Em sap greu, que avui el fet que una familia hagi viscut durant segles en un mateix lloc estigui mal vist.
Avui lo "txatxi" és ser un ciutada del món, amb arrels de 500 mil regions.
S´esta estenent el concepte que ser català de "socarrel" com alguns ens volen etiquetar, és símbol de fanatisme i papanatisme nacional català.
Es quasi com si s´hagués de demanar perdò a la resta de la societat "multiregional" i "multicultural".
Avui tothom es pot proclamar català, no cal ni parlar-lo ni coneixer el país. Tothom s´otorga el dret a decidir.
Em conviden a ser bilingüe i jo prefereixo el trilingüisme, quan moltes vegades no hi ha més opciò que parlar "la lengua comun de todos los españoles".
Com al Oest, només sobreviuran els més ràpids. Ai d´els lents !!!
Un gran grup nord americà dels 80,
dissabte, de setembre 16, 2006
DANDY WARHOLS
A més del seu arxiconegut anunci d´una empresa de telefonia, han fet més coses agradables d´escoltar.
Get this video and more at MySpace.com
Get this video and more at MySpace.com
Get this video and more at MySpace.com
Get this video and more at MySpace.com
dimarts, de setembre 05, 2006
Sometimes.
De vegades observo al meu voltant. Observo la meva gent, el meu poble, la meva pàtria.
Potser ès veritat que només som un residu, un cagalló del imperi de Carlemany,potser només som un manac de pseudocomtats com amb el Pilós. Qui sap si només som uns vassalls d´Aragó. Som els qui varem perdre més en l´invent espanyol i les guerres que això ens ha portat.
De vegades penso que no ens mereixem ni ser un poble, de vegades penso en Jaume I i m´entren ganes d´envaïr el LLevant fins a Murcia( o més enllà ).
De vegades miro el meu poble i veig a uns homes i a unes dones més preocupats per poder anar al solarium i fer-se pil.lings que en ensenyar als seus fills qui són els seus avis...
De vegades, quan em volen fer dir " a veces" em venen ganes de dir "sometimes", i és que per collons, només els maten. I per collons els meus, sometimes... bollocks!!
De vegades penso en l´últim mohicà...What a shame !!!!....
I avui sense foto, sense música i sense res... estem de dol, el meu poble s´esta morint.
Mal llamp els partís de foc.
Potser ès veritat que només som un residu, un cagalló del imperi de Carlemany,potser només som un manac de pseudocomtats com amb el Pilós. Qui sap si només som uns vassalls d´Aragó. Som els qui varem perdre més en l´invent espanyol i les guerres que això ens ha portat.
De vegades penso que no ens mereixem ni ser un poble, de vegades penso en Jaume I i m´entren ganes d´envaïr el LLevant fins a Murcia( o més enllà ).
De vegades miro el meu poble i veig a uns homes i a unes dones més preocupats per poder anar al solarium i fer-se pil.lings que en ensenyar als seus fills qui són els seus avis...
De vegades, quan em volen fer dir " a veces" em venen ganes de dir "sometimes", i és que per collons, només els maten. I per collons els meus, sometimes... bollocks!!
De vegades penso en l´últim mohicà...What a shame !!!!....
I avui sense foto, sense música i sense res... estem de dol, el meu poble s´esta morint.
Mal llamp els partís de foc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)