CHAVES i MONTILLA

Ja té collons que s'hagin de trobar Chaves i Montilla per desencallar l'Estatut català i el finançament.
La Catalunya "real" desencallarà el tema, mentre els irreals ens ho mirem amb cara de subnormals.
Però no en dubteu que tal i com estan les coses avui sol.lucionaran el problemà dels catalans; Implantació del PER amb urgència, demanda del cobrament del deute "histriònic" i operació gratuïta del canvi de sexe.
A canvi de retirar la Verge de Montserrat i col.locar-hi la "Virgen del Rocío", Decretar la "Feria de Abril" festa nacional catalana, prohibir les barretines i butifarres en benefici de les boines i la morcilla de cantimpalu i una molt necessaria reforma electoral que dongui tres vots per persona a tota l'area metropolitana de la molt castissa Barcelona.

Petites i justes mesures necessaries per el bon desenvolupament del "Estado de las Autonomias" que per altre banda s'ha de donar per tancat d'una vegada i per totes.

Quina culpa té Espanya que els catalans siguem tant gossos per desmentallar tot el teixit productiu del nostre país, i hagim fet arribar el nostre index d'atur a nivells d'Andalusia o Extremadura coincidint amb l'ascenssió del PSOE a tots i cadascun dels altars de poder del nostre Principat...
Catalans, reconeguem que ho hem fet amb mala intenció... Com si fos culpa d'Espanya, o pitjor encara; del PSOE; aquell partit que aqui vota blanc i allà negre només per la governabilitat del Estat que tant bé ens tracta.

I és que si no venen els Hispano-andalusos a dir-nos com ho hem de fer som capaços d'aixafar-los la guitarra, que tant bé els hi sona desde fa 30 anys.

Una "Coplilla" per fer passar les "migas" que àdhuc se "nos han pegao"
Juanito Caracol; Que viva España

QUÈ ENS DEIXEM FER?

Qui dubte que el PSOE és un llop vestit amb una pell de xai?
Molts ens fixen en el dèficit fiscal català, en la desinversió del Estat a Catalunya i no veiem que per darrera ens estan assestant l'estocada mortal al teixit industrial català.

Aragó, una altre comunitat governada per el PSOE ens practica una competència deslleial ferotge. Centenars d'empreses catalanes, o amb ganes d'invertir a Catalunya acaben instal.lades al polígon de la Llitera a Fraga, o al gran centre logístic de Zaragossa.
Donant la conselleria de mediambient a IC-Verds i Industria a ERC de cara als catalans ells queden absents de tota culpa.
Inacabables negociacions amb Mediambient, exigències desorbitades, sol.licituts denegades, requisits urbanístics esperpèntics i d'altres "ajudes" son pràctica habitual de la Generalitat catalana.
Fins al punt que avui obrir una factoria a Catalunya és digne de retrassats mentals. I obrir-la al Aragó és sinònim d'ajudes i suports administratius...

El PSOE re-equil.libra Espanya, treu pes a les reivindicacions d'espol.li fiscal català, alhora que permet el discurset que la desinversió és culpa del fet identitari català...

I aquí tothom callat...

Eddie Holland; Leaving here

El Gran "Lelo"

Mai ningú en tant poc temps havia aconseguit tant per la sobirania catalana. No per encerts, més aviat per deslleialtats, mentides, enganys i fal.lòrnies.
ZP i el PSOE haurien de tenir un monument almenys, en cada poble català.
De l'Espanya plural al pacte amb el PP a Euskadi per fer fora del govern basc al PNB. Del "Aprobaré el Estatuto que bla, bla y bla" al ribot d'en Guerra. Del Estatut bort aprovat al parlament espanyol fa dos anys llargs, a la no aplicació tot esperant la sentència d'un tribunal constitucional que s'assembla més a un mercat de canvi de cromos entre criatures vestides de torero...
Ens han dit crostes, lladres, radicals.
Pocs son els catalans que avui encara creuen en l'encaix del Principat dins l'Espanya castellana. Pocs veiem l'Estat espanyol com el nostre Estat.
El PSOE ha accelerat el procés de sobirania catalana i ho sap.

La premsa d'arreu d'Europa ha relaciont la fugida unilateral de les tropes espanyoles de Kosovo amb els problemes territorials interns d'Espanya. La premsa europea parla d'Euskadi i de Catalunya directament.
Espanya no pot reconeixer un Estat nou com Kosovo a contracorrent de la resta d'europeus per el terror que els sacseja el cos només de pensar què pot passar al seu particular "cortijo".

Patim una crisi econòmica bestial, on l'Estat espanyol ja no pot fer-hi res, ans el contrari; accentuar la nostra posició de colònia. Colònia d'on treure la plata per seguir mantenint una societat espanyola acomodada en els subsidis i ajuts per gratar-se la panxa.

Ho tenim tot; una població catalana cada vegada més conscient que no ens volem per res més que per pagar. El reconeixement internacional espanyol que té un problema territorial gros i una crisi on ens ha tocat fer de burrus d'orelles d'un Estat patètic.

A partir d'ara qualsevol petita espurna, pot incendiar el bosc. Gràcies ZP, gràcies PSOE

Graham Bond Organisation; What I said

CRÒNICA D'UNA MORT ANNUNCIADA

Fa molts anys que a casa hi ha hagut negoci familiar. Sempre s'ha anat fent amb alts i baixos. L'entrada del euro i l'obertura de les importacions a països que clarament eren una competència deslleial varen començar a representar un problema...
I les entitats financeres em varem salvar la vida!!!
Jo pensava que la meva empresa valia 1000, però els tasadors me la valoraren en 2000. Ja estava salvat; el banc em refinançava... i jo, evidenment vaig entendre que no podia deixar perdre aquella empresa que avui valia el doble del que jo calculava.

Em Vaig endeutar, havia de plantar cara a les dificultats i l'ùnica sol.lució era la recapitalització de l'empresa. Vaig invertir en maquinaria, vehicles, formació del personal i en sistemes de qualitat i innovació. Era una inversió de futur...
La pressió fiscal anava augmentant, les exigències administratives eren cada dia més rígides i les despeses es varen disparar.
Petites despeses que s'havien de pagar per fabricar en un país capdavanter, pensava jo, despeses assumibles, n'estava segur.

L'augment de la facturació va comportar un augment de la morositat. No hi havia problema, encara tenia marge d'endeutament segons les ultimes tassacions de feia 4 anys... i el nivell de facturació em permetia augmentar el sostre d'endeutament.
Vaig proposar a l'entitat financera una segona recapitalització. Varem enviar altre vegada als tassadors. Però, Oh!!!!! s'havien equivocat!!!! La meva empresa tornava a estar valorada en 1000 (segons ells, és clar). Ja no només no em concedien aquesta segona recapitalització, em retallaven els prestecs ja concedits...

Un bon client m'explicava que a ell li havia passat el mateix. Va deixar de ser bon client just al cap de 90 dies... Ja figurava a la llista d'impagats, que creixia i creixia, mentre lentament les comandes baixaven.
Desvalorització de l'activitat, crèdit retallat, impagats en augment galopant, desmesurades exigències administratives.
No tenia marge de maniobra, estava mort i enterrat.

La sol.lució personal era tornar a començar de 0, però els requisits per tornar a obrir una petita empresa sense un gran capital em varen fer desdir d'embarcar-me. ja que alló era un altre suicidi.

Avui treballo per l'Ajuntament del meu poble, no tinc grans maldecaps. Només arrivar a final de mes i pagar el lloguer (ho vaig perdre tot). Intentar treballar tan poc com pugui i fer pagar a la societat i al sistema el seu engany.

Aquesta és la crònica de la mort d'un sistèma productiu en tot un país.

Mourning Reign-Satisfaction Guaranteed

CATALUNYA, EUROPA

Esta demostrat que molts exercits europeus venien a la proto-Catalunya a reclutar soldats i mercenaris en l'epoca dels Ibers. Venien a comerciar i creaven colonies.
Varem ser sotmesos per els romans i en varen formar part durant molts segles. En l'època visigoda formavem part d'un "Estat" que ocupava les 2/3 parts de la França actual. Carlemany va ocupar el territori i el va convertir en Marca o frontera del seu imperi Europeu. L'Actual Austria n'era la Marca Oriental, i en la marca nord hi trobem la Regió de Brandemburg; de les que ningú en gosaria discutir-ne que són Europa.
Durant l'edat mitja la presència i l'influència i la força dels catalans, ens va convertir en potència. Durant els S.XVI i XVII Catalunya va esdevenir un territori cobejat per les dinesties regnants a Europa i ens més d'una ocasió som camp de batalla de les aspiracions de les cases nobles del continent.
La revolució Industrial i social de l'Europa dels s.XVIII i s.XIX esclata a Catalunya mentre més al sud i a ponent continuen cuidant remats de xais... Europa és avui un mercat català i viceversa.

Avui, sembla que Catalunya molesta al status quo de l'Europa dels Estats.
Les dades en demostren que Catalunya ha sigut aportadora neta de rendes cap les arques de Brusel.les ja desde l'Ingrés de l'Estat espanyol, tot i estar en nivell de renda per sota la mitjana del ciutadans comunitaris. Mentre la resta d'Espanya ha rebut cantitats insultants de diners...
Ni tenir un president del parlament europeu català ens ha permés parlar la nostra llengua. Tots recordarem a Josep Borrell presidint una sessió del parlament i prohibint l'us del català a la cambra.
"Nous les espagnols" segons el desfenestrat parent d'en Cambó, un tal Ignasi Guardans que resultava ser el representat de CiU al Parlament Europeu. Capaç de dir que a Europa no s'hi va a parlar de Catalunya (a ell el voten a Albània es veu...)I que ara fot cops de cap a les pareds i treu escuma per la boca per haver sigut subtituit per el professor Ramón Tremosa.
L'arxi-perdedor Raimon Obiols (PSOE) ens recomana "fer amics a Europa" i deixar les reclamacions catalanes que només ens portaran antipatíes. El seu partit proclama la "radicalitat" de Ramón Tremosa i la de Oriol Junqueras, nou candidat d'Esquerra.

És evident que la sobirania de Catalunya passa per Brusel.les. És evident que tant Tremosa, com Junqueres son homes que ho saben, son homes preparats, son un canvi generacional i per sobre de tot; la seva feina de ben segur serà molt diferent a la dels representats actuals.

Massa fressa i massa crítiques estant aixecant els dos candidats catalans en els seus rivals de denostada espanyolitat, com per pensar que alguna cosa està passant en la política catalana.
És hora de treballar per Catalunya més que mai, és hora que Europa conegui i palpi les nostres aspiracions i la nostra capacitat de treball, rigor i preparació. És hora de saber amb qui contem per tornar a ser "europeus" de primera.
Tremosa i Junqueres són dos homes no contaminats per els partits i preparadíssims.
Molta sort a tots dos, molta sort a Catalunya. La necessitarem per sortir del pou.

Vigon-Harlem Shuffle

TRENCAPINS I XINA CABRES

La Catalunya optimista; on cada dia l'atur s'engreixa amb uns milers més, on cada dia tanquen desenes de petites, mitjanes i grans empreses. La Catalunya que sap on va; però no te clar amb quin pressupost. Politiques socials; quan tornem d'alla on anem(???)optimistament invertirem la resta en la gent.

10 radars de Sant Joan les Abadesses a Banyoles, 11 de Manresa a Girona. Més d'un any en llista d'espera per una operació de pedres. Barracons per escoles, i que proliferen com bolets...

Deixeu-nos en pau... torneu a les barricades, als comités d'obrers guerrillers, torneu a fer de cambrers, jardiners, mestres. Torneu a casa i deixeu-nos en pau d'una vegada.

Ineptes, vagos, mentiders, desarrelats, fills de puta, afeminats i dones que vareu mamar del vostre pare. Ressentits, semianalfabets, rabiosos i pixa freds, malversadors, burrus, xixarel.los, trencapins i xina cabres.

Ho heu aixefat tot.

The Staggers-Wild Teens

L'home valent

El primer home ha fet un pas endevant.
Avui hem sabut que Ramon Tremosa anirà com a cap de llista per CiU a Brusel.les.
Pot semblar una gota al mig d'un xàfec d'estiu, però a mi m'ha fet tornar a escriure en aquest blog.

