca".
Mig any més tard i sense ni un dels punts forts del programa CiU assolits fan com Atil.la a les municipals.

Ahir milers d'independentistes es varen manifestar per commemorar la manifestació més gran d'aquest país. Ahir en Mas ja no hi va anar, no hi havia representació oficial de CiU, ni entitats "oficials" com OMNIUM.

A aquestes alçades de la jugada em permeto d'afirmar que aquest país ja fa mig any que està en tractament amb opiacis.

E.P.A: Lady Jane

ESQUERRA O MORT.

2011-06-20T11:20:00.000+02:00

Esquerra o mort...
Una amiga d'infància molt posada en el projecte d'Esquerra em va acabar d'aclarir quin és el sostre, el "top of the hill" de molts votants d'aquest partit.
1- Ells són l'essència del independentisme català, els únics i veritables administradors legítims del terme "independència"
2- Es preferible continuar dins Espanya abans d'assolir una independència que no sigui clarament pro-esquerres. D'aquí en justificava els pactes amb el PSC.

Per aquesta gent, CiU són el dimoni escuat i Reagrupament i SI uns snobs pro-convergents que han entrat en l'escenari polític amb un objectiu; restar i disgregar la majoria social d'esquerres.
Vaig notar veritable despreci i ira en les seves paraules quan es referia a qualsevol opció política que no fos "d'esquerres". En cap moment feia autocrítica, ni tant sols dubtava que els tripartits haguessin errat en la seva gestió. Obviava els petits o grans errors del model dels tres partits per carregar sense contemplació amb l'obra de govern convergent, mai va tenir una mala paraula per el PSC, mai, l'home del sac és CiU.

He de reconèixer que em va ser impossible fer-la entrar a raonar que el primer que ens cal és un país i llavors ja decidirem si governa la dreta o l'esquerra (així és com jo ho veig).
El seu discurs d'enfrontament entre esquerra i dreta era avorrit d'entrada, fins que va aconseguir que fos molest (per mi almenys) quan no va voler reconèixer la legitimitat de CiU per governar.
-No tenen majoria absoluta, per tant, encara que hagin guanyat no tenen dret a governar- (???)
Vaig haver de deixar-ho aquí, perquè estava a punt de perdre una amistat d'infància que no tenia cap ganes de perdre.

Sense entrar a valorar l'obra de govern concreta, penso que tant els uns com els altres han fet bones coses i d'altres no tant bones, però he arribat al punt de no suportar els dogmatismes i la fe cega, i cada dia em regira més l'estómac aquesta suposada superioritat moral d'uns (esquerra) sobre tots els altres (dretes i tercera via, la del mig).
I em regira l'estómac per dos motius; l'un, la ceguesa en la crítica de la gestió que han dut a terme "les esquerres", perquè n'hi per criticar i molt, i l'altre la impossibilitat a la que això ens porta de que Catalunya sigui un país normal i corrent. I el més fotut del cas, és que ja no disposem de gaire temps per perdre...

The Birds; Say Those Magic Words

ARA SI QUE ANEM BÉ!!!

2011-06-11T09:55:00.000+02:00

Ja fa molts dies que en aquest blog no s'hi publiquen escrits que desfermín il.lusió, i és que no n'hi ha per menys. Però l'actuació de la Generalitat retallant un 10% dels seus pressupostos i "l'exemplar" actitud dels funcionaris catalans m'omple d'orgull i satisfacció...

El nostre flamant i il.lusionant brand new president ha fotut tisorada al pressupost de la gestoria. Ha retallat i a l'Europa dels estats l'amoxainen i l'amanyaguen. Molt bé Artur!!! Amb Il.lusió!!!!. De moment els Grecs, els portuguesos, irlandesos i catalans ja retalleu!!! Bravo!!!
Els Estats intervinguts ho han estat per gastar més del que recauden, però els catalans hem hagut de retallar per gastar més del que Espanya ens dona, que és molt menys del que es recauda a Catalunya. Els catalans seguim sense ningú que defensi el que és nostre, els nostres diners, els nostres drets.
A més, l'astúcia de CiU és d'antol.logia... han deixat que fossin els sindicats de funcionaris i els comités d'empresa qui apliquessin aquestes retallades, i m'explicaré.
En molts casos la proposta de les diferents Conselleries als treballadors ha estat; hem de retallar, però podeu triar com ho fem: acomiadant personal o retallant en prestacions als usuaris.
Els nostres soferts treballadors públics ho han tingut clar, a retallar prestacions, però d'aqui no es mou ni Déu. D'això s'en pot dir de moltes maneres, però la primera paraula que em ve al cap és corporativisme.
Els hospitals tancaran plantes senceres i no operaran a les tardes, però els treballadors s'hi quedaran...i jo em pregunto; I què faran els mateixos treballadors amb menys activitat? Doncs fer menys...
A l'escola dels meus fills quan es va implantar la sisena hora va significar allargar de les 12 del migdia fins la 1. Cosa que millorava la conciliació laboral dels pares amb els horaris dels nens. Ara, amb la retirada d'aquesta sisena hora els mestres que tenen majoria en el consell escolar s'han conciliat la seva vida particular i faran de el següent horari; de nou a 2/4 d'una i de 2/4 de tres fins les cinc... fantàstic els funcionaris salten d'un peu!!! però i els pares?
Els pares que ja pateixen atur, retallades en sous (no d'un insignificant 5%), puja de preus dels serveis bàsics com electricitat, gas, aigua,carburants, puges en la hipoteca etc... Què és això? Doncs això és Can Pixa i jo ja començo a creure'm allò que diu; quan pitjor, millor.

l'Artur Mas i per extensió a Ciu són uns covards i els funcionaris encara no s'ha enterat del abast de la tragèdia i només els preocupa mantenir els privilegis per sobre la resta de mortals, mentre el sistema productiu s'enfonsa i la classe mitja desapareix. Deconstrucció de Catalunya en diria en cuiner gangós?
De totes maneres, jo crec que és el cami més recte cap a la construcció d'un nou Estat. Bravo Artur!!!! ara si que anem bé!!!

Spirit; I got a Line on you

S'ACOSTEN CORBES

2011-06-04T06:27:00.003+02:00

Avui he rebut un mail d'una organització empresarial que em demana l'import del deute de les administracions amb la meva empresa. Estan recopilant el veritable estat del deute de les administracions públiques espanyoles.
En Montilla ja va maquillar i molt escandalosament el dèficit de la seva gestió, a "Castella-La Taca" el nou govern diu que no podrà pagar les nòmines de Juliol, els ajuntaments guarden factures sense comptabilitzar en calaixos. Tot plegat és un joc d'ous... I el deute real de les administracions d'aquest Estat podria ser del ordre d'un 30-35% més elevat del declarat oficialment.
Sabeu que significa això?
Doncs sí, ho heu endevinat. La Intervenció oficial (perquè de fet ja ho estem) és molt a prop.

La Constitución Española de 1978, en su artículo 1.2, afirma: "La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado".
Molt aviat la sobirania espanyola recaurà en el poble alemany, americà, en el Govern Xinés i fins i tot en algun Xeic dels rics deserts del Pròxim Orient.

El pitjor d'aquesta crisi (jo en diria recessió i destrucció del model productiu) encara ha d'arribar. Aquesta propera tardor, a molt estirar a l'hivern, patirem en les nostres carns la humiliació de ser pobres i d'estar endeutats amb mig planeta.
Espanya ha col.lapsat, i Catalunya de retruc també.

Serem capaços els catalans d'omplir-nos del valor necessari per desempallegar-nos d'una vegada i per totes d'aquest monstre hortera i nou ric de nom Espanya?

The Shadows of Knight; Potato ship 7``

Moltes gràcies

2011-05-21T08:19:00.000+02:00

Ja em perdonareu els dies de descans que m'he vist obligat a pendre'm.
Em varem oferir l'oportunitat d'ajudar a una llista que es presenta a les municipals i no m'en vaig poder estar de participar-hi, sense figurar-hi, que quedi clar.
Aquets dies he fet un munt de reunions, he estudiat pressupostos municipals, he "auditat" gestions de tot tipus i basicament he aprés moltes coses que no sabia i n'he tret diverses conclusions.
La primera i més important és que els ajuntaments tenen gran part del seu deute real amagat. M'imagino que el mateix deu passar en diputacions i CC.AA, cosa que em porta a la ferma convicció que quan aquest deute aflori, l'Estat espanyol serà oficialment intervingut (de fet ja ho està).
També he pogut palpar que la classe política encara no s'en ha adonat de la veritable gravetat del moment econòmic. Molts polítics es pensen que és cojuntural i que amb el temps i una canya ja passarà. Pobrets!!!!. Molts continuen presentant projectes faraònics impossibles de realitzar i molts es pensen que podran seguir amb les seves altes nòmines, i només això, també creuen podran ampliar el clientelisme de les institucions endolla-t'hi els seus afins com fins ara. Desgraciats!!!!!

La ùnica sol.lució que s'em acut, i que de fet, ja intuia de fa temps és la deconstrucció total del actual sistema polític, per tornar-lo a construir de cap i de nou.
Tenim per davant uns anys que seran expressament complicats i podrem donar gràcies a Déu (si existeix) que ens en sortim sense pendre gaire mal, però en dubto molt seriosament.

Vull donar les gràcies a la gent que m'ha permés treballar amb ells fins a altes hores de la nit, molts dies a la setmana, durant 3 mesos. De fet són la ùnica esperança que tinc, m'han transmés força, imaginació, esforç, il.lusió i compromís i per això els agraeixo molt que durant aquets dies m'hagin foragitat del cap la sensació d'inutilitat dels nostres gestors.

Moltes gràcies a tots

Els Trons, La pena

1 MILIÓ PEL SI

2011-04-10T20:03:00.001+02:00

Amb una sabata i una espardenya fa un any i mig es van iniciar a Arenys de Munt les consultes sobiranistes, que s'han anat desgranant a no tots els municipis catalans.
Sense ajudes oficials, sense campanya, sense pressupost, més d'un milió de catalans ja han votat, amb una majoria clara pel SI d'un 95 % del total aproximadament.
Avui s'ha tancat aquesta iniciativa no vinculant amb Barcelona com a escenari final, a més, d'unes quantes viles i ciutats.
El resultat és que l'independentisme ha assolit el milió de vots aproximadament. Resultats semblants als que treu la primera força política al Parlament català, molt a prop de la majoria absoluta al mateix parlament.
I ara què?

Tomorrow; Hallucinations

VOLS MORIR COM UN GOS?

2011-04-03T07:43:00.001+02:00

L'Estat espanyol reclama a la Generalitat que retalli la despesa en un 20%. Es veu, que no en fan prou amb retallades d'un 10% , en volen més, en volen el doble.
Els responsables dels nostres hospitals davant la retallada han anunciat des del tancament de quiròfans a les tardes a despendre's de personal interí en quantitats molt rellevants. Es evident que les conseqüències seran l'ampliació de les llistes d'espera i agonies varies a les urgències dels nostres hospitals.

Davant l'empenta que agafa l'independentisme, els unionistes (cada dia són menys i sense arguments) ens ametrallen amb; dividireu la societat, cometeu una il.legalitat, sou quatre gats... i la millor de totes és; Espanya no ho permetra i enviarà els tancs per fer respectar l'ordre constitucional espanyol.

Per tant, continuar a Espanya ens planteja dues vies d'eutanasia. La lenta, que seria la de morir com un gos agonitzant en una llista d'espera o la de morir igualment davant un tanc espanyol.
Jo ja he triat, ho tinc clar. No moriré com un gos, ni permetre que cap fill meu pateixi les prioritats espanyoles dins el seu ordre constitucional. Prioritats claríssimes; primer és la unitat indivisible de la seva patria, que l'atenció sanitaria digne.
M'agradaria agraïr-li a Espanya la facilitat de tria que em proporcionen les seves opcions.

Viva España!!!

Kula Shaker; Start all Over

ENCARA ESMORZA AL RITZ

2011-03-20T08:39:00.001+01:00

Al paio l'hi ha anat francament bé.

Ha estat un elegant especialista en nedar i guardar la roba, un gentleman alhora d'interpretar tant a la Puta com a la Ramoneta. El polític espanyol més ben valorat a Madrid, mentre a Barcelona promet el concert econòmic. Bon orador, refinat en les formes, educadament convincent i sempre ha sabut quina era la millor ombre per ell.
Molt estretament lligat a casos de corrupció, la sort l'ha somrigut i com una anguila sempre s'ha escorregut per no esquitxar-se massa.

Però s'ha fet vell i ha perdut cintura i corre el perill d'acabar la seva carrera amb el cul enlaire, cosa molt respectable, però que no fa per el pol.lit home de la Franja.

La seva golafreria per ser reconegut amb un Ministeri espanyol, la tossuda ombre de corrupció que no es pot treure del damunt, la seva immerescuda sobre-representació al Govern d'en Mas, la poca fortuna en l'exigència de conselleries per Unió i la grapelluda tria dels seus respectius consellers, amanida ara, amb la defensa a ultrança de la doble mentida de la Sra. Joana Ortega intentant matar al missatger Lopez Tena, quan en realitat només estava defensant un "error de transcripció" ens estant desenmascarant a un personatge fastigosament repelent.
Es demostri o no, mai més es podrà treure del damunt la sospita del mercadeig de vot a canvi de beneficis per lobbys empresarials i la seva afició per les calcetes de senyora, cosa molt normal i estesa, sinó fos perquè la resta d'afeccionats no podem recompesar les donants de roba íntima amb càrrecs públics.

Tot i que ell, al cul ens pixa i la fava ens esquitxa. Encara esmorza al Ritz...

James Taylor Quartet; Untitled Nº1

ESQUERRA, EL PAL SAMALER.

2011-03-13T07:26:00.000+01:00

El pal de paller de l'independentisme ha de ser Esquerra, l'Esquerra nacional... Uniu-vos independentistes, uniu-vos al voltant d'Esquerra.
Ens en riuren i farem mofa dels independenstistes "exprés", escupirem a Convergència i apuntalarem a l'Hereu a BCN, mentre som decisius a infinitat d'ajuntaments i diputacions perquè el PSOE hi governi trenta anys més, visca l'esquerra nacional !

Jo, pobre de mi ni sóc d'esquerres, ni penso votar a aquesta Esquerra, abans em deixaria tallar les dues mans.

Posats a metaforajar amb pals, política i eines catalanes ancestrals em ve al cap un pal, sí, però no de cap paller. Esquerra cada dia s'assembla més al pal samaler, aquella eina de remenar les femtes dins la samal, i que té com a principal virtud la de ser plena de merda fins el mànec.

Algú ho havia de dir...

The Cynics; Close to me

DEC SER CURTET

2011-03-06T06:48:00.000+01:00

Quan un general deixa a tot seu exèrcit al mig de la batalla per salvar-se, està dilapidant tota la seva autoritat sobre la tropa.
Més greu és encara quan aquest general ho és per aclamació popular de la seva gent, quan s'el ha defensat d'acusacions incertes i quan s'el ha seguit en moments difícils. La fugida no deixa dubtes del veritable compromís del que fuig, per molt general que sigui.

No acabo d'entendre que va fer predicar a Joan Laporta a favor de la regeneració política per acabar a les llistes del partit que ostenta el record Guiness del piratisme, el poltronisme i el deshonor polític, no ho entenc...
Tampoc entenc que qui ha espanyolitzat la política catalana a base de falcar al PSOE durant anys i anys a totes les administracions i institucions del país avui reclami "unitat" a la tropa abandonada.
Jerkys i Reagrupats junts, fa mesos que insulten, menystenen i falten al projecte de SI, uns eren els "escollits" i els altres els "autèntics i genuins". A Laporta el lapidaven tant uns com els altres, tot i així, més de cent mil catalans varen confiar en Joan Laporta i en el projecte SI, avui, els lapidats son els que queden a SI. Els tiren pedres de totes bandes mentre els reclamen unitat... tampoc ho entenc.

No entenc tampoc el gravíssim error estratègic de SI al voler presentar-se a les municipals. Als municipis s'ha de practicar una mena de política que rés té a veure ni amb la transversalitat, ni amb la regeneració política, com tampoc sé veure la trascedència que l'Ajuntament de Gratallops proclami l'independència unilateral de Catalunya.

L'acudit fàcil per retratar l'independentisme és el que l'iguala a la Vida de Brian dels Monty Phyton. Jo el veig cada vegada més com "La jueva calenta que s'ho empassava tot" de Rocco Sifredy.

Miracle Workers; When a Woman Calls My Name

PRIVILEGIS

2011-02-26T00:20:00.002+01:00

La demanda estrella del Govern de CiU és el "pacte fiscal", que per si sol pot no significar res, o pot significar una merda punxada en un pal, semblant al concert que disfruten els bascos i els navarresos, aclareixen.

-Ah!!!

I a més, el nostre -el seu- argument seran els drets històrics de Catalunya. Com descendents de Sant Jordi, tenim dret a fer-nos sabates de cocodril eunuc del Orinoco, sembla ser.

Sabem -saben- que ens diran de tot i més, ens reboicotejaran per trentadosena vegada, serem els avars i rarets que sempre busquen avantatges, que només miren per ells, serem portada de diaris i finalment Govern espanyol i alts tribunals del Estat ens concediran un collons de merda embolicada amb un cordill. I ens sentirem culpables de ser com som, extenuats per l'esforç en aconseguir que ens embolquin una merda amb un cordill i no ens quedaran forces per res més que abaixar el cap amb sentiment de culpabilitat i frustració. Alló que tan coneixem i ens agrada als catalans.

Serem altre vegada "els privilegiats" i passarem d'un 10% de dèficit fiscal a un 9,99%... i ens sentirem malament.

Per contra, els asturians amb un superàvit fiscal d'un 18%, els extremenys que ratllen un 15%, o els andalusos i castellans amb un 10% es sentiran agraviats i ofesos. Ens diran que els treiem el pa de la boca, que som uns insolidaris...

Bascos i Navarresos no diran res, mentre no els toquin el seu plat. S'han acostumat a menjar a part i ni al PP, ni al PSOE del País Basc s'els passa per la txapela renunciar a alló que per Catalunya és tant dolent.

Es molt clar qui convida a Gin-Tònics tota la nit... des de fa 30 anys... o potser 300.

Som uns privilegiats, és evident, ens deixen obrir la cartera i convidar ronda darrera ronda, encara que nosaltres ens hagim de fotre aigua, passar sed, rebaixar en educació o sanitat o seguretat.

Som el tonto del poble, que a més no és ni del poble i ens agraden més les merdes que a un tonto un llapis.

Però volem sabates de pell de cocodril eunuc del Orinoco!!! Per Sant Jordi!!!

The Attack; Mr Pinnodmy's dilemma

INTENTA-HO

2011-02-13T07:44:00.000+01:00

Avui llegirem al Mestre Barbeta, no escriurem.

http://www.lavanguardia.es/politica/20110213/54114087359/catalunya-tiene-los-impuestos-mas-altos-de-espana.html

Si després de llegir això que avui publica La Vanguardia encara queda gent que interessada en una Catalunya espanyola, és que tenim un problema de coeficient intel.lectual.

Intenteu no perdre mai la dignitat.

