dissabte, de juliol 31, 2010

ES EL NOSTRE MOMENT

Les eleccions catalanes són a tocar. Mentre el sobiranisme va desfullant la margarita amb la dreta i aguanta el ciri amb l'esquerra.
Podríem dir que els independentistes catalans declarats, s'han organitzat en "escamots de guerrillers", bastant desconnectats entre ells, de moment. Reagrupament de Carretero, Solidaritat catalana amb Tena-Laporta-Bertran i la venerable plataforma Conferència Nacional del Sobiranisme amb Broggi i Barrera. Són els tres grups que més clarament es distingeixen. En altres lligues juguen Esquerra , les CUP, PRC i infinitat de plataformes més...

Es molt bonic veure que hi ha país, que hi han patriotes, gent compromesa. Però al mateix temps es desesperant veure'ls lluitar per separat quan tots sabem que ens cal sumar.
La manifestació del 10-j va mostrar al món un cos musculós. L'independentisme ronda la majoria i els seus militants estan movilitzats, tenim una oportunitat única, històrica m'atreviria a dir.

Davant nostre, Espanya -i França-. Un Estat disposat a fer servir tota classe de mecanismes per ridiculitzar i esborrar aquest múscul català. CESIC, diplomacia, ministeris, judicatura, legislació, hisenda, policia, exèrcit, mitjans informatius... ho tenen tot a la seva disposició i llest per llençar-ho damunt del sobiranisme en el moment que els representi una amenaça.
Davant aquest mur de potència estatal que ho arrassarà tot, els catalans hauríem d'aprofitar al màxim els nostres recursos que són poquets, però suficients per guanyar si plantem cara junts.
Hauríem de saber treure profit del bagatge d'en Laporta davant la pressió, de la seva cara, del seu optimisme, de la capacitat de treball i dels coneixament legals espanyols dels que disposa Lòpez-Tena, de l'empenta d'Uriel. De l'organització de Reagrupament i del seu discurs regeneratiu, de la popularitat del seu líder. De la sabiesa, el prestigi, la serietat i el rigor dels venerables; Broggi, Barrera i Bassols. Però també ens cal l'organització i potència de les CUP, necessitem al Partit Republicà Català, ens cal Santiago Espot i Catalunya Acció, ens calen les diferents plataformes que han organitzat les consultes per l'independència... ens cal que tothom estigui apunt i en ordre de combat.

Es el moment que tots ens preguntem; què podem fer per el nostre país? Es el moment que repassem la nostra història i no tornem a caure en errors passats. Es moment de mostrar-nos ferms i units. Es el moment de Catalunya.

The Marvelettes; Too many fish in the sea

dimecres, de juliol 28, 2010

"LES CORRIDES"



Estimat lector i lectora avui us he de confessar que estic a favor del toro, malauradament no guanya mai. Quan surt a la plaça està sentenciat i per norma el torero és qui en surt viu.
El Molt honorable pecident ha agafat la bandera de la llibertat i ha votat NO a la prohibició que el seu Parlament (socis de govern inclosos) a propinat al espanyolíssim "art" de marejar un brau, pessigar-lo, estocar-lo, envestir-lo a cavall, desagnar-lo, desmedular-lo per acabar matant-lo i arrancar-li la cua i les orelles.
Com sempre, un tsunami ponentí ens assola i aquí aguantem el ruixat com podem... Com sempre.
M'ha vingut al cap un texte que fa temps vaig llegir a http://orteuiperelloisalvado.blogspot.com. Texte escrit per el gran Biel Perelló.
Rellegint-lo m'han tornat a saltar les llàgrimes i m'he permés el luxe de reproduir-lo aquí (sense el seu permís, tot sigui dit).  Però crec, que teniu el dret a riure, almenys com ho vaig fer jo.

-Com vostès, amables lectors, sabran sóc un gran amant de la fiestaen general i de la tauromaquia en particular. Per això no he resistit la temptació d'assistir a la corrida d'avui corresponent al torneig internacional San Isidro '08.

