diumenge, d’octubre 31, 2010

TRUQUEU AL METGE...

Aquesta setmana passada hem dit adéu a Joan Solà i el mateix dia, un tribunal espanyol posava en suspens el reglament d'usos de la nostra llengua al Ajuntament de Barcelona i a la Diputació de Lleida.
La familia Solà va preferir posar el feretre ben lluny dels dits del Tripartit, retraient-los el desastre que ha suposat el seu govern. Preguntem-nos en quin altre país "democràtic" del món es deixen posar restriccions a la seva llengua?
Aquesta setmana s'ha fet públic un treball que demostra la força i la voluntat d'aquest poble quan es posa a treballar plegat. Per molts només és una anecdota que el major LIPDUB fet fins ara al món (més de 5.000 participants) estigui fet en motiu de l'independència de Catalunya. No és només una anecdota. És una demostració més del potencial d'aquest país. Mireu-lo fins el final.

Plorem als nostres personatges rellevants que ens deixen, i ens dona la sensació que cada vegada som més orfes. Mentre per l'altre banda aprofitan qualsevol escletxa per ferir-nos, com si fossin un brau al mig d'una plaça d'aquestes tant espanyola. Ens van clavant banderilles, piques, capots, ara ja  descaradament, sense vergonya, fins i tot deixen de banda aquell famós "que surta el efecto sin que se note el cuidado", 
Però s'han s'han equivocat, el dia que deixem els lipdubs i s'ens doni per exercir el nostre dret democràtic a més d'un li entrerà un mal de panxa. Només ens ho hem de proposar.


Dr Feelgood; You Shouldn't call the Doctor


diumenge, d’octubre 24, 2010

CALL ME SCARLETT

Totes les enquestes pre-electorals donen una àmplia victória a l'Artur Mas, però, en farà prou per governar? serà prou valent -si governa- per portar a terme els canvis molt necessaris que necessita el país? té prou eines el President de la Generalitat per redreçar Catalunya? Voldran canvis els grups de poder que ajuden a Mas? Moltes preguntes i quasi totes amb resposta de color gris...

La fórmula tripartit d'esquerres és suicidada i enterrada. L'autonomisme de peix al cove put, el peix és podrit. Espanya no vol aventures i necessita la mina d'or catalana. Les finances de la Generalitat mereixen -avui- menys confiança als mercats que Perú, per exemple. El teixit industrial català està condemnat a grans i traumàtics canvis. A Catalunya sobra ma d'obra poc qualificada i es necessiten especialistes, emprenedors i tècnics. L'educació no passa per el seu millor moment... la cosa continua gris.

El PSOE ha pres la mida a Catalunya, després de la no reacció davant la sentència del TC, ja saben que els catalans som com lloques, molt de coc, coc i poca cosa més. Després de ZP vindrà el PP, com totes les enquestes indiquen... la grisor plana al cel.

L'opció del sobiranisme dividiria el país, segons els professionals del peixalcovisme, sembla que continuar igual és molt millor -ara estem molt units, segons ells-. El magma dels grisos ho envaeix tot, sense líderatges forts i valents, sense projectes palpables, sense riscos, ni traumes continuarem amb la botigueta oberta, amb cara d'estúpids esperant que l'extinció i l'evol.lució ens esclafin com escarbats de la patata.

Només un raig de llum a l'horitzó;

-Dear Scarlett, call me when I am governor, call me, call me... mmmmmmmm

The Spongetones, All day and all of the night

diumenge, d’octubre 17, 2010

EL COVARD

El blanc és símbol de puresa, de neutralitat i d'honestatat, però també és el color del màxim rival.
Quan ets l'inductor i promotor d'una acció sense precedents i sotmets a votació la qüestió que saps que portarà divisió, enfrontament i alimenta al rival, no pots apareixer amb cara d'innocent xaiet neutral. O com a mínim, no pots fer-ho i pensar que èticament en sortiràs impune.
El màxim responsable del fins avui club esportiu més gran del món (no coneixem quin valor l'hi ha donat la Due Diligence a aquest detall), no pot de cap manera jugar-se el prestigi de l'entitat i l'estabilitat interna mentre públicament apareix rentant-s'en les mans. Només un inconscient o un covard actuaria així.

Tenim un país ple d'inconscients i covards, per això som on som. Tenim un país ple de Poncis Pilatos, de gent     amb l'escrot ple de recuit que els ennuvola la ment i es posen a disparar dins la seva mateixa trinxera. Maten germans, amics o compatriotes per rebre el premi del amo, com el gos de cacera que torna amb el conill a la boca esperant dues caricies al cap i un trocet de fuet.

