diumenge, de gener 20, 2008

L'EXCLUSIÓ


El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.

Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala.
En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix.
Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida.
També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-

Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro.
Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país.
Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment.
Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...

Herbie Mann; Hold On

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Creo que no lo entiendes.

La culpa de la exclusión no la tiene eliminar la inmersión lingüística, sino pedir un perfil de profesor de catalán para acceder a trabajos que no lo requieren.

Además los resultados escolares mejorarán inmediatamente cuando los niños comiencen a aprender en su lengua materna.

La inmersión lingüistica no busca enseñar un idioma, busca injertarlo...

Anònim ha dit...

"los resultados escolares mejorarán inmediatamente cuando los niños comiencen a aprender en su lengua materna"

Sou bastant divertits... Et faltava:

"Y los créditos bajaran y las hipotecas seran gratis y las personas, como buenos españoles, se abrazaran por la calle"...

Al ha dit...

D'entrada i diem-ho clar, el català no interesa a una majoria d'immigrants espanyols- i no espanyols també- a Catalunya.
A més el català es completament prescindible en molts ambits de la vida, ja que els catalanoparlants dominem el castellà. I per estalviar-se "histories" canvien al castellà, i anem per feina...

No fa massa ho deia una senyora: Yo he venido aquí a trabajar, no a aprender idiomas.
O sigui: me la renfunflaina Catalunya i els catalans. I com a ciutadans espanyols, és consideren amb tot el dret a accedir a tot tipus de càrregs dins l'administració pública aplicant la seva màxima: Estamos en España, habla español.

Dic aixó, ja que l'excusa del ensenyament en la llengua materna només sembla vàlida per els espanyols residents a Catalunya. Que no hi ha catalans a Madrid? que es poden escolaritzar en català? Que no tenen mare ni llengua materna aquets catalans a Madrid?
No tinc les estadistiques, però estic convençut que l'index de fracàs escolar dels catalans a Madrid que no estan escolaritzats en la seva llengua materna, és infinitament més baix que el dels espanyols a Catalunya.

Per tant el problema del fracàs escolar, no és culpa de la llengua i, si del ambient familiar.

Els espanyols haurien de començar a culpar als veritables responsables dels possibles fracassos dels seus fills. Possiblement aquest fracàs sigui a casa i no a l'escola, ni per culpa de la llengua.