UNA COLLA DE BURRUS D'ORELLES

Esquerres i dretes, catalans-catalans i catalans-espanyols...i així anem dividint.

Ja fa dies que penso que Catalunya, i els catalans (tots) ens acostem, si no hi hem arrivat ja, a una cruïlla.
Marcarà el nostre futur de ben segur, i no només parlo de política en general. Parlo d'escoles, hospitals, pensions, infrastructures...parlo de la gent, de les empreses i del país en general.
Maragall va arrivar al poder per una coal.lició de partits i interessos que apostaven clarament per ideologies d'esquerra. Amb poc més del 50% del parlament va intentar un reforma Estatutaria de la que tots en coneixem el final -o encara no, ja que falta la sentència del T.C-
Montilla allargà l'agonia acceptant formar govern amb Esquerra, que havia sigut desfenestrada 6 mesos abans de les eleccions per el seu mateix partit. seguim entestats i tossuts en els governs d'esquerra -que sense dreta no poden fer res-...

I així hem arrivat al punt enb el que ens trobem. Un país més dividit que mai i en el que, tots volen ser els messies que ens duguin a la llum -no és broma-.
Tant li fot si ets català-espanyol, o català-català...tant li carda si ets d'esquerres o dretes. Quant la llum s'en va per falta d'inversions no distingeix, el mateix passa amb els trens i amb tots els dèficits que portem soportant els catalans.

No podrem culpar a ningú més que a nosaltres, sí al final el vaixell s'enfonsa i passem a tenir la mateixa renda i nivell de vida que Extramadura. Ens ho haurem guanyat a pols

Small faces; Mad John

LES ESQUERRES, LA LLUM I EL BENEFICI PROPI

Em puc considerar un privilegiat per viure on visc. Lluny de nuclis urbans, al vell mig d'un espai protegit.

Ara em venen al cap els dies en que el govern de Jordi Pujol va donar llum verda a l'instal.lació de la linea electrica de les Gavarres.
Es varen crear plataformes de ciutadans -suposadament lliures d'esperit i ànima-, contra el traçat d'aquesta polèmica infrastructura.
Al capdavant d'elles gent "amant" del excursionisme, la muntanya, la natura i la sostenibilitat... Molts veïns els ferem costat creient que aquelles ànimes desinteressades vetllaven per nosaltres.

Varem fotre molt merder. Els mossos havien d'escoltar als treballadors de l' electrica i algun alcalde necessità protecció fins i tot a la porta de casa seva, contra els insults i conats d'agressió per part dels més exaltats, i afèrrims defensors del territori comú.

Avui, Barcelona ha estat víctima de la manca d'instal.lacions. Molts d'aquells antilinea, son avui membres del govern Montilla -personalment en conec algun- Sots-directors, vice-collons i semisecretaris tots a sou públic... No n´he vist a cap protestar.
Fins i tot conec el cas d'un militant d'ERC i funcionari de la Generalitat que en l'epoca Pujol era un dels abanderats antilinea i anti Pujol, que no fa massa, ell i la seva familia varen vendre una parcel.la rústica a l'electrica a molt bon preu. Per construir una central de distribució de llum. Evidenment la parcela es troba al vell mig de les Gavarres...Varen vendre, varem omplir-se les butxaques i avui callen. Potser fins i tot quan tornin a parlar culparan a Pujol i a CIU de la manca d'inversions...Potser algún altre alcalde haurà d'entrar escortat a casa seva mentre ells mateixos o els seus fills els llancen ous a la façana de casa.

Srs de ERC, PSC i IC-Verds; A més de ser una colla d'ineptes gestors, siguin transparents...expliquin al ciutadà de quina manera i com molts de vostés s'estan enriquin a costa d'alló que tant els molestava dels altres governs...Per mi aixó només te un nom: Fills de puta.