The Standells; Try it (Live)

COM RECAPITALITZAR LA GENERALITAT

2011-02-05T09:20:00.002+01:00

Ke-telens, la Generalitat està més aixuta que la mamella d'una cabra de 90 anys. S'especula amb la possibilitat que al mes de Març ja no n'hi hagi ni per les nòminies dels empleats. Davant aquesta greu situació de tresoreria necessitem sol.lucions imaginatives.
Davant la negativa espanyola de reduir-nos l'espoli fiscal i permetre l'endeutament de l'administració catalana,
el nou Govern parla d'importants retallades del pressupost, del ordre del 15%. Es diu que es posaran a la venda diferents edificis, que les llistes d'espera creixaran a la sanitat, i que haurem de retallar en ensenyament i infrastructures. Però no en farem prou.

M'he permés la llibertat de fer la feina del nou conseller d'economia i finances. El meu estudi engloba i necessita de la participació i l'esforç de tots els Ke-telens.
Basicament en diferenciem varis departament amb els seus corresponents funcionaris.

1) Mossos d'Esquadra i Policies Locals; Procedir a l'inmediata eliminació de totes les bandes de peruans i ciutadans de l'est que han fet del robatori, saqueig i el tràfic de tot el seu modus vivendi. Tot seguit, aquests cossos de seguretat passaran a ocupar aquesta vacant de servei al ciutadà.
a-Els Mossos seran destinats a autopistes i carreteres; on no circularà ni un sól vehicle sense ser assaltat, robat i saquejat. Una vegada eliminats els ocupants, el vehicle serà enviat i venut al mercat negre de qualsevol país subdesenvolupat.
b-La policia municipal s'encarregarà dels nuclis urbans. Robant carteres, assaltant pisos i vivendes, i traficant amb armes, drogues i blanques. S'avisarà a la població que qui es resisteixi serà "depurat" en els forns crematoris de les calderes de calefacció del Parlament i el palau de la Generalitat.

2) Metges, enfermeres i personal sanitari en general. Els nostres hospitals son deficitaris, els vendrem, els llogarem o els farem apart-hotels per guiris a 60€ la setmana -viatge amb Spanair i 5 litres d'Absenta diaria inclósos-
a-Metges; S'els recomanarà un canvi de destí fora de Ke-telunye, fet que incidirà directament en la reducció de la demografia; a menys població, menys despesa.
b-Enfermeres; Tenim molts km de carretera encara que no coneixen la professió més antiga del mon, la Generalitat practicarà el proxenetisme i la construcció nacional sense complexes.
c-Demés personal sanitari; serà desplegat per tota la pell de brau a practicar el massatgisme podològic oral, necessitem ampliar la pedagogia a les espanyes i no s'em acut res millor que llepar-los els peus.

3)Personal educatiu. Seran els encarregats de formar en aquesta nova cultura als nostres nens. Fomentant els valors d'austeritat i rigor que a partit d'ara regiran a Ke-telunye.
a-Instruiran a la maïnada en l'art de mangar carteres, robar cotxes i saquejar i violar a les guiris borratxes d'absenta.
Observant als petits de manera que els qui no presentin prous abtituds seran descartats i convertits en pinso per prostitutes de carretera -d'alguna manera haurem d'alimentar als funcionaris,no?-
Els qui apuntin maneres, seran destinats a La Masia i cada 6 anys en promocionarem a un nou president del Barça i altres alts càrrecs de l'administració.

4)Infrastructures. Es bàsic posar-se en contacte amb diferents traficants de coure, metall i àrids recliclats.
a-Pelarem i netejarem Ke-telunya de tot cablejat aeri, que tant mal d'ulls ens fa i tantes malalties i perjudicis provoca. N'afavorirem l'exportació dels materials sobrants.
b-Tot pont o estructura metal.lica serà enderrocada i per una petita quantitat col.laborarem al creixement dels països emergents. Aquesta mesura en especial serà la de més projecció i publicitat de la marca Ke-telunye, volem que la premsa internacional parli bé de nosaltres, oi?
c-Fresarem tota carretera i en reclicarem l'àrid per ampliar els index exportacions al mateix temps acabarem amb la disjuntiva dels accidents de trànsit o els 80km/hr a les entrades de bcn. Qui després de totes les mesures anteriors encara es pugui permetre un cotxe, estem segurs que no podrà circular a més de 10km/hr.

Aquest pla de reajustament té estudis complementaris, encara que fins passades les eleccions municipals no seria convenient publicitar-les.

Humilment, un patriota català al servei del seu país.

Howlin' Wolf; Shake For Me

DE BOGARDES I AMUNIKES

2011-01-29T08:13:00.000+01:00

Del concert econòmic a la reducció del 10% de la despesa. De la construcció nacional -catalana vaig entendre jo- a menjar-nos aquesta nova "Loapa" en tots els àmbits del autogovern. De plantar cara i defensar Catalunya a donar suport incondicional a ZP a Madrid.
Mentre aquesta setmana el President Pujol ens proposava independència o rendició.

Ens collonen o què?

De fet, ens estem rendint.
No hem sentit a n'en Mas la seva opinió sobre l'opa a les caixes, som la primera de les CC.AA en presentar retallades molt severes en despesa mentre anunciem fermesa jurídica per defensar-nos d'Espanya en els jutjats espanyols i amb jutges espanyols.

Imagineu que Sandro Rosell s'aixeca un dia al matí i regala a Guardiola, Messi, Xavi i Iniesta al R.Madrid i exigeix a la Fedaració espanyola ser arbitrat sempre més per un soci del R.Madrid, mentre promet als socis culers guanyar tots els títols?

La sort dels nostres polítics és que als marcadors finals de legislatura són infinitament més maquillables que un contundent 5-0.
D'aquí ve, que tothom recordi a Emmanuel Amunike o a Winston Bogarde i que un 99% de la població desconegui el nom de la majoria dels nostres consellers i molt menys les seves estadístiques de gestió.

The Roulettes; Soon You'll be leaving me.

ENS RENDIM?

2011-01-22T08:17:00.000+01:00

Finalment hem trobat el bon camí. Som a un passet molt petitet per la sol.lució final.

Els llibres de història ho resumirant de la següent manera; Una gran depressió econòmico-financera que va deixar sense feina a centenars de milers de persones i la posterior intervenció i tutela europea, increment de preus dels productes bàsics -l'energia, carburants i aliments-, afany recaptatori abusiu per part de les administracions, retallades en prestacions socials, drets i llibertats civils , tot això sumat a l'aplicació dels pactes d'Estat uniformistes i recentralitzadors entre el PP i el PSOE, van portar el trencament d'Espanya.

Si ni amb la que està caient i caurà molt aviat, els catalans no tenim el valor i l'intel.ligència necessaria per desfer-nos d'aquest porta-avions de nom Espanya que ens han carregat a l'esquena i que portem soportan ja fa masses anys, no ens queda cap altre via que rendir-nos.
Aviat patirem un canvi important en el nostre sistema dministratiu, serà traumàtic, segur. O bé, finalment ens assimilen i morim com a poble, o bé, ens fabriquem el nostre Estat. Molt aviat ho sabrem.

Rabbit McKay; Tendency To Be Free

VAGI PER FEINA, SENYOR MAS.

2011-01-07T08:52:00.001+01:00

Diuen que en Mas i Convergència s'han hagut d'empassar un altre gripau teledirigit des de Unió Democratica, el nomenament de la Bozal, que per quota pertanyia al partit de Carrasco i Formiguera.
No s'entén massa que en Mas hagi donat a un munt de sobiranistes (almenys de boqueta) importants llocs en el seu govern i els pretengui fer conviure amb gent com la Bozal. Les coalicions són així, però compte!!

El Govern anterior, d'infame memòria, també n'era una de coalició. Els unia el progressisme i les polítiques d'esquerres. Varen deixar de banda l'assumpte nacional català i es dedicaren a la gestío, nefasta per cert.
Si CiU, que per el que es veu és cap a on va, es limita a gestionar polítiques de centre-dreta i deixa de banda els temes nacionals catalans per incòmodes o per covardia fracassarà.
La sol.lució a la crisi passa per poder decidir, legislar i atenallar els més de 20.000 milions de dèficit fiscal català i aquesta sol.lució també passa per damunt de la Constitució espanyola.
No oblidem tampoc, que l'amplia majoria de CiU al Parlament els ha vingut donada per la ciutadania amb un missatge clar: treieu al país del espiral negatiu en el que ha caigut.
Com compte CiU aixecar un país amb la llosa constitucional damunt del cap?

Convergència Democràtica, el partit majoritari i més sobiranista de la coalició se n'hauria d'haver adonat tant de la gravetat del moment, com de la mala elecció del company de viatge, Unió.
I és que escoltant a n'en Pelegrí, en Sánchez Llibre, en Duran o a la Ortega, tanco els ulls i no sé si escolto al PSC o al PP .

Diuen que els cementiris són plens d'herois valents, però per altre banda, els anti-herois super homes-normals no passen a la historia sino és com a gobernants grisos i de períodes decadents, dels normals no s'en recorda ningú.
En Mas, en el seu discurs d'investidura -a més d'altres coses- va remarcar que el país necessita que l'esperit emprenedor dels qui arrisquen torni a ser valorat i fomentat.
Doncs senyor Mas, comeci vosté i arrisqui emprenent l'ùnic camí per la recuperació d'aquest país, deixi de malgastar el temps dels catalans i vagi per feina.

The Nerves; Stand back and Take a Good Look

U del U del UU

2011-01-01T10:45:00.001+01:00

Primer dia del any del senyor, del primer mes, del dos mil onze. No és el coro del Sympathy for the devil dels Stones...

Sento al gall del veí com protesta les poques ganes de treballar que avui té el Sol a primera hora del matí. El dia fot una mandra de collons.
Avui la llum ja val un 10% més, el gas també és quasi un 4% més car, s'ha apujat el tabac -ja fumo picadura!-, les autopistes fan com els altres i les administracions han agafat al Dioni com a model. Jo cobraré igual que al dos mil nou, si sóc afortunat...

En Kent l'Humil I ha entrat amb força al pati dels tarongers i ens demana austeritat, esforç i sacrifici.
Més?
Miri senyor Kent l'Humil I, la seva gestoria té un dèficit de 40.000 milions d'euros, la població de Ke-telunye pateix un 20% d'atur i l'altre 80% restant, paga una o varies hipotèques, i vosté ens demana esforç i sacrifici, però... per anar cap a on?
Per ampliar la cangrena del deute a 80.000 milions, augmentar l'atur fins al 40% i hipotecar el 150% de la població del país?
Per per hipotecar El Palau de la Generalitat amb La Caixa i després vendre l'entitat financera als filàntrops magnats Qatarís?
No podràs apujar les imposicions al ke-telens si vols tranquil.litat, no podràs fer lleis al marge d'Espanya sino vols que t'acusin de trencar l'unitat del mercat espanyol i que et portin al TC, no podràs fer fil.ligranes en definitiva...
Molts ke-telens ja no disposen de gaire més temps per sacrificis, per edat, per esgotament o per convicció per tant l'hi demano que sigui breu.
Si vol matar el país faci-ho ràpid i si el sap salvar comenci a esgarrapar, que ja fa massa que dura i tot plegat comença a fer-me molta mandra...

Els Putus Amos; Sympathy for the Debil

DE QUÈ US QUEIXEU?

2010-12-26T08:06:00.000+01:00

Catalans, de què us queixeu?

-Buah! Buah! que si Espanya ens roba, que si les sentències dels tribunals espanyols ens esquilen anant i tornant, que no ens deixen ser el que som... buah! buah!-

Adoptem un ruc com a símbol identitari i reivindicatiu, quan tenim l'escurçó o l'ós bru del Pirineu. Somiem en ser funcionaris quan són les empreses on hi ha el poder de decissió. Ens tomben un Estatut que ens ha costat déu i ajuda fer-lo i sortim un milió de catalans al carrer, però a l'endemà votem regionalisme. La nostra diada nacional és la conmemoració de la DERROTA quan tenim victòries a manta per celebrar. Volem seleccions nacionals i omplim les seleccions espanyoles de jugadors, títols i prestigi. Canviem de llengua a la primera i ens flegel.lem quan veiem que el català agonitza... De què us queixeu?

30 (o 300) anys fent el gos faldiller; que borda i borda, però surt corrent a la primera puntada de peu.
El nostre botxi ho fa bastant millor. Amb l'adveniment de la democràcia va haver de reconeixer les seves passades de frenada i per netejar-se l'ànima de culpes passades ens va autonomitzar, però ens ha estat observant...
Ens ha vist joiosos de participar en la modernització del seu estat (que no nostre), s'ens ha anat acostant mentre ens flairava, ara ja amb l'ànima neta de tota culpa i mica en mica ha passat d'ensenyar-nos les dents a fotre'ns dentellades. A cada embocada ens arrenca un trocet del nostre ser, i a cada embocada la nostra resposta és un altre bram (com els rucs) i una acotada de cap.

Deixeu de buscar culpables fora de Catalunya, deixeu d'assenyalar amb el dit com criatures de 4 anys al nen que ens ha fotut una pedreda mentre brameu la vostra pena. La senyoreta ja n'està farta de sentir-nos plorar cada dia, n'està farta de treure'ns els mocs de la cara i n'està farta de curar-nos les ferides de les dentellades que per pusilànimes ens deixem fotre.
Pedrades, mossegades, pessigades, robatoris de berenars, pilotades als morros i estirades de cabell no fan més que constatar que tinc un fill tonto.

The Guess Who; Clock on the Wall

4 HOMES I UN DESTÍ

2010-12-19T08:26:00.000+01:00

Desgraciadament per Catalunya estem davant una nova legislatura que no farà més que evidènciar que el nostre parlament i les nostres institucions no serveixen per res.
El deute de la Generalitat és quasi tan escandalós com el nostre dèficit fiscal, i no ens deixaran endeutar més, com tampoc, ningú aturarà la sagnia de la missió que Déu ens ha encomanat; rescatar economicament a Espanya cada any amb 20.000 milions dels nostres euros.

El nou Govern, presidit per l'Atur Mas haurà de retallar (ja ho han dit) en despesa corrent i inversions. Al mateix temps, tant el concert econòmic que CiU portava en campanya, com la possibilitat de legislar per intentar una sortida a la greu crisi econòmica toparan contra el mur polític i constitucional espanyol.
No voldria ser a la pell de l'Atur Mas, ja que haurà de gestionar una depauperada administració catalana al mateix temps que es defensa de les envestides de la sentència del T.C espanyol sobre l'estatut. A més, el PP té el govern espanyol a tocar i la crisi a Espanya impedirà millores econòmiques per Catalunya. L'Artur,té tots el numeros per fracassar.

CiU ha sigut per molts catalans l'aposta per l'il.lusió, l'aposta per la millora del país de tots els que estaven exausts d'invents progressistes pilotats per analfabets.
A tota aquesta gent, què els quedarà quan s'adonin que seguint la linea autonomista que ens proposa CiU no hi ha res a fer? Que el país no millora, que no ens deixen legislar, que la Generalitat no ens pot atendre...

L'entrada de SI al parlament hauria de servir per dotar d'altaveus el sobiranisme desacomplexat, per acabar de convecer a tants i tants catalans que han optat per donar una altre oportunitat a Espanya -votant a CiU-, que no hi han més opcions que les sobiranistes.
4 homes polèmics, però preparats, amb dots per l'oratòria i bregats en 500 batalles. Al meu modest entendre, per poc que ho fagin bé, Espanya, el PP i CiU els ho posaran a mamella de monja.
Més de cent mil catalans varem encomanar una feina a Laporta, López-Tena, Bertran i Strubell,
Senyors, a treballar dur que la realitat i el destí faran la resta.

The Garage Gods; I Will Be Free

L'INCDEIBLE SUPED HOME NODMAL

2010-12-11T09:11:00.000+01:00

Tot poble necessita els seus tótems, aquelles icones que leviten, que es mouen un pam aixecats de tedda i que amb moviments quasi angelicals ens mostden el camí a seguid.
Ja volddien molts països tenid-me (o a un que s'assemblés), i vosaltdes catalans...
-Només havieu de votad pdogdssisme, catalans!
-Us heu equivocat! sedeu castigats
-L'heu cagat!, heu despedtat la fieda votant a la pèdfida ddeta.
Què us passa colla de buddus! Que mai heu entés des de des...Jo, us deixo votar i ja veieu quin disbadat m'heu fotut!
Sí, ja sé que el metdopagés de Dipoll no la té ni la meitat de gdossa que jo, ni és la meitat de guapo ni de llest que jo. Plega metdopagés! dimiteix! (agafa el meu exemple)
Només jo, que gaudeixo d'aquesta posició elevada i pdivilegiada ho veig clad, tots els demés no veieu des de res, ignodants!
Todnadé!!!!

The Remains; Hang on Sloopy

REBAIXES D'IMPOSTOS?

2010-12-05T09:25:00.000+01:00

Sóc fumador de 2 paquets diaris de tabac ros, i després de fumar, cuidar els meus fills, esbargir-me i furgar-me les orelles, quan en tinc delit i ganes em dedico a administrar una petita empresa.
He rebut amb aplaudiments d'orella les rebaixes d'impostos que ens apunta el Govern de ZP. Rebaixa en l'impost de societats; aquell impost en el que l'estat participa en els percentatges de beneficis de les empreses. Collons!!! a mi no em rebaixaran gaire, o no em rebaixaran res... fa 2 anys que no guanyo diners. però es que tampoc em retornaran el que vaig pagar en anys de bonança.
Per compensar aquesta gran pèrdua econòmica l'Estat espanyol apujarà l'impost del tabac. Producte del que en sóc consumidor tant si guanyo diners, com si en perdo.
Per tant, m'estan pujant els impostos (one more time)

Quan semblava que ja no hauriem de pagar mai més l'impost cameral revolucionari , al que jo ensenyo el dit cor i faig retornar el rebut al banc, tot esperant que s'el guanyin i iniciin un procés executiu, resulta que "els empresaris" (no sé quins) es revolten i diuen que no pot ser!!! que les cameres hauran de tancar!!! ...
I què? (dic jo)
Quina classe de liberal, obliga a pagar un impost a una entitat empresarial que em presta zero serveis i al que m'obliguen a inscriure'm?
Srs representats de les càmeres de comerç, us proposo un pacte. El mateix suport que vosaltres m'heu prestat tot ajudant-me a cobrar impagats, a no ser atropellat per les administracions i a defensar-me en èpoques difícils serà el mateix ajut que us prestaré jo... Demà tots al INEM.

Aquest país està girat de caps per avall i no sembla que tingui sol.lució...

The Hairy Nipples; Cheapest sound

DESTITAMOLLITZEU-VOS!!!!

