diumenge, de març 21, 2010

PARRILLADA D'HOLANDÉS A LA CANDELA DE PI NEGRE

La tornada d'un comiat de solters? La celebració dels 5 anys de divorciats? 40 anys de final de curs? Agraciats de la 6/49 que arriben d'una nit de festa?
No.
Encara que amb la cara que hi posa el protagonista podríem deduïr que es tracta d'alguna de les anteriors hipotèsis, no és cap d'elles.
Es tracta d´un home superat per la realitat, un home incapaç de fer la seva feina i que a més ho sap. No li queda cap altre posat que el de cinqüenton ressacós, somriure d'haver tocat calent la nit anterior, fesomia de sorprés quan a n'un collons de poble que ni hi havia estat mai, ni el coneixía, el fotografíen com si fos l'Ava Gardner.
Ell és el flamant i molt honorable conseller de medi ambient i habitatge de la Generalitat. Què fa? torna d'una inspecció als boscos de les Gavarres (Gironés i Baix Empordà) després de la gran nevada del 2010.
Com a membre de la descomposició del desgovern que patim els catalans, conscient del fracàs del projecte i la gestió del mateix, sabent que aquest estiu faren parillada de turista holandés al aroma de candela de pi negre, riu. Somriu com un estúpid. Què més pot fer?

Dos mesos escassos queden per poder netejar el megahipersuperprotegit massis de les Gavarres. Ha vist la gran destrossa, ha vist la pólvora, sap què ens passarà... i somriu.
A finals de Maig (si la metereologia és l'habitual) ja no es podrà fer res per salvar dels incendis estiuencs a poblacions com Sant Feliu de Guixols, Platja D'aro, Palamós, Lloret de Mar, La Bisbal d'Empordà, Girona, Palafrugell o Begur...
Quinze dies després de les nevades, l'iniciativa privada, els propietaris dels boscos (aquells a qui han retirat les ajudes) han sigut els únics que han treballat de valent per fer desapareixer la polvora que aquest estiu pot arrassar muntanyes i foragitar el turisme de la costa gironina.
A part de la cara d'estúpid del conseller, de la Generalitat no en sabem res més... ah sí !! perdó. Ens deixen fins a final de Març per encendre foc al bosc per tal que netejem els nostres boscos, després ja serà massa perillós...

The Roulettes; Bad Time

dissabte, de març 13, 2010

LA SISENA A LES FOSQUES

El dilluns al migdia vaig haver de parar de cotitzar al notar-me els dits dels peus una mica garratibats. Tot era ple de neu, molta neu.
Desseguida vaig pensar amb els meus fills, vaig correr cap a casa i per sort ja eren allà. No teníem llum, ni aigua, ni calefacció, pero ens sobraven llaunes d'escupinyes i salsa vinagreta envasada. Resistiríem segur, vaig pensar.
L'endemà feia sol, hi havia quasi un metre de neu i el pitjor de tot era que estavem incomunicats a 5 km de la civilització. Les escopinyes i la vinagreta ens les vam pul.lir per sopar, que menjaríem? Vaig mirar a la Nina(al cel sia), un Golden de 13 anys i vaig haver de triar; els meus fills o la meva Golden... varem sopar Nina a la vinagreta (ultim envàs).
El segon dia la cosa s'ens posava encara més difícil i per distreure als nens els vaig dir que jugavem al Pol Nord, i vaig explicar-los el que comportava el joc: poc menjar i molta fred. Havíem de sobreviure. Vaig mirar a n'en Bru (descansi en pau), una barreja de pastor alemany i mastí, d'un any d'edat. Ja no ens quedava salsa vinagreta, una llàstima ja que en Bru era molt més tendre i melòs que la vella Nina.
El tercer dia, el dijous seguíem sense llum, ni aigua, ni gossos. Les nits s'ens feien llargues, fredes i la panxa em roncava. Vaig mirar la mare dels nens(R.I.P)... Els nens varen plorar una mica, al primer xisclet de la mama, però se la varen menjar prou bé, fins i tot l'endemà per esmorzar varen repetir.

El divendres, alhora de dinar ja no teníem res per empassar-nos. Encara seguíem incomunicats dalt la muntanya, sort que la llenya ens sobrava, però cap al hora de dinar em vaig mirar en Mateu(pobret). I aquella nit l'Emma i jo  varem sopar de fàbula...
Ja sóm dissabte i apart de l'Emma, la meva filla petita, no em queda ningú amb qui parlar. La neu es comença a fondre i potser ja podria arribar al poble. Però em sap greu que l'Emma pugui xerrar com hem sobreviscut aquest dies. Ara ja és l'hora de sopar i em començo a mirar a l'Emma...

Ja he sopat... la fred, la gana, la falta de comoditats, les perdues emocionals, tot plegat un seguit de dificultats i totes superades. M'he sorprés a mi mateix del desplegament de recursos dels que he fet gala.
Ara, encaro la sisena nit sense electricitat i em miro el braç dret...

Jefferson Airplane; Somebody To Love