The clutters; Rock and Roll
The Clutters- Rock and Roll

Añadir a Mi perfil | Más vídeos

ELS SACRAMENTS

Cal creure en alguna cosa superior que doni sentit al invent. I si alguna vegada podés quedar algún dubte interpretatiu; aquest sempre serà resolt amb benefici del invent.
Sacralitzant i fent intocable tot alló necessari per no modificar un Status pre-establert.
Un dia serà la casa Reial, l'altre una Constitució que té ja 30 anys, demà passat la llengua castellana, la setmana vinent una solidaritat que a la llarga ha quedat demostrat a qui perjudica...unes balances fiscals, que es pecat mortal publicar-les...una suposada igualtat entre espanyols, falsa inclús per llei...

Hi ha una frase d'Esperanza Aguirre molt significatica al respecte d'aquesta Espanya del segle XXI:
No podemos permitir que se lleven fuera del territorio nacional a Endesa.
Tot referint-se a l'Opa de la Catalana Gas Natural a l' electrica espanyola.

No ens hem d'estranyar que avui sigui El Jueves, ahir varen ser els Vascos, i quan vinguin a per mi...jo ja estaré sol.

The Godfathers; She gives mes loveeeeeeeee

AVUI

Avui en Piqué ha deixat el PP, el Barça continua presentant jugadors, fa un dia que 200 persones varen morir en accident aeri al Brasil i segur que hi ha hagut un cotxe bomba a Irak...ah!! i m'hi jugo el que volgueu a que en Carod l'ha cagat una altre vegada...

Avui dos homes d'una edat semblant a la meva ens han deixat. Dos homes als que coneixia per feina i que no teníen cap relació entre ells han sigut rosegats per un càncer fins la mort.

Avui han deixat a les seves families, a les seves feines, als seus entreteniments. Avui ho han deixat tot i sense opció a escollir.

Avui ens ofeguen problemes a tots plegats i de totes mides. Per aixó que si avui et surgeix l'oportunitat de viure intensament, viu. Viu avui i que no et fagi por viure avui, que potser demà ja no podràs triar...

Segurament que jo seré el primer en no cumplir...

The Nerves;Hanging on the telephone

L'ESTIU

Al estiu passan coses que no tenen esplicació empírica.
Com es pot veure a la foto les feromones que desprén el cos d'aquesta dona, sota 7 capes de roba fan embogir la bèstia que té just al darrera seu. Que en el seguent fotograma -que no tenim-, li clava el nas al vell mig del cul.

Les 7 capes de roba al damunt, son fruit de l'experiencia de la dona...que escarmentada d'anys enrera, de les embestides de la bèstia per aquestes dates. Va decidir camuflar el seu femení olor. Ni aixó la salvarà...

De fet, aixó ho podriem interpretar com una mena d'autodefensa de la femella...En realitat si observeu bé la seva posició, no cal ser Doctor en etologia per Harvard -Com jo- per veure que no es la més adient per autodefensar-se. Abans el contrari...I és que quan arriva aquesta època del any, ella ja sap que, dit en llenguatge científic: S'ha de fer l'estreta, tot i que el que més desitja és; sentir les seves natges oprimides per l'embestida de l'animal quadrúpede i baballós, que la segueix.
Així i només així desapareixen les causes de la seva propia secreció Hormonal, que tant neguitosa la fa estar. Alhora que podrà a tornar a posar-se dreta i caminar a dues cames i orgullosa la resta del any.
L'animal continuarà a quatre grapes, esperant...a l'estiu vinent.

Summer fun; The Barracudas

FETS NO, PARAULES TAMPOC

Ja es curiós que l'empreseriat català vagi un pas -o deu- per davant del govern Montilla. I posi damunt la taula una opció per dirigir l'aeroport del Prat des de Catalunya.
Aquell empreseriat sempre titllat de carca, espanyolista i poc donat a mirar per Catalunya. Avui vistos els nuls fets i el grau de sord-mudisme del tripartit, l'empreseriat català es posiciona i posa un projecte damunt la taula per donar sortida al ofegament que pateixen i patim.

