diumenge, de desembre 26, 2010

DE QUÈ US QUEIXEU?

Catalans, de què us queixeu?



-Buah! Buah! que si Espanya ens roba, que si les sentències dels tribunals espanyols ens esquilen anant i tornant, que no ens deixen ser el que som... buah! buah!-

Adoptem un ruc com a símbol identitari i reivindicatiu, quan tenim l'escurçó o l'ós bru del Pirineu. Somiem en ser funcionaris quan són les empreses on hi ha el poder de decissió. Ens tomben un Estatut que ens ha costat déu i ajuda fer-lo i sortim un milió de catalans al carrer, però a l'endemà votem regionalisme. La nostra diada nacional és la conmemoració de la DERROTA quan tenim victòries a manta per celebrar. Volem seleccions nacionals i omplim les seleccions espanyoles de jugadors, títols i prestigi. Canviem de llengua a la primera i ens flegel.lem quan veiem que el català agonitza... De què us queixeu?

30 (o 300) anys fent el gos faldiller; que borda i borda, però surt corrent a la primera puntada de peu.
El nostre botxi ho fa bastant millor. Amb l'adveniment de la democràcia va haver de reconeixer les seves passades de frenada i per netejar-se l'ànima de culpes passades ens va autonomitzar, però ens ha estat observant...
Ens ha vist joiosos de participar en la modernització del seu estat (que no nostre), s'ens ha anat acostant mentre ens flairava, ara ja amb l'ànima neta de tota culpa i mica en mica ha passat d'ensenyar-nos les dents a fotre'ns dentellades. A cada embocada ens arrenca un trocet del nostre ser, i a cada embocada la nostra resposta és un altre bram (com els rucs) i una acotada de cap.

Deixeu de buscar culpables fora de Catalunya, deixeu d'assenyalar amb el dit com criatures de 4 anys al nen que ens ha fotut una pedreda mentre brameu la vostra pena. La senyoreta ja n'està farta de sentir-nos plorar cada dia, n'està farta de treure'ns els mocs de la cara i n'està farta de curar-nos les ferides de les dentellades que per pusilànimes ens deixem fotre.
Pedrades, mossegades, pessigades, robatoris de berenars, pilotades als morros i estirades de cabell no fan més que constatar que tinc un fill tonto.

The Guess Who; Clock on the Wall

diumenge, de desembre 19, 2010

4 HOMES I UN DESTÍ

Desgraciadament per Catalunya estem davant una nova legislatura que no farà més que evidènciar que el nostre parlament i les nostres institucions no serveixen per res.
El deute de la Generalitat és quasi tan escandalós com el nostre dèficit fiscal, i no ens deixaran endeutar més, com tampoc, ningú aturarà la sagnia de la missió que Déu ens ha encomanat; rescatar economicament a Espanya cada any amb 20.000 milions dels nostres euros.

El nou Govern, presidit per l'Atur Mas haurà de retallar (ja ho han dit) en despesa corrent i inversions. Al mateix temps, tant el concert econòmic que CiU portava en campanya, com la possibilitat de legislar per intentar una sortida a la greu crisi econòmica toparan contra el mur polític i constitucional espanyol.
No voldria ser a la pell de l'Atur Mas, ja que haurà de gestionar una depauperada administració catalana al mateix temps que es defensa de les envestides de la sentència del T.C espanyol sobre l'estatut. A més, el PP té el govern espanyol a tocar i la crisi a Espanya impedirà millores econòmiques per Catalunya. L'Artur,té tots el numeros per fracassar.

CiU ha sigut per molts catalans l'aposta per l'il.lusió, l'aposta per la millora del país de tots els que estaven exausts d'invents progressistes pilotats per analfabets.
A tota aquesta gent, què els quedarà quan s'adonin que seguint la linea autonomista que ens proposa CiU no hi ha res a fer? Que el país no millora, que no ens deixen legislar, que la Generalitat no ens pot atendre...

L'entrada de SI al parlament hauria de servir per dotar d'altaveus el sobiranisme desacomplexat, per acabar de convecer a tants i tants catalans que han optat per donar una altre oportunitat a Espanya -votant a CiU-, que no hi han més opcions que les sobiranistes.
4 homes polèmics, però preparats, amb dots per l'oratòria i bregats en 500 batalles. Al meu modest entendre, per poc que ho fagin bé, Espanya, el PP i CiU els ho posaran a mamella de monja.
Més de cent mil catalans varem encomanar una feina a Laporta, López-Tena, Bertran i Strubell,
Senyors, a treballar dur que la realitat i el destí faran la resta.

The Garage Gods; I Will Be Free

dissabte, de desembre 11, 2010

L'INCDEIBLE SUPED HOME NODMAL

Tot poble necessita els seus tótems, aquelles icones que leviten, que es mouen un pam aixecats de tedda i que amb moviments quasi angelicals ens mostden el camí a seguid.
Ja volddien molts països tenid-me (o a un que s'assemblés), i vosaltdes catalans...
-Només havieu de votad pdogdssisme, catalans!
-Us heu equivocat! sedeu castigats
-L'heu cagat!, heu despedtat la fieda votant a la pèdfida ddeta.
Què us passa colla de buddus! Que mai heu entés des de des...Jo, us deixo votar i ja veieu quin disbadat m'heu fotut!
Sí, ja sé que el metdopagés de Dipoll no la té ni la meitat de gdossa que jo, ni és la meitat de guapo ni de llest que jo. Plega metdopagés! dimiteix! (agafa el meu exemple)
Només jo, que gaudeixo d'aquesta posició elevada i pdivilegiada ho veig clad, tots els demés no veieu des de res, ignodants!
Todnadé!!!!

The Remains; Hang on Sloopy

diumenge, de desembre 05, 2010

REBAIXES D'IMPOSTOS?

Sóc fumador de 2 paquets diaris de tabac ros, i després de fumar, cuidar els meus fills, esbargir-me i furgar-me les orelles, quan en tinc delit i ganes em dedico a administrar una petita empresa.
He rebut amb aplaudiments d'orella les rebaixes d'impostos que ens apunta el Govern de ZP. Rebaixa en l'impost de societats; aquell impost en el que l'estat participa en els percentatges de beneficis de les empreses. Collons!!! a mi no em rebaixaran gaire, o no em rebaixaran res... fa 2 anys que no guanyo diners. però es que tampoc em retornaran el que vaig pagar en anys de bonança.
Per compensar aquesta gran pèrdua econòmica l'Estat espanyol apujarà l'impost del tabac. Producte del que en sóc consumidor tant si guanyo diners, com si en perdo.
Per tant, m'estan pujant els impostos (one more time)

Quan semblava que ja no hauriem de pagar mai més l'impost cameral revolucionari , al que jo ensenyo el dit cor i faig retornar el rebut al banc, tot esperant que s'el guanyin i iniciin un procés executiu, resulta que "els empresaris" (no sé quins) es revolten i diuen que no pot ser!!! que les cameres hauran de tancar!!! ...
I què? (dic jo)
Quina classe de liberal, obliga a pagar un impost a una entitat empresarial que em presta zero serveis i al que m'obliguen a inscriure'm?
Srs representats de les càmeres de comerç, us proposo un pacte. El mateix suport que vosaltres m'heu prestat tot ajudant-me a cobrar impagats, a no ser atropellat per les administracions i a defensar-me en èpoques difícils serà el mateix ajut que us prestaré jo... Demà tots al INEM.

Aquest país està girat de caps per avall i no sembla que tingui sol.lució...

The Hairy Nipples; Cheapest sound