diumenge, de novembre 28, 2010

DESTITAMOLLITZEU-VOS!!!!

Avui els catalans votem i tenim les neveres plenes de cava. Per dinar n'obriré una ampolla i per sopar potser dues o tres...
No guanyarà el meu candidat a President, però guanyarà Catalunya. Amb quasi tota seguretat l'infame Tripartit quedarà esbardellat com una tomata madura llançada a 1000Km/h contra el terra. És un sacrifici inajornable.
Només el primer.
Avui comença un canvi que ens demanarà fermesa, intel.ligència i esforç. Avui comencem un llarg camí, però el começarem més junts, més units, segur. El catalanisme obtindrà una majoria absoluta al Parlament. Guanyaran els titesmolles, ja ho sé. Però ser governats per un titamolla (amb tots els respectes, eh!!!) que s'ha posat com a objectiu el concert econòmic és importantíssim. Si l'aconsegueix, collonut. Però no tindrà ni l'aritmètica, ni la comprenssió espanyola per obtenir-lo... I per molt titamolla que sigui, el futur president no serà tan idiota per quedar-se quiet.
Esgotades les vies titesmollistes, què li quedarà a la major força política catalana? Destitamollitzar-se!!!!

? And The Mysterians- Girl (you captivate me)

dissabte, de novembre 20, 2010

QUÈ VULL?

Davant les properes eleccions al parlament i després del viscut ultimament ja m'he decidit. Ja sé a qui votaré.
Espanya m'ha fet entendre que no hi tinc res a fer, que no em vol ni em dol, que només em necessita per pagar-li la "festa" i prou. No crec en l'Estatut aprovat per el parlament espanyol, no crec que mai Espanya ens otorgui l'igualtat fiscal amb Euskadi o Navarra, no crec en la manera de redreçar la crisi aplicada pels governs de Madrid.Votaré sobiranisme, votaré independència, votaré Catalunya.
Dins aquesta opció puc triar; CiU, Esquerra, Rcat i SCI.
L'opció més tebia i amb més sang d'orxata és CiU. Mai s'han declarat obertament sobiranistes, Duran i Lleida (i seguidors) em fan sortir grans de pus. Tenen les mans lligades per els poders fàctics que els donen suport i massa interessos a la capital espanyola. No els veig ni amb la força ni la convicció suficient per donar a Catalunya el que necessita.
D'Esquerra (ex-ERC) n'avorreixo el sectarisme proletari, la falta d'intel.ligència dels seus estrategues i l'apoltronament i aborregament de molts militants, que només els votaran per seguir en els seus llocs de treball en l'administració. Han malgastat 7 anys al Govern, amb l'ùnica intenció de destruir a CiU i no m'agrada que hagin posat per davant del país un pacte que ha portat a tenir un govern desatrós i a un analfabet espanyolista com a màxim representant dels catalans.
Sempre vaig pensar que RCAT i SCI s'ajuntarien, ells són i representen les ganes de canvi, de millora, no tenen (teoricament) hipotèques amb Espanya. Diuen les coses clares i coincideixo amb el seu programa en que cal una regeneració democràtica de la vida catalana urgentment.
He de reconeixer que per mi va ser una decepció saber que no anirien junts a les eleccions.
M'atrauen les dues opcions, però només en podré escollir una i em quedo amb SCI, el partit d'en Joan Laporta. D'entrada en Laporta és un líder nat, potser l´únic líder amb consciència de ser-ho que tenim a Catalunya i ja em conformaria que fes per Catalunya la meitat del que ha fet amb el Barça. SCI porta un equip de primera línea i amb gent molt preparada que provenen de tota classe d'ambits de la vida catalana. M'ha convençut també la transversalitat dels seus suports i la cara d'il.lusió de molta gent que he vist en els seus actes (sempre plens de gent). I precisament, trobo que això és el que més ens cal als catalans, il.lusió i treball a més de fermesa.
Jo ja ho tinc decidit, votaré a SCI