Montilla...sord i mut, Carod sord i mut, i Saura...ell sempre té un vol apunt...
Queda clar i és evident que tots els que han volgut dividir Catalunya entre dretes i esquerres estan quedan en ridícul.
Ni politiques socials -sense pressupost és impossible-, ni politiques de progrés en cap sentit.
Els pobres cada dia tenen menys i els rics cada dia ho tenen més dificil per sostenir els seus negocis.
Amb el sord-mut de Montilla i la camarilla que li dona suport la gent en general té la sensació que els problemes o els arreglen ells, o bé no els arreglarà ningu.
Ni fets, ni paraules...inoperància i servitud a Madrid.

A aquest pas als Montilla's trio no els estimaran ni a casa seva


Chocolate Watch Band; don´t need your lovin

L'amo obre la porta i llença una butifarra podrida a fora. Salten els gossos, es mosseguen, es fan sang...tots volen la butifarra amb cucs, mentre l'amo s'els mira i riu.

Que fàcil li és a ZP llençar el seu embotit podrit i mirar com Duran, Montilla, Saura i Carod s'esbodellen per la vianda amb cucs...del tipus traspas de rodalies.
Tots la volen fer seva, sense saber si hi ha una tènia a dins o potser ous d'alguna bestiola pitjor...l'orgull del afamat i mort de gana els impedeix veure, que potser el dia que deixin de ser tots ells un espectacle de circ, ens pendran més seriosament a tots plegats.

Davant l'impossibilitat de sol.lucionar els problemes ferroviaris de Catalunya i el desgast que aixó li pot suposar, en ZP ens traspassarà rodalies. Ves a saber amb quines condicions. Potser ens hi fa plantar una rojigualda a cada seient cosa que ens feriria molt l'orgull de morts de gana. Però ni ens arreglaria ni ens espatllaria res. Potser no dota el traspàs amb el suficient finançament i acaba anant pitjor...

Mentrestant els gossos es mataran per sortir amb la presa a la boca

Paul Revere and The Raiders; Hungry

DROGADISSO, MÉS QUE DROGADISSO

Quant torno a casa després de treballar, llegeixo els diaris electrònics. Moltes vegades em motiven per escriure en aquest bloc.
Ultimament peco de ploramiques derrotat. Potser el que escric sigui fruit del cansament de tot un dia de feina i del meu descontentament polític envers el país.

Hòstia !! Avui llegeixo que en Carod volia votar sí al Estatut i les bases el varen obligar a votar no, demana unió dels partits catalans a Madrid per defensar el desplegament de l'Estatut que el seu partit no vol. I a Barcelona li fa dir a Ridao que ells són un partit basicament d'esquerra i que "passen" de fronts nacionals. Mentre manté a Montilla d'encarregat general de la gestoria votant unes coses aquí i les contraries a Madrid

Hòstia !! que no els obliguen a passar revisions mèdiques dins els estaments públics? Suborna al metge? Fan controls antidopatge als polítics amb càrreg? Hòstia, però aquí que passa?...

Em fot rabia anar plorant dia si, dia també, per aquest bloc...però me cagu'm déu!! em sap molt de greu que el meu país estigui dirigit -és un dir- per una colla de "drogadissos" i en começo a tenir els ous molt plens de tant de pixaolives deixat anar.
I si ens ens endroguessim tots plegats?

City of people; The Cannibals

JA NI RIUEN

Catalunya durant els dos últims segles ha estat el motor económic del Estat espanyol. Als voltants del 1930 el PIB català rondava el 40% del total espanyol i avui no arriva al 19%. Espanya s'ha desembolupat, cosa molt correcte i molt necessària. Però és evident que Catalunya ha perdut molt pes específic, capacitat de decissió i respecte.
Ja no és noticia a Espanya quan els nostres polítics fan proclames sobiranistes o parlen de "plans B", ni tant sols riuen...no li donen més importància.
Ni els nostres empresaris quan reclamen més inversions són noticia i per tant no existeixen més enllà del Ebre.