2010-11-28T08:17:00.000+01:00

Avui els catalans votem i tenim les neveres plenes de cava. Per dinar n'obriré una ampolla i per sopar potser dues o tres...
No guanyarà el meu candidat a President, però guanyarà Catalunya. Amb quasi tota seguretat l'infame Tripartit quedarà esbardellat com una tomata madura llançada a 1000Km/h contra el terra. És un sacrifici inajornable.
Només el primer.
Avui comença un canvi que ens demanarà fermesa, intel.ligència i esforç. Avui comencem un llarg camí, però el começarem més junts, més units, segur. El catalanisme obtindrà una majoria absoluta al Parlament. Guanyaran els titesmolles, ja ho sé. Però ser governats per un titamolla (amb tots els respectes, eh!!!) que s'ha posat com a objectiu el concert econòmic és importantíssim. Si l'aconsegueix, collonut. Però no tindrà ni l'aritmètica, ni la comprenssió espanyola per obtenir-lo... I per molt titamolla que sigui, el futur president no serà tan idiota per quedar-se quiet.
Esgotades les vies titesmollistes, què li quedarà a la major força política catalana? Destitamollitzar-se!!!!

? And The Mysterians- Girl (you captivate me)

QUÈ VULL?

2010-11-20T07:31:00.001+01:00

Davant les properes eleccions al parlament i després del viscut ultimament ja m'he decidit. Ja sé a qui votaré.
Espanya m'ha fet entendre que no hi tinc res a fer, que no em vol ni em dol, que només em necessita per pagar-li la "festa" i prou. No crec en l'Estatut aprovat per el parlament espanyol, no crec que mai Espanya ens otorgui l'igualtat fiscal amb Euskadi o Navarra, no crec en la manera de redreçar la crisi aplicada pels governs de Madrid.Votaré sobiranisme, votaré independència, votaré Catalunya.
Dins aquesta opció puc triar; CiU, Esquerra, Rcat i SCI.
L'opció més tebia i amb més sang d'orxata és CiU. Mai s'han declarat obertament sobiranistes, Duran i Lleida (i seguidors) em fan sortir grans de pus. Tenen les mans lligades per els poders fàctics que els donen suport i massa interessos a la capital espanyola. No els veig ni amb la força ni la convicció suficient per donar a Catalunya el que necessita.
D'Esquerra (ex-ERC) n'avorreixo el sectarisme proletari, la falta d'intel.ligència dels seus estrategues i l'apoltronament i aborregament de molts militants, que només els votaran per seguir en els seus llocs de treball en l'administració. Han malgastat 7 anys al Govern, amb l'ùnica intenció de destruir a CiU i no m'agrada que hagin posat per davant del país un pacte que ha portat a tenir un govern desatrós i a un analfabet espanyolista com a màxim representant dels catalans.
Sempre vaig pensar que RCAT i SCI s'ajuntarien, ells són i representen les ganes de canvi, de millora, no tenen (teoricament) hipotèques amb Espanya. Diuen les coses clares i coincideixo amb el seu programa en que cal una regeneració democràtica de la vida catalana urgentment.
He de reconeixer que per mi va ser una decepció saber que no anirien junts a les eleccions.
M'atrauen les dues opcions, però només en podré escollir una i em quedo amb SCI, el partit d'en Joan Laporta. D'entrada en Laporta és un líder nat, potser l´únic líder amb consciència de ser-ho que tenim a Catalunya i ja em conformaria que fes per Catalunya la meitat del que ha fet amb el Barça. SCI porta un equip de primera línea i amb gent molt preparada que provenen de tota classe d'ambits de la vida catalana. M'ha convençut també la transversalitat dels seus suports i la cara d'il.lusió de molta gent que he vist en els seus actes (sempre plens de gent). I precisament, trobo que això és el que més ens cal als catalans, il.lusió i treball a més de fermesa.
Jo ja ho tinc decidit, votaré a SCI

Thee Headcoatees; Melvin

LA SUBHASTA

2010-11-13T08:21:00.000+01:00

Ja ha començat la subhasta. Concert econòmic, fer respectar l'Estatut, referendum d'independència , el comunisme com a sol.lució, "apartheid" lingüistic i més Espanya... Aquestes són les propostes que d'entrada es cotitzen a l'alça.
Els nostres megasuperultra preparats i compromesos polítics ens ofereixen la sol.lució als molts problemes dels catalans.
Seguint la premisa principal de "no dividir" la societat jo els proposaria que s'ajuntessin, que fessin un govern de concentració "regional i folklorica" aplicant unes polítiques transversals de tots els seus programes. Tenim la sol.lució.

Omplir els carrers i les places de Catalunya amb músics a baix preu que passin el plateret per recollir i completar el que el magnífic estatut ens ha deixat, mentre enviem al Tribunal Constitucional i a Joan Carles de Borbó una sol.licitud per fer un referendum d'annexió a Veneçuela, redactada en perfecte bilingüé castella-catanyol.

Voteu, voteu i no us preocupeu
Que aviat la sol.lució veureu.

The Crawdaddys; There She Goes Again

HEM CREAT UN MONSTRE

2010-11-07T08:13:00.001+01:00

No cal sortir de casa per estar generant impostos. El sól fet d'engegar la tele des del sofà, o obrir un llum, o l'aixeta, o pujar a l'ascensor ja està generant ingresos a les administracions. Paguem per el que guanyem, per el que gastem i per el que tenim. Paguem per neixer, per viure i per morir.
Paga el més ric i paga el més pobre, però qui sosté el sistema és l'amplia (fins ara) classe mitja treballadora.
Paguem perquè volem jubilar-nos, volem hospitals, escoles, carreteres i dirigents, volem ajuts socials, volem protecció... I d'entrada el concepte el trobo molt correcte, però...

Amb poblacions on l'index de jubilats és del 30% o més, el 20% d'atur i el 20% de funcionariat el concepte no té futur. El 30% de la població no pot mantenir al 70%, jo m'hi nego, dimiteixo. La vella dita; "n'hi ha que van a cavall, perquè n'hi ha de burros" és avui ben certa.
Hem creat agències administratives, càrrecs i empreses publiques, exèrcits de funcionaris als municipis, consells comarcals, diputacions, CC.AA, estats, Unió Europea, ONU, OTAN, Nacions Unides i lligues internacionals per la reproducció dels llimàcs...
Els europeus estem donant cobertures socials a parts importants de ciutadans d'altres continents, a canvi de molt poca o nul.la contribució al sosteniment del "sistema".
Subvencionem a grans artistes ( i petits també), medis de comunicació (sempre al servei del amo), esportistes patrios mentre els fem tributar a Sud-Africa per no pagar tant. Hem subvencionat el latifundisme de la Duquesa de Alba, hem comprat vots a 400€, hem regalat diners a multinacionls mentre hem deixat caure PIMES (que creen el 80% dels llocs de treballs). El diner públic corre a mansalva per tot arreu, excepte quan qui el necessita és el qui el genera, la classe mitja. Jo entenc que són molts a repartir, però desmotivar i castigar amb restriccions a qui de veritat genera tota aquesta opul.lència és tractar-los d'imbècils.
La crisi ha evidenciat el malbaratament que es fa i s'ha fet dels nostres diners... ara ja no en queden per jubilar-nos als 65, els hospitals i els centres educatius tenen seriosos problemes de manteniment, hem d'aturar o ralentitzar inversions en infrastructures i cada dia és més dificil obtenir cobertures socials i ajuts.

O desinflem al monstre i posem més diners a disposició dels qui creen riquesa, o si seguim fomentant la desmotivació de tota aquesta gent anirem de cap a la fi del nostre sistema de vida. La fi d'una civilització

The Eyes, My Degeneration

TRUQUEU AL METGE...

2010-10-31T08:08:00.000+01:00

Aquesta setmana passada hem dit adéu a Joan Solà i el mateix dia, un tribunal espanyol posava en suspens el reglament d'usos de la nostra llengua al Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.
La familia Solà va preferir posar el feretre ben lluny dels dits del Tripartit, retraient-los el desastre que ha suposat el seu govern. Preguntem-nos en quin altre país "democràtic" del món es deixen posar restriccions a la seva llengua?
Aquesta setmana s'ha fet públic un treball que demostra la força i la voluntat d'aquest poble quan es posa a treballar plegat. Per molts només és una anecdota que el major LIPDUB fet fins ara al món (més de 5.000 participants) estigui fet en motiu de l'independència de Catalunya. No és només una anecdota. És una demostració més del potencial d'aquest país. Mireu-lo fins el final.

Plorem als nostres personatges rellevants que ens deixen, i ens dona la sensació que cada vegada som més orfes. Mentre per l'altre banda aprofitan qualsevol escletxa per ferir-nos, com si fossin un brau al mig d'una plaça d'aquestes tant espanyola. Ens van clavant banderilles, piques, capots, ara ja descaradament, sense vergonya, fins i tot deixen de banda aquell famós "que surta el efecto sin que se note el cuidado",
Però s'han s'han equivocat, el dia que deixem els lipdubs i s'ens doni per exercir el nostre dret democràtic a més d'un li entrerà un mal de panxa. Només ens ho hem de proposar.

Dr Feelgood; You Shouldn't call the Doctor

CALL ME SCARLETT

2010-10-24T07:50:00.001+02:00

Totes les enquestes pre-electorals donen una àmplia victória a l'Artur Mas, però, en farà prou per governar? serà prou valent -si governa- per portar a terme els canvis molt necessaris que necessita el país? té prou eines el President de la Generalitat per redreçar Catalunya? Voldran canvis els grups de poder que ajuden a Mas? Moltes preguntes i quasi totes amb resposta de color gris...

La fórmula tripartit d'esquerres és suicidada i enterrada. L'autonomisme de peix al cove put, el peix és podrit. Espanya no vol aventures i necessita la mina d'or catalana. Les finances de la Generalitat mereixen -avui- menys confiança als mercats que Perú, per exemple. El teixit industrial català està condemnat a grans i traumàtics canvis. A Catalunya sobra ma d'obra poc qualificada i es necessiten especialistes, emprenedors i tècnics. L'educació no passa per el seu millor moment... la cosa continua gris.

El PSOE ha pres la mida a Catalunya, després de la no reacció davant la sentència del TC, ja saben que els catalans som com lloques, molt de coc, coc i poca cosa més. Després de ZP vindrà el PP, com totes les enquestes indiquen... la grisor plana al cel.

L'opció del sobiranisme dividiria el país, segons els professionals del peixalcovisme, sembla que continuar igual és molt millor -ara estem molt units, segons ells-. El magma dels grisos ho envaeix tot, sense líderatges forts i valents, sense projectes palpables, sense riscos, ni traumes continuarem amb la botigueta oberta, amb cara d'estúpids esperant que l'extinció i l'evol.lució ens esclafin com escarbats de la patata.

Només un raig de llum a l'horitzó;

-Dear Scarlett, call me when I am governor, call me, call me... mmmmmmmm

The Spongetones, All day and all of the night

EL COVARD

2010-10-17T08:54:00.000+02:00

El blanc és símbol de puresa, de neutralitat i d'honestatat, però també és el color del màxim rival.
Quan ets l'inductor i promotor d'una acció sense precedents i sotmets a votació la qüestió que saps que portarà divisió, enfrontament i alimenta al rival, no pots apareixer amb cara d'innocent xaiet neutral. O com a mínim, no pots fer-ho i pensar que èticament en sortiràs impune.
El màxim responsable del fins avui club esportiu més gran del món (no coneixem quin valor l'hi ha donat la Due Diligence a aquest detall), no pot de cap manera jugar-se el prestigi de l'entitat i l'estabilitat interna mentre públicament apareix rentant-s'en les mans. Només un inconscient o un covard actuaria així.

Tenim un país ple d'inconscients i covards, per això som on som. Tenim un país ple de Poncis Pilatos, de gent amb l'escrot ple de recuit que els ennuvola la ment i es posen a disparar dins la seva mateixa trinxera. Maten germans, amics o compatriotes per rebre el premi del amo, com el gos de cacera que torna amb el conill a la boca esperant dues caricies al cap i un trocet de fuet.

Penso que en tot aquest affaire qui més perjudicat en sortirà i per aquest ordre seran; Sandro Rosell que ha demostrat ser un rencuniós inconscient i covard a més de tonto útil. El Barça, que està dilapidant el seu actiu contable més gran i d'incalculable valor, ser el núemero ú mundial. Els mitjans que han intentat ajudar a l'stablishment polític del peix al cove i espanyolista. I per últim, el mateix sistema de partits català, que ha creat un màrtir.

Ara, ja sé a qui votaré.

Jet, Rollover Dj

SOCIALISTES CATALANS I ALTRES VOTANTS DEL PNB

2010-10-16T08:28:00.001+02:00

El PSOE ha tancat un acord d'estavilitat fins a final de legislatura amb el PNB. Zapatero podrà desgovernar Espanya fins el 2012.
El PSC votarà a favor del traspàs de 32 tranferencies estatutaries basques que estaven pendents, el PSC votarà a favor del canvi de nom de 3 provincies basques... igual que va votar a favor de blindar el concert econòmic per Euskadi i el nega a Catalunya.

Clama al cel la deslleialtat estatal envers algunes autonomies; que 25 o 30 anys més tard d'aprovar-se els estatuts encara quedin 32 transferències pendents per els bascos i que només es concedeixin a canvi de suport als governs de torn espanyols és una gran vergonya.
Però més vergonya em faria ser socialista català. El superàvit fiscal per tres quartes parts d' Espanya i el blindatge del concert basc porten a Catalunya a la misèria, amb els vots a favor del PSC.

L'amor del PSC per Catalunya quedaria retratat i eternament demostrat, quan la super-woman i ministra de guerra dirigís la tropa direcció Barcelona, després d' una declaració unilateral d'independència del parlament català. Declaració que en aquets moments sembla ser l'ùnica via d'escapament per els catalans, abans que aquesta gran bola de merda i de nom Espanya ens arrossegui cap a la fosa sèptica.

Booker T & The Mg's; Hip Hug-Her

2010-10-10T08:18:00.000+02:00

Quan la crisi va colpejar amb virul.lència; impagats, reducció de comandes en un 50 o 60%, bancs tancant aixetes i desmoralització en general, el futur inmediat es presentava molt negre.
Retallar despeses amb reducció de plantilla i despeses en general, intentar que els bancs no reduissin els crèdits ja concedits, però mai intentar augmentar-los, buscar clients prou solvents i cobrar per avançat els dubtosos a risc de perdre les comandes... Per posar un exemple; em va tocar reduir el meu sou en un 30-35%, i quan no hi havia prou "cash" aquell mes no cobrava.
Per sort no em vaig escoltar a qui em reconamava endeutar-me més. Avui, he consolidat els llocs de treball, he assegurat comandes fins d'aquí a un any i aviat necessitaré més personal. Personalment puc dir que d'aquesta tempesta ja n'hem passat el pitjor.

Una cosa puc assegurar: Si hagués augmentat la plantilla, si només hagués reduit en un 5% els sous, si m'hagués seguit endeutant a ritmes desmesurats, si hagués pujat partides pressupostaries en un 10% i si hagués seguit depenent dels morosos avui ja seria al calaix.

Ho vaig fer completament el contrari del que avui està fent el flamant conseller d'Economia el "Doctor" Castells. És clar que jo al seu costat sóc un mindundi... no sóc ni doctor, ni economista, ni conseller, ni psocialistu, ni surto als diaris.
Ell, ha de seguir tractant amb morosos (PSOE), dona un 10% més als partits per la campanya, contracta a nòmina de la Generalitat qualsevol cosa que respiri i tingui carnet d'esquerres o sigui parent d'algú amb carnet, continua contractant caterings a cos de rei per les 49 inauguracions diaries del cordovés i finalment ens vol "col.locar" als catalans -tot apel.lant al nostre sentit patriotic- entre 1000 i 2000 milions d'euros de deute de la Generalitat (empresa en semifallida) a un interés molt "interessant" 4,5%, ja que les entitats crediticies li han barrat la porta (no patiu que les tornarà a amenaçar tal i com va fer amb BS)

Però en Castells i jo compartim interessos comuns. Jo em jugo el meu patrimoni cada dia... i ell també es juga el meu patrimoni.

The Garage Gods; She don't love you anymore

DIVIDIR LA SOCIETAT ?

2010-09-24T07:03:00.000+02:00

Quan cada dia s'alcen més veus a favor de la sobirania plena de Catalunya, alguns argumenten que això dividiria la societat, que no ens convé. Ni aposten clarament per una cosa ni per l'altre i juguen amb aquesta ambigüitat estudiada, només per obtenir més rèdits electorals. A més, ignoren que callar les veus dels sobiranistes existents ja és de fet una divisió provocada per ells mateixos. Com si a aquesta altre meitat hagués de callar o empassar-se la seva voluntat.

Vaig ser víctima voluntaria d'una enquesta sociològica per telèfon. Una conegudíssima agència estadistica em va tenir més de mitja hora sotmés a una bateria de preguntes. Endevineu sobre què anaven quasi un 70% de les preguntes? Doncs sí!! sobre l'independència de Catalunya i sobre Joan Laporta.

Les enquestes i els estudis sociològics deuen està donant un resultats excel.lents al sobiranisme, o almenys prou importants per centrar les seves preguntes i estudis socials sobre quin perfil i quina quantitat exacte de gent està disposada a trencar el DNI espanyol.

Els agents narcotitzants de la societat catalana estan espantats, no els acaben de sortir el números.I és que avui per avui per els catalans és un mal negoci ser espanyols i no hi han raons de pes per seguir dins l'Estat espanyol.

El dia que diaris con La Vanguardia i El Periodico o TV3 i RAC-1 deixin de menystenir a la meitat dels catalans sense veu i expliquin fil per randa tots i cadasqun dels avantatges econòmics i socials de l'independència de Catalunya, tornarem a tenir una societat cohesionada. Però mentre els interessos econòmics dels qui manen en aquets mitjans, avui narcotitzants, siguin continuar amb l'statu quo actual, seguirem tenint una societat dividida.

Cachorro Grande; Lunatico

28.769 MILIONS D'EUROS

2010-09-18T07:17:00.002+02:00

Aquest és el deute de la Generalitat catalana segons el banc d'Espanya. Això representa un 27% del total de deute acumulat per les CC.AA del Regne d'Espanya, quan som el 16% de la població.. Aquets 28.769 milions ja son un 24% més que fa un any enrera.
L'agència de qualificació creditícia Flitch Ratings ha rebaixat el nivell de solvència a mig termini, cosa que dificulta encara més, sumat al elevat endeutament, la possibilitat d'obtenir crèdits per part de la Generalitat.
El mal no es queda aquí; el gran endeutament de les administracions públiques frena i limita l'endeutament empresarial i privat. El crèdit s'el emporten les administracions en detriment de les activitats productives.
Què vol dir això?
Tancament d'empreses, empobriment del país i grans dificultats per retornar el capital prestat a mig i llarg termini. A la vegada, acomoda a la població a una mena de "PER". Cobro per existir, no cal que m'esforci.

El nefast sistema de finançament català, l'espoli espanyol junt al malbaratament del Govern ens han dut a una situació límit, que ens ha perjudicat en conjunt i en particular. L'intent de canvi social ha estat nefast per el país i l'estarem pagant molts anys, cosa que hipoteca el marge de maniobra de Catalunya i els seus habitants en el present i el futur.

Potser tenen raó els que igualen l'independència a decadència, però de fet, només són hipòtesis molt discutibles i gens contrastables.
Els fets palpables són que formant part d'Espanya sotmesos a un espoli de 20.000 milions d'euros/anuals i amb un govern d'analfabets espanyolitzadors aviat haurem d'enderrocar els polígons industrials per plantar naps i ens desplaçarem amb carreta tirada per rucs.

