1,5 milions de catalans vàrem agafar el mànec de la maça i varem colpejar l'actualitat internacional manifestant-nos per exigir un Estat propi.
D'entrada la reclamació era i va ser sempre molt clara; CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA. Preveient l'èxit per endavant molts varen intentar apropiar-se i tergiversar el lema, però na-nai... no se'n varen pas sortir.
Un enorme mobilització (el 20% del país) va marxar sobre Barcelona. Classe mitjana majoritàriament, families senceres, nens, avis, petits i mitjans empresaris, treballadors. Era el país. Era el múscul que el mou. Una revolució feliç, una revolució tranquil.la, però al cap i a la fi una revolució.
Les forces polítíques espanyoles han quedat glaçades i fins el moment no han articulat cap resposta sensata. Jo entenc que els aparells de l'Estat havien de saber què estava passant a Catalunya, algú havia d'estar pendent de les enquestes, algú ha de saber a Espanya què passa als carrers de Catalunya, o no?
Que la resposta no passi d'amenaces completament irrealitzables, com ara, treure els tancs al carrer, o pronosticar les 7 plagues d'Egipte en cas de secessió em sembla d'un infantil espaterrant.
Quan el Parlament proclami la independència unilateralment (perquè no serà d'altre manera) els tancs espanyols no podran travessar l'Ebre, si Espanya no vol patir un futur semblant a Sèrbia. Els catalans som europeus de ple dret al tenir la nacionalitat espanyola, i per més que ens secessionem d'Espanya, aquesta nacionalitat no ens la pot treure ningú més que nosaltres mateixos. Així ho explicita la Constitució espanyola. Llavors i segons les paraules de Durao Barroso som europeus de ple dret ja que aquesta és una nacionalitat complementaria a la de cada estat membre. Per tant la UE ens hauria de socorrer.
L'altre amenaça recurrent, fins i tot per "catalans" que militen a les files espanyolistes, és l'esfondrament econòmic al que ens abocaria la despitada Espanya si abandonem les seves faldes. Ens deixarien fora de la UE i esgrimeixen el seu dret a veto per plantejar-nos una travessia del desert molt llarga i dura per la nostra economia. Puaj!!! que en són de cenutrius!!
Ni Islàndia, ni Noruega, ni Suïssa, ni Andorra ni molts altres països són membres de la UE i aquí tothom consumeix productes de tot arreu, fins i tot n'hi ha que porten els milions a Suïssa o Andorra...
No em voldrà vendre un pernil de jabugo el seu productor extremeny? no podré veure vi de La Rioja? com tampoc puc fer-me un cafè de Nestlè, oi?
Si l'Espanya resultant de la nostra secessió pretén quedar-se propietaria de tot i no deixar-nos ser hereus de res no serem de la U.E a l'endemà de la independència, potser és cert, però Espanya s'haurà de menjar tot el seu deute, tot!! i la Catalunya resultant començaria a caminar amb un deute propi de la Generalitat (uns 45mil milions) que no representa ni un 25% del nostre PIB, o sigui, la xocolata del lloro. Arrencaríem un país amb una capacitat d'endeutament que ja la voldria la Sra Merkel per els seus menja franfurts, quedaríem fora de la UE i amb una classificació AAA++. I si ens dona per muntar-nos un xiringuito fiscal del tipus Suïssa omplint les tv espanyoles i franceses amb anuncis dels nostres productes amb secret bancari i fiscal, encara faríem certa aquella frase que diu que lligarem els gossos amb llonganisses...
Espanya no pot fer més que mirar-s'ho i posar-hi bona cara per més cor agra que tinguin, res més... a menys que no vulguin enjaponar-se ells tots solets un deute (quasi un BILIÓ d'€) que no pagaran ni en 300 vides. Queda dit.
Espanya no ens ho posarà gens fàcil, però a la practica ben poca cosa poden fer, apart d'ensenyar les orelles a base de bé. I com sempre ha sigut, tot depèn de nosaltres, oi Artur?
The Rebel Rosers; As I look
PD: Encara no m'han tret el .es de l'adreça del meu blog. Què compteu fer?
1 comentari:
S'acosten temps en què ens voldran espantar constantment però això ja no ho atura ningú. A mi només em fa por una cosa: que el senyor Mas no estigui a l'altura de les circumstàncies. De moment ha estat impecable (tenint en compte la tradició covarda de CiU), esperem que continuï així.
Salut!
Publica un comentari a l'entrada