Així és com pretenc, com somio que siguin els homes que dirigeixen el meu país. No val la pena posar-lo al costat de cap dels que avui ens governen... els guanya per golejada. D'entrada ni haurà de fer classes de català accelerat i de sortida no s'ha passat 30 anys de la seva vida fent de "botons" en cap partit tot esperant que l'ascensor el porti al àtic. Es un home preparat.

Només espero que aquest pas endevant estigui acompanyat per molts d'altres passos d'altres cames valentes i preparades, que hi són.

Algú ens ha de treure d'on som i si no ho fan gent de la mida d'en Tremosa, no ho farà ningú.
(Si, estem molt i molt cardats... però molt)

Sort i feina Ramon.

Secret Affair-Time for Action


The Woggles;It's Not About What I Want

ELS MARIQUES PARAPLÈGICS

Alló que Catalunya va ser, ja no ho serà mai més.

Pionera del mercantilísme al Mediterrani, a Amèrica i a Europa. Pionera de la revolució industrial al sud d'Europa. Motor econòmic i social d'Espanya durant els segles XIX i XX.
A les acaballes d'esquest segle XXI no en quedarà res de tot aixó.
Els emprenedors d'abans, avui somíen en ser funcionaris de la Generalitat. Els treballadors que només feien festa el diumenge, ara només volen treballar 35 hores a la setmana.
Ens hem cregut els mes llestos i amb dret a tot. Hem omplert les poltrones del Govern amb analfabets funcionals i hem acabat per no voler embrutir-nos per res, ni ningú.
Som la generació de la decadència d'aquest país.
Els nostres avis varen ser derrotats però varen resistir cultural i socialment. Nosaltres, hem malbaratat aquells horts tant ben cuidats, aquelles industries potents, ens hem deixat governar per tota clase d'estúpids, perquè a casa al sofà s'hi estaba molt bé. Per por de perdre la nostra petita comoditat ens ho hem deixat fer tot. I no hem sabut, ni hem volgut fer res de nou.

Sol.lucions? Cures?
Jo, al cap i a la fi, i com a membre d'aquesta generació puc estar divagant 24 hores si convé. Però com tots, no tinc collons de fer el que s'ha de fer. I és que aquí assegut al costat de la calefacció, amb un café calent, el primer cigarret del dia i veient caure el meu país a troços desde la finestra, penso: marica l'ùltim !!!

Som la generació dels mariques paraplègics.

Barracudas; I can't Pretend

TRANQUILS, QUE LA GUILLA JA ENS GUARDA LES GALLINES

Sembla que el PSOE podrà tirar endevant els pressupostos gràcies als vots afirmatius dels bascos del PNV i dels gallecs del BNG. Cost: 200 milions d'euros (el que costaria engegar la llei de la dependència a Catalunya i alguna tranferència menor).

Que els ja "insolidaris bascos", o els "deficitaris" gallecs procurin per ells no es nou.
El que et fa entrar diarrea i mala llet, és que els 25 diputats del PSC ho permetin. Ja no només que ho permetin, sino que votin favorablament a una pressupostos que incumpleixen l'Estatut, escanyen encara més a Catalunya i prèmien económicament a qui ja ho està.

No sé a qui li pot quedar cap dubte que a Catalunya amb el PSC-PSOE governant a tot arreu podem estar tranquils. Hem posat a la guilla a guardar les gallines.
Hi continuarà havent molts catalans que votaran PSC. I es que els és igual que demà ja no tinguem ni gallines, ni ous.
Per contra partida ens estimarà tothom; serem els més solidaris, multicurals, optimistes i progressistes !!!

Ray Brandes; This Town

Pinyauuuuuu

Continuo empaitant morosos... Pinyauuuuu.
El busco
Spencer Davies Group; Keep on Running

Parlo
The Brogges; I ain't no miracle worker

Em quedo a gust
The Who; The Ox

però continuo sense cobrar.

LA TEMPESTA PERFECTE

Voldriem advertir a la població que: sense pànic ni presses es preparin per una tempesta que, deixarà el diluvi universal en anecdota.
Les depressions atlàntiques, cantàbriques, africanes, asiàtiques i mediterranies que fa dies ens volten acabaran confluïnt sobre nostre aquest proper any 2009. I sembla que els fenòmens metereològics causants ens castigaran dies, mesos ...

