BACTÈRIES UNINEURONALS

On som i amb qui hi som?

Quan el país es troba en plena crisi econòmica. Quan estem desgastats per Estatuts i pendents de sentècia (3 anys !!!). Quan ens esquitxa la corrupciò a ritmes marcats per el PSOE i els jutjes espanyols. Quan no tenim liders i només secretaris de gestoria. Quan no podem canviar res de tot això per falta d'eïnes ens preguntem; On som? I amb qui hi som?

Som a les entranyes d'una gran cagarada, i ens hi arrosseguen tota classe de bactèries unineuronals  carnívoro-antropofàgíques i famolenques de bitllets.

Jo hi veig una mala sol.lució, vull dir que, només ens escaparem amb una sotregada dels fonaments del estat espanyol. Ja sigui via independència, via reforma a fons de la constitució espanyola i/o via canvis traumàtics del sistema polític (on molts hauran de quedar a l'atur).

La constitució espanyola i la transició ja són prehistòria en un país i en un món on les coses han evolucionat massa ràpid. Tant per el mateix estat com per els mateixos polítics aburgesats i repapiats en la seva aficiò de viure del contribuent a base de 3-4 sous (de vegades més), i fer-ho durant tota la vida.

Això s'ha d'acabar.

The Jam, Here Comes The Weekend

CORTINES MILLET&GURTEL

Ès vosté un governant a qui li està caient el país a bocinets? l'atur li augmenta de maneres galopants? l'industria tanca o marxa ben lluny del seu territori? Es veu amb l'obligació d'enganyar als seus votants? desprècia a la resta de ciutadans? Els seus incompliments, potineries i mentides fan fredat?...
No es preocupi!!!
Amic "polític" nosaltres li muntem una o varies cortines Millet&Gurtel, amb els nostres escandalosos estampats,  la gent i la premsa deixaran de parlar de la seva ineficacia com dirigent, ningú tornarà a recordar que vós sou un analfabet, un mentider, un fals, un traïdor.
Una veritable ganga i una gran ocasió per miserables posats a polítics!!!
A més, i com a oferta de llançament li regalem un ventilador i un kit  merda seca full equip... Ja ho veu!!!
Encari el ventilador a la cortina, remulli la merda seca, engegui el ventilador i deixi anar molt a poc a poc els excrements sobre les aspes del electrodomèstic (surti del mig, estúpid... )
Aconseguireu un estampat Millet&Gurtel exclusiu, prototípic, únic...

Recordi; cortines Millet&Gurtel li distreu al personal, i fins i tot alimenta als cuprofàgics!!!

The Avengers; Be a Caveman

LA TRAMONTANA

La tramontana ès implacable; forçuda, seca, freda... s'endú tot alló que ès feble. La tramontana ès tardor, ès fredor, ès neteja. L'endemà del seu pas tot ès clar, net i endreçat.

Ara ja sabem que el Tripartit català aguantarà estacat a una montanya fins les tramontanades de la propera tardor. I també sabem que no arribarà viu al hivern del 2010.
Aquest cop, la tramontana s'endurà un invent que va neixer esguerrat, ple de feblesa i ple d'interessos personals i antinaturals.
Un invent que ha mantingut al país enmanillat i embordarit en mesquineses estèrils mentre erem entregats i venuts, però que també ha servit a molts per adonar-se de la necessitat imperiosa d'esdevenir alló que naturalment hem de ser.

Per sort dels catalans  la natura ès implacable.

Here comes de Sun; The "aquells"

INTIKA (ALT EMPORDÀ, SUDAMÈRICA)

Els empordanesos sudamericans

Avui a La Vanguardia, l'Enric Juliana en relata en aquest article http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091011/53801785894/barretinas-en-el-titicaca.html fins on han arribat les envejes dels castellans contra els catalans.

Els nadius d'una illa sudamericana vesteixen barretina, faixa, camisa blanca i pantalons negres de pescador de l'Escala... L'autor suggereix diverses hipòtesis arran de la vestimenta catalana dels indis americans. Totes errades.
L'hiper guardonat professor hongarès Laszlo Loszla va publicar al 1923 els seus estudis sobre el tema. I ens apunta el següent.

Intika ès el nom en indi de la rebatejada Taquile. I vet aquí el "quid" de la qüestió segons Loszla.
Afirma el professor hongarès que cal buscar l'explicació en la romanitzaciò d'Iberia. Concretament als últims dies d'Indika (Empordà) quan veient-ho tot perdut, un grup de resistents protocatalans varem fer els farcells i després d'una diàspora que deixa a la dels jueus a l'alçada del betum, arribaren nedant a l'illa sudamericana, desavitada en aquella època.

Ni curts, ni "peretzosos" aquells protocatans immigrats a suramerica varen batejar l'illa amb el nom de la seva preciosa vila empordanesa. I varen viure feliços fins que unes centúries després... Arribaren a l'illa els descendents catellanitzats del General Cató, aquets en caravel.la, armes de foc i plens de gèrmens infecciosos (avui anomenades armes químiques).

El final d'aquesta heroïca història de supervivència ja la coneixeu tots. I em sembla que ja he acabat.

The Zombies; She's not There

LA CENTRALITAT

Anomenem "centralitat" política a l'ultra conservadora manera de seguir de genolls i amb cara de memos tot veient com la crisi i Espanya s'ens mengen amb patates.

