dimarts, d’octubre 09, 2007

M'ESTIC FENT GRAN

Ja no tens 15 anys... Em vaig haver de sentir no fa gaire. Es veritat.
Deu fer aproximadament 8 anys, a Amsterdam, un noiet d'uns 18 anys em va tractar per primera vegada de senyor.
M'hi vaig encabronar i el nen va insistir. De fet, ell era meuc i amb cara de nena, i tot mirant-lo a la cara, com anava vestit i com es pentinava m'en vaig adonar que jo era d'una altre generació. Vaig veure clar que aquell holandés tenia raó, en part.

Avui caminava per Girona i he sentit que algú em cridava. M´he girat i al primer cop d'ull no he vist a ningú conegut. Fins que m'he adonat que quasi topava amb un senyor...Òstia, tiu!! Que fots?... Com va la vida?
Estava parlant amb un senyor.
Un senyor amb el qual jo hi havia estudiat. Erem bastant amics i haviem compartit moments d'aquells que no s'obliden mai.
Panxut, amb els cabells llargs, canes i esperrucat, quan ell sempre anava arregladet i amb el cabell curtet i ben pentinat. Anava disfressat de noiet, quan ell sempre ha sigut un tiu amb classe.
Haurà anat de vacances a Amsterdam?

De vegades penso en aquell noiet holandés...i només desitjo que el meu fill vagi a Amsterdam i ensopegui amb ell, i el tracti amb el respecte que es mereix un senyor. O que al veure passar a la meva filla per la Plaça Dam, es giri...i pensi en tot el que no ha pogut fer, ni farà mai per que ja és gran.

Qui erem; My Generation


Qui som