JA ÉS AQUÍ

Ha arrivat el llop i s'han acabat les vaques grasses.
La gran recessió econòmica que feia anys hom predia ja és aquí. La banca, ha tancat l'eixeta a petits o grans usuaris d'hipoteques. I aixó durà molta gent al atur i suposarà una restructuració en el mercat laboral, com fa anys que no es veu.

Quan fa temps alguna veu experta s'aixecà demanant prudència a les entitats creditícies, els governs les incitaven a no tancar aixetes.
Era el final de l'era Aznar i el principi de l'era de ZP. Amb eleccions per el mig les veus varen ser apagades i tot era patria, progrés i gloria.
Avui tornem a ser a les portes d'unes eleccions i a ningú li passa per la barretina esmentar la paraula crisi -cosa que afegiria més desafectes al sistema-.
Els governs continuen fent pressupostos i afegin més despesa del habitual, s'ha de notar que hi han eleccions.
I a mi m'apugen els impostos per els mateixos serveis. I sembla que de moment és l`ùnica mesura adoptada per els nostres polítics per aturar la crisi.

The Brogues; I Ain't No Miracle Worker

VOSTÉ TÉ UN PROBLEMA...

Vosté té un problema...i aquest problema es diu José Montilla.
Li espetava el flamant President de tots els catalans a Artur Mas, tot fent recordatori de la històrica frase de Pascual Maragall en plé atac d'Alzehimer.

El problema el tenim tots els catalans a més d'Artur Mas, que només és el Cap de l'Oposició al Parlament català.

No em vull fer feixuc repassant el moment que està atravessant Catalunya avui, on tot cau o peta.
Però mai s'havia vist a un President anestessiant a tot el país, per no fer mal a la cap de llista del PSOE per Malaga. Un president que té agafats pels ous als sindicats que no protesten, ni quan els damnificats son 180.000 treballadors de la "pedrera" de vot socialista i potencials afil.liats als sindicats.

Després que el Parlament aprovés l'Estatut del 30-S, va ser el primer en dir que el texte no era del agrat del PSOE. I que ja seria esmenat al parlament espanyol.
Trencant així l'unitat dels partits que el varen consensuar.

El motiu Mao-tilla, ve del seu passat comunista (un comunista sense ofici, ni estudis reconeguts). Tota una vida fent bondat dins l'aparell socialista li han servit a ell i a la seva muller per poder pagar el col.legi Alemany als seus fills. Col.legi de pagament que fa comunista...

És evident que aquest país feia molts anys que no es trobava amb una paral.lisi d'idees i de projecte com el d'avui. I per tant el problema no només el té el senyor Mas. El problema el tenim tots els catalans, i el problema es diu José Montilla.

The Zombies; Summertime

HOMELESS POLÍTIC

Orfe d'opcions a vot.
De vegades em sembla mentida que no hi hagi ni una sola opció de vot, per la que valgui la pena molestar-se.

Una opció que d'una vegada i per totes ens doni un horitzó nacional a tots els catalans. I un Estat que ens representi
Que sigui valent i llest per explicar com és fa per llevar ancles del "Reino de España", on les lleis i la demografia ens van a la contra.
Que sigui pràctic i realista per donar sol.lucions a les necessitats socials en un país com el nostre; i com les garantiria seguidament després d'un procés d'exercici de sobirania plena.
Que ajudi a les nostres empreses a crear riquesa; a casa i arreu del món,i que les allunyi de l'actual burocràcia, tantes vegades culpable d'insatisfaccions empresarials.
Que ens doni una posició i un respecte arreu del món. Dins o fora de la U.E, però amb les mires posades; al comerç, la tecnologia, l'industria i l'urbanisme ben entés. Aprofitan les potencialitats del que ja som avui.

N'hi ha que confonen el centralisme polític amb que et mullin l'orella cada dia.

És de centrista deixar-se robar durant 30 anys, i fer el fenici de genolls cada dia?
És de centrista deixar que la llengua i la cultura del teu país siguin considerades de segona?
És de centrista quedar-se quiet quan a les empreses i a les persones del teu país els hi barren el pas a operacions importants, per el sol fet de ser catalans?
És de centrista conformar-se amb les nostres pensions, ajudes, hospitals, carreteres i serveis?

