Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu.
Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu.
Lava de xocolata que t'empassa i et crema.
Sort que m'ha despertat la T.V:
-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-
Li deia Montilla a Cirera.
Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.
La fille, Le Chien et la Soupe.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada