dimarts, de juliol 31, 2007

UNA COLLA DE BURRUS D'ORELLES

Esquerres i dretes, catalans-catalans i catalans-espanyols...i així anem dividint.

Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla.
Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general.
Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C-
Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...

I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-.
Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.

No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols

Small faces; Mad John