Penso que en tot aquest affaire qui més perjudicat en sortirà i per aquest ordre seran; Sandro Rosell que ha demostrat ser un rencuniós inconscient i covard a més de tonto útil. El Barça, que està dilapidant el seu actiu contable més gran i d'incalculable valor, ser el núemero ú mundial. Els mitjans que han intentat ajudar a l'stablishment polític del peix al cove i espanyolista. I per últim, el mateix sistema de partits català, que ha creat un màrtir.

Ara, ja sé a qui votaré.

Jet, Rollover Dj

dissabte, d’octubre 16, 2010

SOCIALISTES CATALANS I ALTRES VOTANTS DEL PNB

El PSOE ha tancat un acord d'estavilitat fins a final de legislatura amb el PNB. Zapatero podrà desgovernar Espanya fins el 2012.
El PSC votarà a favor del traspàs de 32 tranferencies estatutaries basques que estaven pendents, el PSC votarà a favor del canvi de nom de 3 provincies basques... igual que va votar a favor de blindar el concert econòmic per Euskadi i el nega a Catalunya.

Clama al cel la deslleialtat estatal envers algunes autonomies; que 25 o 30 anys més tard d'aprovar-se els estatuts encara quedin 32 transferències pendents per els bascos i que només es concedeixin a canvi de suport als governs de torn espanyols és una gran vergonya.
Però més vergonya em faria ser socialista català. El superàvit fiscal per tres quartes parts d' Espanya i el blindatge del concert basc porten a Catalunya a la misèria, amb els vots a favor del PSC.

L'amor del PSC per Catalunya quedaria retratat i eternament demostrat, quan la super-woman i ministra de guerra dirigís la tropa direcció Barcelona, després d' una declaració unilateral d'independència del parlament català. Declaració que en aquets moments sembla ser l'ùnica via d'escapament per els catalans, abans que aquesta gran bola de merda i de nom Espanya ens arrossegui cap a la fosa sèptica.

Booker T & The Mg's; Hip Hug-Her

diumenge, d’octubre 10, 2010

Quan la crisi va colpejar amb virul.lència; impagats, reducció de comandes en un 50 o 60%, bancs tancant aixetes i desmoralització en general, el futur inmediat es presentava molt negre.
Retallar despeses amb reducció de plantilla i despeses en general, intentar que els bancs no reduissin els crèdits ja concedits, però mai intentar augmentar-los, buscar clients prou solvents i cobrar per avançat els dubtosos a risc de perdre les comandes... Per posar un exemple; em va tocar reduir el meu sou en un 30-35%, i quan no hi havia prou "cash" aquell mes no cobrava.
Per sort no em vaig escoltar a qui em reconamava endeutar-me més. Avui, he consolidat els llocs de treball, he assegurat comandes  fins d'aquí a un any i aviat necessitaré més personal. Personalment puc dir que d'aquesta tempesta ja n'hem passat el pitjor.

Una cosa puc assegurar: Si hagués augmentat la plantilla, si només hagués reduit en un 5% els sous, si m'hagués seguit endeutant a ritmes desmesurats, si hagués pujat partides pressupostaries en un 10% i si hagués seguit depenent dels morosos avui ja seria al calaix.

Ho vaig fer completament el contrari del que avui està fent el flamant conseller d'Economia el "Doctor" Castells. És clar que jo al seu costat sóc un mindundi... no sóc ni doctor, ni economista, ni conseller, ni psocialistu, ni surto als diaris.
Ell, ha de seguir tractant amb morosos (PSOE), dona un 10% més als partits per la campanya, contracta a nòmina de la Generalitat qualsevol cosa que respiri i tingui carnet d'esquerres o sigui parent d'algú amb carnet, continua contractant caterings a cos de rei per les 49 inauguracions diaries del cordovés i finalment ens vol "col.locar" als catalans -tot apel.lant al nostre sentit patriotic- entre 1000 i 2000 milions d'euros de deute de la Generalitat (empresa en semifallida) a un interés molt "interessant" 4,5%, ja que les entitats crediticies li han barrat la porta (no patiu que les tornarà a amenaçar tal i com va fer amb BS)

Però en Castells i jo compartim interessos comuns. Jo em jugo el meu patrimoni cada dia... i ell també es juga el meu patrimoni.

The Garage Gods; She don't love you anymore