Les menors, les de caire nacional, les que no han fet aixecar a la gent del seu sofà durant els ùltims anys, només eren un síntoma previ. Ningú ha gosat moure un dit, picar una cassola, ni tant sols fer una tancada a l'esglesia del Pi per: Les promeses incomplertes per part d'un President estatal per accident (per no dir per atemptat Islàmic)que reiteradament ens ha enganyat i robat.
Com ningú s'ha mobilitzat per les falsetats, els insults i els despropòsits d'una oposició espanyola i els seus media, que s'han ultrapassat set pobles.

Però avui, ens cauen a sobre les més temibles, les que porten desgràcia i fam. Les econòmiques. I que, influiran i de forma molt negativa en: sanitat, ensenyament, insfrastructures, i ajudes socials.
Si aquestes, les que toquen a tots i cadascun de nosaltres, alló que més ens dòl no ens fan aixecar del sofà, podrem dir que estem morts.

Finalment Espanya serà una i indivisible i els catalans ens haurem autodestruít per cagats, acollonits i interessats en el pa per avui i la gana per sempre més.

S'acosta un moment en que tindrem motius per fer el que fa segles que no fem.
Què serà de nosaltres?

The Smoke: My Friend Jack (eat sugar lumbs)

XAIS SUBNORMALS

Ùltimament m'he afeccionat a un joc d'estratègia on-line.ES. Es tracte de fer creixer a un personatge que fa batalles, lliga aliances, guanya diners, roba o és robat...en fi, un joc de rol.
Té la curiositat que a un extrem de la pantalla hi ha un petit xat, on els jugadors intercanvien opinions, parlen i fins i tot fan trampes obertament i en fan el gall.

Vaig parlar del joc al meu germà, que avui també hi juga.
Feia dies que no ens veiem i ahir varem coincidir tots dos alhora dins el joc. Al veurens, varem començar a parlar per el petit xat.
-Hablad en cristiano
-El catalán sólo en mensages
-Esto és España
Varen començar a ploure frases per l'estil. La jove Espanya "plural" i "solidaria" ho té clar. Però jo més, i no em vaig arrugar, el meu germà va marxar avorrit.
-Te vamos a hacer la vida impossible
-Puto catalino
-Habla ese dialecto con tu cazurra abuela
Vaig continuar ferm, tornant totes i cada un de les "pilotes" que m'arribaven.

El joc permet associacions, i jo era (dic era) membre d'una de "catalans".
Molts, estaven llegint els piropos que m'estaven dedicant els amables jugadors espanyols i varen decidir ajudar-me.
Primer, s'em va suggerir per part dels "meus", no ferir sensibilitats i usar el castellà per no aixecar animadversions entre els clans amics. Cosa que els podia perjudicar.
Després, en veure que jo no callava davant els insults i desqualificacions, els "catalans" varen passar a les amenaces d'expulsió del grup. De les quals encara m'hen ric...I ara ja no tinc grup. Els catalans m'havien expulsat per parlar català, davant el perill de veure els seus interessos perjudicats. Xais!

Aquest subnormalisme lingüístic, aquesta submissió sodomita, aquesta gent atemorida, aquets interessos amenaçats, només són dignes d'assimilats massoquistes.
No som normals.
Més que l'analfaburrisme de molts espanyols hauríem de buscar la nostra agonia com a país, a dins mateix de casa nostra.
No em resigno a ser un xai subnormal.

TSF; Rollin' Over

ESPORTISTES O PIRATES?

Els esportistes no han de fer política, frase lapidària del corrent políticament correcte.
Ahir a la nit, en un programa emés per la cadena de capital italià i signant del "manifiesto por el castellano", vaig veure a un esportista fent política clarament. Va ser aclamat per el públic.
Gervasió Deferr es va declarar; català però espanyol i simpatitzant de PSOE. La declaració de principis venia precedida d'una serie de preguntes, que posaven en dubte el sentiment patrio del gimnasta.
-Soy catalan però español, quién me paga los gastos és España-

No fa masses dies, vaig haver de sentir a Xavi Hernandez, jugador del Barça cridar: Viva España!! després de guanyar l'Eurocopa de nacions, tot embriagat per les celebracions.
Pau Gasol ens annuncia l'orgull i la responsabilitat de ser espanyol. Aixó si, sense abans passar per cash i cobrar el taló del patrocinador.
A l'altre extrem hi tenim a l'Oleguer Preses. Que després de pronuciar-se políticament es va quedar sense patrocinador i era xiulat a tots els estadis espanyols. Ara ja és a Holanda.
No cal recordar que li està passant a Jan Laporta...