Algú hauria d'ensenyar a llegir al tarugo espanyol que ens han endossat de president.

The Lambrettas; Poison Ivy

TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE

2010-09-12T07:34:00.001+02:00

Trobarem a faltar a l'Original imitat per Sergi Mas. L'home que més ha fet per Catalunya, per omissió, traïció, fariseisme, partidisme, miopia i ignorància.
Ens el varen col.locar de President després que el seu partit hagués obtingut els pitjors resultats electorals de la història -aviat pulveritzaran aquest rècord-. Però és que la seva obra de govern ha estat molt pitjor encara. Tant pitjor, que molts catalans adormits han obert els ulls després de la col.lisió que ha patit la "fragoneta" pilotada per Montilla.
El que no se li pot negar a Montilla és que durant el seu "mandat" i a mida que es succeien els incidents i els catalans ens adonavem de la nostra situació de cul de sac, ha anat creixent un pensament molt generalitzat del "ja n'hi ha prou". Fins al punt, que ha deixat completament arraconat l'eix que vertebrava el pensament i les creences polítiques de molts catalans, esquerra-dreta.
Montilla ha dut la política catalana al eix català-espanyol -amb l'ajuda del PSOE i del PP-. Aviat, el 28 de Novembre tothom s'haurà d'autoafirmar davant les urnes, i la pregunta serà Catalunya o Espanya. No serà un referendum amb una pregunta i resposta clara, del tipus Sí o No, però s'hi assemblarà molt.

Per això li vull donar les gràcies a n'en Montilla, primer per fer-nos adonar a molts catalans que Espanya és un nefast negoci, i segon per brindar-nos l'oportunitat d'aquest "referendum" i annunciar-lo tant clarament -a la seva manera, pobret-.

Ah!!! i no patiu, que ell no repetirà pas...

Greenhornes; High Time

L'EXTINCIÓ DE L'ERICÓ DE MAR ESCANDINAU D'ALETES NEGRES I PÈL ROS

2010-08-28T10:19:00.000+02:00

Charles Darwin va ser el primer en arribar a la conclusió que les especies evol.lucionaven per no extingir-se. Molts factors intervenien en aquestes necessàries evol.lucions. Fins i tot, es dona el cas que certs individus d'una mateixa especie no desenvolupen aquestes variacions o mutacions i acaben extingits en aquelles regions on no hi han hagut canvis en una majoria amplia de l'especie.

Fa 4 anys a Catalunya, en plena euforia econòmica el debat evol.lucionista de la societat es va centrar en el reduccionisme entre dretes i esquerres -de quin color tenim les antenes-. Debat del tot estèril. Estèril per obvi; la UE ens marca uns mínims i uns màxims i és impossible per més d'esquerres que siguis instal.lar "Gulags", o desprotegir a la societat en un atac de dretanisme...
Si a tot això li afegim que els catalans ni tenim la clau de la nostra caixa, ni tampoc tenim capacitat real legislativa propia, es d'estúpids creure que mai podrem triar cap a on i com ens cal mutar-nos per subsistir.
Un paràsit que actua sobre la nostra caixa i sobre la nostre sobirania legislativa ens impedeix defensar-nos com espècie i com a societat.

Molts anys perduts i molts cops de pal al cap han estat necessaris per que la societat catalana s'adonés de cap a on cal anar per sobreviure al present. Tot i així, parts àmplies d'aquesta societat encara no es volen creure la realitat. No els convé i els trenca els esquemes establerts. Demostren un gran egoïsme cap als seus fills i nets, i cap a la societat catalana en general. Es tal el seu egocentrisme que neguen la possibilitat que el poble decideixi a les urnes la seva evol.lució. Ens dibuixen tota sèrie de plagues i desastres -com si la plaga del paràsit no fos prou greu- i ens diuen que això acabaria amb nosaltres.

Ha arrivat l'hora de decidir si de veritat volem existir com a espècie, o si per el contrari ens deixem assimiliar per el paràsit i desapareixem.

Garotas Suecas; Codinome Dinamite

LA FILLA DE LES SS

2010-08-19T10:06:00.000+02:00

Berlin a 19-08-2010

La presa de posessió en règim d'interinitat del ombusman alemany, ha recaigut a mans de Olga Himmler -filla de Heinrich Himmler-.

Afiliada i representant política del partit ultradretà alemany, la filla del alt comandament de les SS ha encetat la seva feina, portant al Tribunal Federal alemany una recusació a la llei d'acollida d'immigrants a Baviera.

Llei que intentava una integració pacífica i acollidora, segons els representants del Land. Olga Himmler esgrimeix que el frankfurt i la cervesa són símbols nacionals de tot Alemanya i que per tant, tots els menjadors d'acollida han de servir la variant salsitxera alemanya -que es serveix a tot el país- i cervesa a dojo.

Diu que l'arròs o el pa estan molt bé i que l'aigua potser es bona, però que els alemanys s'han criat des de temps immemorials a base de suc fermentat de cibada i de tripa de porc embutida, i els nouvinguts així ho han de fer.

Diu també en la seva recusació, que tant els jueus com els musulmans residents a Alemanya tenen dret a deixar les seves costums arcaiques, brutes i tercermundistes, per abraçar la superior cultura alemanya i ajudar al foment de l'industria nacional del ram de la xarcuteria i els fermentats de lúpuls.

Fins el moment ningú del Govern alemany ha gosat portar la contraria a la defensora del poble, ni tant sols cap mena d'associació d'intel.lectuals o moviments socials han obert boca. I el que semblaria un despropòsit és en realitat un desitg ocult de la gran majoria del poble alemany.

Aquesta notícia que és del tot impensable i que ompliria de vergonya al poble alemany i la U.E està passant en un altre Estat "europeu", amb altres noms i altres recusacions.

És curiós el desvergonyiment dels fills del Alzamiento. Aquells que anaven a escola i assenyalaven amb el dit els fills dels dissidents, els feien creure que els seus pares eren delinquents i males persones. Avui després de més de 30 anys de "democràcia" a Espanya, els escollits continuen ocupant els ressorts de més poder al Estat i segueixen exercint d'hereus del llegat polític que els seus pares els varen deixar.

Aquets camaleons, falangistes d'adolescents i garants de la democràtica constitució del 78 de vells, han sigut uns avantagistes tota la vida, han tingut més oportunitats que els demés, han disfrutat de les fortunes de dubtosa procedència dels seus pares i han estés els seus tentacles de poder, disfraçant-los de democràcia.

Que Espanya calli i otorgui és minimanent comprensible, però i Europa?

The Outsiders, Keep on trying

NO N'APRENDRAN MAI

2010-08-07T09:20:00.000+02:00

D'aprenents el món n'és ple. Hi ha persones que gastarien cent vides i mai haurien après l'ofici, i n'hi ha que néixen amb les qualitats per trionfar des de el primer dia.
Encaparrar-se en esfonsar, enterrar i enmerdar l'obra dels millors de cada ofici és cosa de necis, subvulgars, negats i envejosos. Demostrar les qualitats de cadascú -per limitades que siguin-, és com a mínim molt menys contaminant i destructiu. I no posa en evidència els complexes dels mediocres.
Que els primers dies del nou president del Barça hagin sigut una ofoscació en destruir l'obra del sens dubte millor president de la història del club, fins al punt d'oblidar les veritables obligacions que se li haurien d'exigir, provoquen vergonya i demostren una enveja i un rencor gens positius.

Xiqui Beguiristain abandona la secretaria tècnica, Johan Cruiff li fot pels morros la presidència honorífica i trenca relacions amb la junta. S'annuncia que el Barça no pot pagar les nòmines i es fa servir com excusa per malvendre un fitxatge qüestionat com Chigrinski. Es continua desprestigiant el club afirmant públicament que existeix un forat comptable de més de setanta milions, quan el professor Sala i Martín va declarar uns beneficis de 12 milions.
Grans esforços i temps concentrats per girar la realitat cosa que ha impedit reforçar l'equip amb els fitjatges reclamats per Guardiola i negociar amb les federacions la cessió de jugadors per els amistosos internacionals que hi ha dos dies abans del jugar-se el primer títol oficial del any.

La nova junta, Rosell al capdavant i l'establishment periodístic van encaminats a fer que el manadat de Joan Gaspart no fos el pitjor de la història, tot capficant-se en tapar l'obra de Joan Laporta.

007, Nearly man

ES EL NOSTRE MOMENT

2010-07-31T08:05:00.000+02:00

Les eleccions catalanes són a tocar. Mentre el sobiranisme va desfullant la margarita amb la dreta i aguanta el ciri amb l'esquerra.

Podríem dir que els independentistes catalans declarats, s'han organitzat en "escamots de guerrillers", bastant desconnectats entre ells, de moment. Reagrupament de Carretero, Solidaritat catalana amb Tena-Laporta-Bertran i la venerable plataforma Conferència Nacional del Sobiranisme amb Broggi i Barrera. Són els tres grups que més clarament es distingeixen. En altres lligues juguen Esquerra , les CUP, PRC i infinitat de plataformes més...

Es molt bonic veure que hi ha país, que hi han patriotes, gent compromesa. Però al mateix temps es desesperant veure'ls lluitar per separat quan tots sabem que ens cal sumar.
La manifestació del 10-j va mostrar al món un cos musculós. L'independentisme ronda la majoria i els seus militants estan movilitzats, tenim una oportunitat única, històrica m'atreviria a dir.

Davant nostre, Espanya -i França-. Un Estat disposat a fer servir tota classe de mecanismes per ridiculitzar i esborrar aquest múscul català. CESIC, diplomacia, ministeris, judicatura, legislació, hisenda, policia, exèrcit, mitjans informatius... ho tenen tot a la seva disposició i llest per llençar-ho damunt del sobiranisme en el moment que els representi una amenaça.

Davant aquest mur de potència estatal que ho arrassarà tot, els catalans hauríem d'aprofitar al màxim els nostres recursos que són poquets, però suficients per guanyar si plantem cara junts.
Hauríem de saber treure profit del bagatge d'en Laporta davant la pressió, de la seva cara, del seu optimisme, de la capacitat de treball i dels coneixament legals espanyols dels que disposa Lòpez-Tena, de l'empenta d'Uriel. De l'organització de Reagrupament i del seu discurs regeneratiu, de la popularitat del seu líder. De la sabiesa, el prestigi, la serietat i el rigor dels venerables; Broggi, Barrera i Bassols. Però també ens cal l'organització i potència de les CUP, necessitem al Partit Republicà Català, ens cal Santiago Espot i Catalunya Acció, ens calen les diferents plataformes que han organitzat les consultes per l'independència... ens cal que tothom estigui apunt i en ordre de combat.

Es el moment que tots ens preguntem; què podem fer per el nostre país? Es el moment que repassem la nostra història i no tornem a caure en errors passats. Es moment de mostrar-nos ferms i units. Es el moment de Catalunya.

The Marvelettes; Too many fish in the sea

"LES CORRIDES"

2010-07-28T22:18:00.001+02:00

Estimat lector i lectora avui us he de confessar que estic a favor del toro, malauradament no guanya mai. Quan surt a la plaça està sentenciat i per norma el torero és qui en surt viu.

El Molt honorable pecident ha agafat la bandera de la llibertat i ha votat NO a la prohibició que el seu Parlament (socis de govern inclosos) a propinat al espanyolíssim "art" de marejar un brau, pessigar-lo, estocar-lo, envestir-lo a cavall, desagnar-lo, desmedular-lo per acabar matant-lo i arrancar-li la cua i les orelles.

Com sempre, un tsunami ponentí ens assola i aquí aguantem el ruixat com podem... Com sempre.

M'ha vingut al cap un texte que fa temps vaig llegir a http://orteuiperelloisalvado.blogspot.com. Texte escrit per el gran Biel Perelló.

Rellegint-lo m'han tornat a saltar les llàgrimes i m'he permés el luxe de reproduir-lo aquí (sense el seu permís, tot sigui dit). Però crec, que teniu el dret a riure, almenys com ho vaig fer jo.

-Com vostès, amables lectors, sabran sóc un gran amant de la fiestaen general i de la tauromaquia en particular. Per això no he resistit la temptació d'assistir a la corrida d'avui corresponent al torneig internacional San Isidro '08.

Greu error, com veuran.

El cartell anunciava morlacos de la ganadería del Marqués de Torrelodones i la participació dels diestros José Hernández, Coñón de Córdoba i Maricón de Orihuela, tots ells matadores free lance. L'event s'ha disputat al Royal Lavapiés Arena, amb un aforament per a 86.000 espectadors, que ha registrat un ple històric gràcies, en part, a l'afluència d'aficionats de l'equip visitant.

El primero de la tarde, Garboso, un rabilinguo cardeñoso apitonado de 8.000 quilos ha resultat ser un toro amb garra i José Hernández ha estat malament. Pitos i palmas, al fifty fifty. Correcte amb els ferros ha fallat com un filldeputa amb la suerte de varas i ha estat discret al cuerpo a cuerpo.

El segon toro, Heisenberg (pitoniso rabilampiño amariconao de 18.000 quilos), s'esperava amb ànsia per part del respetable. No en va aquest toro ja va debutar brillantment a la selecció sub 21 i el tendido l'ha rebut amb una ovació a peu dret al crit unànim de "Ra-úl, Ra-úl, Ra-úl". El bitxo s'ha venido arriba i ha empitonat a tort i a dret fins que el jutge de cadira l'ha fet baixar del núvol assenyalant-li una rigurosíssima doble falta que ha encrespat l'humor del público.

Ha mort fenomenalment d'un tret al cap.

El bochorno ha arribat amb la sortida al ruedo de Maricón de Orihuela, que ha estat escridassat per les seves recents declaracions sobre el preu del petroli. Per més inri el toreador ha relliscat amb una pell de plàtan i s'ha obert una cella contra elquitamiedos.

Gusiluz, el tercer de la tarda, calb i passat de pes (318.000 quilos), ha sortit en tromba i l'ha embestit por todo el ojal, tot i que estava en fora de joc. Al final silencio i palmas. Maricón de Orihuela ha estat passiu amb el capote, melangiós amb el ferro i displicent amb l'embrague.

El quart i el cinquè han estat declarat mansos i han tornat a torilesamb evidents símptomes de tenir ganes de plorar. Els ha substituit el sobrero que, quan s'ha retirat el safety car, s'ha dedicat a fer caca al costat dels picadores.

El sisè i últim de la jornada ha resultat ser un vell conegut dels més veterans: Supertoro, un bicharraco manicorto asindromado de Down de 6 milions de quilos. Maricón de Orihuela l'ha desafiat amb un parell de manolitas i el toro s'ha picat. Mentre el torero elcastigaba ben castigado a la zona de 6'25, Supertoro ha perdut els papers i li ha propinat un plantillazo al genoll. Maricón de Orihuela ha demanat el canvi amb ostensibles mostres de dolor i se li ha diagnosticat un trencament fibrilar que el mantindrà allunyat de les plazas dues setmanes. Ràpidament ha sortit a escalfar al burladero el jove de la pedrera Serafín Schrödinger, que ha estat correcte, simpàtic i força diligent. Ha demostrat caràcter i raza quan ha triat el ferro 7 per entrar a matar.

En definitiva, una tarda lamentable. No penso tornar als toros en molt temps. I ara, si em disculpen, que els donin molt pel cul i me'n vaig a veure Perdidos.-

The Miracle Workers; That ain't me

JO VULL SER NEGRE!!!

2010-07-24T23:10:00.000+02:00

De tothom és sabut que una vegada els americans i els espanyols varen haver de triar a quina raça inferior preníen com esclaus. Americans i espanyols s'ho varen jugar als daus. Varen guanyar els americans -com sempre- i varen triar als negres. Forçosament els catalans varen passar a ser esclaus dels espanyols
-socialistes o peperos, tant l'hi fot-.

Els americans no han hagut d'anar mai a l'Àfrica per poder menjar, però els espanyols si que han hagut d'emigrar en massa a Catalunya per poder omplir-se la panxa i prosperar.
Africa, no depén politicament de Washinton -ja m'entens-, però Catalunya és provincia castellana... n'hi ha tants i tants que qualsevol dia ens fotaran de caps a mar!!! En canvi els americans ni amb helicopters Apache, missils Tomahawks i el sèptim de cavalleria tenen pebrots d'anar a fer una Coca-Cola a la plaça major de Mogadisho.
En els darrers 20 anys ha matat més innocents el GAL que el Ku-Kux-Klan. A Amèrica no pots insultar a un negre sense haver de pagar i a Catalunya ens diuen de tot i es netejen el cul amb la bandera catalana i els folis del estatut.

català seguidor de" la roja".

A Washinton el president és negre, a Madrid és impensable que governi un català. Però no només això... Us imagineu a Bill Clinton de President de la República de Kènia? O d'Emir suprem i diví de Somàlia?Impensable oi?
Doncs a Catalunya la "governa" un espanyol sense estudis, que no parla bé i el teledirigeixen de Madrid -cosa normal en una província-

I després de molt pensar-hi i pensar-hi dimiteixo!!!! Qui vol ser català?. Ara vull ser negre!!!
Quina enveja que em foten!!!!

Sam and Dave; Soul Man

ALGUNA PREGUNTA MÉS?

2010-07-21T21:42:00.003+02:00

-Pepe!!! nos ha salido redondo.

Napoleon Bonaparte i Alexandre Magne reunits, dirimint el futur de la galaxia, l'univers i part del estranger.

Els dos més grans estadistes que ha parit Déu, riuen cofois dels seus èxits, i tot en benefici de l'Aliança Interplanetaria de Ganímedes del Guijuelo.

Jo, un senzill mortal, només els voldría donar les gràcies per haver batallat amb tanta gallardia i honestetat al servei de la causa catalufa.

Gràcies amos!!!

The Creeps; Hi, hi Pretty girl

SEREM TANT BURRUS?

2010-07-13T20:47:00.000+02:00

Un milió, cinquata cinc mil o quatre-cents mil... Tant l'hi fot!!!. L'aplec del dissabte dia 10 a Barcelona era una manifestació on la majoria eren òrfes. Sense pare ni mare, sense guia.
Farts dels tacticismes, de les sospites de corrupció, de les ànsies de poltrona, dels extremats càlculs electorals i de les hipoteques particulars dels partits, els catalans ens varem (us vareu) manifestar.
Potser eren un milió, potser a casa ens en varem quedar un altre milió... tant s'em en fot!!!

Independència era el crit!!!! Prou!!! ja s'ha acabat!!!
La manifestació en si, no ens du enlloc. Fins i tot, molts mitjans espanyols s'en han permès la mofa. Tots som conscients que la properes eleccions al Parlament de Catalunya seran la primera conseqüència de l'esput que Espanya ens ha fotut al mig de la cara. Serà on els catalans "irreals" ens podrem manifestar, abans ens serà impossible. La nostra irrealitat és tal que portem dies i dies menjant en vermell... més esputs i vacil.lades. -

-BARCELONAAA, ESPAÑOLA!!!! VOTE, VOTE, VOTE... POLACO EL QUE NO VOTE!!!!