Greu error, com veuran.

El cartell anunciava morlacos de la ganadería del Marqués de Torrelodones i la participació dels diestros José Hernández, Coñón de Córdoba i Maricón de Orihuela, tots ells matadores free lance. L'event s'ha disputat al Royal Lavapiés Arena, amb un aforament per a 86.000 espectadors, que ha registrat un ple històric gràcies, en part, a l'afluència d'aficionats de l'equip visitant.

El primero de la tarde, Garboso, un rabilinguo cardeñoso apitonado de 8.000 quilos ha resultat ser un toro amb garra i José Hernández ha estat malament. Pitos i palmas, al fifty fifty. Correcte amb els ferros ha fallat com un filldeputa amb la suerte de varas i ha estat discret al cuerpo a cuerpo.

El segon toro, Heisenberg (pitoniso rabilampiño amariconao de 18.000 quilos), s'esperava amb ànsia per part del respetable. No en va aquest toro ja va debutar brillantment a la selecció sub 21 i el tendido l'ha rebut amb una ovació a peu dret al crit unànim de "Ra-úl, Ra-úl, Ra-úl". El bitxo s'ha venido arriba i ha empitonat a tort i a dret fins que el jutge de cadira l'ha fet baixar del núvol assenyalant-li una rigurosíssima doble falta que ha encrespat l'humor del público.

Ha mort fenomenalment d'un tret al cap.

El bochorno ha arribat amb la sortida al ruedo de Maricón de Orihuela, que ha estat escridassat per les seves recents declaracions sobre el preu del petroli. Per més inri el toreador ha relliscat amb una pell de plàtan i s'ha obert una cella contra elquitamiedos.

Gusiluz, el tercer de la tarda, calb i passat de pes (318.000 quilos), ha sortit en tromba i l'ha embestit por todo el ojal, tot i que estava en fora de joc. Al final silencio i palmas. Maricón de Orihuela ha estat passiu amb el capote, melangiós amb el ferro i displicent amb l'embrague.

El quart i el cinquè han estat declarat mansos i han tornat a torilesamb evidents símptomes de tenir ganes de plorar. Els ha substituit el sobrero que, quan s'ha retirat el safety car, s'ha dedicat a fer caca al costat dels picadores.

El sisè i últim de la jornada ha resultat ser un vell conegut dels més veterans: Supertoro, un bicharraco manicorto asindromado de Down de 6 milions de quilos. Maricón de Orihuela l'ha desafiat amb un parell de manolitas i el toro s'ha picat. Mentre el torero elcastigaba ben castigado a la zona de 6'25, Supertoro ha perdut els papers i li ha propinat un plantillazo al genoll. Maricón de Orihuela ha demanat el canvi amb ostensibles mostres de dolor i se li ha diagnosticat un trencament fibrilar que el mantindrà allunyat de les plazas dues setmanes. Ràpidament ha sortit a escalfar al burladero el jove de la pedrera Serafín Schrödinger, que ha estat correcte, simpàtic i força diligent. Ha demostrat caràcter i raza quan ha triat el ferro 7 per entrar a matar.

En definitiva, una tarda lamentable. No penso tornar als toros en molt temps. I ara, si em disculpen, que els donin molt pel cul i me'n vaig a veure Perdidos.-

The Miracle Workers; That ain't me


dissabte, de juliol 24, 2010

JO VULL SER NEGRE!!!

 De tothom és sabut que una vegada els americans i els espanyols varen haver de triar a quina raça inferior preníen com esclaus. Americans i espanyols s'ho varen jugar als daus. Varen guanyar els americans -com sempre- i varen triar als negres. Forçosament els catalans varen passar a ser esclaus dels espanyols
-socialistes o peperos, tant l'hi fot-.