Thee Headcoatees; Melvin

dissabte, de novembre 13, 2010

LA SUBHASTA

Ja ha començat la subhasta. Concert econòmic, fer respectar l'Estatut, referendum d'independència , el comunisme com a sol.lució, "apartheid" lingüistic i més Espanya... Aquestes són les propostes que d'entrada es cotitzen a l'alça.
Els nostres megasuperultra preparats i compromesos polítics ens ofereixen la sol.lució als molts problemes dels catalans.
Seguint la premisa principal de "no dividir" la societat jo els proposaria que s'ajuntessin, que fessin un govern de concentració "regional i folklorica" aplicant unes polítiques transversals de tots els seus programes. Tenim la sol.lució.

Omplir els carrers i les places de Catalunya amb músics a baix preu que passin el plateret per recollir i completar el que el magnífic estatut ens ha deixat, mentre enviem al Tribunal Constitucional i a Joan Carles de Borbó una sol.licitud per fer un referendum d'annexió a Veneçuela, redactada en perfecte bilingüé castella-catanyol.



Voteu, voteu i no us preocupeu
Que aviat la sol.lució veureu.

The Crawdaddys; There She Goes Again

diumenge, de novembre 07, 2010

HEM CREAT UN MONSTRE

No cal sortir de casa per estar generant impostos. El sól fet d'engegar la tele des del sofà, o obrir un llum, o l'aixeta, o pujar a l'ascensor ja està generant ingresos a les administracions. Paguem per el que guanyem, per el que gastem i per el que tenim. Paguem per neixer, per viure i per morir.
Paga el més ric i paga el més pobre, però qui sosté el sistema és l'amplia (fins ara) classe mitja treballadora.
Paguem perquè volem jubilar-nos, volem hospitals, escoles, carreteres i dirigents, volem ajuts socials, volem protecció... I d'entrada el concepte el trobo molt correcte, però...

Amb poblacions on l'index de jubilats és del 30% o més, el 20% d'atur i el 20% de funcionariat el concepte no té futur. El 30% de la població no pot mantenir al 70%, jo m'hi nego, dimiteixo. La vella dita; "n'hi ha que van a cavall, perquè n'hi ha de burros" és avui ben certa.
Hem creat agències administratives, càrrecs i empreses publiques, exèrcits de funcionaris als municipis, consells comarcals, diputacions, CC.AA, estats, Unió Europea, ONU, OTAN, Nacions Unides i lligues internacionals per la reproducció dels llimàcs...
Els europeus estem donant cobertures socials a parts importants de ciutadans d'altres continents, a canvi de molt poca o nul.la contribució al sosteniment del "sistema".
Subvencionem a grans artistes ( i petits també), medis de comunicació (sempre al servei del amo), esportistes patrios mentre els fem tributar a Sud-Africa per no pagar tant. Hem subvencionat el latifundisme de la Duquesa de Alba, hem comprat vots a 400€,  hem regalat diners a multinacionls mentre hem deixat caure PIMES (que creen el 80% dels llocs de treballs). El diner públic corre a mansalva per tot arreu, excepte quan qui el necessita és el qui el genera, la classe mitja. Jo entenc que són molts a repartir, però desmotivar i castigar amb restriccions a qui de veritat genera tota aquesta opul.lència és tractar-los d'imbècils.
La crisi ha evidenciat el malbaratament que es fa i s'ha fet dels nostres diners... ara ja no en queden per jubilar-nos als 65, els hospitals i els centres educatius tenen seriosos problemes de manteniment, hem d'aturar o ralentitzar inversions en infrastructures i cada dia és més dificil obtenir cobertures socials i ajuts.

O desinflem al monstre i posem més diners a disposició dels qui creen riquesa, o si seguim fomentant la desmotivació de tota aquesta gent anirem de cap a la fi del nostre sistema de vida. La fi d'una civilització

The Eyes, My Degeneration