Quan una empresa catalana es proposa comprar una energètica amb seu a Madrid i s'activen tots els mecanismes del "aparell", ja que prefereixen vendre-la als alemanys abans que als catalans, vol dir que alguna cosa passa.
Quan no s'han publicat les balances fiscals en 30 anys vol dir que passa alguna cosa.
Quan el TGV no arrivarà a França fins com a miním el 2012, el Sevilla-Madrid farà 20 anys que estara funcionant...alguna cosa passa.

Justament aquesta cosa que passa, ha de ser aprofitada per els nostres polítics per desarmar als qui critíquen al catalanisme polític d'etnicista, antiquat i fins i tot de feudalista.
En Jordi Planesdemunt i Pitarch ha de passar per les mateixes carreteres, anar als mateixos hopitals, i portar els nens a la meteixa escola que en Pepe Perez Gomez, i que el Mohammed Al-Havivi, i que en Bojan Alecsoai, i que la Inga Weiswergher. Mai Catalunya havia estat tant poblada.

El primer tren a la peninsula Iberica el va pagar de la seva butxaca un empresari de Mataró, fart de viatjar amb diligència de cavalls. Avui aixó és impensable i no cal que sigui així. De fet, els estaments públics hi són per fer aquestes coses.
Pot la Generalitat en cas de necessitat fer una obra d'aquesta importància? la resposta en No, no té prou plata per cobrir ni les necessitats d'aquesta societat moderna, que contribueix molt despresament al creixement dels altres. I contempla amb cara d'encantada i incrèdula com es va quedant enrera.

La falta de respecte és sintomàtica d'on som. No podrem posar com excusa que no sabíem de quin mal patiem.

The Stems: For Always

LA MORT LENTA

Emprenyats i decebuts. Aquestes serien les paraules que més s'ajustarien al estat d'ànim d'un gran nombre de catalans.
Les paraules del gran embaucador i alhora president espanyol que tant ens varen seduïr i tant ens prometien. Són avui només la certificació d'una ensarronada i són la gota que ha fer bessar el vas.
Espanya ha ofegat, ofega i ofegarà. Mentre Catalunya ha anat fent entre les ganes d'instauració de la democràcia primer i els darrers trenta anys d'assantament de la mateixa a tot l'Estat després, s'ha anat dibuixant la cruïlla en la que avui ens trobem.

Ha quedat clar que ni el federalisme, ni molt menys el confederalisme i ni parlar-ne de l'independentisme serán mai acceptades per Espanya. La qual, es mostra molt virulenta i cada vegada menys acomplexada per exercir de rodillo aplanador.
No hi ha manera -almenys de moment- de trobar una fòrmula que sigui de bon acceptar per les dues parts, mentrestant Catalunya s'ha esgotat.
Esgotament econòmic i de pensament.
La sortida seria una, la fugida endevant cap a l'Estat propi. Però fins al moment ningú ha sigut capaç de trobar un sistema que no fos traumàtic per aquesta fugida.

I Fins aquí hem arribat. Som en una cruïlla on tots els camins porten al punt de partida, Espanya. Mes dèficits en tots els aspectes i sentits, i cap ni un mirament al fet nacional català. Per aquest viatge calia tant d'esforç?...Ningú ha sigut capaç de trobar l'ùnic camí que va cap endevant i estem encegats davant la desil.lusió que representa fer voltes en cercle a una Espanya que és evident ens representa el negoci de les garves d'en Pruna.

Ens caldrà una altre dosi extra d'imaginació i sort en l'aritmètica parlamentària per no morir d'extanuament aviat...

Slow death, Flamin' Groovies.