Singles, o concus...si voleu solters, desaparellats. No s´han decidit o no han trobat la seva mitja taronja. Molts en fan broma, d´altres n´estan orgullosos i t´expliquen els grans avantatges de no tenir lligams; les festes, els lios, la tranquil.litat... L'industria que de tonta no en té un pèl, per aixó és industria...s'ha fixa´t en el que realment necessita tot aquest segment de la població. Raccions individuals als supers, cotxes petits, mobles de solter fins i tot vagines enlatades per qui les necessiti. I el producte estrella per les senyoretes, és aquest troç de plàstic en forma de braç d´home, que no deixa de ser una mena de coixí. Els creadors ja estan estudiant la perfecció del seu producte. Que es basaria en dues noves funcions i asseguren que serà l´home perfecte.
Dotaràn la mà del braç, d´un moviment rotatoti capaç d´obrir qualsevol pot amb tap de rosca, per dur que estigui; obrirà des d´un pot de cigrons a un d´anxoves o de crema. I la segona funció, la definitiva serà fer que el dit índex i el cor tinguin moviment. Tant giratori, com vibratori...per separat o junts, segons l´exigència de cada mestressa.
A simple cop d´ull en directe, un pensa; qué fan dos peluts amb una guitarra i una bateria només? Doncs confirmar una llei de la metafísica musical que diu; com més et compliques la vida més la cagues... Són la simplicitat portada al màxim extrem, però amb una virtud que no té quasi ningú; saben fer cançons.
Nats i criats a Akron, Ohio aquets dos músics tenen més collons i honestetat que moltes grans estrelles que es valen de grans bandes de músics per camuflar les seves limitacions artístiques. En Dan el guitarrista i cantant a part de bon gust, demostra ser un depurat interpret perfectament conscient dels seus límits, amb una veu envejable. En Patrick, el bateria...es un home simple i contundent, un rellotge. El que és clar, és que amb tanta limitació instrumental s´ha de treballar molt per sonar bé, i no només cal treball...es necessita haver nascut amb "alló" tant especial que tenen els genis -els gitanos en diuen "duende"-. Ells ho tenen tot. Són un grup de Rock que no et deixen indiferent. Fuzz
Resulta, segons el líder espiritual d´alguns catalans altrament anomenat President de la Gestoria que; la gent s´absté d´anar a votar ja que estan conformes amb qui els governa...
Avui sentia a Cat Radio un exemple del pa que s´hi dona. A Bcn ciutat, que es governa municipalment per districtes, n'hi ha un que toca -com si fos una loteria- via pactes a una senyora de IC-verds. Es veu que aquesta senyora que no ha guanyat ni de bon troç, governarà el districte amb encara no un 5% de suport electoral...Ja ho deia en Xoan Saura capo dels Verds i el nostre conseller d´Interior i participació ciutadana, qui no voti esquerres no cal que vagi a votar... I jo hi afegeixo; que tant s´ens en fot.
Esquerra és a punt d´una crisi de les que fan història i ja amaga que potser, que qui sap, que a lo millor... no entrarà a formar part del Tristpartit a BCN. Mentre les CUP augmenten en representació general i concretament a varies poblacions deixant a Esquerra per darrera seu. I és que s´ha de ser un fil.ligrana per nadar i guardar la roba, i en Carod és de tot menys un fil.ligrana. Evidentment que Esquerra ha errat l´estratègia i des de fa molt temps. Al extrarradi de la capital han perdut la representació en molts municipis en benefici del PSOE, que perd 180.000 vots a tot el Principat...i que fa que la seva hegemonia en càrregs augmenti exponencialment a la perdua de vots. Recordem que governa en Montilla amb 250.000 vots menys que en Maragall. Aixó si que és un malabarisme...
Elvis Presleys de regidors a Reus amb programes electorals dignes d´una casa de senyores de moral despistada. La PXC recollint el sentiment del mal govern i entrant com a segona força política a Vic i d´altres poblacions...plataformes que neixen com bolets i moltes d´elles aconseguint representació.
I el millor de tot està per arrivar; la sentència del Tribunal Constitucional al nou Estatut. Ens hi farem mal i de veritat, o bé, qui ens tregui d´aquí governarà 23 anys més...
La gent ha parlat. Castigant lleugerament al PSC tot i conservar l´hegemonia municipalista. Una CIU movilitzada i repuntant significativament en diferents ciutats estratègiques. Els dos partits crossa del PSC, Esquerra i IC-Verds paguen bastant car el seu "entreguisme". El PP manté fidelitat del seu vot, tot i Ciutadans, que han demostrat ser un veritable bluf. Punt i apart és mereixen Plataforma per Catalunya i les CUP. PXC serà decissiva a alguns Ajuntaments de Catalunya, i l´opció política que ells defensen comença a tenir "clients". Seria convenient espantar-se per l´exit d´aquestes propostes i l´augment de l´abstenció. Les CUP han passat la mà per la cara a Esquerra en varies poblacions, un gran mèrit d´aquestes agrupacions polítiques, sense practicament cap ressó mediàtic ni cap musa semblant a la LLansana -Sí, ja ho sé...però, no he pogut evitar pessigar-li el cul a vampiressa esquerrosa-.
Una jutjessa ha cregut més oportú que fos la Guardia Civil, qui investigui als Mossos del capità Enciam altrament anomenat Xoan el Verd.
No era ja prou el descrèdit aconseguit per el nostre flamant govern que el mateixos jutjes van a buscar a la Guardia Civil per investigar la nostra policia...i els nostres dirigents no diuen res, no fan res...no passa res?
Estan fent que Xavier Pomés sigui recordat com el General Wellington, vist el que hi ha avui el tracte de General al ex-conseller Pomés és el mínim que podem dir-li.
Fa molts anys vaig disfrutar moltíssim amb aquesta canço, Out of our tree dels Wailers. Aqui està versionada per the Moviees l´any 1998.
Quan estava perdent tota esperança en la política, apareix la Tania Derveaux. Ella ofereix veritables polítiques d'interés, res a veure amb les mamaratxades que tenim aquí. 40.000 mamades o fel.lacions... aixó si que és estima per la seva gent. Algú s'imagina a Montilla mamant-la a 40.000 tius?... Ell, és incapaç de ser infidel a Zapatero. Trobaríem a 40.000 tius disposats a deixarse-la xupar per en Montilla?...!!! Encara que molt em temo que si la Tania té uns bons resultats electorals, el PSC ens presenti com a proper presidenciable al "desinteresat" d´en Miquel Iceta...al temps.
A Lepe, població que es distingeix per la seva innovació i modernització constant es presenta a alcaldessa(PP)aquesta formosa joveneta. Així ens mostra tot el seu programa...i així la votaré jo, demà mateix m´enpadrono a Lepe.
Els leperus no contents amb plantar taronges de 3 en 3 per fer Trinaranjus ara també xulajeran d´alcaldessa. Miro al Montilla, miro al Carod, miro al Iceta...m´he de fer leperianu !! Algú prefereix a alguna d'aquestes morses?
Uneix-te al PRM i sigues feliç El nostre motiu fundacional i objectiu polític no és cap altre que; agrupar en un Partit la Revenja de Pasqual Maragall. Proposem;
-Desprestigiar a base de veritats i polvos pica-pica al PSC-PSOE. Només ens sentirem alleugits del nostre deure explicant la veritat i tota la veritat del Govern ZP-Montilla, i a aquest últim...li omplirem el seient amb cola-impacte i li lleparem les ulleres (posades).
Al final de la dictadura els catalans van haver de renunciar a moltes demandes i necessitats, en pro d´una democràcia conjunta amb els espanyols. Tot confiant amb la bona voluntat i el respecte que semblava mostrar aquell poble espanyol amb ansies de democràcia i llibertats. Al 1930 el PIB català representava el 40% del total estatal i tenia un 87% de renda per sobre la mitjana espanyola. Avui representa el 19% del PIB i disposa d´un renda del 22% per sobre la mitjana. Perdent molt pes específic, tant de PIB com de renda en aquets ultims 30 anys de democràcia.
Una democràcia que s´ens demostra altament perjudicial per els interessos presents i destructiva per els nostres interessos futurs. Amb una separació de poders inexistent a la pràtica on els alts tribunals que són els qui han de donar raons als conflictes Estat-Generalitat, son posats a dit per els partits que dominen els altres dos poders. Fa que avui, sigui impossible sostenir que és beneficiós per els catalans ser espanyols. Només hem de circular per les nostres carreteres, viatjar en tren, portar els nostres nens a escoles-barracó, o posar-nos a la cua de les llistes d´espera per la sanitat...o bé esperar ajudes de la Generalitat per les families, per cuidar-les per tenir fills...etc, etc.
Es tan escandalós tot plegat que per exemple: Quan CIU va arrancar d´Aznar l´any 1996, 51.000 de pts per aixugar el deute de la sanitat catalana. Aznar al endemà mateix enviava a Catalunya 85 inspectors d´hisenda més. Iniciant una campanya de pentinats contra el frau fiscal de manera sectorial en el turisme i concretament al món dels càmpings. Que curiós que a Catalunya hi hagi el 75% del total dels càmpings estatals, no?
No cal ser "nacionalista transnochado", un "pueril separatista", un "ètnico-identitario" ni un "analfo-periférico" per adonar-se que Espanya és un negoci pèssim per els industrials, i la pobresa i la gana per els treballadors i els més necessitats. Fins ara, encara ens podien prometre el tancament de fronteres i la protecció dels nostres-i els seus- productors. Avui ja ni aixó poden fer...Només xuclar i xuclar, que els seus vots han de conservar.
Almenys doneu-nos una mica d´amor; Spencer Davis Group, gimme some lovin.
Ahir a la nit em vaig tornar a passar de la ratlla amb els Sugus -de suchard- del meu fill. Ultimamanet ho faig massa sovint i crec que m´estic matant massa neurones. Les al.lucinacions són cada vegada més acollonants.
He estat tota la nit de "trip" i em perseguia en Pasqual Maragall. Em deia que; el nou Estatut no ha compensat el esforços ni el desgast util.litzats en ell, que Zapatero l´ha traït -només a ell????- i que Montilla només és l´executor de la veu del seu amo, el PSOE...llegia els diaris, escoltava la radio...i sempre m´apareixia en Paqual.
La sort és que quan em desperto tot continua al seu lloc; Montilla encara és president i aixó ens assegura que no passa res...mai passa res, ni nigú diu, ni fa res...no hi ha res a fer, només deixar els Sugus -de Suchard-
A Jordi Pujol i Soley se´l va criticar molt durament durant els 23 anys que va estar presidint la Generalitat Catalana. Moltes vegades amb raó i d´altrés no tant. Va pactar amb tothom dretes i esquerres, catalanes i espanyoles mentre era criticat de regionalista, nacionalista, venut, pidolaire i de mangant. Inclús avui, els actuals governants li imputen molts dels mals de la Catalunya actual.
Ja fa uns dies parlava amb una sindicalista, concretament de UGT. Una conversa sobre música ens va portar a Jordi Pujol -ves a saber perque?-. S´em va posar molt seria tot de cop i em va dir: -Com el trovem a faltar !!!!- i va seguir despotricant contra l´actual govern...
Avui parlava amb un conductor de camions, segons ell: -Hace años fui afiliado a las juventudes socialistas de Badalona- L´home que ha nascut a Catalunya i no m´ha dit ni mu en català m´ha posat la mateixa cara de circumstancia i serietat que la sindicalista al parlar de Jordi Pujol. -Ese hombre si que era listo, no como lo que tenemos hoy-
Només vui afegir que el tant criticat pacte de Magèstic amb Aznar va ser bastant més productiu per Catalunya que els 4 anys de socialisme a Barcelona i Madrid. I als numeros en remeto, i al prestigi amb remeto, i a saber que Aznar parlava català en l´intimitat em remeto. Les esquerres encara no han pogut millorar el Magèstic -tot i ser un papu- i molt em temo que les perspectives no son de millora. Ja no només estan fent "inmortal" a Jordi Pujol, estan fent bó al repelent d´Aznar. I ho diu la mateixa gent d´esquerra ...
Qui no s'ha agenollat mai per qüestions de feina? Qui no ha aguantat un ruixat del superior o client? Qui no tiraria el despertador per la finestra qualsevol dilluns a les 6 del matí? En canvi aguantem i aguantem que així el lloger pagarem... Prostitutus i protitutes de Catalunya, com volem esperar a ser mai un país de veritat, si a molts de nosaltres ja ens agrada i tot mamarla de genolls???!!! El senyor de la foto es la viva imatge del català agenollat i mamador per gust
Diuen que les dones maltractades pateixen una mena de síndrome de culpa. Després de rebre, creuen fins i tot que el marit agressor té raó.
Imagineu a un matrimoni que comparteix pis amb la germana d´ell. Ella, l´esposa rep, i està convençuda que ell la pica amb raó. Quan es pot mig incoporar despres de la tunda habitual, la cunyada molt atenta li repeteix altre vegada tot el que no fa bé, i no posa en dubte la legitimitat del seu germà en fotra-li gardeles, més aviat tot lo contrari.
Qui diu gardeles o plantufades diu: boicots, desinversió estatal, desprestigi cultural i negació del mateix per llei...no m´allargaré en els continus menysteniments espanyols cap a Catalunya.
Patim la sindrome de la dona maltractada, ens piquen i ens agenollem per que ens la fotin més forta amb la sabata i a les costelles. Estem lligats de mans i peus, moralment no som ningú i estem captius de la nostra acomplexada identitat.
El que la cunyada no sap, és que quan m´hagi mort a mi li tocarà a ella...les dues som dones i el malalt patirà del mateix. Seguirà bebent.
El Periodico de Catalunya ens ofereix avui els camins que s´estan escollint al PSC, tot esperant una gran retallada -destrossa- del Tribunal Constitucional al nou Estatut català. Primer, no oblida de riure de l´espectacle ofert per CIU i ERC amb el tema autodeterminació i després parla de les coses "series". I diu així:
SILENCI DIFÍCIL Després d'aquesta constatació, reflectida en les propostes de resolució dels dos partits en l'últim ple del Parlament, alguns col.laboradors de Montilla opinen que el president de la Generalitat difícilment podrà mantenir el seu actual silenci durant els llargs mesos, potser algun any, que el Constitucional tardi a decidir sobre el recurs del PP contra la Carta catalana. Tant si Montilla decideix començar a mostrar ja els perfils del seu pla B com si opta pel contrari, aquest pla alternatiu passaria, segons les fonts citades, per acatar la sentència judicial i acte seguit comprometre's amb el poble de Catalunya a arribar per altres vies, sempre legals, a les cotes d'autogovern previstes per l'Estatut.
ACTUACIONS PARAL.LELES Aquest compromís es concretaria en tres línies d'actuació paral.leles. Si les columnes de l'Estatut són la definició nacional de Catalunya, el finançament i les noves competències, aquestes actuacions serien les següents. Primera, proposar una reforma de la Constitució per incloure a la Carta Magna el reconeixement de la realitat nacional catalana. Segona, negociar amb el Govern central un finançament com el derivat de l'Estatut. I tercera, demanar a l'Executiu la modificació de les lleis necessàries per aconseguir el traspàs de les competències previstes a la Carta catalana. Al president de la Generalitat no se li amaguen els obstacles i dificultats d'aquestes vies alternatives. Ni tampoc que, per avançar en aquesta línia, hauria de fer valer amb contundència la força dels 21 diputats socialistes catalans al Congrés. I això suposaria, molt probablement, l'inici d'una etapa inèdita en les relacions entre el PSC i el PSOE.
DESQUALIFICACIONS En el tauler polític català, el pla B de Montilla podria recolzar-se llavors sobre un discurs que presentés el PSC com l'única força central que propugna a Catalunya la construcció d'un projecte comú amb Espanya; una Espanya plural, oberta, progressista. Aquest discurs faria èmfasi en el fet que tant CiU (des de la seva recent i primera al.lusió parlamentària a la independència) com el PP (entestat en el rebuig frontal de les aspiracions autonomistes catalanes) estan desqualificats per compartir aquesta etiqueta.
He de dir que em sembla escandalós. Partim de la base que Catalunya queda sense estatut, ja que l´antic ha estat derogat al entrar en vigència el nou. Aixó, es pretén substituir per lleis de base estatals... ara les posa el PSOE, ara les posa el PP. També "adaptaran" la constitució a les aspiracions d´autogovern dels catalns...segur que si. I a més a més crearan un grup propi al congrés per fer valer la força del PSC... Mentre acatem la sentència...Ja som la Gran Múrcia que tots desitjavem. Sense llengua propia, ni personalitat, ni finançament ni res que no pugui ser imposat per el PP o el PSOE. Jugada mestre i escac i mat al "problema catalán". -De l´Espanya plural i bla, bla millor no en parlarem que s´em escapa el pipi del riure-
No ens podem quedar de braços plegats esperant a que Montilla acati i molt menys podem acatar-lo a ell. Que suggereixo ? la Psociaina no ens pot no adormir ni acollonir i molt menys quan la raó del problema són ells. Recordem que els veritables impulsors d´aquesta reforma estatutaria -sense garaties d´èxit-no són altres que ZP, el PSC, Maragall i tota la trepa de psociainòmens. Com a responsables directes no poden deixar-nos en un buit legal tan gros sense cap mena de represalia.
Keith Richards "l´anònim guitarrista" dels Rolling Stone declara que s´ha esnifat les cendres del seu pare. I el molt fill de puta no ha convidat a ningú, tot per ell !!
Els grecs ja venien a buscar mercenaris Íbers per les seves guerres. Roma va suar sang per reduïr als pobles nadius de la proto-Catalunya. Als Musulmans tampoc els varem agradar massa... Posteriorment a la Mediterrania l´ensenya del Rei d´Aragó era temuda, mentre els almogavers desfeien exercits Turcs, Genovesos, Bizantins o Francs allà on calgués...
També ens han derrotat moltes vegades, però ens hem tornat a aixecar i hem tornat a plantar cara.
Però no ens haviem hipotecat mai... ni mai haviem pagavem rebuts de gas ni adsl...ni ens agradaven els cotxes cars ni les vances a "tutti plen"... I és clar, havent de pagar tot això qualsevol es revolta. Imagineu que la guerra dura tres mesos i em tallen la "tele de pago", o bé Ronaldinho va al Milan i jo no m´assabento...Una tragèdia...Així ens va , ja ens torna a manar el Califa de Cordova.
Porto una setmana en estat catatònic políticament parlant. No m´en sé avenir ...
Quin espactacle al nostre parlament. Tenim un president feble, agenollat, incult i incapaç. Només se li dona bé portar les "banyes" de manera molt "flamenca". El Dissapte passat és xiulat i escridassat a Verges i Diumenge remara la "faenilla" aguantat estoicament la borratxera post calçotada del hooligan Vendrell. Durant la setmana ha estat humiliat al parlament, ell com a persona i el seu càrreg, però aquí sembla que no passa res. Però si que passa...Aquest govern té la seva data de caducitat just al endemà de la oficialització de la sentència de Tribunal Constitucional respecte al nou estatut.
La sentència que evidentment grapajarà l´estatut com si d´una meuca és tractés obligarà als dirigents d´ERC als "fets", i no les paraules. El mateix li passarà a CIU i el mateix li hauriem d´exigir al nostre president i al seu partit. CIU i ERC hauran d´actuar, i ho faran no per simpatia mutua -que és zero-, ho faran obligats per els seus votants i bases. Llavors serà quan el PSC es quedarà en minoria. C´s i PP possiblement oferiran els seus dipùtats a Montilla, d´en Saura no en dubte ningú...ja en parlarem, segur.
ERC ofereix a Artur Mas i a CIU la presidència de la Generalitat a canvi d´un referendum d´autodeterminació. Aquesta oferta ha estat llançada avui per Xavier Vendrell, sense més concreció.
Tots sabem que un referendum així seria considerat il.legal per Espanya, per tant les consequències directes les pagarien els líders de CIU...però tot seria per un bé del país, no en dubto. El que em fa dubtar però, apart de l´inconcreció de Vendrell son els mateixos actes d´ERC. Joan Puigcercós és el rècordman mundial d´hissada de "rojigualda" i ara el seu partit preten que Artur Mas es posi el canó de l´escopeta dins la seva propia boca?. No es tracte de valor, es tracta d´intel.ligència. L´altre dubte que tinc és: Com no es pot exigir el mateix a Montilla i al PSC ? i ja no aixó sol. Com pot acceptar ERC que cada dia ens envaeixin competències catalanes i no aixequi la veu. Ni tant sols s´els ha sentit criticar a Bolaño o a Llena...per tant van empassant, van tragant...saben que si piulen perden el govern.
No entenc que siguent tant covards i exigint tant poc a Montilla -o res- ara es despengin amb una proposta tan inconcreta i injusta a Mas. Li están reclamant a CIU la valentia que ells no tenen? Li estan reclamant a CIU el que ja sabien que no tindrien amb Montilla?
Més que un referendum a aquest petit país li cal unitat del catalans, ja hem fet massa brindis al Sol, i tampoc es tracte de veure qui és el més "xulo". Com ultimament ens té acostumats ERC la seva tàctica politica ès digne dels Monty Phiton, o del Baldric de la serie Escurçó negre...digne de l´intel.ligència de la dama d´honor d´un casament de conills.
L´escurçó negre ( the black adder), però també podria ser Joan Puigcercós obeïnt ordres de la primera dama catalana...una que te 28 mil càrregs i cap de franc.
L´indecència és potser avui l´ùnic adjectiu que es mereix aquest nou govern català.
Quan surt el Sr. Nadal i diu que el tema Bolaño es dona per acabat, és indecent. Indecent, ja que el Sr nadal hauria d´haver desaparegut del món polític quan el Departament d´obres de la Generalitat amb éll al capdavant és dedicava a fer "enderrocs" gratuïts al Carmel. Hem d´oblidar el Carmel, el Bolañogate, el Llenagate...hem d´oblidar un estatut ja refrendat per sufragi, hem d´oblidar la nostra llengua i deixar que ens fotin fora dels nostres llocs de treball per parlar en LA PUTA LLENGUA PROPIA DELS CATALANS, hem d´oblidar la manca d´inversions, hem d´oblidar la Renfe i l´aeroport, hem d´oblidar qui som, i que ens passa...hem d´oblidar-ho tot, i seguir els nous dictats del progressisme social i d´esquerres i sostenible i solidari de déu. L´indecència s´esta apoderant del país, pornografia social, amb escàndols que donen per 300 dv´s dignes dels millors "South Park". On volem anar amb aquesta colla d´indigents de la decència???...ens estàn cardant els calçotets i a sobre ens demanen que mirem cap a un altre banda. La puta indecència de déu!!! quina colla de fills de puta.
Guerres, sang, assassinats, exil.lats polítics etc... durant anys i anys així va ser. Pedagogia, solidaritat, comprensió, paciència, governabilitat estatal i submissió tampoc són considerats prou esforç en l´època democràtica.
Absència de violència, pulcritud democràtica, respecte als canals estatals i exercici del dret de vot no és suficient per que Espanya assumeixi les decissions dels catalans tot i actuar sempre sota el marc legal espanyol.
Que ens queda per fer?
Només s´em acut un últim intent. Comprar tota la producció mundial de pintura de color negre i "estocar" a tota la població de Catalunya. Potser així i desde algún organisme internacional algú li diria a Espanya que s´esta passant quatre pobles amb Catalunya i amb la seva gent. Llavors potser obtindriem uns Furs semblants als Navarrésos i als Bascos. Potser així la nostra llengua seria considerada la principal a casa nostra, tal i com passa a Múrcia amb la llengua dels murcians. Potser així s´aboliria l´impost de succecions com a Andalusia. Potser així podriem beneficiar-nos d´un PER com a altres llocs d´Espanya. Potser així tindriem carreteres i AVES de primera. Inclús i amb molta sort algún català podria presidir alguna cosa d´importancia dins l´Estat sense ser sospitos d´alta traïció...Potser així tots els que vivim a Espanya podriem ser iguals davant la llei. I si el color negre sobre les nostres pells no donés el resultat esperat...sempre podriem correr tots darrera una gallina, que serà el que ens quedarà per menjar si la cosa continua tal i com està... D´aquesta manera tots prims i famèl.lics desembolupariem les mateixes carecteristiques per la maratho que els etiops o kenians, i Espanya ens trauria a passejar cada quatre anys per guanyar medalles olimpiques mentre sona el Txim txam txum tariroriroriaruuuu.
El molt honorable conseller de la vicepresidència ha donat ordres per incoporar-se a fil.les de la SNDSJC (Selecció Nacional Disminuida i Sotmesa de Jocs i Cucanyes) als esportistes d´èlit del país.
No hi ha dubte que l´orgull patrioteru nacional català s´enfil.lara fins als nubols, i els nostres equips seràn més temuts que el mateix Atil.la. Sense dubtar-ho ni un segon tots aquets esportistes d´èlit ho han deixat tot per concentrar-se per l´event esportiu de la seva vida. Els Special Olimpics de Quasi-nacions. Imaginem tots ja una final Catalunya vs Valonia, fins i tot un Catalunya vs Illa de Man...
Gasol, Puyol i Xavi ja han deixat els seus clubs i restan concentrats al purgatori de l`Abadia de St.Pere de Roda. Amatents i disposats a tocar el cel...
Déu tot poderós, ja som aquí...els catalans de la ma del mesies de Cambrils volem tocar la Gloria, ben tocada.