Els esportistes, avui grans icones i mirall exemplar per molta gent ho tenen clar.
Espanya és el seu negoci, Espanya és la seva via real per anar a competicions d'alt nivell. Qúasi a tot el que poden aspirar depén d'Espanya.
Aixó, no els eximeix de res; no poden dir que ells només son esportistes, mentre fan política partidista i plena d'interessos econòmics. En aquest joc no hi ha "fair-play". Els esportistes que no renuncien a omplir-se les butxaques defensant a Espanya no son imparcials, i la seva actitut és criticable al cent per cent.
Pirates?

The Singles;He can go, you can't stay.

FINANÇAMENT, EPISODI 3.871

D'entrada, em sembla curiós haver d'estar fent balls de xifres, per cumplir el que diu una llei com l'Estatut de Catalunya. Les lleis son clares, diafanes i d'obligat seguiment. Si no són així, no ens valen...
Per altre banda, condicionar el finançament a la bonança econòmica i les necessitats dels demés és esperpèntic, i demostra que no tots els espanyols som iguals davant la llei. Ja que les CC.AA amb règim foral; ni depenen de cap necessitat exterior, ni s'els condiciona el famos "cupo" a cap bonança ni a cap recessió, en distruten sempre. Per aixó, entre d'altres exemples, els seus jubilats reben prestacions bastant per sobre de la mitjana estatal
Tenim també a les CC.AA receptores, i que alhora sempre són refractaries a qualsevol millora per els ciutadans de Catalunya. Saben que el pastís és el que és, i que té 17 talls no iguals. Argumenten que són les persones les qui paguen impostos, no els territoris, cert. Però s'obliden de dir que; l'Estat inverteix en territoris, no en persones. I d'aquí un dels principals problemes per els necessitats de Catalunya.
Catalunya fa 30 anys que és sotmesa a ser "sol.lidària", aquesta sí, obligatoria. Obligatoria per no sé quin dret diví (en realitat sí que el sé, i no només fa 30 anys que és "diví") i ens el faran "in eternum".
És l'obligació dels catalans contribuïr amb l'Estat, però l'Estat no té obligació de res vers el Principat.

L'Estatut no ha arreglat res, seguim havent de pidolar com mutilats de guerra. Sotmesos al sistema espanyol, sistema clientelarment beneficiós i exclusiu per el PP i el PSOE i del qual els catalans no n'obtenim més benefici que l'insult, la retòrica per analfabets i de tant en tant algun piropo d'algun militar amb la boca grossa que ens recorda que nosaltres paguem els tancs, però ens els guarden ells.

Doncs haurem de fer guardiola i adquirir alguna tanqueta, o no hi tenim res a fer-hi.

The Aardvarks; Are you gonna be there
Are You Gonna Be There?

S'HAN ACABAT LES VACANCES

Ja estan acabades, i aquest any torno content.
He descobert tres coses noves i importantíssimes.

Primera- Que no hi ha crisi.
Els restaurants són plens a bessar, la gent espera i paga l'innombrable, i a tot arreu on vagis passa el mateix (a la costa de Girona), gent, gent i gent. Cues, cues i cues.
Què els pot passar als senyor Visa i Mastercard al Setembre? Ja sabran ells a qui presten diners...i si no els surt bé, ja ho pagarem entre tots com estem fent amb les hipotèques NINJA.

Segona- S'ha creat una llengua nova i l'usen molts catalanonats. Es farceix amb molt de castellà i petites "crosses" catalanes amanides de paraules anglosaxones.
El castellà s'usa principalment per fer-se el graciós, el català per ordenar als nens que callin i l'anglosaxo per explicar gestes de risc i fardar d'alta tecnologia.
M'hi he esforçat però no l'he pogut aprendre, ja que cada individu l'usa com vol, cosa que en complica l'aprenentatge.

