dimarts, de gener 29, 2008

QUÈ NO HAN DE PERDRE?


Es conegut que quan un partit governa, col.loca a gent amb carnet als diferents càrregs. Consellers, Directors Generals, Gerents, Directors i així anar baixant fins l'ultim graó, que podria ser senyora dels cafès en un hospital públic, o bé, peó en una brigada d'alguna Diputació.
Moltes vegades amb el carnet d'afil.liat s'en fa prou per ser... President de la Generalitat. Si, és cert, que a aquest afil.liat li caldràn suports dins el partit, però ningú li exigirà coneixements o experiència en res.
Què sap Montilla? Quantes enginyeries té Joaquim Nadal? Saura ès advocat o expert en lleis?

Quan els afers de Govern i de país et duen a per exemple, el President d'Endesa al Parlament hi hauria d'haver-hi algú capacitat per poder rebatre. A més, no hem de presuposar que el President de l'energètica més potent del país serà com el nostre. Un semi-analfabet. I com així es va demostrar, no ho era. Ni un sól dels nostres parlamentaris li va poder picar el clau a Pizarro.
Aquí, tenim la tendència de minusvalorar els nostres adversaris. Donem per fet que si ens és perjudicial ja és curt i, amb quatre preguntetes de primer d'Eso el tindrem amb les galtes vermelles. No senyor.
Els nostres adversaris han sigut més forts i més llestos que nosaltres, per aixó estem com estem.
Recordo també, aquella frase en roda de premsa de Salvador Gabarró(capitost de Gas Natural):"Hemos puesto el semen y dentro de nueve meses esperamos una criatura...". Ho deia amb cara d'escolanet despres d'haver-se begut tota l'ampolla de vi de missa i mig tapant-se la boca amb la ma, no se li veiés el somriure de "pillo".
La va cagar. Ei, no dic que Gabarró no estigui preparat, que ho està, però competia amb un "monstre" i va perdre.

Vull dir, si ja els nostres teòrics ben preparats, de vegades perden alguna batalla. Què no han de perdre els Saures, Carods i Montilles junts ?

Després de llegir al bohemi, he buscat aquest video.
Tot i així, encara hagués pogut ser pitjor, de fet l'ùltima imatge m'està donant idees.


The Syndicats; Crawdaddy Simone


Escoltarem

diumenge, de gener 27, 2008

QUIN PAPER MÉS GALDÓS



Després d'encarar les eleccions del 9M amb una golafre ambició de ser ministre a Madrid, en Duran ho té difícil, i ja no només per entrar al executiu.

CIU juga a l'equidistàcia i posa condicions per donar el suport de la seva força. Però saben que només podran investir a ZP.
Pactar amb el PP és un suicidi aquí i allà. No cal parlar del recurs al Estatut, tampoc del gir del partit de les gavines a extrems d'uniformisme contra natura. No.
Fer President a Rajoy, ens portaria a veure a Montilla demanant des del concert econòmic, a les seleccions catalanes, fins l'oficialitat del català al mateix "paseo de la Castellana".
Alhora que Carod-Rovira seria amamantat fins a engreixar-se altre vegada, com ja va passar amb Aznar.
Amb un altre pacte entre PP i CIU fins i tot Saura tornaria a rearmar-se, cosa que sembla impossible que pugui fer ell sól a aquestes alçades.

Molt difícil ho té Duran, que ja no pot jugar més al regionalisme de pastanaga.

Johnny Thunders; Born to Lose

dimarts, de gener 22, 2008

ERROR ?


La meva avia Mercè té 96 anys i pateix això que ara s'anomena "una gran dependència". Produida per una enfermetat degenerativa que està molt de moda avui.
Els seus fills varen presentar una sol.licitud d'ajuda, per la gran despesa que suposa tenir cura d'ella, tot aprofitant les noves lleis i prestacions que anuncien a bombo i platerets els nostres governs progressistes
Avui hem rebut la contestació del Institut Català d'Assistència i Serveis Socials de la Generalitat de Catalunya. Signada per l'il.lustríssim Cap del Servei de prestacions, en: Josep Lluís Benet i Vidal, i diu així.

...//RESOLC
CONCEDIR la prestació per al manteniment de despeses de la llar per a determinats col.lectius, amb un import mensual de 40,00 euros, amb data d'inici d'efectes de 01/01/2006.

