
Emergència nacional.
Amb aquestes paraules qualificava el conseller Baltasar la situació hídrica a Catalunya.
En realitat, l'emergència va començar quan Maragall va ser escollit President. El "Dragon Khan" català arrancava amb un viatge a Perpinya, continuava amb un Estatut de misèria, retallat i enribotat per totes bandes i finalitzava amb l'expulsió del amo de les claus, i el seu partit del govern progressista català. Semblava que amb nou president -Maragall estava vetat per el PSOE- l'emergència nacional catalana podria millorar.
Amb Montilla de President s'han fet evidents tots els dèficits catalans i el país ha caigut en un espiral de desgràcies que fa fredat. Amb l'agreujant de la falta de reacció, o fins i tot, d'encert del Govern Montillista.
Ja fa dies que estem d'emergència nacional, anys...
El més curiós de tot, és que el partit del president en aquests cinc anys ha sigut el que menys erosió ha patit.
Esquerra i Ic-Verds han patit i estan patint greus problemes interns i de suport electoral, per contra el PSOE arrassa a les generals espanyoles.
Maragall escollit català del any, i a Montilla no li estossega ni déu.
Catalunya està d'emergència nacional, i el més fotut del tema és que una gran part de la població catalana, o almenys resident i amb dret a vot a Catalunya no sap veure qui són els veritables responsables de la situació crítica, que s'agreugerà amb la crisi econòmica.
ERC i IC, han patit l'abraçada del ós socialista i trigaran a recuperar-se de les ferides. Catalunya serà la següent víctima de l'abraçada, i certament que l'emergència i el perill existeixem, però els hídrics potser són dels menys importants.
The Singles; Hipnotized