dissabte, de setembre 26, 2009

QUE N'APRENGUIN


El F.C. Barcelona està vivint una època daurada. Mai en els més de 100 anys de història del club s'havia guanyat tant, en tant poc temps. Mai s'havia guanyat amb tanta superioritat. Mai l'imatge Barça havia tingut tant valor.
D'acord que això no ès mèrit d'un sol home, com tampoc ho son els fracassos.

Joan Laporta n'ès el president des de ja fa uns quants anys. Ès un home que convina el seny i la rauxa amb la preparació i la passió. Les seves maneres apassionades i moltes vegades encertadament valentes topen frontalment amb l'establishment polític català.
Un home que ha parlat i s'ha decantat políticament d'una manera molt clara i diàfana. Coneix i es preocupa per les dificultats del seu país i comparteix amb tota una gran massa de catalans el dessig de fer de Catalunya un país normal. I a més, ho diu sense complexes.

Ja ès un objectiu polític de molts, que l'ataquen foribundament veient-l'ho com un veritable enemic per el seu modus vivendi.
Els homes grisos, mentiders, difamadors, espanyolistes, poc preparats i molt acomodats li deixen anar que ès un extremista perquè barreja politica i esport. Son els mateixos que es barallen per fotografir-se amb la Copa d'Europa.

Ignorants fins l'insult. Ni coneixen la Catalunya que avui estant destrossant, ni al Barça que utilitzen cada vegada que els convé.
El Barça sempre ha tingut conviccions democràtiques. A n'en Gamper li va tancar les Corts el dictador Primo de Rivera. Sunyol va ser afusellat per un altre dictador. El franquista marquès de la Mesa de Asta va haver de plegar per vergonya. De Carreras va inventar el «Més que un club»...

Només desitjo que amb les dels espies s'hagin acabat les exageracions i els intents de desestabilitzar aquesta macro entita privada que ès el Barça.
Com també desitjo que les exagerades exigències d'ètica, moralitat, serietat i càstigs, siguin exigides amb la mateixa força a qui ostenta càrregs públics.
Abans d'exigir a les entitats privades podríem començar per la classe política, que ni de bon troç ha obtingut cap estatut de Champions, ni cap finançament de LLiga, i que a més ens ho volen fer passar coll avall i sense Copa.

Au home!! Que n'aprenguin!!!

The Jam; Non stop dancing !!!

diumenge, de setembre 13, 2009


Passi el que passi avui a Arenys, podríem dir que aquest poble ha obtingut la primera batalla democràtica en 30 anys dels catalans, sobre l'Estat espanyol. El referendum es cel.lebrarà (es deu estar cel.lebrant a aquestes hores), si no hi ha una ratzia d'ùltima hora dels F-18 del exercit espanyol.

Ni advocats del estat falangistes, ni jutjes a cops de constitució al cap, ni amenaces de cremar el poble, ni Governs de la Generalitat. Res ha aturat els "indomables" arenyecs, que recolzats per gent vàlida de veritat han aconsegut ajuntar; dribling i finta legal, valor i força muscular, i el seny i la rauxa en les dosis justes i oportunes.

Espanya està inmensament més preocupada per impedir un acte democràtic, que per esmenar els motius de les voluntats sobiranistes, avui ja s'ho mira amb cara de "paga Fantes".
Fins i tot la Falange farà "campanya per el no". Participant en el referendum de manera involuntaria, però participant.
Si fos tant fàcil pescar llobarros!!!!

Independentment del resultat, m'agradaria que la manera de derrotar a aquesta Espanya que ens etziva clatellots de "la seva Constitució" dia sí, dia també, ens hagués quedat molt clara a tots els catalans. Bàsicament el poble ha passat per sobre del infumable Govern català i les lleis espanyoles.

I ès que de moment no podem presentar batalla electoral a camp obert, pero practicant la guerrilla democràtica poble a poble tenim moltes possibilitats d'èxit.

The Wimple Winch; Save my Soul

dijous, de setembre 03, 2009

DEMOCRÀCIA?

Diaris tancats, Partits polítics il.legalitzats, terrorisme d'estat, tribunals polítics potinejant lleis aprovades per el poble(ó quasipoble), referendums no vinculants i fets per "4 amics"; declarats fora de la llei per un jutje.
Democràcia?

Els iguals i germans s'han de guardar respecte i fidelitat, les parelles han de tenir projectes i il.lusions per compartir, els pobles necessiten creure en el benefici comú per seguir sent pobles.
En definitiva; qualsevol relació social i humana ha de ser noble, amb trempera, que ompli l'esperit dels qui la fan seva.
Cal una certa ètica, uns valors d'igualtat i respecte per conservar tota relació humana. I han de ser identics per tothom, ó en qualsevol cas acceptats per totes les parts.

El proto-referendum d'Arenys ha estat un misil a la linea de flotació d'aquesta sacro santa Espanya i li ha obert una via d'aigua. I potser obri la caixa de Pandora, o no. Però si que ha obert els ulls a molta gent. Ha evidenciat que Espanya té tabús. Coses intocables que estan per sobre el respecte, la igualtat i la democràcia.

No crec que ningú a aquestes alçades dubti del immens frau què ès la democracia espanyola.

Bad news travels fast, Fuzztones