Aixó no s´acabarà bé, o el camí no serà un camí de roses. Aquest país esta condemnat o a ser lliure, a ser un paìs normal com: Dinamarca, Suïsa, Holanda, Irlanda...O a desapareixer per aburriment Després de 30 anys de "democràcia" a Espanya cada dia és més evident i ja quasi ratlla l´insult a l´intel.ligència humana la claretat que, no s´hi pot estar. Deixant en segon terme la nostra llengua, la nostra sanitat, les nostres pensions, el nostre futur, la nostra prosperitat... tot en mans d´un estat que no ens vol tal i com sóm.
Es noten moviments que fins ara eren insospitables. El capital català, l´empresariat, el diner ja no pot més. Han rebut boicots indiscriminats i salvatges només per tenir la seu social a Catalunya -cosa sospitosa, és clar-. Estan perdent pistonada entre moltes altres coses per la negació al aire per respirar,que Espanya, o part d´ella els nega només per ser d´on son. Aixó i només aixó els està despertant. A més saben que la mamella d´Europa s´ha aixugat i l´Estat ha de seguir pagant cosa que fa indispensable el "cash" que aporta Catalunya amb el mateix que rep avui...com a màxim!!
Penso que en molts sectors del país s´està pensant ja, en un pla "B". Una fugida endavant. Espanya no es quedarà quieta, també és evident. Aquest pla "B" ens suposaria o bé una fatalitat, o bé la prosperitat i no seria un camí de roses A dins a Espanya en 25 o 30 anys no en quedaran ni les espines del que avui coneixem com a Catalunya. Una altra fatalitat.
Mentre tot aixó cada vegada és més clar i com a contra pés, tenim al president més pro-espanyolista que déu ens hagi pogut donar. La sort, és que Montilla no serà president gaire temps i espero que Albert Boadella tampoc. No serà fàcil...
NO, NO I NO !!!!!...En les trifulques de poder espanyoles no ens podem alinear tan d´hora amb ningú. Que potser no en varem fer prou al 39 ?. Els hem de deixar esbatussar-se, esgotar-se, mossegar-se...i quan el guanyador aixequi una mica el cap serà l´hora de triar bandol. Recordem que tan dolentes han sigut les dretes com les esquerres d´Espanya. Ningú ens reconeix per el que som i tots dos ens han utilitzat per guanyar vots a la peninsula. No n´aprenem i les ansies de protagonisme dels nostres politics ens precipiten a un dels dos bandols espanyols i aixó és el que hem d´evitar a tota costa. Encara és massa aviat...hem de saber esperar, encara que el cor ens porti amb una o altre de les opcions espanyoles.
Per altre banda és llastimós i ens demostra en quina classe d´estat estem vivint, com s´esta enfil.lant l´escala de confrontació dreta-esquerra. Nosaltres som un altre país, que s´ho fagin. Ningú fara res per nosaltres excepte treure lleis que ens espanyolitzin encara més, per tant si no som intel.ligents i esperem la nostre hora amb totes les nostres forces intactes tornarem a ensopegar amb la mateixa pedra de sempre...
Després de tres anys d´estudis i recerca els investigadors de la Generalitat han arribat a la conclusió amb proves irrefutables que el GAL va ser fundat per CIU. Jordi Pujol era el sr. X. S´estan recopilant dades i aviat TV3 i el Periodico en donaràn l´exclusiva.
Banca Catalana n´era el seu braç financer, així ho demostra l´estudi. S´utilitzaven inmigrants espanyols com a pistolers. De manera totalment premeditada i racista com ha vingut sent denunciat per el nostre Govern d´entesa de progres.
Uns altres estudis, estan intentant trobar la conexió entre CIU i la mort de Jesucrist. Es diu que David Madí es va disfressar de Judes i va entregar al fillde Déu als Romans.
Seguiu atentament les informacions de la CCRTV i el Periodico que us mantindran fidedignament informats.
Una vegada empresonats els malfactors de CIU i il.legalitzada la federació Per fi el país podrà viure amb tranquilitat, progressia, i benestar social
Davant les costes d´un poble de pescadors britànics anomenada liverpull. Ha sigut enfonsada la flota almogaver. No ha escapat ni el seu almirall. Roger de Ritjart ha sigut capturat i fet presoner; jutjat i vilment llançat als taurons. L´honor de totes les Catalunyes embrutert amb la conxorxa de la Santa Lliga Hispano-Britànica. Uns ens envien un virrey baixet i els altres engreixen als peixos amb el nostre ejèrcit. L´any que ve hi tornarem...mal llamp els partís de foc !
L´Ombusman espanyol presentant recurs d´inconstitucionalitat al nou estatut, aprovat en referendum per el poble català...de tots els estatuts és l´únic que ha estat recorregut per Múgica. No el paguem nosaltres a aquest senyor?
No cal recolar fins a Espartero per adonar-se que a una part del ejercit espanyol "li posa dura" desfil.lar amb els tancs a Canaletes. Que potser tampoc els paguem nosaltres?
Els alts tribunals del Estat embolicats en recusacions i guerres internes en pro de dir-nos als catalans fins on podem arribar dins el "seu" país...Tampoc cobren aquets dels nostres impostos?
Els dos partits polítics majoritaris a l´Estat ja ens tenen presa la mida i saben que fer-nos servir d´arma llancívola els dona rèdits. No dubten en fer volar el seu "boomerang" a gust i necesitat partícular, i es que els vots a Múrcia són molt importants!!!. A aquets tampoc els paguem, oi?
Part del poble espanyol no dubte en titllar-nos amb els tòpics més suats i retrograts dignes de l´època del exterminador i netejador ètnic, Don Francisco de Quevedo. Insolidaris, perifèrics, separatistes...etc. Per aixó ens "ajuden" boicotejant els nostres productes i minoritzant la nostre llengua i cultura. tampoc reben els nostres importos aquets?
Després de no reflexionar massa, un s´adona que l´ùnic que reben sense gaires morros són els nostres diners. El demés els sobra tot, fins i tot nosaltres mateixos.
S´ens va presentar als catalans com l´home que enterraria d´una vegada i per totes les queixes dels catalans. Un home amb perfil de gestor que posaria en marxa el país i d´una vegada per totes solucionaria els veritables problemes de la gent. Fets, no paraules. Aquest és el seu eslogan. Aixó si, deixant de banda les reividicacions nacionals i simboliques dels catalans per concentrar-se només en les coses "importants".
El que primer hem notat és que el nostre govern ja no pidola. Estem genuflexionats constantment. Amb el cap cot i les butxaques buides...ara ens gestionen.
Personalment no veig millores aparents per enlloc, i si que pateixo una sensació d´espanyolització galopant que ve de totes direccions. Posant per endevant sempre els interessos del PSOE a les necessitats de la gent que viu a Catalunya.
Sóc dels que penso que un president ha de ser un polític, no un gestor. Peró si a sobre aquest gestor no pot o no sap trobar la manera de treure els barracons escolars, es deixa violar cada setmana amb una llei estatal que envaeix competencies del que ell té el compromis de gestionar, les cues a la sanitat augmenten despres d´haver apujat sous als funcionaris, i els trens son pitjors del Estat. Que estem fent?
Vaig llegir un comentari molt encertat, deia aixó. Potser els ideolegs de la campanya del PSC varen cometre un error amb la coma del eslogan. Ja se sap que en el procés de traducció del castellà al català hi poden haver problemes. Fets, no paraules. Hauria de ser: Fets no, paraules. I és que el català ja ho té aixó, d´aqui l´augment d´hores de castellà. Si tothom el domina no ens caldra el català per res i aquets errors de traducció desapareixeran. Hem de ser pràctics, i ara ja estem en una etapa post-nacional catalana i som de ple en una de massoquisme multicultural, en castellà que l´enten tothom inclús en Montilla.
Dieuen que Muntiya ha presentat recusació a un altre jutge de Tribunal Constitucional. L´acusen d´haver fet el mateix pecat mortal que el ja recusat, Perez tremps. Al mateix temps acusen al P.P de judicialitzar la política i bla, bla, bla...resumint d´enmerdar-ho tot. I així qui dia passa, any empeny mentre el ventilador es va omplint de podridura...la podridura de dos que es barallaven, i el tercer que "llepava". Perque avui ja som nació de ping-pong, o pilota catalana La Paca li fot, i L´Amperio contra Paca.
Estatuts en Stand-by, boicots i menyspreus a la cultura i a l´industria, trens que no funcionen, sanitat colapsada, barracons fent d´escoles, dèficits d´inversions galopants...etc.
Som pocs i malavinguts, i tots en veiem el que ens ve a sobre. Mentre per enveges donem el nostre lideratge a una gent que té la màxima responsabilitat en tots els nostres dèficits, cosa que els pot enquistar.
Els catalans mai hem tingut ejercits prou poderosos per plantar cara en una batalla a camp obert, i quan ho hem fet generalment hem perdut. Som bons guerrers en les ratzies, en les emboscades, en el fitbloteig,...de vegades amb ajudes exteriors, de vegades treballant tota una nit per convertir en un fangar el que de matinada serà el camp de batalla a priori perfecte per a la caballeria franca i que acaba sent la tomba del molt poderós exercit francés...així si que tenim possibilitats.
Ens perden les formes, no tot pot ser com el barri gòtic, com el modernisme. No ens calen gestos plens d´honor, no ens calen edificis preciosos per a la posteritat. Ens calen resultats, després ja ho farem "barroc" si podem.
Quan jo jugava al futbol d´aixó en deien joc ras i patacada al cap. La nostra política ha de començar a practicar aquesta màxima futbolera.
Súbdits d´Espanya, Partit de la Sumbissió neix amb molt ànims i força, com nova opció política a Catalunya.
El nostre motiu fundacional es resumeix en la claudicació cultural, nacional i tradicional de Catalunya.
Després de 300 anys de vils traïdories a Espanya i malsons nacionalistes, hem d´admetre que els catalans som èssers inferiors. Hem sigut uns fatals anfitrions cap als nostres conqueridors i posteriorment colonitzadors. Ens hem aferrat a un "dialecte" arcaic, fent incomodíssima la vida diaria a tota aquesta gent que ens han vingut a civilitzar.
Per aixó proposem i ens farem ferms en defensar els següents punts.
1-La divisió inmediata de Catalunya. Lleida passarà a formar part d´Osca. Tarragona, serà provincia de Castelló de la Plana. Girona serà entregada a França i Barcelona serà un apendix de Marina D´or.
2-L´espartana llengua catalana no serà parlada ni escrita mai més, per no crear més mals entesos ni conflinctes amb els nostres superiors i propietaris, els espanyols.
3-Traducció inmediata de Toponímies catalanes (ejemple: Maçanet de Cabrenys; Demasiadolimpio de Cabritos)per fer més senzilla la circulació de Ciutadans. Traducció dels cognoms(i motius) catalans molts d´ells impronuciables inclús per persones cultes, funcionaris amb carrera i/o presentadors de T.V.
4-Abolició de qualsevol acte de folclore i cultura insulsa, amb manifestacions tan estúpides com: pil.les d´homes uns a sobre els altres, o balls del tipus aixafada de raïms. Es prohibirà la barretina i la butifarra de perol per ser considerats elemets separatistes
5-Es marcarà un mínim de diametre anal dels catalans, que serà de 25 cm. Serà també obligatori deixar-se sodomitzar almenys 2 vegades per setmana, per desafogament dels nostres amos i evitar així la seva temuda fúria.
6-Es derruïran els monestirs de: Montserrat, de Poblet i de Ripoll i els nens es diràn: Pelayo o Kevin Cosner de Jesus i les nenes: Covadonga o Jeniffer del Rocío.
Així i només així els catalans d´avui podrem passar a ser ciutadans.
Alguns es pensaven que ja ens "acostumariem" a tenir a un paperina per president. Doncs no. M´he entretingut a fer una petita repassada al Youtube, només per recordar-vos quina classe d´individu exerceix el càrreg públic mes representatiu del meu país. I faré un petit resum per recordar-vos com és d´aquest "sujeto".
Comencem amb el seu taranna. Per mi el més important, més que la formació personal o l´ideologia política, vull saber quina classe de persona és.
L´adjectiu sectari li hem sentit a dir masses vegades. Un president no pot perdre els papers en una simple entrevista.
Ara m´agradaria mostrar-vos el seu pensament polític general, en poca estona diu molt.
De la corda Bono, Ibarra...Jacobins i espanyolistes.Els catalans hem posat la guilla a guardar el galliner...
El seu amor per Catalunya es ínmens.
Trenta i tants anys a Catalunya no han sigut suficients per aprendre la llengua...aixó si ens cal una hora mes de castellà a les escoles. I ja acabo amb una declaració de principis del "gran gestor".
Que trist ha de ser, ser votant de C´s(Ciudadanos).
M´explicaré. Els autoanomenats antinacionalistes estàn acceptant i votant a favor moltes de les lleis que ERC també està acceptant. Fet insospitable fa uns mesos
La llei de la dependència(invasora de competencies en un 70 %), el decret del castellà, Les "banderes" de Puigcercós, el NO al nou estatut, la passivitat davant l´incompliment de l´inversió estatal...i les que vindran
No puc entendre com dues formacions tant diametralment oposades, poden acabar estan d´acord en tantes lleis i actuacions del Govern social-espanyolista de Montilla.
Que trist ha de ser votar a C´s i veure´t aprobant les mateixes polítiques que ERC. I que orgullosos s´han de sentir els d´ERC veient com les seves "polítiques socials" s´estenen com una taca d´oli i tenen "exit" fins al punt que C´s també se les fa seves... I és que li hem de reconeixer a ERC que el seu gir de timó està catalanitzant fins i tot les pedres, els arbres i els C´s.
Qui els hagues hagut de dir als C´s que acabarien anant de bracet amb ERC i viceversa
Com a català jo m´hauria de sentir-me feliç i content, i en canvi...estic trist.
Em refereixo a la pel.licula de Stanley Kubrick. Aquella en la que un grup d´amics vestits per l´ocasió prenien convinats lisèrgics amb llet i sortien a "deixar-se anar". Repartien violència i posaven "ordre" a la seva manera.
Fins que la banda cau en mans de la policia i el protagonista és sotmés a intenses "cures". Recordo especialment una màquina que li mantenia els ulls oberts i li anava tirant líquid dins per evitar la ressecació, mentre l´obligaven a veure imatges d´extrema violència.
Quan el "sistema" creu que l´ha curat, el presenta en públic com a exemple del bon funcionament del mateix sistema.
El deixen anar i mica en mica va topant-se amb totes les persones a qui havia fet mal. La re-educació l´impedeix defensar-se i rep de totes i cadascuna de les antigues víctimes que ara són els seus botxins...fins que el llancen d´una alçada considerable i l´han d´ingressar en un hospital.
El sistema el torna a presentar com un èxit...Ha rebut de tothom i li ha sigut impossible defensar-se. Ja és una bona persona !!.
Mentre està envoltat de rams de flors, personalitats, personal sanitari i els periodistes disparen els flaixos...li brilla un ull i...i tot posant cara de sàdic li fot grapada al cul a una infermera.
Les persones som el que som ...i la sort de les infermeres és que no en tinc cap al meu voltant. Tornaré a lluitar, tornaré a patir i tornaré a vencer...
Tres mesos li han calgut al Govern Montilla per abrumar als catalans amb la major quantitat de lleis "invasores" de competencies que mai poguem recordar.
Em fa mandra i rabia recordar-les, i no ho faré. Tots les coneixem de sobra, com també sabem que la majoria de catalans no han triat aixó.
El seny s´ha d´aparcar, i és hora de començar a fer el "comanche". Ja, n´hi ha prou de psociacetes, tribunals constitucionals i la mare qui´ls va parir també...Ni absencies de violencia, ni dialegs, ni constitucions ni res...aquesta gent no entenen més que alló de UNA GRANDE Y LIBRE...
Abans que res. Aquest bloc és ple de faltes ortogràfiques. Alhora que escric sense pensar massa (aixó queda clar,oi?), no torno mai enrera per corretgir les faltes. Ve a ser alguna cosa així, com quan un músic que toca en directe i se li escapa una nota en una acord, o senzillament la caga de dalt a baix i toca mig tó avall o amunt...però ja està fet.
Estava llegint un article d´un diputat al parlament català, i m´han carricat les dents i els mugrons s´em han posat de punta.
Escriu el diputat:-En Catalunya algú pretén adaptar la frase al model catalanista de percepció social: "És l'hora, estúpid", sembla proclamar el Partit Unificat Català (Entesa més CIU) per defensar el gran greuge que suposa la incorporació d'una hora lectiva més de castellà en les escoles. José Domingo, Diputat de Ciutadans-Partit de la Ciutadania.(e-noticies)
"En Catalunya", i "en les escoles"...!!!!!!!!!!!!!!! (M´he de tapar la cara de vergonya que em fa)
Que un diputat "català" reclami més castellà a les escoles, i d´aquesta manera, ja és de lo més llastimós que li pot passar a un poble. Aquest tiu, o és molt inconscient, o és un ignorant. Molt em temo que fins i tot les dues coses juntes. A part de autoenvoltar-se d´una aurea d´aparent defensor dels drets de les persones...i jo no ho dec ser
Barroerament aquest "individu" m´està convidant a destrossar la meva llengua per que jo aprengui la seva...o m´està esplicant un acudit??? o senzillament em vol fer l´amor ?
Sigui el que sigui, jo tinc dues ventatges sobre ell.Una, és que jo no escric articles enlloc i l´altre és que jo no sóc diputat..i la conseqüència de tot aixó, és que qui ensenya les orelles és el Sr Diputat, i de quina manera!!
Decret del Govern socialista de Madrid fet a mida per Catalunya. S´incrementarà en una hora l´aprenentatge en castellà però no a Múrcia, ni a Velència, ni a Euskadi, ni a Extremadura, només a Catalunya. I és que el nostre flamant conceller d´educació va percebre dificultats per expresar-se en aquesta llengua en un nens d´Olot.
Els nens d´Olot han de ser bilingües, però els de Cornella de LLobregat, els de l´Hospitalet, els de Can Tunis o els de Ciutat Badia ja en fan prou amb una sola llengua. La historia continua, els catalans hem de ser bilingúes fins i tot a casa nostre, per que els castellans puguin continuar sent monolingües. I és que a totes aquestes ciutats i barris del extrarradi de la "cosmopolita" Barcelona no tenen cap dificultat per expresar-se en castellà, es clar.
S´incrementarà l´estudi del català allà on calgui?, no. Ampliarà una hora de català l´aixafa terrosses del nostre President a casa seva?, no. Cal saber català per viure a Catalunya?, no.
El Sr Montilla està legitimant el programa electoral de Ciudadanos de Casa Boadella que comença i s´acaba amb l´enterrament de la meva llengua.
Que fàcil i gratuït resulta fer el "colono" castellà a Catalunya, quasi tant com autoproclamar-se " Soy Catalan, aunque no lo hable..."
De vacances amb uns quants membres de la meva familia: El meu fill gran, la meva dona, el meu germa que duia a una novieta desconeguda i la meva mare.
En una zona de petites illes al vell mig de l´oceà Pacífic. Un Bungalow per illa amb tots els serveis a cada una d´elles. Ens trobavem tots a l´illeta del meu germà...palmeres, la mar clara amb el fons ple de roques i explossió de vida subaquatica on miressis. Un jacuzzi natural, escolpit en roca granitica per l´acció de l´aigua, amb algues en el seu interior i un petit desaigua al fons. Hem vist com una mena de serp marina entrava del mar cap a la banyera just per aquell foradiu...El meu germà, molt decidit s´ha posat dins. Ell i la seva mascota, un petit tigre. Quam hem volgut adonar-nos ja era tard. La serp l´havia atrapat i tot i que tant el tigre com jo hem intentat ajudar-lo no hem pogut fer res per salvar-lo. El meu germà havia desaparegut forat avall Moments de desconcert i desesperació... El meu fill es troba en una altre illa i rapidament decidim anar a buscar-lo per estar tots junts. No el podem deixar sol entre tants perills !! La meva dona agafa una Zodiac a motor i surt a buscar-lo...però ho fa en direcció contraria víctima del desconcert. No em queda més remei que agafar l´únic mitja de transport que ens queda a l´illeta, una planxa de surf, i com a propulsió no tinc res més que un petit ventilador d´aquells del tot a cent que funcionen a piles. Surto a buscar-lo tant ràpid com puc.
Una vegada hem tornat a l´illa on el meu germà ha desaparegut li pregunto a la novieta desconeguda si ha vist res. I em respon: -Si...he palpat al fons de la banyera i hi noto un cap, sembla en Jordi em diu la molt puta !! Es mort ... Li contesto exaltat - I no has fet res, no l´has tret encara?!! Però tu ets tonta o que ???? I ja no he pogut més....
He obert els ulls i m´he assegut al llit. Collons quin patir...feia molts anys que no recordava els meus somnis i quasi que prefereixo que continuar així.
Per cert, no sabeu lo ràpid que he anat amb el ventiladoret del tot a 100 !!!!
Les persones ens podem equivocar, però sense oblidar-nos d´actuar mai de manera honorable i honesta. Amb bona fe. No s´haurien d´estrende les pràctiques obscures, les mitges veritats, ni les omissions i molt menys en les persones que ocupen càrregs de responsabilitat pública. Els que ho fan mentre ostenten un carreg electe a l´administració en benefici propi o del seu partit estàn ajudant a donar arguments als abstencionistes o sencillament fent que la gent passi del seu dret a vot. I aixó és letal.
El President Montilla va retallar tot el que va poder del nou estatut, va iniciar la disgregació de l´unitat que varen prometre els partits catalans per defensar l´estatut a Madrid, va votar contra l´unitat de la llengua catalana i contra el traspàs del aeroport del Prat...entre moltes altres coses podriem resumir que el nostre President mentre no ho va ser mirava per els seus, que no erem precisament els catalans.
Podem oblidar el seu passat Mahoista-anarquista, la seva deixadesa davant el fet català, podem oblidar fins i tot el que a votar 2 mesos abans de ser President. Però ara, avui, la seva obligació és donar el millor per Catalunya i molt em temo que aquest senyor no actua de manera honorable ni honesta. No exigeix el desplegament d´un estatut que ens ha resultat molt car als catalans, i no només aixó, és capaç de col.locar a indigents mentals en carregs de molta reponsabilitat només per desgastar-los politicament. Tot aixó amb disciplina sovietica...qui es descarrili és enviat a Siberia... Li pronostico un final de mandat explossiu. Al sr Montilla li explotarà el seu "invent" als morros...al temps.
Sóc dels crítics amb el govern de Montilla des del primer dia. El considero un personatge no preparat per ser President de la Generalitat a més de ser d´un partit de clara obediència espanyolista i jacobina. Considero a ERC patrimoni familiar, per la sang vessada i perduda de molts familiars en les èpoques veritablament difícils. Per ser hereu d´els "desapareguts", i per conviccions personals comparteixo moltes de les idees fundacionals d´ERC. D´IC-Verds comparteixo l´amor per el color verd. Verd com : les botelles de Passport, Cutty sark, Heinecken, vi negre del Priorat i blanc del Penedés...verd com la marihuana, o la fulla de coca...i prou. Vaja que ho compartim qüasi tot.
Ens varen vendre que estavem en una etapa post-nacional, i que ara començarien a gestionar el país.
Cada dia hi han assalts a vivendes amb violència, els hospitals públics han de penjar rètols informant que hi ha cues de 8 hores a urgències, continuen les escoles-barracons...tot això mentre anem perdent trets identitaris a marxes forçades en pro de la multiculturalitat i el mestizatge...espanyol, es clar!!! Em pregunto molt preocupat...Aquesta gent com en Saura i la Mayol que entre els dos cobren al voltant de 36.000.000 de pessetes´l´any. Total, per acabar dient que son antisistema mentre et saluden amb la ma de damunt el cotxe oficial...que estan fent?
S´en carden de tots nosaltres pobres burrus que paguem impostos...De vegades em venen ganes de construir guillotines, però em declararien terrorista-massiu, i seria la meva ruina. I acabo...Que en conec a un, que per dos articles l´han condemnat a 12 anys de presó i ara el volen "suicidar"...Collons de país
Aquests tius si que fan la feina ben feta a més de suar la cansalada...Una càmera, únic pla i a treballar...Ok Go; Here it goes again
Déu meu senyor !!!. El món està mal repartit. No content amb tenir quatre femelles per ell sol, es permet està erecte permanenment. Però no ens "vacil.la" prou el "paio"... Que l´ùnica solució es l´amputació.(T´hi cagues !!) Vacil.lon el que més, Mozart, té dues "mingues"!!!.
AQUESTA ÉS LA NOTICIA. //Una iguana podria perdre el seu membre per una erecció permanent Mozart, una iguana mascle de l'aquari Aquatopia d’Anvers (nord de Bèlgica), corre el risc de perdre el seu penis per amputació per culpa d’una erecció permanent. El membre de Mozart es va infectar durant la còpula amb una de les quatre iguanes femelles de l'aquari.
La possible amputació no hauria d’alterar la capacitat reproductora de Mozart donat que les iguanes estan dotades de dos penis que funcionen de forma independent.//
Això si que és un mascle. Com de dur i solitari és mantenir l´exercici d´aquesta masculinitat...
Hi han agrupacions, partits, plataformes i col.lectius en general que s´han caracteritzat per la seva inconformitat, la seva rebelia fins i tot la seva belicositat. Per extrapolar-ho al món animal, és molt dificil domesticar a un tigre, un lleó o un goril.la... Algu s´imagina a una zebra sodomitzant a un lleó?, algu s´imagina un cervol violant a un tigre?, o a una papallona lligant de mans i peus a un goril.la??... Jo no puc imaginar-ho.
Per tant, si alguna vegada veiem a un lleó denigrat sexualment per una zebra, tots pensarem que al lleó li passa alguna cosa...Deu estar ferit, malalt o moribund...qui sap??
Que li passa a ERC que continuament es violada, callada, ultratjada, sodomitzada i denigrada per el PSOE ?? Que tenen entre mans els cèrvols del PSOE per escupir continuament a la cara d´un tigre, i que aquest calli i pari el cul?
Si aixó passa en un racó de la selva on ningú pot veure l´honor del depredador tacat, no passaria massa resP però quan aixó és de domini públic i tothom li pixa a la cara del tigre...l´animal està condemnat a morir sol i famèlic...
Fins i tot els seus congèneres acabaran per practicar el canivalisme amb les despulles d´alló que havia sigut l´honor d´una espècie. Soc partidari de l´eutanàsia i dé no fer patir als essers vius...Però, pateix ERC, o ja li agrada??
Potser algú està enmetzinant als seus dirigents amb drogues molt dures, o són victimes de xantatge...??? D´una cosa n´estic segur. El diametre anal dels dirigents d´ERC és digne del llibre Guiness dels `records...i el lleó morirà sol i famèlic.
Quantes vegades heu hagut de reprimir la vostre envestida sexual, al arribar al moment fatídic de descordar uns sostenidors.
Fa estona que les llengües es llepen, teniu la cara molla i la passió no us abandona al treure les primeres peces de roba...però de cop la maquina del desitg s´atura en uns putus gafets. Ella esperant haver trobat al campió mundial de descorda-sostens. Ell cagant-se en tot per haver de deixar anar el que té entre mans... Per descordar i treure alló que tant s´interposa entre la seva boca i aquells tiessus mugronets, que s´endevinen sota aquell troç de tela emprenyosa...
Ja no ens queda llenya, fa dies que les lineas elèctriques no funcionen, i les espelmes es varen acabar ahir a la nit. La neu tapa la porta de casa i no veiem el sol ja fa tres dies.
La casa més propera que és a cinc-cents metres a l´altre banda de la muntanya, fa hores que no treu fum per la ximeneia. Qui sap si la fred ha pogut amb la familia Martí?...
Sort que tinc la taula de snow a punt... Baixaré al poble a buscar llet per la nena, i pa per el nen. M´hauré d´abrigar, els vint graus sota zero i les tres hores de baixada podrien ser fatals...
Sento als nens plorar cada vegada més fort, i més fort i l ´angoixa m´envaeix...Obro els ulls de cop, suat...suat? Estic suat i dormint amb màniga curta i calçotets. El calendari que tinc davant el llit marca que estem a onze de Gener de 2007...i dormo amb maniga curta i calçotets?? Obro els porticons i fot un sol que estella les pedres. A fora hi han abelles, els arbres broten i la processionaria del pi ja corre...a onze de Gener??
Hòstia...quina putada per els esquiadors i surfers de neu, no?...Nada surf; hi speed soul
Però aixó que és?. No content amb perdre estrepitosament les eleccions d´onze escons i fer els pitjors resultats electorals que mai ha fet el PSOE a Catalunya, el nostre flamant president es dedica a jugar a escacs. Col.loca a un indigent intel.lectual com a conseller d´interior. Un tiu que a la vaga del Prat ja va trepitjar i escupir a tota la gent que estava esperant vol com ell. Esgrimint el seu càrreg públic es a enfilar al últim avió i va marxar de vacances deixant a part de la societat asseguda sobre les maletes...Encara deu estar de vacances i se li acumula la feina; assessinats, assalts, festes il.legals, vagues de mossos i cases okupades i escortades, i al tiu no se li veu el pèl. Un "Imbècible" col.locat al càrreg només per desgastar-lo i desgastar a IC-Verds, i així intentar recuperar vots per el partit del "Muy Honorable".
D´ex-ERC no en vull ni parlar...s´em trenca l´ànima. Ja només els falta inmolar-se amb dues tones d´explosiu un diumenge de partit al Camp Nou...
I ell?...que fa el nostre president??. Diuen que gestionant la Comunitat autónoma...i els consellers?? i els directors generals??. Tots de vacances, ja treballa el President-gestor... Va a veure el seu ex-cap a Madrid amb l´intenció de desplegar l´Estatut i el nou finançament...Torna rient i dient que "no será un camino de rosas". I és que la nostre sort, és que són germans o quasi...
S´han pensat que sóc gilipolles, o qué? A més, no m´agraden els escacs.
El divendres passat, tot parlant amb en Pablo ens varem aturar en The Creeps. Una banda Sueca de finals del 80 i principis dels 90. Varen gravar 5 L.Ps Però els dos primers( Enjoy de Creeps i Now dig this!) haurien d´estar en totes les col.lecions de discos del mon mundial. Varem arribar a aquesta conclusió. El primer és un exercici de garatge-rock amb majuscules. El segon, Now Dig This!! soul-punk amb Hammond del que ja no s´en fa. Després de molt buscar...només he trobat això d´ells...Una llàstima però alhora un "tresor" d´aquesta banda sueca, avui ja, grup de culte.
El socialisme espanyol va entrar al govern del Estat, esgrimint alló de l´Espanya plural. Tot just arribar al poder, ZP va fer fracasar el "Plan Ibarretxe" que significava més autonomia per Euskadi. Amb l´excusa que no era vàlid per unilateral. Les coses s´han de fer amb taranna(talante) dialogant, deia el president espanyol. En campanya electoral tots els catalans el varen escoltar dient alló de: Aprobaré el estatuto que salga del parlamento catalán... Alhora que s´els deia als bascos que prenessin com a exemple a Catalunya alhora de modificar els estatus de relació amb Espanya.
Dos anys i mig de desgast per acabar presentant un "estatutet" molt retalladet en aspiracions. Boicots, insults, mentides,amenaces del "glorioso ejercito español"...i finalment el sedàs del parlament espanyol. Ens varen tornar un estatut que no s´assemblava gens a les aspiracions dels catalans. I el poble de Catalunya el va refrendar en votació. Pensant i creient en una Espanya que ens deixava espai vital...
Doncs ara resulta que l´Estat envaeix competencies educatives, retalla les inversions previstes en 2/3 parts, i és nega a parlar de finançament fins al 2009!!...i només fa 5 mesos escassos que el flamant estatut de ZP ha entrat en vigor.
Avui tenim als partits catalanistes dividits i enfrontats davant un Estat que els diu que amb el nou Estatut es colmen les aspiracions durant una bona colla d´anys...i seguim patint desinversió, espanyolització i a més ens hem d´estar callats i quiets, ja que ells(l´Estat) ja han complert(???)
Que queda d´aquell Psoe federalista de fa 3 anys??, Que queda del taranna dialogant de ZP??, Que ens queda als catalans??
Amb els partits d´aquí i el poble dividits,lligats de mans i peus, s´afronta un molt esperançador alto al foc d´ETA...que ja fa aigües per tots cantons.
Una vegada més hem patit l´abraç del os...i és que no n´aprenem. Tot i saber que Espanya és inviable sense les molt generoses aportacions catalanes, ens varem creure (una vegada més) les boniques paraules d´un castellà. El que més m´estranya i em disgusta son els suports a Madrid dels partits catalanistes (ERC i CIU)als governs de torn, aprobant pressupostos estatals a tort i a dret. Sóc dels que penso, que ens cal mala llet, molta mala llet i pitjor mala intenció.
Riot a St Jaume square...perdó vull dir; Riot on sunset strip. The Standells
Com a frase lapidària i comprimint la realitat no està malament. La sort, és que hi han "grisos" com aquesta mateixa cançó. Em recorda temps d´estudi precisament...jo pensava que alló, era dur...
Quantes innocentades han passat i quantes en vindràn? i és que, de 28 de Desembre cada any ni ha un, com a mínim.
Un Bon grup; Godfathers, i una bona cançó; birth, school, work and death...(i fes bondat)
Condemnat per la vida i els jutjes, el cràpula ens ha deixat. Putero, borratxo, farlopero, camorrista, lladre i guiat per déu sempre(o això deia ell).A més de tot això, cantava i actuava. De vegades mes a la prop d´un déu que d´un home, cosa que el portava a exentricitats i escàndols de la mida d´un porta-avions. Rei dels excessos, príncep del egocentrisme i padrí del Soul. Segur que li guarden un lloc al infern i un altre al cel...Bona nit James.
Tions ben alimentats i a punt d´ expulsar per l´annus totes les nostres bondats anuals(d´any), en forma de regals. Reunions familiars forçades, entaulament per menjar i beure i beure més. Espero que no em toqui seure al costat del de l´any passat o que almenys hagi aprés a menjar "polvorons" sense esquitxar-me amb capellans de farina i ametlla amb saliva i oporto. L´any passat ja va apendre a menjar-se les "boques" sense ruixar a ningú amb el suc del crustaci en qüestió. Suc molt traicioner, per cert. Espera amagat tot l´any a dins la clova del animal mort, només per acabar enllardant les camises del personal la nit del 24 de desembre.
Una vegada embriagat amb els regals del tió(mitjons, samarretes i calçotets segur que cauen..). Tip de cargols amb boques i amb la camisa més plena de "condecoracions" que el mateix "Generalisimo". Que m´impedeix tornar-me a omplir la copa per dir tot el que no he dit durant l´any?. Demá potser tindré una mica de mala conciencia(i ressaca) del que hauré dit i fet avui després de sopar...però si no fos per l´alcohol, aquell encara no sabria menjar boques. I total, només el veig un cop l´any...avui després de posar-me un poloron a la boca amb mitja copa de cava, em col.locaré a dos pams de la seva cara i diré...Pamplona!!. Per l´any que vé ens quedarà "com menjar dues rodelles de prèssec amb almívar sense que s´escapin del plat"...però encara falta un any.
Estic al mig d´una crisi de despolitització ambiental. Personalment m´afecte de formes diverses: em cau el pèl de les orelles, em surten dents a la llengua i el cor en fa regalims... Avui, diuen que no cal polititzar la llengua i desde Madrid ens encolomen una hora més de castellà a les escoles. Que estem en una etapa post-nacional i obliguen a un coseller d´ERC a penjar la rojigualda. I que, el que calen son fets i no paraules, el "cagueu-vos" es una altre conseller, aquest del PSC(germa d´un expresident) trucant a Cat-Radio per rectificar a n´en Basses... Jo em vull despolititzar, però collons...em costa. El bon descastellanopolititzador, que em descastellanodespolititzi, bon descastellanodespolititzador serà.
De moment m´he fet el proposit de deixar de fumar i de ser el millor espanyol que déu s´ha tirat a la cara...(penseu en tot el que es deu haver tirat déu !!)
Al segle XVIII i després d´una llarga i cruenta guerra, Catalunya va passar a formar part de la gran Castella, o Espanya.I aquí s´inicia el procés de minorització y destrucció de la llengua d´aquells homenets catalans. Després d´un parell de segles de dominació política i sense exits aparents en la substitució del català per el castellà. La població de Catalunya continuava usant aquell "patues" que tant ha molestat també a la "Grand France".
A mitjans del segle XX una onada migratoria dels exedents poblacionals dels proletariat espanyol, es va establir a Catalunya. La població catalana es va doblar i ara ja contava amb la meitat de castellano parlants en questió de 2 decades.
Discursos del tipus: els territoris no tenen llengua, només les persones; Catalunya es bilingüe. Llibertat d´elecció de la llengua a l´escola. Són de lo més normal i corrent a Catalunya. Molts castellano parlants usen aquestes frases per fer valer la seva superioritat legal, però dit en tó victimista i amanit amb unes pinzellades de progressisme social i protector dels individus...inclús jo em poso a plorar. I ès que avui, l´anima de la llengua catalana, que és la població catalana, està més comode parlant en una altre llengua. Avui ja no fa por a ningú, parlar dels inconvenients que té, no "castellenajar". Els malvistos, som els qui intentem viure només en català(cosa impossible). Ja que "forcem" als demés a entendre i parlar una llengua que no els interesa el més mínim, i no els cal. D´això, en fan bandera alguns polítics i d´altres també ho comparteixen tot i ser més subtils en les formes. I és que crec que s´ha iniciat el moviment per l´estocada de gràcia a una llengua. Enterrada la llengua, enterrat el "problema catalán". Per viure en castellà no et cal portar "armes", mentre que si vols fer-ho en català has d´estar en "guerra constant"...i això cansa. No han pogut fer-ho en 300 anys...els permetrem fer-ho ara? Jo no, la guerra continua.
Quantes vegades ignorant de mi, quan no m´agradava un grup i a més sonava com el cul. Els etiquetava sense cap mena de vergonya de practicar, "rock rus".
-Aquells?, son uns paquets, fan rock rus... Potser ho he dit mil vegades o més. Una forma com una altre de denigrar al grup en qüestió alhora de posar en evidència la cultura rockera de la Rusia moderna. Algú coneix alguna banda rusa de rock, digne? El rock,icona de la cultura americana. Allò que va explosionar just alhora que la guerra freda, entre blocs. Capitalistes i comunistes Amb les fronteres impermeabilitzades, que podia entrar a la URSS?...
Doncs retiro lo del "rock rus"...algun "bitxito" és va colar i alguna cosa va fecundar...i la cosa es reprodueix
Avui es dia festiu. El calendari marcat en vermell, em diu que és el dia de la constitució espanyola. Ja torno a fer festa per simbols nacionals aliens...
Ahir, Juan Puchcercós va voler tornar-se a dir Joan Puigcercós. Retirant de la façana del seu despatx una bandera, però el Virrei i director executiu de la Gestoria sita, en la Plaça St. Jaume( aviat Plaza de Santiago). Li va recordar la llei espanyola en materia de banderes. Al cap de 4 horetes, ja tornava a penjar del màstil del despatx d´en Juan la "rojigualda".
El doble d´en Sergi Mas i "jefassu" suprem de tots i totes els catalans i les catalanes (collons que llarg, per no dir res..). En Pepe Montilla va fer quadrar-se al inocent d´en Juan. -Si així ho diu la llei, així ho has de fer Juan... I en Juan, que ja llegit molt sobre l´assumpte, va correr a penjar, allò que previament havia despenjat. I és que l´amo té raó...
Juan, li hagues pogut contestar que la llei tampoc es respecta, ni s´ha respectat en casos com: L´obligatorietat del estat de publicar les balances fiscals; Que del Estatut català del 78, queden encara més de 70 transferencies a la Generalitat pendents de traspàs i de la seva corresponent assignació pressupostaria per part del Estat; Que a les comisaries de la policia espanyola, tampoc hi ha cap bandera catalana;...i jo personalment li hagues dit que no és ètic, ni la llei permet que el partit del Govern a Espanya fa 10 anys formés, i encobrís a un grup armat com els Gal. Com tampoc és del tot ètic que el president dels catalans es passi per el forro dels calçotets la llei de politica lingüistica per la contractació de funcionaris i assalariats de la Gestoria(abans Generalitat). I parli el català amb el cul...
Però el bó d´en Juan Puchcercós que sap tot això i més, va sopesar la situació i va pensar...
-No fem emprenyar al Boss
I mostrant-li la seva lleialtat es va agenollar, tot claudicant va obeïr...
I mentrestant així estem, amb el "catalanisme de pluja fina i vol gallinaci".
Amigo Juan, para terminar asín..no calia, por el amor de déu!!!
Profà en la materia i piltrafilla aritmètic amb ganes de fer el ridícul...però ho provaré, ja que no tinc vergonya. Les queixes de la gent en general respecte als preus del habitatges van sempre dirigides cap als governs i cap a un opac, gens clar i genèric, "especuladors"... Aquest "especuladors" per mi no són ni constructores, ni inmobiliaries, ni promotores, ni tant sols petits o mitjans propietaris que compren pisos com a inversions. Fixeu-vos que de tots aquets que dic a dalt en tanquen i desapareixen a diari...això es síntoma que no deu ser tan fàcil enriquir-se amb el negoci, tot i que n´hi ha molts que és forrin. Els únics que any rera any augmenten beneficis i ès permeten inversions faraoniques no son d´altres que les entitas financeres. No en tanca cap, ans el contrari s´expandeixen i obren oficines a tots els racons de món. Recordo la primera pòlissa de credit que vaig signar, el T.A.E estava al 16% !!!!! un atracament!!!. El benefici era clar, però el crèdit no era una cosa massa estesa popularment, o almenys eren de quantitats exagerademnt més baixes que les d´ara. Avui ens trobem amb un país totalment hipotecat fins a les tranques, amb credits a 40 anys !!!! i amb imports de deute que fan esgarrifar. I és que la pràctica ès de pati de col.legi. Quadruplicar la venta del producte, a meitat de preu...Quan a tu la materia primera també et costa menys de la meitat del preu...
O sigui, que vens 4 vegades més que ahir, amb el mateix marge de benefici... Mireu si dona això de fer el "Jueu" que fins i tot et pots permetre condonar 1000 milions de les antigues pessetes a un partit polític que representa les esquerres i el progressisme integrador i que posteriorment serà qui fixarà les lleis del mercat...
Ah! i no s´et oblidi pagar el rebut a tu, petit i insignificant numero de compte...que et cardarán fins els calçotets si és necessari.
