dissabte, de desembre 29, 2007

THE STAIRS



Tanco l'any amb una banda de Liverpool. Un grup que va neixer en el lloc bó, però en el moment equivocat; principis dels noranta.
Pocs grups amb només un L.P publicat han tingut tanta influència en d'altres bandes com l'han tinguda The Stairs.
"Mexican R'N'B" reflexe l'energia del grup d'Edgar Jones. A Jones, molts el comparen a Mick Jagger. Per mi és molt millor, amb una veu més potent i amb més registres.
Jutjeu vosaltres mateixos. The Stairs.

The Stairs; Weed Bus


The Stairs; Woman Gone And Say Goodbye

dimarts, de desembre 25, 2007

MAI ÉS COMPARABLE


Els falta temps a polítics i mitjans de comunicació espanyols per afirmar que no és comparable.

Quan diversos organismes internacionals, estudien la possibilitat de l'independència de Kosovo. Sempre surt a parapetar els interessos espanyols el subsecretari o ministre de torn. Afirmant que; no es comparable a la situació del mal encaix territorial a Espanya. Fins i tot negant aquest precari encaix
Els periodistes afins s'extenen més, tot fent anal.lisis més subjectives. Acusant als "separatistes" de voler Balcanitzar Espanya. Fan veure que tenen masters en historia contemporànea i donen el tema per tancat, tot lloant la sort que tenim els catalans d'haver de tractar amb espanyols i no amb serbis.

Quan Bèlgica plateja una separació de valons i flamencs, tampoc es pot comparar, diuen. Al.leguen que l'Estat belga és una invenció abstracte del S.XIX, que Bèlgica no ha sigut mai una nació com Espanya, per exemple...

Ni tant sols podem comparar-nos a l'antiga Txecoslovàquia; que molt amigablement es va separar. Ni molt menys al esclat d'Estats sortints de l'URSS.

No cal dir que, el cas de les seleccions esportives escoceses tampoc té comparativa amb la voluntat de participació internacional de Catalunya. I aixó és així; ja que a Escocia es juga a futbol molt abans que s'inventés la roda... diuen també.

Res es comparable a Espanya, d'acord. Però és que, cap cas és comparable a cap d'altre, senyors espanyols. Excepte en el resultat final.
Molts pobles trien quin és el seu grau de sobirania.

Tenen raó senyors espanyols, aquí no es pot triar per aixó no és comparable.

Howlin'Wolf; Spooful

diumenge, de desembre 23, 2007

CELEBRACIÓ


Estem de celebració. Tal i com havia promés el govern espanyol, ja és aquí.
El TGV ja ens connecta amb Europa i el món.
Com sempre el Govern ha complert la seves promeses.
Un Estatut, que qüasi és una Constitució. La llengua catalana és igual en drets a les demés de U.E. Han publicat les balances fiscals i han dotat a Catalunya d'un finançament just. Finalment les nostres infrastructures no tenen igual en tot el planeta.
Hem de ser optimistes. ZP ens consolidarà com a potència mundial.

Segur que el 2008 serà molt, però que molt i molt millor, no em queda més que ser optimista, i per aixó continuo ballant amb The Marvelettes, I'll keep holding on

dimarts, de desembre 18, 2007

Professionals?

Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.

Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram.
Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès.
Tampoc, la noia continuava muda.
I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.

Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya.
Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.

Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?

Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.

Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei.
Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.

Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out

dimecres, de desembre 12, 2007

PODEM EL ROSER MOSTIU


Ja n'hi ha prou.
Molts motius i fets, de diversa categoria em fan diu prou al govern dels socialistes. I principalment n'hi ha un que és especialment greu, per sobre de tots els demés.
L'intent de confrontació entre els catalans.
Quan un responsable polític titlla de "crosta nacionalista" a més d'un 60% dels catalans. Quan el seu cap i President de la Generalitat li dona suport publicament, Quan dia rera dia, surten diferents alts càrregs del aparell socialista també donant suport al "arrancament de la crosta nacionalista", l'intenció és clara. Ja no és un estiravot d'un home en un mal dia. És una estrategia clara, d'assenyalar amb el dit que "aquells" que són nacionalistes són una crosta a arrancar, una nosa, un mal indesitjable per el "projecte" socialista.
Ja no només és que el PSC no és majoria absoluta -ni molt menys- i que per tant vulguin imposar les idees d'una minoria a la majoria. Ho volen fer barruerament, amb confrontació i menyspreu.
Confrontació?
Sí. Pretenen despertar en el seu votant un sentiment de despreci cap a una ideologia política democràtica i cap a una visió de Catalunya.
Cal tapar la boca al catalanisme de la manera que sigui, nomes són "basura", "pus" o simplement "merda".

Aixó no s'havia atrevit a fer-ho ningú en els últims 30 anys. Totes les opcions democràtiques eren més o menys respectades.
No em puc imaginar a Pujol dient alguna cosa semblant a : Cal arrancar el pus socialista.

En el seu afany per mantenir-se al govern de tot arreu, les moltes paraules i els pocs fets dels socialistes tardaran a ser oblidats.

Jo, ja en tinc prou de merda socialista, hem de començar a tallar roses...Ho sents Carod?

The Smithereens; Blood and Roses

dissabte, de desembre 08, 2007

El PSC adopta mitjans propagandistics dels seus lider-faces ideologics.
Els primers dies del Tripartit 1.0 van suposar una veritable restructuració de la CCRTV.
Joan Majó, un socialista del paleolític superior va ser posat al capdavant. Jordi Basté, Toni Clapés, Solé i Sabaté varen desapareixer de Cat Radio. Les noticies de Burgos, Sevilla i Quintanilla de Onésimo eren prioritat. Perpinyà i La Franja de Ponent de un dia per un altre varen passar a no existir. Espanya i els esportistes espanyols es menjaven el món, o així ens ho mostrava TV3.
Resultat: caiguda de les audiències. Que en el cas de TV3 representava passar del primer lloc al tercer. Cat Radio va veure com la seva audiència es veia molt retallada, tot i mantenir el primer lloc.

