diumenge, d’octubre 18, 2009

LA TRAMONTANA

La tramontana ès implacable; forçuda, seca, freda... s'endú tot alló que ès feble. La tramontana ès tardor, ès fredor, ès neteja. L'endemà del seu pas tot ès clar, net i endreçat.

Ara ja sabem que el Tripartit català aguantarà estacat a una montanya fins les tramontanades de la propera tardor. I també sabem que no arribarà viu al hivern del 2010.
Aquest cop, la tramontana s'endurà un invent que va neixer esguerrat, ple de feblesa i ple d'interessos personals i antinaturals.
Un invent que ha mantingut al país enmanillat i embordarit en mesquineses estèrils mentre erem entregats i venuts, però que també ha servit a molts per adonar-se de la necessitat imperiosa d'esdevenir alló que naturalment hem de ser.

Per sort dels catalans  la natura ès implacable.

Here comes de Sun; The "aquells"