diumenge, de novembre 27, 2011

VAGARRASSOS, AMB IL.LUSIÓ!

Catalans i catalanes el nostre gran timoner i guia espiritual-i-electoral ens demana posar-nos al capdavant de la gran nació espanyola. Ens demana salvar-la i així ho hem de fer, som els escollits.
Es el nostre deure assegurar que els andalusos es puguin canviar de sexe gratuïtament encara que nosaltres no poguem mantenir els nostres hospitals. Què és més important, tenir pediatres per els nostres fills o que un andalús quedi traumatitzat de per vida al no poder col.locar-se uns pits de la mida 110? Evidentment a Catalunya en tenim molts de nens -ens en sobren- i si cal, els sacrificarem -per major glòria del país- per el projecte d'amor i solidaritat interterritorial que és Espanya.
Heu pensat mai en com d'agraïts ens estaran els extremenys a mida que els seus nens en edat escolar rebin el seu ordinador portàtil amb l'enganxina "desde Cataluña con amor"? Treurem una hora de classe diària i a algun professor (a poder ser un pollós sindicalista) i ajudarem Extremadura!! és el nostre deure. A més, penseu que els estudiants catalans una vegada acaben les seves carreres universitàries tenen la gosadia de marxar a treballar a Anglaterra o Alemanya i de què serveix això a Espanya? de res!
Que els catalans hàgim de pagar per circular per vies ràpides és normal! Com ferien les autovies a Castella-La Taca? i a més a més, apujarem els nostres carburants perquè a Astúries tenen drets, també!
I dels pobres murcians que paguen l'aigua a meitat de preu que nosaltres i no en tenen prou? Res!! això s'ha d'acabar. Apujarem el rebut de l'aigua solidaritzant-nos amb els que no en tenen i els dia que ens demanin dutxar-se amb Gin-tonics de Hendrix amb Fever Tree o regar les tomates amb Jack Daniel's tinguem prou caixa per tirar endavant tots aquests projectes per la modernor d'Espanya.

Catalans i catalanes, no us queixeu quan no veieu sortida als vostres negocis i us trobeu a l'atur... aguanteu i penseu en les males estones que passen les grans empreses espanyoles quan han de prejubilar als 48 anys als seus empleats. I no feu cas quan us diuen que les cotitzacions a Catalunya són més cares, és mentida!!!
Penseu que els temps i tràmits alhora de crear una empresa en la nostra gran nació (Espanya, esclar!) ja som just una posició per darrera del Congo i anem escalant... aviat atraparem a Etiopia i llavors anirem a per Somàlia.
Gireu l'esquena a aquells que veuen en la fuga de cervells un mal, no ho és, no. Ja importarem pakistanís, afganesos i Iemenites que tenen apamat tot l'Alcorà i ens serviran de traductors i ens ajudaran a regatejar preus quan venem Catalunya a la Qatar fundation, heu de ser positius.

Vinga a treballar amb il-lusió, vagarrassos!

The Pretty Things; S.F Sorrow Is Born



dissabte, de novembre 12, 2011

EL MEU CUL

Ja tinc decidit a qui votaré el proper 20N. Puc triar entre moltes i diverses opcions polítiques. Des d'un tall rodó de vedella, a un prospecte de trankimazin, a una banderola de Sant Jordi, o fins i tot, una imatge de zoofilia sodomística tàntrica... Però votaré al meu cul.

Jo sé que el meu cul, davant la majoria absolutíssima de PP serà capaç de negociar el mateix pacte fiscal que en Duran i Lleida i en Bosch junts, o la mateixa cobertura social que el PSZZZZ i IC-Verds, i que revitalitzarà l'economia catalana molt millor que el PP i CiU.
La capacitat negociadora de 1.000.000 de culs serà la mateixa que la d'un milió de vots a qualsevol partit, amb l'afegit, que un milió de culs criden infinitament més l'atenció que les estudiades i encarcarades corbates dels aspirants a ser escollits.
Considero, que votar al meu cul, és una escopinada a la cara al sistema polític espanyol exercint el meu dret a vot. No crec en Espanya, ni en el seu sistema polític i no se'm acut cap millor manera de fer caber dins un sobre el meu amor per ella.
Tinc un cul molt digne i de bastant bona presència, prestància i sempre hi és quan el necessito. I el més important de tot, el controlo jo i sempre sé allà on és.

Aquestes eleccions espanyoles no van amb mi, no m'hi volen ni jo vull compartir res més amb ells, prou. Després del 20N, a l'endemà mateix, Catalunya haurà de començar el seu camí i jo em taparé el meu bonic cul i em disposaré a posar-hi matèria gris i testosterona per no haver de tornar a votar al meu cul, que tot i ser molt digne, no deixa de ser un cul.

The Vibrators; Baby Baby