Deu ser que jo ho tinc mal entés... Jo no en dic centrisme d'aixó.

Ride; How Does It Feel To Feel

TRIBUTEU, TRIBUTEU MALEÏTS

Que ben parits que som els catalans.
Ja no només paguem els carburants més cars que a la resta del Estat, seguim mantenint l'impost de succecions a tota màquina quan a Madrid i a altres comunitats és més baix i estudien treure'l. Ara el Conseller Castells ha fet aflorar 18.000 nous declarants de patrimoni. http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=459565&idseccio_PK=1009&h= . Sí, sí!! que s'havien pensat, que defraudarien l'hisenda catalana? I si algú s'escapa sempre tenim el parany preparat en alguna recta, darrera un cartell publicitari, o en forma de cotxe camuflat que ens farà la foto...L'altre dia assistia a una conversa entre policies, un mosso i un Guardia Civil on tots dos admetien que la pressió sancionadora és infinitament superior aquí que a cap altre lloc del Estat.

Moltes empreses estan troban dificultats de totes classes per seguir amb el seu negoci: mediambientals, fiscals, laborals. I que fan? Marxar a Saragossa, Madrid, Extremadura o directament a la Conxinxina.

No és demagògia, però la sanitat fa pena i acabes pagant-la privada, l'ensenyament està igual, que dir de els nostres trens i carreteres?
Cada dia en assemblem més als suecs per el que paguem i més als mossambiquenys per el que rebem.
Que l'Estat espanyol ens fot és evident, però que des de dins mateix de Catalunya ens fotem queixelades a la jugular nosaltres mateixos és de frenopàtic i de burrus.

Ride; Birdman

EL MONO DEL ORINOCO

Si Zp i La Caixa fossin llestos...

Es deté a Aznar per conducció temeraria, i per anar sota els efluvis de l'anís del Mono -qui no s'ho creurà?-
Es truca al Mono del Orinoco i se li diu:
-Miri senyor Mono del Orinoco. Aquí tenim a Aznar, que segons vosté va promoure un cop d'Estat en contra de la seva il.lustrissima simietat. Nosaltres li entreguem, vosté li fa el que desitgi -i no cal donar-li idees-, i d'aquesta manera nosaltres li demostrem la bona voluntat i al mateix temps el nostre desitg de llarga vida a la presidència del seu país i que no li faltin bananes... Vosté demani.
Però no es posi amb les nostres empreses, li supliquem.

Mentre tinguéssim al homínid entretingut amb Aznar, se li prepara una santíssima destitució amb tots els honors...Tancs, canyons, avions, de tot per retre-li els honors merescuts.
I per rematar la feina, s'envien la legió a rescatar Aznar. Que com a Grande de España i per la seva heroïcitat sería proclamat Rei de Veneçuela. Seguidament li entreguem al mono del Orinoco a Baltasar Garzón. Llancem la clau al Orinoco i tema "zanjat" que deia aquell.



The Telescopes; Flying

PASSADA DE FRENADA

Quan la setmana passada tant Montilla com Rosell protestaven energicament, per el tracte rebut d'Espanya, jo bé prou em pessigava el cul. Era veritat, no estava somiant. Dos unitaristes emprenyats i molt!.
La plantufada me l'he fotut amb la frenada posterior. Ni Montilla volia dir el que va dir, i a Rosell l'ha matitzat Lara-Bosch de l'altre patronal -per cert, i els sindicats, on son?-.
Torna a vèncer el fotut i malanomenat seny. Quan volen dir claudicància i xaietisme covard.
I jo que m'he le fotut altre vegada per correr massa

The Fuzztones; Bad News Travels Fast

DE LA XIRUCA A FOMENT DEL TREBALL

La sobirania de Catalunya durant molts anys va ser patrimoni exclusiu de xirucaires.
Avui les circumstàncies han cambiat.
Joan Rossell, cap visible de Foment del Treball i persona propera al PP, a més d'haver estat candidat a la presidència de la CEOE s'ha calçat les xiruques i ha anat al Pedraforca. Des d'alla dalt ha denunciat la falta d'inversió Estatal a Catalunya i ha denunciat l'obligatorietat del Estat a publicar les balances fiscals.
En cap moment l'hem sentit reclamar un Estat català. Però Espanya no es pot permetre cumplir les dues peticions tant necessaries per l'empresariat del Principat. Cosa que durà al empreseriat a haver de triar; la supervivència de les seves empreses o l'agonia de l'enfermetat espanyola.