La centralitat política, ès com aquell que veient com s'enfonsa el vaixell no opta de manera activa per sobreviure. La centralitat, tal i com l'entenen els nostres polítics ès posar-se a resar el rosari mentre esperem a que ens arribi l'aigua a la calva.

Digueu-li radicalisme, digue-li pets de monja, però els catalans necessitem deixar-nos d'estúpids centralismes polítics de fireta.
Necessitem una nova relació amb Espanya, necessitem fer atractiu per les inversions el nostre mercat de treball, i necessitem aprofitar al màxim TOTS els nostres recursos econòmics (privats i públics). Si no ho fem així, el nostre futur ès tant esperançador com el d'una vedella nedant en una piscina plena de piranyes.
No podem ni per un dia més seguir amb els plantajaments ultra conservadors, d'Espanya, els sindicats (els espanyols) i la gran banca (espanyola també). Hem d'arriscar, ens hem de moure, ens hem de posicionar i actuar, treballar i lluitar.

Per molts dels nostres polítics la "centralitat" no ès més que seguir vivint (i cobrant) tal i com han fet els ùltims 30 anys. I el mòn ha cambiat molt i ells ja son vells sense més empenta que la de liquidar l'hipoteca de la Torreta a Sant Just...

The Birds, I'll fell a whole lot of better

QUE N'APRENGUIN

El F.C. Barcelona està vivint una època daurada. Mai en els més de 100 anys de història del club s'havia guanyat tant, en tant poc temps. Mai s'havia guanyat amb tanta superioritat. Mai l'imatge Barça havia tingut tant valor.
D'acord que això no ès mèrit d'un sol home, com tampoc ho son els fracassos.

Joan Laporta n'ès el president des de ja fa uns quants anys. Ès un home que convina el seny i la rauxa amb la preparació i la passió. Les seves maneres apassionades i moltes vegades encertadament valentes topen frontalment amb l'establishment polític català.
Un home que ha parlat i s'ha decantat políticament d'una manera molt clara i diàfana. Coneix i es preocupa per les dificultats del seu país i comparteix amb tota una gran massa de catalans el dessig de fer de Catalunya un país normal. I a més, ho diu sense complexes.

Ja ès un objectiu polític de molts, que l'ataquen foribundament veient-l'ho com un veritable enemic per el seu modus vivendi.
Els homes grisos, mentiders, difamadors, espanyolistes, poc preparats i molt acomodats li deixen anar que ès un extremista perquè barreja politica i esport. Son els mateixos que es barallen per fotografir-se amb la Copa d'Europa.

Ignorants fins l'insult. Ni coneixen la Catalunya que avui estant destrossant, ni al Barça que utilitzen cada vegada que els convé.
El Barça sempre ha tingut conviccions democràtiques. A n'en Gamper li va tancar les Corts el dictador Primo de Rivera. Sunyol va ser afusellat per un altre dictador. El franquista marquès de la Mesa de Asta va haver de plegar per vergonya. De Carreras va inventar el «Més que un club»...

Només desitjo que amb les dels espies s'hagin acabat les exageracions i els intents de desestabilitzar aquesta macro entita privada que ès el Barça.
Com també desitjo que les exagerades exigències d'ètica, moralitat, serietat i càstigs, siguin exigides amb la mateixa força a qui ostenta càrregs públics.
Abans d'exigir a les entitats privades podríem començar per la classe política, que ni de bon troç ha obtingut cap estatut de Champions, ni cap finançament de LLiga, i que a més ens ho volen fer passar coll avall i sense Copa.

Au home!! Que n'aprenguin!!!

The Jam; Non stop dancing !!!

Passi el que passi avui a Arenys, podríem dir que aquest poble ha obtingut la primera batalla democràtica en 30 anys dels catalans, sobre l'Estat espanyol. El referendum es cel.lebrarà (es deu estar cel.lebrant a aquestes hores), si no hi ha una ratzia d'ùltima hora dels F-18 del exercit espanyol.

Ni advocats del estat falangistes, ni jutjes a cops de constitució al cap, ni amenaces de cremar el poble, ni Governs de la Generalitat. Res ha aturat els "indomables" arenyecs, que recolzats per gent vàlida de veritat han aconsegut ajuntar; dribling i finta legal, valor i força muscular, i el seny i la rauxa en les dosis justes i oportunes.

Espanya està inmensament més preocupada per impedir un acte democràtic, que per esmenar els motius de les voluntats sobiranistes, avui ja s'ho mira amb cara de "paga Fantes".
Fins i tot la Falange farà "campanya per el no". Participant en el referendum de manera involuntaria, però participant.
Si fos tant fàcil pescar llobarros!!!!

Independentment del resultat, m'agradaria que la manera de derrotar a aquesta Espanya que ens etziva clatellots de "la seva Constitució" dia sí, dia també, ens hagués quedat molt clara a tots els catalans. Bàsicament el poble ha passat per sobre del infumable Govern català i les lleis espanyoles.

I ès que de moment no podem presentar batalla electoral a camp obert, pero practicant la guerrilla democràtica poble a poble tenim moltes possibilitats d'èxit.

The Wimple Winch; Save my Soul