No m'agraden els gargaxos i menys quan m'els foten a mi, i hi tornen, i hi tornen...
No penso votar a cap dels partits que actualment formen l'arc parlamentari català, a cap!!!
Jo, com tants i tants, tinc l'esperança que el seny i la rauxa que tants èxits ens han donat aflorin en aquesta societat. Espero que algú agafi la bandera, sé que ho faran i sé que seran gent preparada.
No pot ser que ningú s'en dongui compte del tresor en escons al parlament que li dona la situació actual. No pot ser que cap català intel.ligent no hagi vist la potència que li certifica el 10-J.
Serem tant burrus??

ADAM'S RECITAL; There's no place for lonely people

PER ESCRIT

2010-07-10T09:19:00.002+02:00

El 95% del cos estatutari.

Ja tenim el texte íntegre de la sentència del TC espanyol sobre l'estatut de Catalunya de 2006.

En casos com la llengua, hem reculat al 1965 però de la Sud-Àfrica del apartheid. La reinterpretació del finançament és la certificació que l'esclavisme es ben viu al s.XXI. Nacionalment menystinguts i de genolls, i socialment dividits més que mai.
Però no us penseu pas que Espanya en surti gaire galdosa de la sentència. L'injusticia és l'anima constitucional de l'actual Espanya. D'entrada per la reinterpretació i porterior re-escrit d'unes lleis per part d'un tribunal, no respectant la separació de poders. El texte és un cúmul d'insults del tipus; Els catalans no teniu drets històrics, pero els espanyols ens remontem a la constitució del 1812 quan ens convé. També hi han perles com; els espanyols som tots iguals davant la llei, excepte els navarresos i bascos que mengen a part, degut als històrics drets forals. Tots els espanyols tenen dret a uns serveis socials mínims com geure, fer la migdiada, estar al atur 10 mesos l'any i cobrar, canviar-se de sexe de franc etc... etc, i "algú" ho ha de pagar.
Pero el millor de tot és el que diu entre linees. Retorna al segle d'or espanyol i fa ben vives les paraules que ens va deixar Don Francisco de Quevedo al seu llibre la Rebelión de Barcelona escrit al 1640.

-"Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda [...]. Esta gente, de natural tan contagiosa; esta provincia apestada con esta gente; este laberinto de privilegios, este caos de fueros que llaman condado..."

Jo no entenc com hi han catalans que ens volen fer entendre que hem d'estar contents, que Espanya ens ha "otorgat" el 95% del texte sotmés i aprovat en referendum per el poble de Catalunya. No senyors, no ens han otorgat res, ens han posat al nostre lloc d'esclaus i s'han refermat en la seva posició d'amos de Catalunya i de tot el seu contingut, animals, flors, trolls, homenets i aprenents de polític.

La meva pregunta és, i ara què?

Larry and The Blue Notes, Night of the Sadist

ON ÉS PEPE WALLY?

2010-07-09T06:37:00.000+02:00

Busca a Pepe Wally

The Prisioners; Hurricane

LES PUTES FORMES

2010-07-05T21:30:00.000+02:00

Aquest país és una ameba!!! de vegades una gamba al forn, altres un tournedó amb paté i sovint em confón...
Que bonic és ser admirat i respectat, idolatrat i benmirat... quan pel cul t'han dat.

Com quedariem millor a la foto?
-manifestant-nos
-manifestant-nos amb una senyera
-manifestant-nos amb el lema: Som una nació. Nosaltres decidim!
-anant a llepar els peus del president extremeny de torn que pixa fora de test, com tots.
-Engegant-t'ho a la merda.
-Posant piranyes al Ebre.
-Esperant a les eleccions i votar a l'opcció més dinamitera protònica i destructiva possible.
-Linxant a Montilla a mitja manifestació.
-Enseyant el cul a lo "Braveheart" i amb el lema: La vesel.lina per les nenes!!!!
-Fent tots plegats "el Millet" en la mesura dels nostres posibles.
-Disfraçar-nos de caganer i començar a fotre'ls pets després d'haver consumit un pot de "Favada Asturiana" amb data de caducitat 1 de Gener de 1982.
-Acatar però...
-Parlar d'akelarres menystinguent els nostres bonics "aplecs"
-Acabar amb les existències mundials de Ginebra Hendrix i tònica Fever Tree.
-Mirar a la veïna i dir; Que bona que està!!!!

Jo ja no sé a quina paret toco, m'ajudes a triar?

The Apemen; some like me

R.I.P ESPANYA

2010-06-28T21:29:00.001+02:00

Se l'han "recepillao" per enèssima vegada, aquesta vegada passant per sobre de la voluntat del poble de Catalunya que lliurament va acudir a les urnes.
Trencat el pacte de convivència amb Espanya, Catalunya ha d'exercir el seu dret a decidir.

I de moment no tinc res més a dir, només voldria fer-li dos petons i felicitar a Maria Emilia Casas i ballar amb ella aquest preciós northern soul.

Homer Banks; Sixty Minutes Of Your Love

JOAN, NO FEM PAS EL BOIG!!!

2010-05-10T00:09:00.000+02:00

Apreciat president Joan Laporta. Avui ens heu proclamat campions d'Europa de basket i el proper cap de setmana guanyarem la lliga de futbol.
Estem visquent l'època d'or del club que vós presidiu.
I ara marxeu? ara ens deixeu?

Va!!! va!!! no fotem pas el boig!!!!

Organitzem una tupinada, un cop d'estat, camps de refugiats dissidents... el que sigui, però no podeu pas fotre el camp ara.
On voleu anar que estigueu millor que aquí, on sou, presidint el Barça? Voleu entrar en política?
No!! home, no.
Us destroçaran amb dossiers de tota mena, us difamaran, us diran separatista radical, haureu de lluitar amb tota la premsa, i fins i tot us emmerderan la familia.
I com a molt, i amb molta sort podeu arribar a sortir President de la Generalitat, i què? Sereu president per anar pidolar diners a Madrid? assistireu al primer aniverari de la defunció de Samaranch? Us haureu d'agenollar davant sentències polititzades d'alts tribunals espanyols?
Els nens us relacionen amb la victòria, amb l'èxit, amb l'orgull de passejar la bandera catalana als cims més alts de l'esport. Els nens ja no saben què és ser el segon i passar vergonya sovint (això ja ho aprendran de grans), heu aconseguit imprimir esperit guanyador a una generació jove i ens heu fet oblidar el passat als més grans...
I ara marxaràs a fer "el Montilla"? Va!! home va!!!

Catalunya et necessita, no deixis el Barça!!!

Loose ends; Thats it

GENERACIÓ C

2010-04-24T11:25:00.000+02:00

Feble d'esperit, atemorida, agraïda al garrotajador, camaleònica, així és la generació C (de cagarrines). Ells són fills de la guerra civil, són els pares de la transició, son els nostres governants.
Entestats en la dualitat dreta (dolents), esquerra (bons). La gauche divine, el progressisme, el París del 68, de joves anarco-comunistes i de grans soberbis. Detesten tot alló que no giri entorn la concepció d'estat que els llibres de Franco els varen ensenyar. La dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra, la dreta, l'esquerra...Madrid, Madrid, Madrid, Madrid, trionfar a la capital espanyola és la seva màxima aspiració.
Molts d'ells porten treballant en el "sistema" abans de la mort de Franco i es pensen que canviar les "olivettis" per ordinadors de Silicon Valley és un gest prou valent com per dir que varen democratitzar el país. En realitat, només varen mig adaptar el sistema als sistemes que els envoltaven (sortir de l'edat mitja del franquisme era bàsic per poder menjar). Quasi 35 anys després segueixen refregant per la cara de les altres generacions la seva obra mestra, "La Constitución del 78".

Aquesta setmana hem tingut sobredosis de cagarrines; homenatge onanístic al Jutge de tendència progressista (segons ells) Don Baltasar Garzón, a l'Universitat de BCN.
Empresonar i torturar catalans de tendència sobiranista abans de les Olimpiades del 92 fa ser molt progre es veu...
I Parlant d'Olimpiades... Aquesta setmana hem organitzat un funeral d'estat a "tutti plen" per un ric falangista, contrari a les seleccions catalanes.
Quan la setmana anterior ja havíem aguantat el cinquanté globus sonda sobre la mofa de sentència del estatut català.

Si fossin manobres, fusters, mossos de magatzem o jardiners ja estaríen retirats. Sisplau, que els faria res fer-se a una banda, sortir del mig i organitzar-se les seves "festetes" i enterraments d'estat, al casal del pensionista més proper, moltes gràcies.

Lou Rawls; Dead End Street

BUP, BUP

2010-04-18T08:17:00.000+02:00

El divendres passat va fracassar l'enèssim intent del Tribunal Constitucional espanyol per dictar sentència del nou Estatut català. Res d'extrany, res nou.
Em vaig empassar molts diaris digitals i els comentaris dels seus lectors i dues coses en vaig treure en clar.
1) Els espanyols tenen en propietat als catalans, com aquell que té un gos o un canari, som seus.
2) No els fa cap vergonya reconeixer que si cal usar la força per tornar on ells ens volen, l'usaran.

Es molt curiós constatar que els mateixos que dicten lleis que protegeixen als febles davant els forts, com per exemple les que castiguen molt durament la violència de gènere, no dubtarien un segon en bombardejar les escoles catalanes, si la sacrosanta unitat del Regne d'Espanya estigués en joc. Res de nou tampoc.

En realitat, res de res és nou... el que em sorprèn és que el "gossos" catalans a més d'anar amb la raó i el diàleg per davant no mostrem les dents, ni ronquem. Estem tant acostumats a rebre i a perdre, és tanta la por que ens atenalla, que consentim en deixar-nos amenaçar i consentiríem en deixar-nos estomacar a cops de vara.
Som tant idealistes que pensem que amb la veritat i els desitjos de progrés i benestar ja en fem prou. Som tant idealistes que ens varem refiar de ZP, som tant idealistes i idiotes alhora, que pensem que amb bones intencions ja en fem prou. Històricament hem triat els aliats equivocats i no hem sabut llegir el tempo internacional que regía Europa i el mon, i des de fa molts anys acabem estacats a un collar en el pati de qualsevol "hidalguillo" amb mal beure...

Ja sigui per disposar de nou estatut o per obtenir altres objectius millors hem de fer autocrítica, i hem de repensar l'estratègia, que passa sens dubte per buscar aliats i estar disposats a fer coses gens honroses. Hem de jugar amb les mateixes regles que "l'amo".

Bup, bup, bup...

The Pretty things; Turn my head

L'HOME QUE NO PIXAVA COLÒNIA

2010-04-11T09:00:00.001+02:00

Avui és un dia de felicitat per tots els culés.
La secció de basket va tornar a guanyar al etern rival i la de futbol va fer el mateix. Guardiola, Messi, Navarro, Barrufet, Rúbio, Xavi, Pedro, Adroher, Nagy... Herois de mil batalles, els millors i els més motivats, l'orgull i la professionalitat al servei del espectacle.
Fútbol, basket, hoquei, handbol, el f.c Barcelona domina esportivament, mediaticament, socialment, economicament, és el momet més dolç de la història del club. Europa i el món situa a Barcelona i Catalunya al mapa gràcies als èxits d'aquesta entitat privada.
Una trejectória de més de 100 anys, moltes llàgrimes i algun somriure, moltes persones i projectes, grans decepcions i alegries, tot ha contribuït a la grandesa i el reconeixemet d'aquesta "multinacional", però avui estem en el moment més gran. "Tenim un nom i el sap tothom"...

És molt injust com s'està tractant al catalitzador de tota aquesta energia acumulada, és molt trist veure com des de Catalunya mateix, s'escup a diari damunt la cara de qui per aptituts, coneixements, preparació, sort i estima ha canalitzat la força i la historia i les ha ajuntat amb resultats i èxits.
Joan Laporta i Estruch, un home de maneres gens corrents, arrauxat, valent, no és perfecte. Però, qui ho ès?
Resultats en ma, no té rival en 100 anys. Ens ha tornat l'orgull de ser culés i catalans, però també li exigim que fagi de "gendre perfecte".
Volíem un President o volíem casar la nena? Volíem títols o volíem ser capallanets? Volíem un home o un robot teledirigit des de ves a saber on? Tant ingenus son alguns que creuen que es pot tenir èxit anant amb el ciri a la ma? Quins interessos hi han darrera la campanya de desprestigi constant a Joan Laporta?

N'hi ha que son tan obtusos i "rarets"que davant l'edifici més imponent del món critiquen el necessari sistema d'aigües brutes. Queden esgarrifats només de pensar que hi pugui haver lavabos i es flaguel.len tot exigint que només pugui entrar al edifici aquell qui pixi colònia i cagui panallets...
N'hi ha que ho atribueixen a la sort, a una flor d'atmetller al cul (d'aquí les ganes de panallets, penso) i així es veuen capaços de menystenir la feina feta, tot oblidant que la sort es busca, es caça. Segons ells, un milionari quinielístic no és milionari.
Els més covards, li envegen l'empenta que ells mai tindran, no suporten veure'l sense les manilles que els lliguen a ells. Confonen el seny amb les gastroenteritis diarreiques que ells pateixen.

Al meu entendre, d'aquí a 100 anys (o molts menys) trobarem a faltar al capdavant del Barça a n'en Joan Laporta, aquell home que no pixava colònia ni cagava panallets...

The Pretty Things n Mates; Good Guys Don't Wear White

FUGIM DE LA MENJADORA

2010-04-04T10:01:00.001+02:00

El pitjor que li pot passar a un país és perdre els objectius, oblidar-los o substituïr-los per d'altres d'aliens i poc decorosos.
Quan qui hauria de projectar un imatge de rigor i serietat en moments de crisi, està més preocupat per arrapar-se a la poltrona com una paparra afamada, no és d'extranyar que el seu exemple s'escampi com una taca d'oli.
El resultat de 7 anys de polítiques paparrils a Catalunya i la crisi econòmica ens porten a que la gran majoria des estudiants d'avui prefereixin viure del parasitarisme funcionarial, que de l'esforç i el risc del mercantilisme privat. Oblidant que qui otroga la plata per mantenir a les legions de xuclasangs són els percentatges que les administracions obtenen del capital privat.

Quan un país reclama de manera famolenca polítiques de protecció excessives, està reclamant caritat. S'està posant al servei de l'almoïna i al servei de qui li otorga el pa.
Un país ha de demanar que el deixin treballar, ha de demanar facilitats per desenvolupar el seu potencial comercial, industrial i emprenador. Un país ha de saber suar els cigrons que es menja.

Les polítiques de protecció social demanades com a dret diví, només per el sol fet d'existir, ens acosten més a territoris amb economies devastades o inexistens, a territoris on " l'hidalguia caciquil" i les menjadores de godallets afíns al poder han arrasat amb l'empenta i el treball.

La història de Catalunya ens demostra que no som així i que de forats més foscos n'hem sortit. Però sempre amb esforç i treball.
Avui el més necessari per el nostre país es espolsar-nos del ideari comú l'afany per cobrar del govern de torn (arruinats per uns quants anys) i recuperar l'orgull i els beneficiosos resultats de treballar per el nostre compte.
Només així recuperarem l'orgull de ser qui som i només així disposarem d'eines de pressió per fer-nos valer.

Kasenetz Katz Singing Orchestral Circus - Quick Joey Small

PARRILLADA D'HOLANDÉS A LA CANDELA DE PI NEGRE

2010-03-21T08:07:00.000+01:00

La tornada d'un comiat de solters? La celebració dels 5 anys de divorciats? 40 anys de final de curs? Agraciats de la 6/49 que arriben d'una nit de festa?

No.

Encara que amb la cara que hi posa el protagonista podríem deduïr que es tracta d'alguna de les anteriors hipotèsis, no és cap d'elles.

Es tracta d´un home superat per la realitat, un home incapaç de fer la seva feina i que a més ho sap. No li queda cap altre posat que el de cinqüenton ressacós, somriure d'haver tocat calent la nit anterior, fesomia de sorprés quan a n'un collons de poble que ni hi havia estat mai, ni el coneixía, el fotografíen com si fos l'Ava Gardner.

Ell és el flamant i molt honorable conseller de medi ambient i habitatge de la Generalitat. Què fa? torna d'una inspecció als boscos de les Gavarres (Gironés i Baix Empordà) després de la gran nevada del 2010.

Com a membre de la descomposició del desgovern que patim els catalans, conscient del fracàs del projecte i la gestió del mateix, sabent que aquest estiu faren parillada de turista holandés al aroma de candela de pi negre, riu. Somriu com un estúpid. Què més pot fer?

Dos mesos escassos queden per poder netejar el megahipersuperprotegit massis de les Gavarres. Ha vist la gran destrossa, ha vist la pólvora, sap què ens passarà... i somriu.

A finals de Maig (si la metereologia és l'habitual) ja no es podrà fer res per salvar dels incendis estiuencs a poblacions com Sant Feliu de Guixols, Platja D'aro, Palamós, Lloret de Mar, La Bisbal d'Empordà, Girona, Palafrugell o Begur...

Quinze dies després de les nevades, l'iniciativa privada, els propietaris dels boscos (aquells a qui han retirat les ajudes) han sigut els únics que han treballat de valent per fer desapareixer la polvora que aquest estiu pot arrassar muntanyes i foragitar el turisme de la costa gironina.

A part de la cara d'estúpid del conseller, de la Generalitat no en sabem res més... ah sí !! perdó. Ens deixen fins a final de Març per encendre foc al bosc per tal que netejem els nostres boscos, després ja serà massa perillós...

The Roulettes; Bad Time

LA SISENA A LES FOSQUES

2010-03-13T21:13:00.001+01:00

El dilluns al migdia vaig haver de parar de cotitzar al notar-me els dits dels peus una mica garratibats. Tot era ple de neu, molta neu.

Desseguida vaig pensar amb els meus fills, vaig correr cap a casa i per sort ja eren allà. No teníem llum, ni aigua, ni calefacció, pero ens sobraven llaunes d'escupinyes i salsa vinagreta envasada. Resistiríem segur, vaig pensar.

L'endemà feia sol, hi havia quasi un metre de neu i el pitjor de tot era que estavem incomunicats a 5 km de la civilització. Les escopinyes i la vinagreta ens les vam pul.lir per sopar, que menjaríem? Vaig mirar a la Nina(al cel sia), un Golden de 13 anys i vaig haver de triar; els meus fills o la meva Golden... varem sopar Nina a la vinagreta (ultim envàs).

El segon dia la cosa s'ens posava encara més difícil i per distreure als nens els vaig dir que jugavem al Pol Nord, i vaig explicar-los el que comportava el joc: poc menjar i molta fred. Havíem de sobreviure. Vaig mirar a n'en Bru (descansi en pau), una barreja de pastor alemany i mastí, d'un any d'edat. Ja no ens quedava salsa vinagreta, una llàstima ja que en Bru era molt més tendre i melòs que la vella Nina.

El tercer dia, el dijous seguíem sense llum, ni aigua, ni gossos. Les nits s'ens feien llargues, fredes i la panxa em roncava. Vaig mirar la mare dels nens(R.I.P)... Els nens varen plorar una mica, al primer xisclet de la mama, però se la varen menjar prou bé, fins i tot l'endemà per esmorzar varen repetir.

El divendres, alhora de dinar ja no teníem res per empassar-nos. Encara seguíem incomunicats dalt la muntanya, sort que la llenya ens sobrava, però cap al hora de dinar em vaig mirar en Mateu(pobret). I aquella nit l'Emma i jo varem sopar de fàbula...

