Un país que està sotmès a un altre de fa 300 anys, en el que més de la meitat de la població té arrels fora del territori, on la classe política es mostra incapaç de fer valer els drets democràtics dels seus administrats, i que està infinitament més preocupada per assegurar-se una menjadora que per la gent, un sistema judicial que com a mínim és sospitós de poca diligència i uns serveis socials dignes de la depressiva Grècia sostinguts amb uns impostos propis de la mateixa Suècia, fan que la societat hagi perdut el nord. Catalunya està molt malalta, és com una boja despentinada.
Catalunya rodola caòticament cap a l'abocador de països desapareguts, per les greus dificultats del moment econòmic, però també, per la greu crisi social que pateix.
No tenim líders admirats, no tenim autonomia fiscal, mig país parla en altres llengües i la totalitat de la societat s'ha aplicat aquella màxima que diu; "marica l'últim".
Els que menys han aportat exigeixen tots els drets i més, els que més tenen aferrats a un sistema que només els convé a ells, i al mig de tot això, una gran massa desorientada de pagafantes i sodomites no consentits que comencen a mirar a dreta i esquerra amb les dents apretades, perquè veuen que els han estafat.
Quan un país és fort és per el respecte dels seus ciutadans cap a l'administració, però el respecte es guanya dia a dia i els estaments oficials que representen a Catalunya han demostrat que no tenen ni el lideratge, ni l'autoritat, ni el respecte dels seus propis treballadors, que són els qui han de transmetre tots aquests valors i actius a la societat.
Avui Catalunya és com una esquizofrènica, paranoica i despentinada que la mama a 3€.
The Nomads; She Pays the Rent
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada