dijous, de novembre 30, 2006

UNA BONA XUCLADA

Segur que estàs pensant en alguna "marranada*", on la forma fàl.lica hi apareix...tu mateix-xa.
De fet, pot començar així una verdadera xuclada. Amb una xuclada...Al cap de nou mesos és quan te la foten de veritat.
Et donen una cosa que s´assembla a un cuní porquí sense tant de pèl, i que només menja, caga, pixa, dorm i plora, plora molt, plora per tot; si te gana, si te son, si esta bruta,...plora per gust. N´hi ha que també saben xisclar!!!
I tú, et deixes succionar...i més...i més.
Desitges que comencin a ser autònoms, per no sentir-te tant absorvit( i com ho fan mmmmm!!!)I com més autònoms són, més et succionen, més atenció necessiten i més et demanen...
I és que, qué pot fer un home/Dona, davant una "menjada" d´aquesta mida?
Deixar-s´ho fer i agraït.

* Forma infantil de definir allò que tant m´agrada.

The Fuzztones; nine months later

diumenge, de novembre 26, 2006

RECEPTES LISÈRGIQUES

Nit del dissapte al diumenge, les 5 del matí...
Toco el timbre del C.A.P de guardia, i m´obre la porta el germà petit d´en "German Monster". El tiu fot una cara de son que no s´aguanta dret i la vocalització se l´ha deixada al llit...
Em pregunta que quin és el meu problema, li explico que fa 2 hores que m´ha desperat el mal de queixal.
Em fa una petita i rapida exploració mentre encara es frega les lleganyes d´els ulls. Prepara una xeringa, m´abaixo el pantaló i me la clava(la xeringa, eh !!!)...
Quin gustassu!!!em dona un sobre y dues pastilles, m´explica com ho he de pendre i em fa tres receptes. Tot això mentre es tornava a descalçar per fotre´s al llit una altre vegada.
He tornat a casa amb el pilot automatic del cotxe, suposo, ja que jo anava en un nubol i el dolor insoportable del queixal es debia haver quedat a dins la xeringa.
He dormit com un nen
Avui he anat a la farmàcia a comprar les receptes i m´han previngut de lo perillòs del còctail de pastilletes. En una caixa hi han 60 càpsules!!!...i jo ja estic barruntant de muntar un Top manta en alguna zona de bars de nit...
En germà petit d´en German Monster s´ha ben assegurat que jo no el despertés més avui...i collons, ho ha aconseguit.
I la veritat, tot i que la farmaceutica m´ha advertit que alló era altament adictiu, jo no li trobo pas...no,no. Jo ho trobo bonissim!! i em dona una pau interior de la mida del Tibet.
No recordo ni a quina banda tenia el queixal que em feia mal. Ara em sembla que ja em toca una altre dosi, de fet, començo a tenir suors fredes i em tremolen les cames.

"Mr Lane" by Las Vegas Basement

Add to My Profile | More Videos

dilluns, de novembre 20, 2006

L´ESBODELLADOR DEL BOSC


Hi havia una vegada un cadell de cèrvol amb mirada insegura i posat filferrós.
Queia simpàtic, i el varen fer president del bosc.
L´animaló de tarannà dialogant era capaç de fer seure i amansar els animals més ferotges amb promeses del tipus: Aprovaré el estatuto que salga del parlamento Bosquimano del nordeste.
Fins i tot s´atreví a proposar una aliança de civilitzacions dels boscos del món mundial. I no content amb això es va comprometre a signar una treva amb els animals més sanguinaris del bosc.

Una vegada ho tenia tot a mig envastar i als habitants del bosc envadalits, algú va començar a adonar-se que les bones paraules al davant eren animals esbodellats, desfenetrats o enverinats a l´esquena. I quan la resta dels animals veren volguer reaccionar ja era tard. Estaven perduts. Era negre nit !!!
Aquell cadell de cèrvol s´havia convertit en el primer cervatell esbodellador del món, alhora que es menjava tota esperança de subsistència de molts animalons, en especial de les morses bigotudes del Nord-est.

I no sé si us ha agradat, però aquest conte ja s´ha acabat.

Moltes vegades no és el que sembla...Bona nit nens i nenes.

The Cants - Alright! Vid

Add to My Profile | More Videos

dissabte, de novembre 18, 2006

...ni vi bó.


Ja no queden ni homes valents ni vi bó. Una excusa com un altre per "penjar" a Danae de Gustav Klimt i escoltar Action woman

The Better Men Than You

Add to My Profile | More Videos

diumenge, de novembre 12, 2006

TOTALITARISME, I EM MULLO FINS LES ORELLES.


Ara em cardaré(no penseu en sexe ni en ovelles)de peus a la galleda i amb l´aigua fins a les orelles.
Us imagineu les properes eleccions espanyoles?
Rajoy perd les eleccions d´onze escons i CiU el fa president !!!!!
Sobreviuria el Kent Artur Mas a les 48 hores següents?
Decretaria el Brand new conseller d´interior l´alarma del somatent?
Demanaria asil politic a Quatar la nostra "Moreneta de Montserrat"?
O li posarien un burka i la lapidarien al @22...?

I ara ja m´acabaré de remullar fins la coronilla.
S´acusava a CiU de tenir una xarxa de finançament clientel-lar després de 23 anys al govern de la Generalitat. Cosa possible...
I Quan s´en porta quasi 30 governant els Ajuntaments de les ciutats mes importants del meu pais com Barcelona, Girona, Lleida, quasi tot l´estrarradi, Olot, Figueres...etc. A més de la diputació de Barcelona i multitud de consells comarcals i rematant el tema amb la mateixa Generalitat desde fa tres anys i anem sumant. No, aqui no hi ha clientelisme, aquí hi ha un totalitarisme i un papanatisme que espanta
Aixó si, tot regat amb un molt perfumat progressisme, que dona patent de Cors per fer tancar els ulls al personal en general...

I és que el cava a aquestes hores em deixa anar la llengua, potser demà m´en panedeixo, però ara ja està dit...totalitarisme i em mullo fins les orelles o més.


The Raconteurs: Steady as she goes

Steady As She Goes

Add to My Profile | More Videos

dimarts, de novembre 07, 2006

SOCIALS I SOCIALES

Molt bona nit a tots els socials i les sociales de tots els països i les païses del món.
He començat a reciclar el meu i la meva llenguatge, i a fer entrenament i entrenamenta de vocables i vocables. A no ser sexista parlant...
Però he de reconeixer que per acabar de parlar com un autèntic i autèntica entés i entesa nacional progressista, em falla l´accent.
Sóc massa de Girona, s´em nota excecivament que no sóc prou cosmopolita, i això que he invertit una cantitat de temps ingent voltant per mitja Europa...
Sabeu que em passa, també? tinc un catalá massa fluïd, i no em cal llegir per parlar-lo, ni estic mitja hora buscant la paraula, i...lo pitjor de tot. Sempre dic tots els pronoms febles( i les pronoms també)...merda! merda! i merda!!
De vegades s´em escapa algun "cardar", "fotre" i lo pitjor, és quan recito sense voler, esclar el: plou poc, però per lo poc que plou, plou prou... i les vocals neutres(i els vocals també)les dic correctament. No seré mai ningú, vamus!!.
Amb l´única cosa que s´em pot perdonar, és amb les faltes ortogràfiques...aquí ja s´em veu que sóc un tiu viatjat!!
Em costarà, però prometo fer els possibles perqué el meu President es senti orgullós de mi.
Seré un bon entés nacional progressista republicà i em vestire de verd pistatxo(Armani, aixó si).
Ai!! ja marxava sense fer una proposició molt seriosa als nostres futurs governants.
Una qüestió capdal per la veritable igualtat social i sociala entre tots i totes
Una Llei que obligui a pixar asseguts a tots els homes.
Que´ls obligui a sentir en les seves carns les gotetes de pipí alié al xarbotar-se l´aigüa i a no desaprofitar ni una goteta de les que queden a la tapa...aha ou yea!

diumenge, de novembre 05, 2006

Per un plat de llenties...

Un plat de llenties, aquest és el preu del mau país. Comunistes, lliberals, centristes i cristians, socialistes, verds pistatxo, progressistes. Qualsevol etiqueta és bona per diferenciar-se i donar-se notorietat en un món de mediocres.
Aquí, no importa res més que la paga vitalicia per haver sigut conseller i el cotxe(de vegades helicopter) oficial per anar a Madrid, a Perpinyà o a on els calgui...

Despres ens vendran alló tant recurrent del auto odi dels catalans, ens vendran alló del expoli fiscal, cultural i lo dolents que són a Fresno o a Salamanca...la qüestió és que el proper President de tots(I totes, que si no s´enfaden..)els catalans serà un mindundi que no el volen ni al seu poble i que per expressar-se oralment necessita llegir i sense presses...

Els meus avis em varen deixar en herència només una cosa, ser català i ara aquesta "pandilla de quatreros" s´ens rifen l´únic patrimoni que tenim i que no és poc ni petit. L´orgull de pertanyer a aquest país.

Estic per presentar la meva dimissió al dret de vot. Però que no es pensin ni per un moment tota aquesta colla d´aixuga mamelles que pretenen ser aprenents de polític que dimitiré o renunciaré al que sóc, català. Es tracte d´escupir-los a la cara directament, o llançar-los ous podrits, que de fet, ja els entra en el sou i no els vindra de fer una miqueta més el ridícul.

Quin espectacle, quina vergonya...s´em rifen el meu país per un plat de llenties.

Per Escoltar