Tercera-Si surts de casa amb nens i vols tenir un àpat tranquil, només entra en establiments on dispensin Calipos. Demana un Calipo de primer per els nens i tindrás un àpat tranquil, aixó sí, sigues curós i vesteix als nens amb "xubasquero".
Fins i tot, podràs fer sobre taula si al establiment tenen dos gustos de Calipo. Per aixó, sempre més tindré present al senyor Frigo en les meves oracions...
Senyor Frigo que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom, així a la terra com es fa en el cel.

Dirty Pretty Things; Bang bang

ENGABIATS I OFEGATS

Les administracions catalanes estan ofegades econòmicament. Començant d'abaix cap a dalt.
Els Ajuntaments han deixat d'ingressar cantitats ingents de diners per el totxo, igual que la Generalitat. Les Diputacions les deixarem a banda, ja que molt sovint semblen hologrames boirosos al mig de la nit...però també patiran.
És obvi, que les necessitats socials augmentaran a mida que la miseria econòmica avanci. Els Ajuntaments seran els primers desbordats, i la Genralitat no sabrà de quan disposa fins d'aquí a uns mesos, anant bé. Però és vox populi, que és apunt de col.lapse econòmic.
Espanya ha jugat molt bé les seves cartes altre cop(tinguent la paella pel mànec, no es gaire difícil).
ZP va fomentar un nou Estatut, el va putinejar, per acabar aprovant-lo just abans de les eleccions estatals. Va aconseguir uns grans resultats a Catalunya tot prometent l'oro, el moro i la vall d'Andorra. I avui, incumpleix aquest mateix Estatut sabent que les dates juguen al seu favor, ja que el gran recaptador continua essent l'Estat.
La Generalitat no té capacitat per accelerar res, alhora que cada dia que passa queda més escanyada. Amb els Ajuntaments fent aigua o fallida directament (ara em ve al cap Tossa de Mar)i suplicant ajudes a la Generalitat. Un peix que es mossega la cua...
Zp ens donarà el que voldrà i quan voldrà; ell té la caixa i el rellotge. I nosaltres els catalans, les necessitats.
Us imagineu quin futur inmediat ens espera?

The Reflections; Just Like Romeo And Juliet

LA CROSTA VS LA GANGRENA

Dues imatges de gangrena
Definirem:
Anomenem crosta a la capa que ens queda damunt una ferida en procés de curació. Formada per sang seca, i cel.lules de pell morta.
ûltimament i de forma molt despectiva els "cosmopolites" i molt espanyolistes residents a Catalunya titllen així als catalans que defensen l'idea de la nació catalana.

Anomenarem gangrena al mal de les cel.lules interiors del cos que acaben pudrint-se i destruint fins la mort l'èsser que la pateix, de no extirpar-se la part infectada.
També podriem anomenar així, als espanyolistes residents a Catalunya. Que prefereixen la destrucció a pessics de Catalunya, abans que reconeixer que Espanya és letal per els interessos dels habitants del Principat.

La gangrena catalana davant la tria de crear un bon servei de pediatria per els seus fills, o fer canvis de sexe a Sevilla i de franc. Tria els canvis de sexe a mil km.
La gangrena sempre es queixa quan s'usen diners de la Generalitat per defensar l'agònica cultura catalana, en canvi no estalvia despeses per omplir Catalunya de Ferias de Abril.
Les extremitats engangrenades no demanen mai perdó, però l'exigeixen sempre a les crostes, per petites que siguin. No tenen peitat.
La gangrena és camufla amb discursets populistes i s'acaba descubrint amb les mentides, incumpliments i insults.

Vosaltres trieu; crosta o gangrena.

Spencer Davis Group; Nobody Loves.

TOTS A GALERES

Otger Cataló, Guifré el Pil.lós, Ramon Berenguer, Pere el Gran, Jaume I, Pere III i Salvador Sostres amb la seva bomba de neutrons, han sigut convocats a la propera Bilateral Estat-Generalitat. Assumpte; finançament de la Generalitat.
Missió: repartir hòsties a base de bé, per fer cumplir la llei espanyola als espanyols.

