diumenge, de juliol 31, 2011

EN BERNAT I EL SENYOR CASTELLÀ

Hi havia una vegada un comerciant de llana castellana que comprava l'esquilada a un pastor molt pobre, en Bernat Dalmau. Aquest humil pastor però, tenia el remat de xais més ufanós de la seva comarca i ningú entenia com aquell home s'empobria cada dia més.

-Esquiles més de 20.000 xais per el castellà i cada dia ets més pobre, Bernat, què fots?

-El meu pare va signar un contracte que ens obligava a vendre tota la meva llana al castellà i al preu que ell marqués, va dir el pastor.

Uns bandolers havien assaltat casa seva un dia d'hivern a la nit. Ell era molt petit però en guarda un record ben viu d'aquella nit. Varen agafar als nen de la casa i amenaçant de matar-los varen fer-li firmar a al pare d'en Bernat un contracte que l'obligava a vendre tota la seva llana a un 10% per sota del preu de mercat. L'obligava també a no vendre llana a ningú més si no era amb l'aprovació del portentat castellà.
El pare, al veure perillar els seus fills va signar el contracte sense pensar-ho gaire. Total, només era un 10% menys i aquell home segur que li compraria tota la llana.

Havien passat més de 30 anys i el pare ja era mort. En Bernat lluitava per mantenir oberta una explotació ramadera que cada dia tenia menys ovelles. La casa que li havia deixat el pare era pràcticament enderrocada, no tenia diners per reparar les teulades i l'aigua estava desfent les parets de tàpia. Els estables i corrals estaven molt pitjor.
En Bernat però, estava molt preocupat per l'Anna, la seva filla que era al llit amb una molt greu malaltia pulmonar, que tenia remei si es disposava dels diners per pagar al metge i els medicaments, però el pastor no els tenia els diners.
I és que aquell any el castellà no li havia pagat encara una important partida de llana. Li deia que no tenia diners, a canvi, i com que coneixia els problemes d'en Bernat li havia ofert un prèstec (un ICO, en deien abans).

-Bernat, aquest castellà t'està fotent de mig a mig, li deien els seus coneguts.

-Com pot ser que et digui que no té diners per pagar-te el que et deu i a canvi t'ofereixi un prèstec (un ICO) si tu necessites els diners?

-Com t'has deixat engalipar d'aquesta manera? Tanta por et fa trencar el contracte que varen fer signar al teu pare mentre et posaven un ganivet al coll a tu?

En Bernat va acceptar el prèstec del castellà i al cap de tres mesos no el va poder pagar.
Avui en Bernat porta flors a la tomba de la seva estimada nena, l'Anna, la va enterrar al cim del Puigrós i hi puja una vegada per setmana.
Des del cim de la muntanya veu com fumeja la casa que li va deixar el pare, avui és del castellà, igual que el remat, els estables, els camps i els boscos.

The Prisoners; Be on your way

diumenge, de juliol 10, 2011

TRACTATS AMB OPIACIS



CiU ha arrassat en els dues últimes eleccions, les catalanes i les municipals. Avui, no hi ha (o no conec) cap administració pública catalana que en major o menor mesura no estigui sota el control , o directament condicionada per la federació.
La veritat és que davant la magnitud de la tragèdia tripartita el país necessitava i demanava a crits un canvi i així ha estat.
Però volia el país un pacte CiU-PP? Volia i vol el país tornar a practicar la mendicància dinerària i patriotica?

Tots varem veure a n'en Mas ara fa un any a la manifestació del 10J, tots hem sentit a n'en Mas dir que votaria Sí a la plena sobirania catalana, tots hem sentit a n'en Mas demanar-nos il.lusió. El programa electoral de les eleccions catalanes de CiU parlava del dret a decidir i del pacte fiscal a la "basca".
Mig any més tard i sense ni un dels punts forts del programa CiU assolits fan com Atil.la a les municipals.

Ahir milers d'independentistes es varen manifestar per commemorar la manifestació més gran d'aquest país. Ahir en Mas ja no hi va anar, no hi havia representació oficial de CiU, ni entitats "oficials" com OMNIUM.

A aquestes alçades de la jugada em permeto d'afirmar que aquest país ja fa mig any que està en tractament amb opiacis.

E.P.A: Lady Jane