diumenge, de gener 15, 2012

PARANOICA I DESPENTINADA

L'espectacle protagonitzat ahir per una colla de mossos sindicalistes no fa més que certificar que en aquest país, Catalunya, no hi ha respecte per res i el pitjor de tot és que ni anem en camí de la solució ni hi anirem.

Un país que està sotmès a un altre de fa 300 anys, en el que més de la meitat de la població té arrels fora del territori, on la classe política es mostra incapaç de fer valer els drets democràtics dels seus administrats, i que està infinitament més preocupada per assegurar-se una menjadora que per la gent, un sistema judicial que com a mínim és sospitós de poca diligència i uns serveis socials dignes de la depressiva Grècia sostinguts amb uns impostos propis de la mateixa Suècia, fan que la societat hagi perdut el nord. Catalunya està molt malalta, és com una boja despentinada.

Catalunya rodola caòticament cap a l'abocador de països desapareguts, per les greus dificultats del moment econòmic, però també, per la greu crisi social que pateix.
No tenim líders admirats, no tenim autonomia fiscal, mig país parla en altres llengües i la totalitat de la societat s'ha aplicat aquella màxima que diu; "marica l'últim".
Els que menys han aportat exigeixen tots els drets i més, els que més tenen aferrats a un sistema que només els convé a ells, i al mig de tot això, una gran massa desorientada de pagafantes i sodomites no consentits que comencen a mirar a dreta i esquerra amb les dents apretades, perquè veuen que els han estafat.

Quan un país és fort és per el respecte dels seus ciutadans cap a l'administració, però el respecte es guanya dia a dia i els estaments oficials que representen a Catalunya han demostrat que no tenen ni el lideratge, ni l'autoritat, ni el respecte dels seus propis treballadors, que són els qui han de transmetre tots aquests valors i actius a la societat.

Avui Catalunya és com una esquizofrènica, paranoica i despentinada que la mama a 3€.

The Nomads; She Pays the Rent



dilluns, de gener 02, 2012

2012, PRINCEPS NAMQUE

Des del segle XI i fins la Nova Planta del primer Borbó, els catalans han hagut de respondre a la crida del Princeps Namque, un usatge impositiu i d'obligat compliment, sempre en defensa del país. Aquest usatge tenia -al meu entendre- dues grans virtuts.
1) Cridava a tothom a la defensa del país en cas de perill i no es podia obligar a ningú a sortir del territori, no era imperialista.
2) El rei, príncep i més tard altres estaments que el l'invocaren havien de ser dins el país, per anar al davant d'aquesta defensa.

Es evident que l'ofegament econòmic espanyol, l'espoli fiscal i la imposició cultural i legislativa que pateix Catalunya són una veritable amenaça per el benestar de les nostres families, la nostra societat està seriosament en perill.
Encetem aquest 2012 amb una majoria absoluta del PP, amb diverses sentències dels alts tribunals espanyols pendents de tancar-se desfavorablament per nosaltres, com l'escola en català.
L'estat espanyol ni compleix, ni ha complert mai les seves pròpies lleis i obligacions respecte a Catalunya, recordem el fons de competitivitat pendent i les infrastructures compromeses i signades mai començades.
La crisi i l'arribada del PP no farà més que agreujar els nostres problemes i és aquí on el nostre President, l'Artur Mas hauria d'invocar el Princeps Namque i posar-se al capdavant del seu poble per defensar-lo. En cas contrari corre el risc d'emular al Marqués de Santa Coloma i Virrei de Catalunya, en Dalmau de Queralt i Codina.
La Nova Planta ens va treure les eines legals i les armes, però 300 anys després l'autodefensa del país continua sent un instint molt viu dins de Catalunya i penso que estem arribant al límit del que pot suportar la dignitat. Ja no podem sostenir més pes

President Mas no esperi que siguem els catalans qui invoquem el Priceps Namque, fagi-ho vosté i canalitzi l'energia d'un poble ja no només emprenyat, m'atreviria a dir que en molts casos rabiós. El nostre deure com a catalans és defensar-nos i jo no tindré cap dubte quan em toqui fer-ho.

2012, Princeps Namque i recuperem el que ens han robat.

The Attack, Simpathy for the Devil