Ja sóm dissabte i apart de l'Emma, la meva filla petita, no em queda ningú amb qui parlar. La neu es comença a fondre i potser ja podria arribar al poble. Però em sap greu que l'Emma pugui xerrar com hem sobreviscut aquest dies. Ara ja és l'hora de sopar i em començo a mirar a l'Emma...

Ja he sopat... la fred, la gana, la falta de comoditats, les perdues emocionals, tot plegat un seguit de dificultats i totes superades. M'he sorprés a mi mateix del desplegament de recursos dels que he fet gala.

Ara, encaro la sisena nit sense electricitat i em miro el braç dret...

Jefferson Airplane; Somebody To Love

-ISME, -ISME, -ISME

2010-02-27T08:12:00.000+01:00

Tothom fuig, tothom corre, que ve el burgés i et vol fotre.
Pagès, menestral, comerciant, emprenador, propietari i empresari. Tots banyuts, ganuts i roba criatures de parvulari.
Oh!!! aquell discurs d'igualtat, progressisme i mori el capitalisme. Tots exigim ser iguals, tant li fot si has jagut com si has fet mil jornals.
Els més privilegiats a funcionari són col.locats i els més encantats per l'atur són enllustrats. No cal que corris, ni et moguis, ni arrisquis, no fos cas que amb Satanás et convertissis.
Vine, descansa que la mamella encara raja, cobrarem el subsidi i anirem a la platja.
No arrisquis, ni te la juguis que als treballadors pots molestar, no amassis bitllets liles mentre quedi gent a subsidiar. La poca vergonya del golafre per davant ha d'anar, sort que el progrés i l'esquerra els arriba a controlar.
Quan Catalunya hagim netejat, serem una regió d'igualtat. Ja ens fata poc, quasi ho hem aconseguit, lleialtat al tripartit.
Extremenys i catalans, andalusus i murcians. Cada dia més iguals, una mica més hispans.
-isme,-isme,-isme, visca el socialisme.Treballar, arriscar i suar ja són sinòmims de bandolerisme.

Acabo per tristesa, tanco per deixadesa, n'estic fart d'arriscar, de la teta vull mamar!!!

Chesterfield Kings; She told me lies.

AH, COLLONS!!!

2010-02-21T23:46:00.002+01:00

Aquesta setmana i gracies al progressisme i l'optimisme socialista de la ministra Aído, molts homes han deixat de tenir relacions sexuals amb les seves dones a tot l'estat espanyol.
La ministra es va gastar una morterada perquè totes les dones espanyoles sabessin que allà, a la patatona, hi tenen una cosa que es diu clítoris, i que resulta que és com engegar el Dragon Khan, però en bèstia, que aprima i no fa caure les dents si s'en abusa d'ell...

Ah!! collons què els hi ha ensenyat?
Forns de pa, carnisseries, mercats... ni una dona enlloc. Totes a casa, estirades, suades, més primes...
Ja només ens faltava això. Els homes al atur i elles a casa apretant-se el botonet i deixant els deures marito-conjugals per fer...

Sort que a Mataró, l'alcade socialista aquesta mateixa setmana donava pemisos a una macro casa de senyoretes de moral despistada... ai l'às!!! avui l'ha denegat.

Què en farem de tants i tants homes amb la capacitat testicul.lar desbordada, al atur i veient com s'enfonsen les seves families per les noves aficions "digitals" (les menys sofisticades) de les seves esposes, mares i filles?

Això no ens portarà res de bó...

The Paragons; Abba ... said yeah! yeah! yeah!

ELECCIONS ATICIPADES?

2010-02-13T10:40:00.000+01:00

Gosen demanar eleccions anticipades tant a Catalunya com a Espanya. Posen a la crisi econòmica interplanetaria i la "suposada" inoperància tripartita i socialista com a excusa...

Que potser els albanesos, haitians, sudanesos o afganesos en demanen d'eleccions anticipades? En tots aquets països la situació és molt pitjor que a Catalunya i la gent no fa ni la meitat de fressa que tota aquesta colla de "neocons", dretans i barratinaires que volen usurpar el que les urnes han donat al "progressisme il.lustrat" que gràcies a Déu avui ens governa.
Ni els U.S.A ens han envaït, ni tenim una guerra civil, a Tirana les passen encara més canutes que a "Castefa", i el millor de tot: El Tripartit té fil directe amb la Moreneta, que fa ploure quan es necessita i ens guarda de terratrèmols (parlo dels geològics). Què més voleu catalans?

Els mèrits acumulats; hipermegagal.làctica llei de la dependència, el "quasiestatut" a prova de ribots i amb blindatge anti tomahaks, l'extrasuperhiper finançament, les Virgueries o l'indispensable i megaxupi nova llei electoral que vol estalviar que els esforçats pobladors de comarques ens hagim de molestar en votar (que altre feina tenim).
Què més voleu catalans?

Tenim als millor homes i "col.locats" als llocs per els que han nascut.

Molt Honrable, Don José Montilla: Un líder, l'autèntic cervell d'aquest govern, doctorat en "arrimamemts paquetils" enginyer de "paletitzacions i amuntagaments de cautxu encès", un lluitador i exel.lent orador estudiat i admirat per el seu do en la comunicació d'idees i guardonat amb el prestiós premi internacional: "Iznajareño predilecto"

Més honorable Ernest Benach: Peça clau en l'extermini de les romagueres, les ortigues i els cactus verenosos i lluitador incansable de l'ordre dels "Pesaments i geranis de les terres del Ebre". Llicenciat en buganvilleria clàssica i biòleg especialitzat en tràmencs i l'art de la resclonaria.

Excel.lentísim i més honorable Joan Puigcercós. Prohom admirat, diuen d'ell que és una maravella de la natura, un portent físic, al que les males llengues han acusat injustament de posar-se 4 parells de mitjons en la zona del entracuix. Atleta de jove i encara recordman del Pirineu en ventes de mozarel.la i refrescos de cola.

Honorable camarada-conseller Joan Saura: El linx del govern. El bulb raquidi i la medul.la espinal del tripartit. Doctorat en lectures de comptadors elèctrics i destacat per aplicar el fengxui en les tasques de rescat de bombers en perill extrem.
Amb consciència de salvador del poble i defensor a mort de les ànimes de càntir, és propulsor de la "marxa enrrera" en tots les carreteres catalanes.
Potenciador extrem del prestigi del cos de Mossos d'Esquadra. Ha Substituït en l'imaginari català l'imatge de Serrallonga, per les dels mossos. Posant-los a demanar almoïna en tots els camins, carreteres i vies catalanes i sempre per donar als pobres i desvalguts.
Sageta castigadora d'empresaris sense ànima, industries contaminadores, capital endimonïat i emprenadors sense escúpols que tant mal han fet a Catalunya.

Què més voleu catalans?

Eleccions anticipades? au va!!!!

The Rolling Stones; jumping jack flash

XOCOLATA DESFETA

2010-02-05T23:37:00.000+01:00

Feia més d'un any que no agafava un llibre. Cansat, enfeinat i buscant distraccions més còmodes no trovaba el moment per acabar cap dels llibres que tinc començats.
El diumenge passat al mig d'un àpat em varen posar en un compromís, m'havia de llegir un llibre en menys d'un mes. He de dir que el "contracte" també tenia i té la seva part gratificant, tot i que al principi em va sobtar, ara m'omple d'orgull. Estic molt content d'haver descobert "Xocolata desfeta".
En el que en aparença pot semblar un llibre d'autor fet per a virgueros, estudiosos i malabaristes de la literatura, resulta ser un orgasme de llengua catalana. Una finestra oberta on tothom pot embrutar-se el morros, disfrutar i riure amb 123 tipus diferents de xocolata.
Ara que ja l'he llegit (en poques hores) vull donar les gràcies a qui m'el va proposar de llegir. Li vull agraïr que m'hagi plantificat davant els nassos un treball bàsic i necessari per el català, una eina que com a catalanoparlant em serà molt ùtil. Un llibre que segurament passarà a la història de la llengua com una referència. 123 formes de trempar, d'estimar, d'autoafirmació i certificació de l'excel.lent salut i recursos del nostre tresor.
Un cop de moral per tots els catalans i una lliçó magistral.

Els Trons; Un noi del Carrer

NO HI HA DRET

2010-01-30T08:05:00.000+01:00

Els catalans, a més de cagats som curtets.
Ens fem trampa en tota mena d'àmbits. Estatut, finançament, llengua, història i fins i tot demogràficament. M'explicaré:
Què dir del Estatut que no s'hagi dit?
D'un finançament que d'aquí a 4 anys i amb sort ens servirà per pagar les 3/4 parts del endeutament de la Generalitat només durant el 2009, ens han fet creure que era "El Dorado" i nosaltres hem aplaudit amb les orelles.
Quan el nostre president diu "rasón" per "raó" dues vegades seguides en el nostre parlament i ha de portar "xuleta" per escriure tres ratlles en el llibre d'honor de qualsevol ajuntament, vol dir que la "cosa" penja...
Els catalans ja neixem tots amb un diametre annal bastant superior a la mitjana europea, sino resulta impossible de creure que ens deixem "col.locar" les que ens col.loquen.

Voleu un altre exemple?
Ara resulta que segons l'Idescat el nom mes posat al Baix Empordà durant el 2008 va ser "Mohammed". I ésclar que sí!!!
Mentre els catalans i les catalanes perdem el temps anant de rebaixes, seguint "El diario de Patricia" o cel.lebrant títols del Barça, els musulmans forníquen!!!! I juguen amb avantge els putes!!!
Un musulmà pot tenir 4 dones, els catalans de vegades hem de compartir la nostra (amb consentiment o sense). Pero imaginem a n'en Hohammad i a n'en Jordi. Donem-los una mitjana de 2 fills per dona. En Mohammad tindrà 8 fills, en Jordi si és afortunat en tindrà 2 (si és banyut 1 o 0).
I a la següent generació en Mohammad tindrà 64 nets i en Jordi 4... escandalós!!!! escandalós!!! quin desavantatge!!!

Catalans i catalanes... hem de dir prou!!! no hi ha dret!!!
Demano l'igualtat de drets per els homes catalans. Demano poder tenir 4 dones (amb consentiment o sense) netes, trempades, eixerides i de bona estructura òssea per assegurar la continuitat del poble català i la seva onomàstica tradicional. Lluitem contra la discriminació del sofert i generós indígena català i per Sant Jordi cridem ben fort!!!: 4 per 1!!!!, 4 per 1!!!! 4 per 1!!!!

The Better Men Than You; Action Woman

2025

2010-01-23T11:49:00.001+01:00

Som al any del Senyor de 2025. 21 anys d'ecoprogressisme de postal han convertit Catalunya en l'Albania del Mediterrani occidental. La població ha quedat fixada en 3 milions de persones que deambulen com poden en carreteres i camins de terra. La potent industria s'ha desplaçat al centre penninsular, al Àfrica, al Europa del Est i a Àsia. Milers de persones amb un nivell de preparació, títols i estudis superiors han hagut d'abandonar el país en busca de millores en les seves vides. L'economia de subsistència (plantadors i recol.lector de naps i garrofes) és la predominant. Les carretes estirades per "matxos" han substituït als àntics i contaminants sistemes de tracció a motor. Només de tant en tant es veuen passar cotxes oficials de gran cilindrada i de color negre amb vidres tintats...

Durant els últims 10 anys el Govern de "progressistes" ha aconseguit baixar el nombre d'aturats, el nombre de tancament d'industries, la contaminació, el fracàs escolar, la riquesa malrepartida, la mortalitat infantil i tots i cadascun dels mals que venia patint Catalunya des dels anys 2004 al 2015.

I vet aquí el somni de les esquerres... Igualtat, sostenibilitat, control de les masses i antiliberalisme i extremat respecte al medi ambient.

Aquest sóc jo, "treballant" i creant riquesa l'any 2025

Paul Weller; Peackoc Suit

CAMBRES DE COMERÇ

2009-12-25T11:29:00.001+01:00

Les cambres de comerç es creen com a associació empresarial en els seus inicis. Els propietaris empresarials ajuntats i constituïts en un organisme oficial vetllaran per els interessos del comerç en la seva àrea d'influència.
1-Promoure el comerç en les viles i ciutats
2-Aconseguir regulacions municipals per tal de facilitar el moviment mercantil
3-Recollir informació i estadística per els seus afiliats
4-Intentar evitar la competitivitat excessiva dins la seva demarcació
Bàsicament aquestes serien les seves motivacions fundacionals.
L'Estat espanyol les té regulades per llei, i en podríem destacar que totes les empreses i autònoms tenen l'obligació de contribuir al seu manteniment mitjançany quotes anuals.

Sóc empresari des de l'any 1993 i puc assegurar que l'ùnic "servei" que he m'ha donat de la Cambra de comerç de Sant Feliu de Guixols ha estat el rebut annual (que no he pagat mai). Ni informació, ni ajudes, ni col.laboració, ni assessorament... res. Només el rebut.
Després de no haver satisfet l'import que s'em reclamava, vaig rebre la primera i ùnica carta que he rebut de la Cambra de Sant Feliu, on s'em explicava que tota entitat o persona sotmesa al impost de actvitat econòmica (I.A.E) havia de satisfer el rebut annual per llei. I em convidaven a satisfer-los les quotes impagades. Els vaig respondre amb una atre carta, explicant-los que el volum de facturació de la meva empresa ens eximia del impost del IAE i que per tant, ja que segons ells, era aquest import el que determinava la meva quota els feia saber que jo pagava "zero" d'IAE. I que qualsevol número multiplicat per zero és zero.
Després, els mostrava el meu interés en pagar el doble que m'exigíen si de veritat la Cambra es posava a treballar per donar suport a les empreses i a afavorir de veritat el comerç i les transaccions de bens i serveis.
Mai he rebut resposta. Els rebuts annuals han continuat arrivant...

A principis de Desembre de 2009, en plena crisi econòmica, quan tots els empresaris estem intentant de salvar les nostres empreses la Cambra de Comerç de Sant Feliu de Guixols passa al atac.
Tots aquells agosarats que vam decidir no pagar les quotes i que tampoc mai hem rebut ni un sol servei de la Cambra hem rebut carta de la Hisenda espanyola, reclamant-nos els pagaments en 15 dies. Amb amenaça d'embargament si demoravem el pagament dins aquets 15 dies.
Finalment he hagut de pagar amb recàrrecs.

Per tot el que acabo d'explicar, demano la demolició del edifici de la Cambra de Sant Feliu i la seva disolució per ineptitud, vagancia, mala fè, negligència, desidia i mala pràctica, la venda del solar i el repartiment dels beneficis entre tots els afil.liats amb preferència per tots aquells qui puguin aportar; xecs, pagarés o lletres de canvi impagades i retornades.
Crec que seria el millor servei que ens podria fer la Cambra i n'estic segur que seria el millor servei que mai haurà pogut fer a les empreses de la seva demarcació.
I als seus dirigents i treballadors, no els desitjo res més del que fem els empresaris i treballadors de veritat. Esforç, treball i dignitat

Artwoods; I'm looking for a saxophonist

13-D

2009-12-08T09:06:00.001+01:00

Aquest proper diumenge dia 13 de desembre es celebra a Catalunya la primera gran onada de consultes per la sobiriania del principat.
Possiblement el sí guanyi per una majoria bastant amplia i per diferents motius.
Però busquem en un hipotètic futur on aquestes consultes haguessin arrassat el país de manera afirmativa, on el proper president de la Generalitat declarés unilateralment l'independència de Catalunya.

Ens enviaria l'estat espanyol els tancs? d'entrada no, però no ho descartarem...
Espanya disposa de 3 ministeris que actuarien (aquets sí, de manera fulminant), Interior, Exterior i Defensa. Abans de posar-se en evidència davant el mon, l'estat espanyol practicaria "el joc ras i la patacada al cap".
D'entrada l'autonomia catalana quedaria suspesa per les "Cortes generales" i els jutjes estrella no dubtarien ni un segon en fer arrestar als responsables. Possiblement s'ìniciarien campanyes de descrèdit dels mateixos ; affaires bruts, amants, borratxeres i d'altres temes denigrants (us sona això?). Socialment, els serveis d'intel.ligència espanyols intentaríen aixecar la consciència de les masses espanyoles que viuen aquí, buscaríen imatges de la "represora" policia catalana fustigant a pobres i indefensos ciutadans espanyols a Catalunya. Ens presentarién al mon com uns "nazis" (amb més intesitat que ara) i els rotatius espanyols i els corresponsals extrangers a Madrid ens empalaríen amb articles que explicaríen a la humanitat que els Serbis eren bona gent al costat dels catalans...
No els hi cal enviar-nos els tancs... I no veig que estiguem preparats ni tant sols per defensar-nos d'aquestes mesures de "baixa intensitat"

Si totes aquestes mesures els resultessin fallides sempre disposarien d'uns dies, unes setmanes, potser 2-3 mesos per fer incursions militars fins que a alguna Organització Internacional se li ocorrugues condemnar els fets i fer pressió per aturar-les. I en 2-3 mesos els tancs espanyols han fet 30 voltes a tot Catalunya... A més, recordem que som a "l'Europa dels Estats"

Siguem un país, fem-ho!!!!
Però no ens podem permetre un altre fracàs, seria la condemna final per el país.
Com defensar la nostra gent l'endemà de declarar-nos independents és més important que la mateixa declaració.
Preparem-nos a fer coses gens edificants i molt detestables, no tot seràn lliçons de democràcia en diades festives com el 13-D.

Els amos-Citadel

JORDI TRANQUIL

2009-11-14T08:56:00.001+01:00

Aquesta setmana el parlament espanyol ha aprovat la LOFCA (llei de finançament de les CC.AA de règim general) per un vot de diferència. Amb aquesta llei, recolsada per PSOE-IU-ERC i un navarrés, de ves a saber tu quina secta minoritaria, que gaudeix del famós "cupo" i que per tant queda exclòs de la mateixa llei a la que vota afirmativament i del que n'ès peça clau... Doncs amb aquesta llei hem acabat definitivament amb l'Estatut. Més cafè per tothom, més supeditació de les nostres lleis al interés general espanyol i més incompliments.
En voldria destacar el galdós paper d'Esquerra; que acaba votant a favor d'un finançament, inferior al que marca aquell estatut que les seves bases varen refusar per curt...

També hem assistit al assaig general de votació que el TC ha fet abans de l'estrena mundial de l'obra "Putinegem l'Estatut", amb un resultat esperançador; Catalunya 0 Espanya 15.
Ni llengua, ni naciò, ni drets històrics... ni res. Però com que s'entreveu un daltabaix polític de dimensions bíbliques, continuarem sense sentència ferma potser fins la següent legislatura.
Serà la Moncloa qui donarà el tret de sortida a la sentència tant bon punt el PSC sigui a l'oposiciò.
Us imagineu a Montilla havent de defensar la llengua catalana davant el espanyols? us imagienu a Montilla havent de cridar a l'ordre a una més que possible exaltada població catalana? Us imagineu i veieu capaç a Montilla de cordar-se una bambes amb belcro? Jo tampoc.