Els americans no han hagut d'anar mai a l'Àfrica per poder menjar, però els espanyols si que han hagut d'emigrar en massa a Catalunya per poder omplir-se la panxa i prosperar.
Africa, no depén politicament de Washinton -ja m'entens-, però Catalunya és provincia castellana... n'hi ha tants i tants que qualsevol dia ens fotaran de caps a mar!!! En canvi els americans ni amb helicopters Apache, missils Tomahawks i el sèptim de cavalleria tenen pebrots d'anar a fer una Coca-Cola a la plaça major de Mogadisho.
En els darrers 20 anys ha matat més innocents el GAL que el Ku-Kux-Klan. A Amèrica no pots insultar a un negre sense haver de pagar i a Catalunya ens diuen de tot i es netejen el cul amb la bandera catalana i els folis del estatut.
català seguidor de" la roja".
A Washinton el president és negre, a Madrid és impensable que governi un català. Però no només això... Us imagineu a Bill Clinton de President de la República de Kènia? O d'Emir suprem i diví de Somàlia?Impensable oi?
Doncs a Catalunya la "governa" un espanyol sense estudis, que no parla bé i el teledirigeixen de Madrid -cosa normal en una província-

I després de molt pensar-hi i pensar-hi dimiteixo!!!! Qui vol ser català?. Ara vull ser negre!!!
Quina enveja que em foten!!!!

Sam and Dave; Soul Man

dimecres, de juliol 21, 2010

ALGUNA PREGUNTA MÉS?

-Pepe!!! nos ha salido redondo.
Napoleon Bonaparte i Alexandre Magne reunits, dirimint el futur de la galaxia, l'univers i part del estranger.
Els dos més grans estadistes que ha parit Déu, riuen cofois dels seus èxits, i tot en benefici de l'Aliança Interplanetaria de Ganímedes del Guijuelo.

Jo, un senzill mortal, només els voldría donar les gràcies per haver batallat amb tanta gallardia i honestetat al servei de la causa catalufa.

Gràcies amos!!!

The Creeps; Hi, hi Pretty girl


dimarts, de juliol 13, 2010

SEREM TANT BURRUS?

Un milió, cinquata cinc mil o quatre-cents mil... Tant l'hi fot!!!.  L'aplec del dissabte dia 10 a Barcelona era una manifestació on la majoria eren òrfes. Sense pare ni mare, sense guia.
Farts dels tacticismes, de les sospites de corrupció, de les ànsies de poltrona, dels extremats càlculs electorals i de les hipoteques particulars dels partits, els catalans ens varem (us vareu) manifestar.
Potser eren un milió, potser a casa ens en varem quedar un altre milió... tant s'em en fot!!!

Independència era el crit!!!! Prou!!! ja s'ha acabat!!!
La manifestació en si, no ens du enlloc. Fins i tot, molts mitjans espanyols s'en han permès la mofa. Tots som conscients que la properes eleccions al Parlament de Catalunya  seran la primera conseqüència de l'esput que Espanya ens ha fotut al mig de la cara. Serà on els catalans "irreals" ens podrem manifestar, abans ens serà impossible. La nostra irrealitat és tal que portem dies i dies menjant en vermell... més esputs i vacil.lades. -

-BARCELONAAA, ESPAÑOLA!!!! VOTE, VOTE, VOTE... POLACO EL QUE NO VOTE!!!!

No m'agraden els gargaxos i menys quan m'els foten a mi, i hi tornen, i hi tornen...
No penso votar a cap dels partits que actualment formen l'arc parlamentari català, a cap!!!
Jo, com tants i tants, tinc l'esperança que el seny i la rauxa que tants èxits ens han donat aflorin en aquesta societat. Espero que algú agafi la bandera, sé que ho faran i sé que seran gent preparada.
No pot ser que ningú s'en dongui compte del tresor en escons al parlament que li dona la situació actual. No pot ser que cap català intel.ligent no hagi vist la potència que li certifica el 10-J.
Serem tant burrus??

