dissabte, de gener 29, 2011

DE BOGARDES I AMUNIKES


Del concert econòmic a la reducció del 10% de la despesa. De la construcció nacional -catalana vaig entendre jo- a menjar-nos aquesta nova "Loapa" en tots els àmbits del autogovern. De plantar cara i defensar Catalunya a donar suport incondicional a ZP a Madrid.
Mentre aquesta setmana el President Pujol ens proposava independència o rendició.

Ens collonen o què?

De fet, ens estem rendint.
 No hem sentit a n'en Mas la seva opinió sobre l'opa a les caixes, som la primera  de les CC.AA en presentar retallades molt severes en despesa mentre anunciem fermesa jurídica per defensar-nos d'Espanya en els jutjats espanyols i amb jutges espanyols.

Imagineu que Sandro Rosell s'aixeca un dia al matí i regala a Guardiola, Messi, Xavi i Iniesta al R.Madrid i exigeix a la Fedaració espanyola ser arbitrat sempre més per un soci del R.Madrid, mentre promet als socis culers guanyar tots els títols?

La sort dels nostres polítics és que als marcadors finals de legislatura són infinitament més maquillables que un contundent 5-0.
D'aquí ve, que tothom recordi a Emmanuel Amunike o a Winston Bogarde i que un 99% de la població desconegui el nom de la majoria dels nostres consellers i molt menys les seves estadístiques de gestió.

The Roulettes; Soon You'll be leaving me.

dissabte, de gener 22, 2011

ENS RENDIM?

Finalment hem trobat el bon camí. Som a un passet molt petitet per la sol.lució final.

Els llibres de història ho resumirant de la següent manera; Una gran depressió econòmico-financera que va deixar sense feina  a centenars de milers de persones i la posterior intervenció i tutela europea, increment de preus dels productes bàsics -l'energia, carburants i aliments-, afany recaptatori abusiu per part de les administracions, retallades en prestacions socials, drets i llibertats civils , tot això sumat a l'aplicació dels pactes d'Estat uniformistes i recentralitzadors entre el PP i el PSOE, van portar el trencament d'Espanya.

Si ni amb la que està caient i caurà molt aviat, els catalans no tenim el valor i l'intel.ligència necessaria per desfer-nos d'aquest porta-avions de nom Espanya que ens han carregat a l'esquena i que portem soportan ja fa masses anys, no ens queda cap altre via que rendir-nos.
Aviat patirem un canvi important en el nostre sistema dministratiu, serà traumàtic, segur. O bé,  finalment ens assimilen i morim com a poble, o bé, ens fabriquem el nostre Estat. Molt aviat ho sabrem.

Rabbit McKay; Tendency To Be Free

divendres, de gener 07, 2011

VAGI PER FEINA, SENYOR MAS.

Diuen que en Mas i Convergència s'han hagut d'empassar un altre gripau teledirigit des de Unió Democratica, el nomenament de la Bozal, que per quota pertanyia al partit de Carrasco i Formiguera.
No s'entén massa que en Mas hagi donat a un munt de sobiranistes (almenys de boqueta) importants llocs en el seu govern i els pretengui fer conviure amb gent com la Bozal. Les coalicions són així, però compte!!

El Govern anterior, d'infame memòria, també n'era una de coalició. Els unia el progressisme i les polítiques d'esquerres. Varen deixar de banda l'assumpte nacional català i es dedicaren a la gestío, nefasta per cert.
Si CiU, que per el que es veu és cap a on va, es limita a gestionar polítiques de centre-dreta i deixa de banda els temes nacionals catalans per incòmodes o per covardia fracassarà.
La sol.lució a la crisi passa per poder decidir, legislar i atenallar els més de 20.000 milions de dèficit fiscal català i aquesta sol.lució també passa per damunt de la Constitució espanyola.
No oblidem tampoc, que l'amplia majoria de CiU al Parlament els ha vingut donada per la ciutadania amb un missatge clar: treieu al país del espiral negatiu en el que ha caigut.
Com compte CiU aixecar un país amb la llosa constitucional damunt del cap?

Convergència Democràtica, el partit majoritari i més sobiranista de la coalició se n'hauria d'haver adonat tant de la gravetat del moment, com de la mala elecció del company de viatge, Unió.
I és que escoltant a n'en Pelegrí, en Sánchez Llibre, en Duran o a la Ortega, tanco els ulls i no sé si escolto al PSC o al PP .

Diuen que els cementiris són plens d'herois valents, però per altre banda, els anti-herois super homes-normals no passen a la historia sino és com a gobernants grisos i de períodes decadents, dels normals no s'en recorda ningú.
En Mas, en el seu discurs d'investidura -a més d'altres coses- va remarcar que el país necessita que l'esperit emprenedor dels qui arrisquen torni a ser valorat i fomentat.
Doncs senyor Mas, comeci vosté i arrisqui emprenent l'ùnic camí per la recuperació d'aquest país, deixi de malgastar el temps dels catalans i vagi per feina.

The Nerves; Stand back and Take a Good Look

dissabte, de gener 01, 2011

U del U del UU

Primer dia del any del senyor, del primer mes, del dos mil onze. No és el coro del Sympathy for the devil dels Stones...



Sento al gall del veí com protesta les poques ganes de treballar que avui té el Sol a primera hora del matí. El dia fot una mandra de collons.
Avui la llum ja val un 10% més, el gas també és quasi un 4% més car, s'ha apujat el tabac -ja fumo picadura!-, les autopistes fan com els altres i les administracions han agafat al Dioni com a model. Jo cobraré igual que al dos mil nou, si sóc afortunat...

En Kent l'Humil I ha entrat amb força al pati dels tarongers i ens demana austeritat, esforç i sacrifici.
Més?
Miri senyor Kent l'Humil I, la seva gestoria té un dèficit de 40.000 milions d'euros, la població de Ke-telunye pateix un 20% d'atur i l'altre 80% restant, paga una o varies hipotèques, i vosté ens demana esforç i sacrifici, però... per anar cap a on?
Per ampliar la cangrena del deute a 80.000 milions, augmentar l'atur fins al 40% i hipotecar el 150% de la població del país?
Per per hipotecar El Palau de la Generalitat amb La Caixa i després vendre l'entitat financera als filàntrops magnats Qatarís?
No podràs apujar les imposicions al ke-telens si vols tranquil.litat, no podràs fer lleis al marge d'Espanya sino vols que t'acusin de trencar l'unitat del mercat espanyol i que et portin al TC, no podràs fer fil.ligranes en definitiva...
Molts ke-telens ja no disposen de gaire més temps per sacrificis, per edat, per esgotament o per convicció per tant l'hi demano que sigui breu.
Si vol matar el país faci-ho ràpid i si el sap salvar comenci a esgarrapar, que ja fa massa que dura i tot plegat comença a fer-me molta mandra...

Els Putus Amos; Sympathy for the Debil