La sort ès que el nostre PIB creix a ritmes estratosfèrics, les nostres empreses guanyen diners a cabassos, les nostres classes mitges consumeixen com animals i els nostres treballadors són record Guines en productivitat interplanetaria.

Per tant; tu tranquil, Jordi tranquil, que ja ve la Guardia Civil...

The Nerves; When You Find Out

BACTÈRIES UNINEURONALS

2009-10-30T23:32:00.002+01:00

On som i amb qui hi som?

Quan el país es troba en plena crisi econòmica. Quan estem desgastats per Estatuts i pendents de sentècia (3 anys !!!). Quan ens esquitxa la corrupciò a ritmes marcats per el PSOE i els jutjes espanyols. Quan no tenim liders i només secretaris de gestoria. Quan no podem canviar res de tot això per falta d'eïnes ens preguntem; On som? I amb qui hi som?

Som a les entranyes d'una gran cagarada, i ens hi arrosseguen tota classe de bactèries unineuronals carnívoro-antropofàgíques i famolenques de bitllets.

Jo hi veig una mala sol.lució, vull dir que, només ens escaparem amb una sotregada dels fonaments del estat espanyol. Ja sigui via independència, via reforma a fons de la constitució espanyola i/o via canvis traumàtics del sistema polític (on molts hauran de quedar a l'atur).

La constitució espanyola i la transició ja són prehistòria en un país i en un món on les coses han evolucionat massa ràpid. Tant per el mateix estat com per els mateixos polítics aburgesats i repapiats en la seva aficiò de viure del contribuent a base de 3-4 sous (de vegades més), i fer-ho durant tota la vida.

Això s'ha d'acabar.

The Jam, Here Comes The Weekend

CORTINES MILLET&GURTEL

2009-10-24T09:06:00.000+02:00

Ès vosté un governant a qui li està caient el país a bocinets? l'atur li augmenta de maneres galopants? l'industria tanca o marxa ben lluny del seu territori? Es veu amb l'obligació d'enganyar als seus votants? desprècia a la resta de ciutadans? Els seus incompliments, potineries i mentides fan fredat?...
No es preocupi!!!
Amic "polític" nosaltres li muntem una o varies cortines Millet&Gurtel, amb els nostres escandalosos estampats, la gent i la premsa deixaran de parlar de la seva ineficacia com dirigent, ningú tornarà a recordar que vós sou un analfabet, un mentider, un fals, un traïdor.
Una veritable ganga i una gran ocasió per miserables posats a polítics!!!
A més, i com a oferta de llançament li regalem un ventilador i un kit merda seca full equip... Ja ho veu!!!
Encari el ventilador a la cortina, remulli la merda seca, engegui el ventilador i deixi anar molt a poc a poc els excrements sobre les aspes del electrodomèstic (surti del mig, estúpid... )
Aconseguireu un estampat Millet&Gurtel exclusiu, prototípic, únic...

Recordi; cortines Millet&Gurtel li distreu al personal, i fins i tot alimenta als cuprofàgics!!!

The Avengers; Be a Caveman

LA TRAMONTANA

2009-10-18T23:06:00.000+02:00

La tramontana ès implacable; forçuda, seca, freda... s'endú tot alló que ès feble. La tramontana ès tardor, ès fredor, ès neteja. L'endemà del seu pas tot ès clar, net i endreçat.

Ara ja sabem que el Tripartit català aguantarà estacat a una montanya fins les tramontanades de la propera tardor. I també sabem que no arribarà viu al hivern del 2010.
Aquest cop, la tramontana s'endurà un invent que va neixer esguerrat, ple de feblesa i ple d'interessos personals i antinaturals.
Un invent que ha mantingut al país enmanillat i embordarit en mesquineses estèrils mentre erem entregats i venuts, però que també ha servit a molts per adonar-se de la necessitat imperiosa d'esdevenir alló que naturalment hem de ser.

Per sort dels catalans la natura ès implacable.

Here comes de Sun; The "aquells"

INTIKA (ALT EMPORDÀ, SUDAMÈRICA)

2009-10-11T11:10:00.000+02:00

Els empordanesos sudamericans

Avui a La Vanguardia, l'Enric Juliana en relata en aquest article http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091011/53801785894/barretinas-en-el-titicaca.html fins on han arribat les envejes dels castellans contra els catalans.

Els nadius d'una illa sudamericana vesteixen barretina, faixa, camisa blanca i pantalons negres de pescador de l'Escala... L'autor suggereix diverses hipòtesis arran de la vestimenta catalana dels indis americans. Totes errades.
L'hiper guardonat professor hongarès Laszlo Loszla va publicar al 1923 els seus estudis sobre el tema. I ens apunta el següent.

Intika ès el nom en indi de la rebatejada Taquile. I vet aquí el "quid" de la qüestió segons Loszla.
Afirma el professor hongarès que cal buscar l'explicació en la romanitzaciò d'Iberia. Concretament als últims dies d'Indika (Empordà) quan veient-ho tot perdut, un grup de resistents protocatalans varem fer els farcells i després d'una diàspora que deixa a la dels jueus a l'alçada del betum, arribaren nedant a l'illa sudamericana, desavitada en aquella època.

Ni curts, ni "peretzosos" aquells protocatans immigrats a suramerica varen batejar l'illa amb el nom de la seva preciosa vila empordanesa. I varen viure feliços fins que unes centúries després... Arribaren a l'illa els descendents catellanitzats del General Cató, aquets en caravel.la, armes de foc i plens de gèrmens infecciosos (avui anomenades armes químiques).

El final d'aquesta heroïca història de supervivència ja la coneixeu tots. I em sembla que ja he acabat.

The Zombies; She's not There

LA CENTRALITAT

2009-10-04T08:55:00.006+02:00

Anomenem "centralitat" política a l'ultra conservadora manera de seguir de genolls i amb cara de memos tot veient com la crisi i Espanya s'ens mengen amb patates.

La centralitat política, ès com aquell que veient com s'enfonsa el vaixell no opta de manera activa per sobreviure. La centralitat, tal i com l'entenen els nostres polítics ès posar-se a resar el rosari mentre esperem a que ens arribi l'aigua a la calva.

Digueu-li radicalisme, digue-li pets de monja, però els catalans necessitem deixar-nos d'estúpids centralismes polítics de fireta.
Necessitem una nova relació amb Espanya, necessitem fer atractiu per les inversions el nostre mercat de treball, i necessitem aprofitar al màxim TOTS els nostres recursos econòmics (privats i públics). Si no ho fem així, el nostre futur ès tant esperançador com el d'una vedella nedant en una piscina plena de piranyes.
No podem ni per un dia més seguir amb els plantajaments ultra conservadors, d'Espanya, els sindicats (els espanyols) i la gran banca (espanyola també). Hem d'arriscar, ens hem de moure, ens hem de posicionar i actuar, treballar i lluitar.

Per molts dels nostres polítics la "centralitat" no ès més que seguir vivint (i cobrant) tal i com han fet els ùltims 30 anys. I el mòn ha cambiat molt i ells ja son vells sense més empenta que la de liquidar l'hipoteca de la Torreta a Sant Just...

The Birds, I'll fell a whole lot of better

QUE N'APRENGUIN

2009-09-26T22:23:00.003+02:00

El F.C. Barcelona està vivint una època daurada. Mai en els més de 100 anys de història del club s'havia guanyat tant, en tant poc temps. Mai s'havia guanyat amb tanta superioritat. Mai l'imatge Barça havia tingut tant valor.
D'acord que això no ès mèrit d'un sol home, com tampoc ho son els fracassos.

Joan Laporta n'ès el president des de ja fa uns quants anys. Ès un home que convina el seny i la rauxa amb la preparació i la passió. Les seves maneres apassionades i moltes vegades encertadament valentes topen frontalment amb l'establishment polític català.
Un home que ha parlat i s'ha decantat políticament d'una manera molt clara i diàfana. Coneix i es preocupa per les dificultats del seu país i comparteix amb tota una gran massa de catalans el dessig de fer de Catalunya un país normal. I a més, ho diu sense complexes.

Ja ès un objectiu polític de molts, que l'ataquen foribundament veient-l'ho com un veritable enemic per el seu modus vivendi.
Els homes grisos, mentiders, difamadors, espanyolistes, poc preparats i molt acomodats li deixen anar que ès un extremista perquè barreja politica i esport. Son els mateixos que es barallen per fotografir-se amb la Copa d'Europa.

Ignorants fins l'insult. Ni coneixen la Catalunya que avui estant destrossant, ni al Barça que utilitzen cada vegada que els convé.
El Barça sempre ha tingut conviccions democràtiques. A n'en Gamper li va tancar les Corts el dictador Primo de Rivera. Sunyol va ser afusellat per un altre dictador. El franquista marquès de la Mesa de Asta va haver de plegar per vergonya. De Carreras va inventar el «Més que un club»...

Només desitjo que amb les dels espies s'hagin acabat les exageracions i els intents de desestabilitzar aquesta macro entita privada que ès el Barça.
Com també desitjo que les exagerades exigències d'ètica, moralitat, serietat i càstigs, siguin exigides amb la mateixa força a qui ostenta càrregs públics.
Abans d'exigir a les entitats privades podríem començar per la classe política, que ni de bon troç ha obtingut cap estatut de Champions, ni cap finançament de LLiga, i que a més ens ho volen fer passar coll avall i sense Copa.

Au home!! Que n'aprenguin!!!

The Jam; Non stop dancing !!!

2009-09-13T08:33:00.003+02:00

Passi el que passi avui a Arenys, podríem dir que aquest poble ha obtingut la primera batalla democràtica en 30 anys dels catalans, sobre l'Estat espanyol. El referendum es cel.lebrarà (es deu estar cel.lebrant a aquestes hores), si no hi ha una ratzia d'ùltima hora dels F-18 del exercit espanyol.

Ni advocats del estat falangistes, ni jutjes a cops de constitució al cap, ni amenaces de cremar el poble, ni Governs de la Generalitat. Res ha aturat els "indomables" arenyecs, que recolzats per gent vàlida de veritat han aconsegut ajuntar; dribling i finta legal, valor i força muscular, i el seny i la rauxa en les dosis justes i oportunes.

Espanya està inmensament més preocupada per impedir un acte democràtic, que per esmenar els motius de les voluntats sobiranistes, avui ja s'ho mira amb cara de "paga Fantes".
Fins i tot la Falange farà "campanya per el no". Participant en el referendum de manera involuntaria, però participant.
Si fos tant fàcil pescar llobarros!!!!

Independentment del resultat, m'agradaria que la manera de derrotar a aquesta Espanya que ens etziva clatellots de "la seva Constitució" dia sí, dia també, ens hagués quedat molt clara a tots els catalans. Bàsicament el poble ha passat per sobre del infumable Govern català i les lleis espanyoles.

I ès que de moment no podem presentar batalla electoral a camp obert, pero practicant la guerrilla democràtica poble a poble tenim moltes possibilitats d'èxit.

The Wimple Winch; Save my Soul

DEMOCRÀCIA?

2009-09-03T22:10:00.003+02:00

Diaris tancats, Partits polítics il.legalitzats, terrorisme d'estat, tribunals polítics potinejant lleis aprovades per el poble(ó quasipoble), referendums no vinculants i fets per "4 amics"; declarats fora de la llei per un jutje.
Democràcia?

Els iguals i germans s'han de guardar respecte i fidelitat, les parelles han de tenir projectes i il.lusions per compartir, els pobles necessiten creure en el benefici comú per seguir sent pobles.
En definitiva; qualsevol relació social i humana ha de ser noble, amb trempera, que ompli l'esperit dels qui la fan seva.
Cal una certa ètica, uns valors d'igualtat i respecte per conservar tota relació humana. I han de ser identics per tothom, ó en qualsevol cas acceptats per totes les parts.

El proto-referendum d'Arenys ha estat un misil a la linea de flotació d'aquesta sacro santa Espanya i li ha obert una via d'aigua. I potser obri la caixa de Pandora, o no. Però si que ha obert els ulls a molta gent. Ha evidenciat que Espanya té tabús. Coses intocables que estan per sobre el respecte, la igualtat i la democràcia.

No crec que ningú a aquestes alçades dubti del immens frau què ès la democracia espanyola.

Bad news travels fast, Fuzztones

LA CONSTITUCIÓ DELS AIATOL.LÀS

2009-08-28T14:47:00.005+02:00

Partim només del any del senyor de 1978.
Mort el dictador, els qui tallaven el bacallà es varen fer un "lifting" o altrament dit, una "transició".
Amb una cara nova, un nou sistema monàrquic i parlamentari hi va haver una mena de "pacte d'Estat".
On la ciutadania en general hi guanyava llibertats i els de "la cara nova" no havíen de donar comptes dels seus excessos a ningú.
Catalunya i el País Basc varen encaixar-se dins l'Espanya Castellana també dins aquest pacte d'Estat. S'els anomenava Comunitats Històriques i fins i tot "nacionalidades" (un eufemisme de nació).

Un cop d'Estat frustrat o orquestrat perfectament (qui sap, encara?), LOFCAS, LOAPAS, terrosisme d'Estat, enaltimets patrioteros de l'Espanya Castellana, amenaces de tancs, boicots a productes de les "nacionalitats històriques"... 30 anys han donat per molts amors.

Finalment un home sense escrúpols, mentider de mena i ajudat per tres famolencs catalans s'enfila al balcó de la Generalitat i ens escup alló de: "... Aprovaré el estatuto que salga del Parlamento catalàn..."
El resultat; el coneixem tots. I ve a ser com una merda embolicada amb un cordill, hipotecada i amenaçada a diari per 10+1 Aiatol.làs castellanistes, asseguts i triats per castellanistes. Als que sembla no importar-los, que fa més de 16 mesos i per llei haurien d'haver estat substituits. Es veu que les lleis son fetes per ser aplicades als catalans exclusivament...

Doncs ja em perdonareu l'haver pensat algun dia en una possible convivència pacífica i d'igual a igual de Catalunya dins, o amb, aquesta Espanya castellana.
Marxem, fugim, espavilem-nos, deixem-nos envair per Andorra, Albània o el Belutxistan.
Pensem en els nostres fills, en els nostres pares, pesem en nosaltres. Siguem valents per tots (Algú ho ha de ser).

Ja els hem donat 30 anys de "democràcia"(a la seva manera, esclar), 30 anys d'estabilitat, de prosperitat, de creixement i de modernitat. Hem sigut generosíssims amb aquesta Espanya dels 10+1 aiatol.làs ganuts d'imposar inquisició irracional.
Però al s.XXI ja no queden coses sacrossantes, unides en el destí per no sé quin déu. Avui s'imposa el raonament, la veritat empírica, la ciència.
Adéu Espanya, adéu.

The Lyres; She pays de rent

MANIFESTACIÓ PRO-ESTATUT?

2009-08-15T10:14:00.003+02:00

Aquets últims dies, molts "dinosaures" s'han ofert per encapçalar una manifestació en defensa del megaultrahiper retallat Estatut de "Miravet".
Volen sortir al carrer i fer palés que molts catalans no acceptaran de bon grat una altre tisorada per part del Tribunal Constitucional espanyol.
Tot plegat una collonada més dels impotents i covards polítics professionals catalans.
Com infants malcriats tornarem a enrabietar-nos, picarem de peus, mentre les llàgrimes i els mocs ens deforman la cara. Com infants càndits l'endemà tornarem a agenollar-nos, acotar el cap i baixar-nos els pantalons quan ens ho manin... aixó sí, amençarem amb una altre manifestació!!!!! (que no servirà per res, altre vegada)
I a Madrid, cada dia els fem menys por i més gràcia. Som la "Lina Morgan" i en "Fernando Esteso" de la vertabració nacional espanyola.

Fins que no coíncideixin una bona colla de líders polítics valents, llestos i amb ganes d'acabar amb les repetides sodomitzacions a les que ens sotmet Espanya, ja podem anar manifestant-nos, que els espanyols seguiran pixant-se de riure a la nostra salut.

L'ùnica via possible per negociar amb Espanya és la força. Sí, si... la maeixa força que ells tenen. Nosaltres no tenim ni jutjes, ni tancs, ni f-18, ni un exèrcit de 90.000 homes.
Què ens queda?

Declaració unilateral d'independència.
Cal un pla per assegurar pensions i demés serveis socials, perquè la ciutadania no en sigui la més perjudicada i el caos econòmic i social no amari Catalunya. Tot aixó durant el procés de negociació amb Espanya. Caldria deixar de pagar impostos a l'hisenda espanyola. Nomes la Generalitat podria recaptar i gestionar aquets impostos per assegurar que la població no queda desatesa.
Cal mantenir-se ferms internacionalitzant el conflicte, només amb el suport, o almenys la simpatia dels grans estats europeus i U.S.A (exemple:Kosovo) aconseguiríem els objectius.
Cal ser valents i estar disposats a arriscar molt, per guanyar-hi molt en tots els sentits. Però la declaració s'hauria de dur fins a les ùltimes consequencies...

Només des d'aquesta posició de força (no agressiva, però si ferma i defensiva)es pot negociar amb un Estat com l'espanyol.
El demés son jocs florals, barroc català i modernisme, que pot ser molt bonic pero no alimenta ni espanta.

Sam and Dave (and the Mg's): Hold on I'm Coming

LA SECTA I EL PIXAFRED

2009-07-25T09:16:00.002+02:00

Hem de reconeixer que el nivell de sectarisme aplicat a tos els ambits de la societat per el nostre flamant "Govern d'esquerres" ès acollonantment esgarrifador.

Nous funcionaris amb l'ùnic merit de tenir carnet d'esquerres, pressions i ajuts condicionats tant a entitats de l'anomenada societat civil, com a mitjans informatius, domini absolut de les voluntats amb el simple disfraç del progressisme (tot i que es practiqui conservadurisme del més dur).
En definitiva, control total i regulació d'absolutament tot.
Com si del mateix Opus Dei es tractés; qui no és de la secta no surt a la foto.

Per altre banda tenim als pixafreds o titesmolles, representats en el principal partit de l'oposició. Incapaç de fotre un cop de puny a la taula i fer-se entendre. Ja ho intenten però no en saben més.
Actuant de "puta i Ramoneta" a Madrid i a Barcelona no acaben de deixar clar si volen agafar el timó o encara s'estan flagel.lant després de perdre totes les quotes de poder imaginables a mans de la secta. Potser és en estat de xoc permanent, potser és que només son uns pixafredes.

Tot plegat una llàstima per la gent que viu a Catalunya.

The Attack; Try it (titesmolles)

L'ÈXTASIS ORGÀSMIC

2009-07-16T20:53:00.003+02:00

Que algunes persones puguin trobar plaer omplnt-se l'annus d'ampolles em sembla molt respectable. Igualment els demano respecte quan afirmo que; a mi no em ve de gust, ni tant sols tastar-ho.
Quan aquests, i per llei, obliguen a omplir-nos el cul d'ampolles a tots els demés i a sobre ens exigegin un somriure, ja no em semblarà tant respectable.

