diumenge, de març 20, 2011

ENCARA ESMORZA AL RITZ

Al paio l'hi ha anat francament bé.

Ha estat un elegant especialista en nedar i guardar la roba, un gentleman alhora d'interpretar tant a la Puta com a la Ramoneta. El polític espanyol més ben valorat a Madrid, mentre a Barcelona promet el concert econòmic. Bon orador, refinat en les formes, educadament convincent i sempre ha sabut quina era la millor ombre per ell.
Molt estretament lligat  a casos de corrupció, la sort l'ha somrigut i com una anguila sempre s'ha escorregut per no esquitxar-se massa.

Però s'ha fet vell i ha perdut cintura i corre el perill d'acabar la seva carrera amb el cul enlaire, cosa molt respectable, però que no fa per el pol.lit home de la Franja.

La seva golafreria per ser reconegut amb un Ministeri espanyol, la tossuda ombre de corrupció que no es pot treure del damunt, la seva immerescuda sobre-representació al Govern d'en Mas, la poca fortuna en l'exigència de conselleries per Unió i la grapelluda tria dels seus respectius consellers, amanida ara, amb la defensa a ultrança de la doble mentida de la Sra. Joana Ortega intentant matar al missatger Lopez Tena, quan en realitat només estava defensant un "error de transcripció" ens estant desenmascarant a un personatge fastigosament repelent.
Es demostri o no, mai més es podrà treure del damunt la sospita del mercadeig de vot a canvi de beneficis per lobbys empresarials i la seva afició per les calcetes de senyora, cosa molt normal i estesa, sinó fos perquè la resta d'afeccionats no podem recompesar les donants de roba íntima amb càrrecs públics.

Tot i que ell, al cul ens pixa i la fava ens esquitxa. Encara esmorza al Ritz...

James Taylor Quartet; Untitled Nº1



diumenge, de març 13, 2011

ESQUERRA, EL PAL SAMALER.


El pal de paller de l'independentisme ha de ser Esquerra, l'Esquerra nacional... Uniu-vos independentistes, uniu-vos al voltant d'Esquerra.
Ens en riuren i farem mofa dels independenstistes "exprés", escupirem a Convergència i apuntalarem a l'Hereu a BCN, mentre som decisius a infinitat d'ajuntaments i diputacions perquè el PSOE hi governi trenta anys més, visca l'esquerra nacional !

Jo, pobre de mi ni sóc d'esquerres, ni penso votar a aquesta Esquerra, abans em deixaria tallar les dues mans.

Posats a metaforajar amb pals, política i eines catalanes ancestrals em ve al cap un pal, sí, però no de cap paller. Esquerra cada dia s'assembla més al pal samaler, aquella eina de remenar les femtes dins la samal, i que té com a principal virtud la de ser plena de merda fins el mànec.

Algú ho havia de dir...

The Cynics; Close to me

diumenge, de març 06, 2011

DEC SER CURTET


Quan un general deixa a tot seu exèrcit al mig de la batalla per salvar-se, està dilapidant tota la seva autoritat sobre la tropa.
Més greu és encara quan aquest general ho és per aclamació popular de la seva gent, quan s'el ha defensat d'acusacions incertes i quan s'el ha seguit en moments difícils. La fugida no deixa dubtes del veritable compromís del que fuig, per molt general que sigui.

No acabo d'entendre que va fer predicar a Joan Laporta a favor de la regeneració política per acabar a les llistes del partit que ostenta el record Guiness del piratisme, el poltronisme i el deshonor polític, no ho entenc...
Tampoc entenc que qui ha espanyolitzat la política catalana a base de falcar al PSOE durant anys i anys a totes les administracions i institucions del país avui reclami "unitat" a la tropa abandonada.
Jerkys i Reagrupats junts, fa mesos que insulten, menystenen i falten al projecte de SI, uns eren els "escollits" i els altres els "autèntics i genuins". A Laporta el lapidaven tant uns com els altres, tot i així, més de cent mil catalans varen confiar en Joan Laporta i en el projecte SI, avui, els lapidats son els que queden a SI. Els tiren pedres de totes bandes mentre els reclamen unitat... tampoc ho entenc.

No entenc tampoc el gravíssim error estratègic de SI al voler presentar-se a les municipals. Als municipis s'ha de practicar una mena de política que rés té a veure ni amb la transversalitat, ni amb la regeneració política, com tampoc sé veure la trascedència que l'Ajuntament de Gratallops proclami l'independència unilateral de Catalunya.

L'acudit fàcil per retratar l'independentisme és el que l'iguala a la Vida de Brian dels Monty Phyton. Jo el veig cada vegada més com "La jueva calenta que s'ho empassava tot" de Rocco Sifredy.

Miracle Workers; When a Woman Calls My Name