ADAM'S RECITAL; There's no place for lonely people

dissabte, de juliol 10, 2010

PER ESCRIT

El 95% del cos estatutari.


Ja tenim el texte íntegre de la sentència del TC espanyol sobre l'estatut de Catalunya de 2006.

En casos com la llengua, hem reculat al 1965 però de la Sud-Àfrica del apartheid. La reinterpretació del finançament és la certificació que l'esclavisme es ben viu al s.XXI. Nacionalment menystinguts i de genolls, i socialment dividits més que mai.
Però no us penseu pas que Espanya en surti gaire galdosa de la sentència. L'injusticia és l'anima constitucional de l'actual Espanya. D'entrada per la reinterpretació i porterior re-escrit d'unes lleis per part d'un tribunal, no respectant la separació de poders. El texte és un cúmul d'insults del tipus; Els catalans no teniu drets històrics, pero els espanyols ens remontem a la constitució del 1812 quan ens convé. També hi han perles com; els espanyols som tots iguals davant la llei, excepte els navarresos i bascos que mengen a part, degut als històrics drets forals. Tots els espanyols tenen dret a uns serveis socials mínims com geure, fer la migdiada, estar al atur 10 mesos l'any i cobrar, canviar-se de sexe de franc etc... etc, i  "algú" ho ha de pagar.
Pero el millor de tot és el que diu entre linees. Retorna al segle d'or espanyol i fa ben vives les paraules que ens va deixar Don Francisco de Quevedo al seu llibre la Rebelión de Barcelona escrit al 1640.

-"Son los catalanes aborto monstruoso de la política. Libres con señor; por esto el conde de Barcelona no es dignidad, sino vocablo y voz desnuda [...]. Esta gente, de natural tan contagiosa; esta provincia apestada con esta gente; este laberinto de privilegios, este caos de fueros que llaman condado..."

Jo no entenc com hi han catalans que ens volen fer entendre que hem d'estar contents, que Espanya ens ha "otorgat" el 95% del texte sotmés i aprovat en referendum per el poble de Catalunya. No senyors, no ens han  otorgat res, ens han posat al nostre lloc d'esclaus i s'han refermat en la seva posició d'amos de Catalunya i de tot el seu contingut, animals, flors, trolls, homenets i aprenents de polític.

La meva pregunta és, i ara què?

Larry and The Blue Notes, Night of the Sadist

divendres, de juliol 09, 2010

dilluns, de juliol 05, 2010

LES PUTES FORMES

Aquest país és una ameba!!! de vegades una gamba al forn, altres un tournedó amb paté i sovint em confón...
Que bonic és ser admirat i respectat, idolatrat i benmirat... quan pel cul t'han dat.

Com quedariem millor a la foto?
-manifestant-nos
-manifestant-nos amb una senyera
-manifestant-nos amb el lema: Som una nació. Nosaltres decidim!
-anant a llepar els peus del president extremeny de torn que pixa fora de test, com tots.
-Engegant-t'ho a la merda.
-Posant piranyes al Ebre.
-Esperant a les eleccions i votar a l'opcció més dinamitera protònica i destructiva possible.
-Linxant a Montilla a mitja manifestació.
-Enseyant el cul a lo "Braveheart" i amb el lema: La vesel.lina per les nenes!!!!
-Fent tots plegats "el Millet" en la mesura dels nostres posibles.
-Disfraçar-nos de caganer i començar a fotre'ls pets després d'haver consumit un pot de "Favada Asturiana" amb data de caducitat 1 de Gener de 1982.
-Acatar però...
-Parlar d'akelarres menystinguent els nostres bonics "aplecs"
-Acabar amb les existències mundials de Ginebra Hendrix i tònica Fever Tree.
-Mirar a la veïna i dir; Que bona que està!!!!

Jo ja no sé a quina paret toco, m'ajudes a triar?

The Apemen; some like me