dimarts, de desembre 18, 2007

Professionals?

Una carta a La Vanguardia ha encés una altre batalla lingüistica i política.

Es veu que Carod-Rovira va gosar parlar-li en català a una cambrera sud-americana, d'aquestes que avui monopolitzen el mercat laboral del ram.
Al veure que la noia no el contestava, va decidir fer la comanda en francès.
Tampoc, la noia continuava muda.
I això va indignar a una familia que feliçment estaven consumint el que previament varen haver de demanar en castellà...Van decidir explicar la seva desagradable experiència a la resta de catalans. Tot afirmant, el senzill que és passar-se al castellà i estalviar-li desingustos a la pobre noia. Ja que ella és aquí per treballar, i no cal complicar-li l'existència tampoc.

Deixant de banda la "vacil.lada" del francés, el que ha fet aquesta familia és digne del "Diaro de Patrícia". Programa on van els febles d'esperit, sense autoestima ni vergonya.
Firmen la seva carta i ens expliquen sense cap vermelló a les galtes que el més addient en aquets casos és parlar castellà.

Quina classe d'al.licent professional ha de tenir una persona, que queda immòbil al sentir parlar la llengua del lloc on va a treballar? Quina classe de persona que preté treballar de cara al públic reacciona així? Tan baix és el perfil de professionals que necessitem? Ens aportarà alguna cosa més que "cubrir" la necessitat inmedata? Ens aportarà beneficis tenir "professionals" amb tan poca predisposició a aprendre? S'hauria de denunciar al local per incumplir les lleis?

Si la nostra llengua no serveix ni a casa nostra, pleguem ara mateix. Vull dir que, passem-nos al castellà, al francés o al mandarí demà mateix i deixem-nos de perdues de temps. I no ens queixem més, si les nostres empreses han de tancar. Evidenment amb aquets professionals no anirem enlloc.

Demostren tenir molt poca vergonya, sentit de país, i ganes de progressar els qui accepten la devallada professional en tots els sectors en pro d'una mal entesa humanitat i caritat. I a més, ens posen com a exemple de "mal" català a qui exigeix que es cumpleixi la llei.
Personalment estic fart de que em serveixin un cafè amb llet, quan demano un cafè amb gel, però l'empresari que no cobra el cafè erroni ho hauria d'estar més.

Moltes vegades el millor es posar-se a ballar. The Eyes; I'm Rowed Out

5 comentaris:

Anònim ha dit...

En Carod es va equivocar repreguntant amb francès. Havia d'haver demanat per el encarregat i presentar una reclamació al llibre.

Anònim ha dit...

Felicitats pel teu bloc company!
Per cert, he vist el teu pefil complert i he al·lucinat. Semblem clònics a nivell mental!
Per bé que jo afegiria un pedal de fuzz a la rickenbacker.
Segurament hem degut coincidir en algun concert o festival i segur que en més d'una manifestació.
Endavant sempre!

Al ha dit...

Amic Joan: segurament l'encarregat no hi era i el llibre de reclamacions no l'haguessin trobat...torni vosté un altre dia.


Amic Ton: fuzz-face o Big Muff? Potser els dos a la vegada?
Celebro que t'agradi el bloc.
Possiblement hagim coíncidit alguna vegada i possiblement ens coneguem i tot.
Si vols ja ens anirem veient per aquí.
Go away!!

Anònim ha dit...

Què això ho faci un catalanista de base, passi..., però que ho faci el vicepresident de la nostra Nació no té justificació: ell té el poder polític per modificar les lleis i exigir que s'hagi d'atendre, com a mínim, en català. I a qui no ho faci, que se li apliquin les sancions corresponents. Carregar contra una noia i no fer-ho contra l'empresari que la va contractar és atacar els febles i agenollar-se davant els forts. I això no ho pot fer un vicepresident d'un país seriós.

Al ha dit...

Respecte al empresari: Possiblement ens podria contestar que, les úniques persones que l'oficina de treball li envia a la seva petició de falta de personal, son com aquella o pitjors.
Per tant i en qualsevol cas, jo veig més culpable de la situació a aquell home de bigoti que ensenyava unes claus no fa gaire i que ara, davant la seva propia incompetència, parla en francés impotentment.

Tenim un greu problema. No podem tallar l'arrel dels nostres maldecaps. Ja que ni tenim eines, ni homes que les sapiguen fer anar.