diumenge, de novembre 27, 2011

VAGARRASSOS, AMB IL.LUSIÓ!

Catalans i catalanes el nostre gran timoner i guia espiritual-i-electoral ens demana posar-nos al capdavant de la gran nació espanyola. Ens demana salvar-la i així ho hem de fer, som els escollits.
Es el nostre deure assegurar que els andalusos es puguin canviar de sexe gratuïtament encara que nosaltres no poguem mantenir els nostres hospitals. Què és més important, tenir pediatres per els nostres fills o que un andalús quedi traumatitzat de per vida al no poder col.locar-se uns pits de la mida 110? Evidentment a Catalunya en tenim molts de nens -ens en sobren- i si cal, els sacrificarem -per major glòria del país- per el projecte d'amor i solidaritat interterritorial que és Espanya.
Heu pensat mai en com d'agraïts ens estaran els extremenys a mida que els seus nens en edat escolar rebin el seu ordinador portàtil amb l'enganxina "desde Cataluña con amor"? Treurem una hora de classe diària i a algun professor (a poder ser un pollós sindicalista) i ajudarem Extremadura!! és el nostre deure. A més, penseu que els estudiants catalans una vegada acaben les seves carreres universitàries tenen la gosadia de marxar a treballar a Anglaterra o Alemanya i de què serveix això a Espanya? de res!
Que els catalans hàgim de pagar per circular per vies ràpides és normal! Com ferien les autovies a Castella-La Taca? i a més a més, apujarem els nostres carburants perquè a Astúries tenen drets, també!
I dels pobres murcians que paguen l'aigua a meitat de preu que nosaltres i no en tenen prou? Res!! això s'ha d'acabar. Apujarem el rebut de l'aigua solidaritzant-nos amb els que no en tenen i els dia que ens demanin dutxar-se amb Gin-tonics de Hendrix amb Fever Tree o regar les tomates amb Jack Daniel's tinguem prou caixa per tirar endavant tots aquests projectes per la modernor d'Espanya.

Catalans i catalanes, no us queixeu quan no veieu sortida als vostres negocis i us trobeu a l'atur... aguanteu i penseu en les males estones que passen les grans empreses espanyoles quan han de prejubilar als 48 anys als seus empleats. I no feu cas quan us diuen que les cotitzacions a Catalunya són més cares, és mentida!!!
Penseu que els temps i tràmits alhora de crear una empresa en la nostra gran nació (Espanya, esclar!) ja som just una posició per darrera del Congo i anem escalant... aviat atraparem a Etiopia i llavors anirem a per Somàlia.
Gireu l'esquena a aquells que veuen en la fuga de cervells un mal, no ho és, no. Ja importarem pakistanís, afganesos i Iemenites que tenen apamat tot l'Alcorà i ens serviran de traductors i ens ajudaran a regatejar preus quan venem Catalunya a la Qatar fundation, heu de ser positius.

Vinga a treballar amb il-lusió, vagarrassos!

The Pretty Things; S.F Sorrow Is Born