EXTINGIR l'ajut assistencial per cònjuge supervivent que percebia ja que la nova prestació substitueix aquest ajut.//...(-165€)

El total de la l'ajuda és de: -125€ de la miseria que ja cobrava.

Abrumats per la fel.licitat i la joia, la familia, en reunió extraodinaria a casa del fill gran hem decidit per unanimitat: entregar els nostres cossos i les nostres ànimes a la causa del progressisme social i sostenible, que avui ens és tan generós.
Han fiat a l'avia 3125€, que ara els haurà de retornar molt gustosament. Ja que la llei es retroactiva des del 01/01/2006(segons diu la lletra de l'autoritat competent)

Fets, no paraules. Aquest Govern actúa en les polítiques socials com no ho havia gosat fer ningú. Amb valentia,"desparpaj", amb gonadísme i cossos cavernosos.
Sí senyor!!

Tell-Tale Hearts, Crawling back to me -possiblement una de la millors cançons del món-

diumenge, de gener 20, 2008

L'EXCLUSIÓ


El vell i recurrent tema de la llengua agafa embrenzida a la campanya espanyola. Rajoy garanteix l'enssenyament només en castellà a tots els pares que ho desitgin.

Hi ha coses que no és poden dir, que fan mal, però hi són i no podem posar el cap sota l'ala.
En aquest país hi ha de tot; jubilats, jutjes, immigrants, notaris, empresaris i treballadors... gent, que només parla castellà. També és evident que la gran massa d'aquesta gent -amb excepcions que reconeixo- té un nivell de preparació baix, o molt baix.
Dir que la llengua de la presó és el castellà no és cap mentida, dir que la llengua de les senyores de la neteja és el castellà no és cap mentida, dir que la gran majoria dels paletes parlen castellà no és cap mentida.
També és veritat que algún presidiari, senyora de la neteja o paleta també parlen català, però la gran majoria no.-podria haver-me estalviat els personalismes, però els patrocinadors del bloc m'exigeixen sang i fetge-

Tancar la finestra als nostres fills i negar-los la realitat els condemna. Amb només una de les llengües del país els estem lligant a una bola i una cadena de ferro.
Els estarem condemnant a feines on el nivell de català exigit serà baix. O bé, en condemnarem a molts per unes poques places ben remunerades. I a les places de més "sortida" tampoc s'hi podrà presentar, on tot i estar ben preparat no hi podrà accedir per no cumplir amb el requisit lingüistic, del que al cap i a la fi és, o serà el seu país.
Per tant, a més de les tancar portes laborals, els obrirem les de la decepció i el ressentiment.
Per mi, una mala idea i una llàstima. Però aixó és veu que dona vots...

Herbie Mann; Hold On

dijous, de gener 17, 2008

PIZARRO


Quan un home sól toreja a cent i pico de tios, alguna virtud ha de tenir.
Advocat del estat, testaferro de les caixes espanyoles durant anys, president d'Endesa, no té un pèl de tonto.
Lluita per qui el paga i lluita bé. Ha sobreviscut a mil i una batalla i ara va de segón de Rajoy, i amb les butxaques plenes, gràcies al seu esforç i dots per el combat.

Segurament ha fet coses malament, se'l deu poder criticar per l'ideologia, però els té molt ben posats.
Per rematar la feina, els seus rivals l'ajuden i molt; Pepiño Blanco, Gaspar Llamazares, Joan Tardà, Laia Cañigueral, Jordi Vilajoana, Magdalena Álvarez...etc. Cap d'ells per separat, ni tots de plegat li farien ombra.

Decididament, si jo fos espanyol, el votaria.
Ja n'hi ha prou d'alts càrregs polítics, que com a màxim mèrit tinguin; l'haver servit cega i submisament els designis del partit. Ja n'hi ha prou d'ignorants governant-nos. Ja n'hi ha prou d'homes sense orgull ni estima personal, Ja n'hi ha prou de mitjaneses, ja n'hi ha prou d'aprenents, ja n'hi ha prou d'abaixar-se els pantalons.

Rivals indignes en: preparació, capacitat, astúcia i ofici l'adjectiven lleugerament -no donen per més-, el descualifiquen, el critiquen. Però cap d'ells li gosaria posar un dit a la boca. S'els menjaria. Són curts, però no tontos.
Si jo fos espanyol, el voldria de ministre.