Montila, Carod, Saura i Castells saben que NO es cumpleix l'estatut; ni en dates, ni en ordinalitat, ni en quasi res. També saben que hauran d'apujar-nos els impostos, com també saben que la Generalitat només en aquest any, s'ha endeutat en més de 5.000 milions d'€.
El nou finançament de Catalunya és com una ampolla de litre dins l'annus. I a mi em fa nosa...
Dec ser jo el "raret", i ho dic per l'eufòria de la premsa catalana en general i l'èxtasis orgàsmic dels mitjans de la Corporació Catalana en particular.
I és que a mi el cul no m'el toca ni déu!!!

Los Cafres; Solo soy una alimaña.

M'HE AIXECAT OPTIMISTA

2009-07-05T21:51:00.004+02:00

Avui m'he aixecat optimista i quasi socialista.

Hem de pensar que el "suposat" espol.li físcal és només de 20000 milions d'eurons. Podria ser el doble... Que el català sigui una llengua subnormal fins i tot dins de Catalunya, tampoc és tant dolent. També ens podrien fotre a la garjola per parlar-lo (els quatre indígenes que ho fem)i no ho fan.

Espanya no és tant dolenta com molts ens haviem entestat en pensar. Mireu com pateixen els Txetxens amb els russos.
Espanya ja no bombardeja Barcelona cada 50 anys (ja en fa 70 que no els donem motius per fer-ho)Tot i que amb el Tripartit, a qui li entren ganes de bombardejar Barcelona, és als catalans... els "provincians" vull dir.

I és que gràcies al socialisme espanyol, he vist el llum.
Mai ens han enviat un "GAL", per tant, ens consideren "amics". Potser alguna detenció il.legal abans de les olimpiades, però calia netejar els estadis de la perifèrica i pro-terrorista frase en llengua barbaro-anglosaxona "Catalonia is not Spain"

The Wailers; Out Of Our Tree

SÍ, JA HO SÉ...

2009-06-28T22:44:00.004+02:00

Sisplau foteu-los al carrer. M'és igual un terratrèmol, una explosió atòmica, una revolta canina, o una pandemia de fimòsis.
Catalunya no pot ser ultratjada-infragovernada per aquesta colla d'invertebrats.

Els foten gols per sota les cames i diuen: collons, és que CIU ens deixa sols... quan tenen 150.000 empleats més, xarrupant de la mamella. I no és que CIU estigui lliure de culpa, és que els governants tenen menys cervell que els governats, que ja és difícil a dia d'avui.

Jo crec que la senyora Pepita Martínez, nascuda a Bobadilla (Màlaga)i resident a Castelldefels(Castefa en català "actual") té molt clar que; una pensiò d'un 25% més li aniria de nassos (això diu un estudi recent, en cas d'independència catalana). L'Iceta (que brilla com una bombeta) creu que ès millor que no... I Ni en Carod, ni en Saura diuen el contrari ( Els hi van les hipoteques "alto standing")

Algú coneix un President que hagi sigut el primer en desautoritzar el parlament, tot amenaçant-lo de retallar-li pretensions? Jo si, el President de Catalunya, en Montilla. Quan era ministre, es va amputar les eïnes que avui reclama. Ves la merda Subnormal!!!!!

Estic "falton", sí ja ho sé. Ells també em falten a mi... Em rendeixo; estic amb les mans enlaire, amb el cul al descobert, la cartera buida i no hi veig el final. Heu guanyat... marxeu sisplau. Ja no m'agrada jugar a això.

Secret Affair; Let you herat dance

DE SANG ET D'OR

2009-06-07T12:48:00.004+02:00

L'USAP de Perpinyà ha conquerit el títol del campionat de rubgy a França.
"De Sang et d'or", resa el titular de L'Equipe. Una clara referència a la bandera catalana i al mite de les 4 barres de sang del Comte Guifré sobre el seu daurat escut.

"... formidable force mentale a déplacé des montagnes. L'USAP était bien la meilleure équipe, et la Catalogne, qui règne sur l'Europe en foot, est maintenant reine de France au rugby. La fête peut commencer, et elle devrait durer longtemps..."
article complert:http://www.lequipe.fr/Rugby/breves2009/20090606_224054_l-usap-de-l-or-dans-le-sang.html

La jacobina França lliga sense cap mena de problema la victoria dels de Perpinyà i les del FC Barcelona. Com si d'un país normal es tractés...

Enhorabona als esportistes, que tenen infinitament més recursos per el reconeixement dels països i l'orgull de la seva gent que els propis polítics que els gestionen.
Ara ja sabem que mai tindrem seleccions catalanes sense un estat que les potencii. Som massa "perillosos" anant per el nostre compte.

Manual Scan; Come see me

O CENSURA, O IRA

2009-05-16T20:58:00.003+02:00

Quan després de 30 anys de democracia a Espanya, es troben 50.000 catalans i bascos en un estadi esportiu, i poden més els seus xiulets al himne espanyol i al Rei que la megafonia del estadi, és que alguna cosa esta passant.

La resposta espanyola va ser ràpida: primer la censura de la Televisió pública estatal. O bé, la ira i els insults d'altres mitjans cap a aquesta mostra de protesta.
No volen que el mòn sapiga que els catalans i els bascos tenim problemes d'adaptabilitat a l'Espanya cstellana, per dir-ho suau...
O bé, els més orgullosos i ferits en el seu amor patrio espanyol, no s'amaguen i obten per escupir-nos a la cara. Per encendre encara més el foc. Tenen clar que la mataran perquè és seva i no nostra...

L'Espanya construida a cop de fusell és morta, l'Espanya de la constitució del 78 està molt malalta. Del seu naixament amb els fusells dels hereus del dictador vetllant perquè tot continués ben lligat, va naixer amb malformacions, esguerrada, camacurta i bacarrica.

Mai han intentat buscar el tracte d'igual a igual i ara menys. I n'hi ha molts que estem farts de fer de "matxo de càrrega".

Se li ha esgotat el temps, el col.lapse és qúestió de dies, semanes o mesos.

The Who; I can't Explain

PESSIGUEU-ME!!!!

2009-05-09T08:01:00.004+02:00

La Generalitat està disposada a no deixar circul.lar tractors durant el cap de setmana. S'editaran uns tríptics per convercer al bestià que deixi de menjar durant aquets dis dies. I es formarà un cos de mediadors "del blat de moro" amb l'intenció de convecer a les plantes en qüestió per sobreviure sense reg durant el cap de setmana. A més, s'està especialitzant un cos dels Mossos d'Esquadra perquè multin les tormentes i pedregades que sobrepassin els dies feiners.
I aixó no és tot; multes de 9.000€ per tota granja que no tingui un parc infantil per els seus porcs.

I es que ja era hora que alguna ment clara poses fi a la deixadesa dels nostres desmanegats pagesos.
Els partits d'esquerres Catalans que en van saturats de gent amb la ment clara posaran l'ordre que ens convenia.

Ha començat l'operació bikini per els nostres animals de granja; 2 dies a a la setmana sense menjar també faran disminuir l'insoportable mal olor que desprenen les granges i que tant molesten. O sigui, que els que vagin a pagés durant el cap de setmana ja no hauran de patir ni per pudors, ni tractors.
Ja només els queda despenjar totes les campanes de tots els campanars de Catalunya i viure a pagés serà multicultixupiguay!!!!! i sostenible!!!

The Prisoners; Hurricane

CHAVES i MONTILLA

2009-04-21T15:14:00.004+02:00

Ja té collons que s'hagin de trobar Chaves i Montilla per desencallar l'Estatut català i el finançament.
La Catalunya "real" desencallarà el tema, mentre els irreals ens ho mirem amb cara de subnormals.
Però no en dubteu que tal i com estan les coses avui sol.lucionaran el problemà dels catalans; Implantació del PER amb urgència, demanda del cobrament del deute "histriònic" i operació gratuïta del canvi de sexe.
A canvi de retirar la Verge de Montserrat i col.locar-hi la "Virgen del Rocío", Decretar la "Feria de Abril" festa nacional catalana, prohibir les barretines i butifarres en benefici de les boines i la morcilla de cantimpalu i una molt necessaria reforma electoral que dongui tres vots per persona a tota l'area metropolitana de la molt castissa Barcelona.

Petites i justes mesures necessaries per el bon desenvolupament del "Estado de las Autonomias" que per altre banda s'ha de donar per tancat d'una vegada i per totes.

Quina culpa té Espanya que els catalans siguem tant gossos per desmentallar tot el teixit productiu del nostre país, i hagim fet arribar el nostre index d'atur a nivells d'Andalusia o Extremadura coincidint amb l'ascenssió del PSOE a tots i cadascun dels altars de poder del nostre Principat...
Catalans, reconeguem que ho hem fet amb mala intenció... Com si fos culpa d'Espanya, o pitjor encara; del PSOE; aquell partit que aqui vota blanc i allà negre només per la governabilitat del Estat que tant bé ens tracta.

I és que si no venen els Hispano-andalusos a dir-nos com ho hem de fer som capaços d'aixafar-los la guitarra, que tant bé els hi sona desde fa 30 anys.

Una "Coplilla" per fer passar les "migas" que àdhuc se "nos han pegao"
Juanito Caracol; Que viva España

QUÈ ENS DEIXEM FER?

2009-04-04T09:42:00.004+02:00

Qui dubte que el PSOE és un llop vestit amb una pell de xai?
Molts ens fixen en el dèficit fiscal català, en la desinversió del Estat a Catalunya i no veiem que per darrera ens estan assestant l'estocada mortal al teixit industrial català.

Aragó, una altre comunitat governada per el PSOE ens practica una competència deslleial ferotge. Centenars d'empreses catalanes, o amb ganes d'invertir a Catalunya acaben instal.lades al polígon de la Llitera a Fraga, o al gran centre logístic de Zaragossa.
Donant la conselleria de mediambient a IC-Verds i Industria a ERC de cara als catalans ells queden absents de tota culpa.
Inacabables negociacions amb Mediambient, exigències desorbitades, sol.licituts denegades, requisits urbanístics esperpèntics i d'altres "ajudes" son pràctica habitual de la Generalitat catalana.
Fins al punt que avui obrir una factoria a Catalunya és digne de retrassats mentals. I obrir-la al Aragó és sinònim d'ajudes i suports administratius...

El PSOE re-equil.libra Espanya, treu pes a les reivindicacions d'espol.li fiscal català, alhora que permet el discurset que la desinversió és culpa del fet identitari català...

I aquí tothom callat...

Eddie Holland; Leaving here

El Gran "Lelo"

2009-03-29T10:19:00.003+02:00

Mai ningú en tant poc temps havia aconseguit tant per la sobirania catalana. No per encerts, més aviat per deslleialtats, mentides, enganys i fal.lòrnies.
ZP i el PSOE haurien de tenir un monument almenys, en cada poble català.
De l'Espanya plural al pacte amb el PP a Euskadi per fer fora del govern basc al PNB. Del "Aprobaré el Estatuto que bla, bla y bla" al ribot d'en Guerra. Del Estatut bort aprovat al parlament espanyol fa dos anys llargs, a la no aplicació tot esperant la sentència d'un tribunal constitucional que s'assembla més a un mercat de canvi de cromos entre criatures vestides de torero...
Ens han dit crostes, lladres, radicals.
Pocs son els catalans que avui encara creuen en l'encaix del Principat dins l'Espanya castellana. Pocs veiem l'Estat espanyol com el nostre Estat.
El PSOE ha accelerat el procés de sobirania catalana i ho sap.

La premsa d'arreu d'Europa ha relaciont la fugida unilateral de les tropes espanyoles de Kosovo amb els problemes territorials interns d'Espanya. La premsa europea parla d'Euskadi i de Catalunya directament.
Espanya no pot reconeixer un Estat nou com Kosovo a contracorrent de la resta d'europeus per el terror que els sacseja el cos només de pensar què pot passar al seu particular "cortijo".

Patim una crisi econòmica bestial, on l'Estat espanyol ja no pot fer-hi res, ans el contrari; accentuar la nostra posició de colònia. Colònia d'on treure la plata per seguir mantenint una societat espanyola acomodada en els subsidis i ajuts per gratar-se la panxa.

Ho tenim tot; una població catalana cada vegada més conscient que no ens volem per res més que per pagar. El reconeixement internacional espanyol que té un problema territorial gros i una crisi on ens ha tocat fer de burrus d'orelles d'un Estat patètic.

A partir d'ara qualsevol petita espurna, pot incendiar el bosc. Gràcies ZP, gràcies PSOE

Graham Bond Organisation; What I said

CRÒNICA D'UNA MORT ANNUNCIADA

2009-03-07T09:40:00.004+01:00

Fa molts anys que a casa hi ha hagut negoci familiar. Sempre s'ha anat fent amb alts i baixos. L'entrada del euro i l'obertura de les importacions a països que clarament eren una competència deslleial varen començar a representar un problema...
I les entitats financeres em varem salvar la vida!!!
Jo pensava que la meva empresa valia 1000, però els tasadors me la valoraren en 2000. Ja estava salvat; el banc em refinançava... i jo, evidenment vaig entendre que no podia deixar perdre aquella empresa que avui valia el doble del que jo calculava.

Em Vaig endeutar, havia de plantar cara a les dificultats i l'ùnica sol.lució era la recapitalització de l'empresa. Vaig invertir en maquinaria, vehicles, formació del personal i en sistemes de qualitat i innovació. Era una inversió de futur...
La pressió fiscal anava augmentant, les exigències administratives eren cada dia més rígides i les despeses es varen disparar.
Petites despeses que s'havien de pagar per fabricar en un país capdavanter, pensava jo, despeses assumibles, n'estava segur.

L'augment de la facturació va comportar un augment de la morositat. No hi havia problema, encara tenia marge d'endeutament segons les ultimes tassacions de feia 4 anys... i el nivell de facturació em permetia augmentar el sostre d'endeutament.
Vaig proposar a l'entitat financera una segona recapitalització. Varem enviar altre vegada als tassadors. Però, Oh!!!!! s'havien equivocat!!!! La meva empresa tornava a estar valorada en 1000 (segons ells, és clar). Ja no només no em concedien aquesta segona recapitalització, em retallaven els prestecs ja concedits...

Un bon client m'explicava que a ell li havia passat el mateix. Va deixar de ser bon client just al cap de 90 dies... Ja figurava a la llista d'impagats, que creixia i creixia, mentre lentament les comandes baixaven.
Desvalorització de l'activitat, crèdit retallat, impagats en augment galopant, desmesurades exigències administratives.
No tenia marge de maniobra, estava mort i enterrat.

La sol.lució personal era tornar a començar de 0, però els requisits per tornar a obrir una petita empresa sense un gran capital em varen fer desdir d'embarcar-me. ja que alló era un altre suicidi.

Avui treballo per l'Ajuntament del meu poble, no tinc grans maldecaps. Només arrivar a final de mes i pagar el lloguer (ho vaig perdre tot). Intentar treballar tan poc com pugui i fer pagar a la societat i al sistema el seu engany.

Aquesta és la crònica de la mort d'un sistèma productiu en tot un país.

Mourning Reign-Satisfaction Guaranteed

CATALUNYA, EUROPA

2009-01-31T08:01:00.003+01:00

Esta demostrat que molts exercits europeus venien a la proto-Catalunya a reclutar soldats i mercenaris en l'epoca dels Ibers. Venien a comerciar i creaven colonies.
Varem ser sotmesos per els romans i en varen formar part durant molts segles. En l'època visigoda formavem part d'un "Estat" que ocupava les 2/3 parts de la França actual. Carlemany va ocupar el territori i el va convertir en Marca o frontera del seu imperi Europeu. L'Actual Austria n'era la Marca Oriental, i en la marca nord hi trobem la Regió de Brandemburg; de les que ningú en gosaria discutir-ne que són Europa.
Durant l'edat mitja la presència i l'influència i la força dels catalans, ens va convertir en potència. Durant els S.XVI i XVII Catalunya va esdevenir un territori cobejat per les dinesties regnants a Europa i ens més d'una ocasió som camp de batalla de les aspiracions de les cases nobles del continent.
La revolució Industrial i social de l'Europa dels s.XVIII i s.XIX esclata a Catalunya mentre més al sud i a ponent continuen cuidant remats de xais... Europa és avui un mercat català i viceversa.

Avui, sembla que Catalunya molesta al status quo de l'Europa dels Estats.
Les dades en demostren que Catalunya ha sigut aportadora neta de rendes cap les arques de Brusel.les ja desde l'Ingrés de l'Estat espanyol, tot i estar en nivell de renda per sota la mitjana del ciutadans comunitaris. Mentre la resta d'Espanya ha rebut cantitats insultants de diners...
Ni tenir un president del parlament europeu català ens ha permés parlar la nostra llengua. Tots recordarem a Josep Borrell presidint una sessió del parlament i prohibint l'us del català a la cambra.
"Nous les espagnols" segons el desfenestrat parent d'en Cambó, un tal Ignasi Guardans que resultava ser el representat de CiU al Parlament Europeu. Capaç de dir que a Europa no s'hi va a parlar de Catalunya (a ell el voten a Albània es veu...)I que ara fot cops de cap a les pareds i treu escuma per la boca per haver sigut subtituit per el professor Ramón Tremosa.
L'arxi-perdedor Raimon Obiols (PSOE) ens recomana "fer amics a Europa" i deixar les reclamacions catalanes que només ens portaran antipatíes. El seu partit proclama la "radicalitat" de Ramón Tremosa i la de Oriol Junqueras, nou candidat d'Esquerra.

És evident que la sobirania de Catalunya passa per Brusel.les. És evident que tant Tremosa, com Junqueres son homes que ho saben, son homes preparats, son un canvi generacional i per sobre de tot; la seva feina de ben segur serà molt diferent a la dels representats actuals.

Massa fressa i massa crítiques estant aixecant els dos candidats catalans en els seus rivals de denostada espanyolitat, com per pensar que alguna cosa està passant en la política catalana.
És hora de treballar per Catalunya més que mai, és hora que Europa conegui i palpi les nostres aspiracions i la nostra capacitat de treball, rigor i preparació. És hora de saber amb qui contem per tornar a ser "europeus" de primera.
Tremosa i Junqueres són dos homes no contaminats per els partits i preparadíssims.
Molta sort a tots dos, molta sort a Catalunya. La necessitarem per sortir del pou.

Vigon-Harlem Shuffle

TRENCAPINS I XINA CABRES

2009-01-25T00:22:00.005+01:00

La Catalunya optimista; on cada dia l'atur s'engreixa amb uns milers més, on cada dia tanquen desenes de petites, mitjanes i grans empreses. La Catalunya que sap on va; però no te clar amb quin pressupost. Politiques socials; quan tornem d'alla on anem(???)optimistament invertirem la resta en la gent.

10 radars de Sant Joan les Abadesses a Banyoles, 11 de Manresa a Girona. Més d'un any en llista d'espera per una operació de pedres. Barracons per escoles, i que proliferen com bolets...

Deixeu-nos en pau... torneu a les barricades, als comités d'obrers guerrillers, torneu a fer de cambrers, jardiners, mestres. Torneu a casa i deixeu-nos en pau d'una vegada.

Ineptes, vagos, mentiders, desarrelats, fills de puta, afeminats i dones que vareu mamar del vostre pare. Ressentits, semianalfabets, rabiosos i pixa freds, malversadors, burrus, xixarel.los, trencapins i xina cabres.

Ho heu aixefat tot.

The Staggers-Wild Teens