El Conseller Castells, Artur Mas, Joan Ridao, Joan Saura, Pascual Maragall, i tota la trepa pro-Estatut(entre ells, jo)queden rellevats d'inmediat i condemnats a galeres eternament. Seran retornats a Catalunya amb un llacet i posteriorment s'els triarà destí. Com a molt aprop Constantinoble (a fer-li companyia a n'en Clos).
Culpa: Cagar-la de totes totes. Primer, creient que l'Estatut seria sol.lució. Segon: conspirar i fer-ne ostentació pública, proclamant als quatre vents les virtuds d'un document que no han sabut defensar. Ni poden.

Vull fer menció especial al nostre enemic, Espanya. Que segle rere segle ens fot els quartos i quan ens rebotem alguna garrotada.
Avui representada per: ZP, Solbes, Montilla, Iceta, Zaragoza i la Chacón. Gent, que a priori s'els veu "de bon tractar", però que sempre ens l'han tingut parada (la ballesta).

Només ens resta encomanar-nos al valor dels nostres guerrers a dalt esmentats, tot esperant que la crisi fagi aixecar algun putu català del sofà, per unir-se a ells.
(que rucs hem de ser, que ens carda fins i tot en Montilla!!!).

A Galeres tots!!!!

Downliners Sect; I'm a lover not a fighter

ELS AJUDANTS D'EN CASTELLS

Conegut és de tots l'higalguia espanyola, que sempre els ha honorat per allà on han passat. Fixeu-vos fins a quin lìmit pot arribar el seu amor cap a nosaltres que ens han regalat: una identitat, una llengua de veritat i un Estat que ens vetlla.
Fins i tot, ultimament, ens han dotat d'un màgnífic i nou Estatut d'Atontomia. Un exemple de generositat i estima del Imperi cap nosaltres, els perifèrics del "nordeste".
Petits mals entesos per part del Conseller de finances de la Generalitat estan encallant el finançament de tot l'Imperi...No ho podem permetre de cap manera!.
Tres homes han sigut posats a disposició del obtús Conseller per aclarir-li tot allò que disposi interpretació, aclarir-li el significat de la paraula solidaritat i fer-li saber que España es fonamenta amb aquesta solidaritat.
De ben segur, Castells escamparà la boira que ara l'encega. Juan Crosta, Josep Maria Filesa i Pepe Guerrillero. Tres homes amb una fe Imperial demostrada en 3000 batalles seran els ajudants de Castells.
Catalans, no patiu que no tornarem a fer més el ridícul. Hem ser agraïts

Gruixut's; Xafardera

LA SOL.LUCIÓ: MÉS IMPOSTOS

Aquesta setmana passada ha sigut densa politicament parlant.
El congrés de CDC i la Casa Gran, la publicació de les balances fiscals, les proto idees sobre el nou finançament econòmic, l'altíssima taxa de funcionariat a les CC.AA més deficitàries i d'altres misèries...

Ès evident, que el finançament de les adminstracions a Catalunya és i serà un greu problema davant el crack del 2009.
Però a Camprodon ja ho han sol.lucionat: Cobraran un cànon a les companyies telefòniques que operin al Municipi, per les trucades del mòbil a fixe http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=528175&idseccio_PK=1049
Amb l'argument que s'utilitzen els cablejats aeris i subterranis instal.lats al Municipi.

Aquestes insta.lacions, pagades de butxaques privades: o bé per promotors particulars, o bé per la mateixa Telefónica de España S.A, que també, hi fa manteniment, o bé millora les inta.lacions. Serviran per poder fer front a les despeses dels Ajuntaments i alhora s'ens apujarà el rebut de la telefonia a tots.

És curiós aquest país; On les CC.AA "riques", i amb només un 8% de funcionariat tenen problemes per pagar-los i s'han d'empescar tota classe de tributs.
Polítiques, que d'entrada i per sistema sempre són rebutjades i criticades per les CC.AA "pobres", que a més tenen un 25% de funcionariat. Polítiques, que al final també acaben "practicant" sense complexes.
Uns, podran mantenir al 8% de funcionaris i els altres podran arribar al 30%.

5.6.7.8's; The Barracuda