La tasca de Govern dels Tripartits s'anava desgranant.
El Carmel ja va patir greus apagades informatives, El 3% -sense proves ni sentència, evidenment- omplia informatius. Les bondats de ZP eren i són noticia cada dia, així com la "gran" aportació del PSC en diferents Ministèris.
Alguna cosa passava, però.
Les infrastructures es col.lapsaven: trens aturats, embussos de 70 Km a les autopistes.
La Sanitat anava cap a pitjor: llistes d'espera, Hospitals vells i insuficients, ambulàncies que no servien, caos elèctric a la Vall d'Hebron, escàndols en clíniques privades per falta de control, descontent dels professionals tot i l'apujada de sou molt generosa i contagis extranys de nens a hospitals de suposada primera categoria.
A Enssenyament no es varen lliurar de conflictes. Industria tenia molts problemes per tancaments de factories. I l'anim de la gent no era precisament bó.

Els professionals de la "corpo" n'informaven, i fins i tot molts d'ells de manera compromesa ja que com a ciutadans, patien en primera persona tot aquest desgavell i el desencís generalitzat.
Ai l'as!!
Nacionalistes!!
Crosta!!
Antigovernamentals!!
Poc plurals!!

El Govern titllava als seus empleats de traïdors i malintencionats, quan aquets només eren un reflexe de la societat.
Era bàsic que no trascendís el desgovern i el PSC estava disposat fins i tot a linxar publicament professionals que eren líders d'audiencia. O sigui, que la societat triava escoltar.
Era evident que un govern feble, acabaria per contradir la majoria de la societat. I atrevir-se a fer callar tothom, és un síntoma més, que aquest Govern va en contra d'una part molt important d'aquest país. I demostra que primer són ells i després la veritat i la pluralitat.

The Cynics; Yeah!

dimarts, de desembre 04, 2007

LA TEMPTACIÓ DEL PSC


L'esquerda al govern de la Generalitat, que va significar la manifestació per el dret a Decidir es pot estar fent irreparable.

Avui PSC, PP i C's han tornat a anar junts de la maneta quan un dirigent socialista ha criticat TV3 i CATradio per excés de nacionalisme (català, enten ell).
-S'ha de treure la crosta nacionalista-
Tot referint-se a la corporació catalana de Tv i radio.

Sembla que es comencen a dibuixar dos eixos nous a la política catalana. El Català i l'espanyol.
Aixó no vol dir que demà Montilla canvii a Carod per Sirera. Entre d'altres coses perque Montilla no és tonto, ja que aixó li representaria anar de cap a l'oposició, però sí que poden passar coses fins ara insolites a la Generalitat. La temptació deu ser grossa.

I el sumum de la temptació de la "Peña der BajochobregaZ" seria eleccions anticipades amb una destitució fulminant de tots els Consellers d'Esquerra. Eleccions que es farien el mateix dia que les españoles; aquelles en les que arrassen i surt a votar inclús el Fary Comelimonez.
Coses més rares hem vist...

A Montilla se li deuen omplir de sang el cossos cavernosos només de pensar amb un Govern: PSOE-C'S amb ajudes del PP en pro d'una Catalunya on Justo Molinero fos el director de la "Corpo" i Boadella Conseller de Cultura...
La crosta de déu!

The loved ones

diumenge, de desembre 02, 2007

SOM UN QUISTE BONYAGUT


A Catalunya avui ja no l'escolten ni quan crida. No ens tenen respecte ni els fem la mínima por.

Ahir una grandíssima manifestació va omplir els carrers de Barcelona amb el lema: el Dret a decidir.
Segons l'organització més de 700.000 catalans, segons la Guaradia Urbana 200.000.
El més curiós ha sigut el tracte en les edicions digitals dels diaris espanyols en general.
Diumenge a les 8:30 del matí.
A "El Mundo"; ni en queda constància en portada, fins i tot és més important segons ells la noticia: "Semaforos españoles en La Meca".
Per trobar res has d'entrar a la secció "España", i està situada en 5 posició.
http://www.elmundo.es/elmundo/2007/12/01/barcelona/1196525013.html
Al ABC: No l'he sebut trobar: ni en portada, ni a "nacional", ni a "floclore"...també he mirat a internacional -però tampoc ens han concedit aquest honor-
Al Pais. Tampoc res de res a la portada. El diari de la progressia espanyola ens ha sentit però poquet. Has d'entrar a la secció "España", i és la noticia 7. Però el més curios de tot és: sí ja resulta poc creíble el calcul de 200.000 persones per part de la Guardia Urbana, ells ho troben exagerat.
125.000 personetes segons el corresposal; Lluís Pellicer. Total tot acaba amb un clamor independentista de quatre i el cabo, segons el Pais.
http://www.elpais.com/articulo/espana/manifestacion/caos/Renfe/deriva/clamor/independentista/elpepunac/20071202elpepinac_22/Tes
La Razón m'ha sorprés. En portada i en 2 lloc. "Del caos a la independencia".
http://www.larazon.es/3763/noticia/España/Catalu%F1a%2C_del_caos_a_la_independencia

Espanya té un quiste al front de neixament. Ja està tant acostumada al molest i antiestètic bony que quan es mira al mirall o no el veu o fa veure que no existeix.

Wimple Winch; Save My Soul