Al mateix Montilla, President de la Generalitat l'hem sentit aquesta setmana des de Madrid avisar al Estat del procés de desafecció dels catalans envers l'actual Espanya.

Molta gent que no es calça habitualment o mai les xiruques es troba avui desassistida i incompresa per un Estat, al que havien defensat fins ara. Cada dia tenen més clar que seguir així els portarà a la mort per inanimició i aquella estabilitat, que semblava que era l'unic de valor avui tampoc hi és. Per tant cada cop té menys sentit defensar alló que representa una mort agònica.

Siguem realistes, nomes podrem ser un país normal i corrent, i obtindre el màxim rendiment dels nostres recursos quan els gestionem nosaltres. Aixó només ho obtindrem quan els xirucaire es posi la corbata i el Yuppi calci xiruques.

Treient la raó a qui ens ha volgut dividir en dretans i esquerranosos. Avui es temps de fer Estat, i es que ja n'hi ha prou que s'ens pixin a sobre.

Els putus amos; Citadel

L'ESCOLANET MENJA MACARRONS.

Ultimament l'hem sentit dir que està en contra de: la sobirania de Catalunya, contra el mateix referendum i contra un pacte amb Esquerra. Que està a favor de: la monarquia, d'un pacte amb el Psc i de ministres de CiU a Madrid. I de fet aixó no és cap pecat mortal.

Més clar no es pot dir. L'escolanet de la politica regional i provinciana de Catalunya vol menjar macarrons tota la vida.
Li agraden els mateixos macarrons que fa trenta anys que s'està menjant i ens estem menjant tots plegats. Macarrons que per altre banda els metges ens desaconsellen.
Duran i Lleida vol inscriure el seu nom a la història com el menjamacarrons més sord i estúpid del món mundial.

Com es pot representar una coal.lició de nacionalistes catalans i aspirar a mantindre tot alló que tant de mal a fet a Catalunya durant trenta anys (o 300)?
No seria més fàcil ser ministre amb el PP o el PSOE directament, abans que hipotecar les il.lusions de superació de tot un poble?
Quines són les possibilitats reals d'Unió sense Convergència?

Jo no em penso trencar més les banyes per l'escolanet menjamacarrons, i tal i com li varen dir no fa gairé;
- A més de ser cristià, s´ha de viure com a tal...


The Libertines; Don't look back into the sun

TUT, TUT, TUT

Cap a les set de la tarda d'un dia feiner qualsevol varen començar les trucades.
El telèfon fixe de casa sonava cada vint minuts. Era un nùmero privat i no responien al meu:
-Digui?-
Trucaven i trucaven, total per no dir res. Fins que cap a les nou varen fer-ho. Una veueta dolça amb un bolivià perfecte em diu:
-Buenas tardes, ¿Don Ángel Barrios Múñoz?-
-No-Li vaig respondre
-¿Como que no?- Em respongué aquella veu dolça
-Doncs, no. Aquí no viu cap Ángel Barrios- Vaig contestar ràpid
-No le entiendo, hable usted español-
-No-i ja començava a estar-ne fins als ous de la tia.
-Por favor, ¿cuando puedo hablar con Don Ángel?- Insistia la senyoreta.
-No el conec i no viu aquí- Vaig tallar-la.
-Hableme usted en español...¿Que pasa, no se da cuenta que no le entiendo?
-Mira nena, jo a casa meva parlo com vull i més quant m'inflen els pebrots- Vaig pujar el to ostensiblement.
-¿No lo entiende o no lo habla? Insistia l'incansable descendent de Moctezuma.
-Porteu trucant dues hores o més, i quan despengem no ens dieu res. Preguntes per un paio que ni conec, ni viu aquí. M'obligues a parlar "espanyol" i desconfies de si et dic la veritat. Fes el fotut favor de deixar d'emprenyar i apunta bé. Aquí no hi ha cap Àngel Barrios. M'entens o et faig croquis?
-tut, tut, tut, tut, tut, tut...s'em va despedir la dolça veu.

Tokio Sex Destruction; One more Sunday