diumenge, de juliol 06, 2008

CATALANA, BOTIFARRA DE LLENGUA


La botifarra de llengua, o catalana, és un embotit típic d'aquesta terra. La recepta, tot i tenir petites variacions sol ser molt similar a tot el Principat. La llengua del porc n'és la base.
S'estan constituïnt plataformes per modificar-ne la composició arreu de la Peninsula Ibèrica.
Perquè? S'ha demostrat que és cancerígena i separatista. Diverses en són les mesures a prendre.
Resulta, que uns hi volen afegir "pimentón dulce" per sol.lucionar-ho i fer més cosmopolita el tema...
D'altres volen prohibir la botifarra de llengua directament, ja que diuen que ofèn als nens, els retrassa el creixement i els traumatitza per la resta de la vida. A canvi, proposen substituir-la per el "chorizo de Cantimpalo"; molt més adequat per el desenvolupament de les criatures, diuen.

N'ès tal la pol.lemica, que fins i tot el flamant(i elegant)seleccionador espanyol de futbol, ha signat un manifest per fer del xoriço de Cantimpal l'embotit nacional espanyol. Diu, que la butifarra de llengua de porc no tindrà, ni ha de tenir mai la categoria de procucte "delicatessen" que té el De Cantimpalu.
Iker El Cid, jugador de la Roja, va salvar de morir a un pobres i indefensos nens. Xoriç entre llabis, va aturar l'atac d'una butifarra de llengua gegant. La botifarra embogidament desbocada volia desgraciar una mainada espanyola, i ell, com a bon "nacional" ho va haver d'impedir. Què faríem sense heroïs?

Humilment, jo voldria reconeixer, que m'he fet gran a base d'entrepans de fuet i catalana. Ara d'adult, no tinc aparents mostres de malformacions. Tinc una cua afilaberquinada de color rosadet perfecte. Llueixo una conna preciosa, que ja voldrien molts. I el meu morro, només és millorat per la meva orella...
L'ùnica cosa que accepto que pot molestar; és la meva forta pudor, intrínsicament lligada a la meva condició de garrí. Què hi farem?

The Primitives: Crash

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Els de Can Cantimpalu van muntar una paradeta a les Rambles de Barcelona per recollir firmes dels pobrots que no combreguen amb fuets ni catalanes.

En tota una jornada en una de les vies més transitades del món van aconseguir arreplegar la ingent quantitat de cent cinquanta signatures.

Els organitzadors ho van considerar un èxit, tacat, però, per la forassenyada intervenció d'un perillós independentista, el temible monstre de l'entrepà de catalana, qui a mitja tarda i en solitari, va trencar tan harmoniosa trobada amb el crit: Això és una provocació!.

(Ho vaig llegir en l'edició de El Mundo d'ahir.)

Al ha dit...

I no els van atracar?

L'ùltima gran incorporació a la constel.lació d'estels-signants del manifest per la supremacia del castellà, ha estat Doña Montserrat Caballé.
Empadronada a Andorra per motius vucòlics, pastorils, gastronòmics i fiscals(els menys determinants, clar).
Arriba España, coño!!

Mentrestant aquí, la fem "usufructuaria per vida" del Liceu, reconstruït amb els diners de molts catalans humils.
Aquesta, es mereix una severa dieta d'entrepans tant de catalana com de cantimpalu.

Anònim ha dit...

Jo seria més positiu.

S'ha de reconeixre que el castellá també, malgrat tot, te peces brillants de literatura, i una és el Quixot, malgrat que estigui en dubte la castellanitat del seu autor, però ara, aquest no és el tema.

En aquesta brillant obra literaria, hi ha una frase del Quixot dirigida a n Sancho que diu: "ladran, luego cabalgamos amigo Sancho".

Donç aixó, que vagin fent manifestos, que vol dir que "cavalquem", sino no es prendrien la molestia.

Ara!, cal que no afluxem, aquest és el perill. El perill verdader no son els manifestos, sino el tripartit.

Només cal recordar que la 3ª hora del castellá, no és obra del PP com ens volen fer creure de forma subliminal, no, és obra del PSOE i aplaudida pel pscPSOE. Repeteixo, el verdader perill, és el tripartit, que per raons obvies, es dedica per tots els mitjans a adormir a la societat i a comprar conciencies...a desmovilitzar-nos, en una paraula. Aquest és el perill!!.

Cordialment.

Al ha dit...

Després de la carta del President Montilla, desitjant la victoria de "La Roja", seria de calaix, com a mínim fer el mateix amb els atacs que pateix la nostra llengua(no la seva). Però no, resta mut.
Ningú ens defensa i l'Estat està contra nosaltres...pinten bastos!!