Small Faces; If I Where a Carpenter

dissabte, de gener 12, 2008

NACIONALISMES PERIFÈRICS


L'època pre-electoral necessita del pim, pam, pum. Com sempre, l'ase dels cops és el que els espanyolistes presenten com: els nacionalismes.
A Espanya dir "nacionalismes", vol dir: Tota aquella gent de la perifèria castellana, que de forma burda, deshonorable i traïcionera pretenen la desaparicó de la nació espanyola. I que el seu ùnic objectiu és l'enriquiment personal mitjançant l'engany, la mentida i l'egocentrisme. Sense fer diferència, aquí s'hi engloben; bascos, catalans i gallecs. Total, tots són igualment despreciables en objectius, mitjans i finalitat.

Les hemeroteques estan amarades de frases insultants, menyspreus, falsetats i demés recursos de desprestigi als "diferents".
Els espanyols no estalvien adjectius pejoratius per qualificar aquesta plaga, aquesta prova de fe que déu els ha posat.
Un mal menor de la democràcia espanyola, un peatge que han de suportar els "democrates".

Però aixó s'ha d'acabar.
Prous concessions es varen fer en la Constitució, com perque ara s'hagin d'ampliar els "privilegis" a aquesta colla de fariseus, que no paren de demanar.
La hiperrepresentativitat i el condicionament de la política espanyola a aquets nacionalismes no pot supeditar als dos grans partits en les seves polítiques d'Estat.
Tal i com passa sovint es comencen a alçar veus per treure representativitat parlamentaria a aquests egoístes platejaments.
Un 5% del vot a tot l'Estat seria el llistó per obtenir representació parlamentaria.

I, és que ja n'hi ha prou d'abusar de la bona fe dels "democrates".

Tim Rose; Morning Dew

dijous, de gener 10, 2008

ON ÉS ERC?



Jo, que provinc d'una familia de gent que van donar molt a ERC; patiments, valentia, exili, perdua de bens, sang i fins i tot la vida en el temps de guerra. Gent que eren petits menestrals, treballadors, amants del seu país.
Me la considero patrimoni familiar, n'he sigut votant però avui em fa venir arcades.
Com aquella casa, petita i vella que et deixen els avis. Cau a trocets i no disposes de recursos per restaura-la, i aixó et consumeix. Acabes mal venent-la per fer veure que ha mort amb l'avi Quim.

Un dia, els actuals dirigents varen decidir que preferien ser esquerra progressista abans que republicans de Catalunya. Aixó, els va alinear amb la banda més espanyolista del socialisme al país.
S'aixoplugaven tots plegats sota la cova del "progressisme", en la que tot hi era permés.
La bacanal era amanida.
Apujades de sous d'un 40%, al presidir les abans tant "odiades" Diputacions. Entrega de tot el poder del país als socis espanyolistes. Acceptació del espoli fiscal per fets, no per paraules. Vacil.lacions. Vexacions com la de Puigcercós i la bandera. Desidia en temes com educació, sanitat, infrastructures... etc, etc.
I per mi, la pitjor. L'entestament de voler separar entre catalans de dretes i d'esquerres.

Tot plegat, una gran decepció.
De cares al present i al futur decepció. No es veuen per enlloc síntomes de millora substancial. I pensant en l'avi Quim, rencor. Rencor, pensant en tot el que ell va arriscar i pedre, i que avui s'estan polint aquets massafarts.

Jones and the Joneses; The Way It is

dissabte, de gener 05, 2008

LA MÀQUINA DEL TEMPS


Sóc dels que no resistiria la temptació d'usar una màquina d'aquestes carecterístiques.
Pero tinc molts dubtes d'on i com actuaria, fins i tot, penso si seria bó actuar o canviar la història.
Potser només amb un cop d'ull per poder explicar el veritable passat ja seria suficient.
Com que sommiar encara és de franc; triaré tres viatges on només faria d'observador i tres més on no actuar, seria d'imbècil.

On i que observaria:
-195 a.c Batalla d'Empuries, on el general Romà Cató venç a les tribus Ibèriques sublevades de la proto-Catalunya. I s'inicia la romanització del territori.

-1099 d.c Primera creuada. On hi participaren diferents cavallers catalans. En concret voldria saber d'Hug de Pinós. Del que algunes hipotesis el fan fundador de l'Ordre del Temple i primer "mestre" dels soldats de Deu.

-1967 d.c Londres i empapar-me de l'atmosfera cultural que es respirava en aquell moment irrepetible.

On i com actuaria per canviar la historia:
-1260 d.c Demostrar a Jaume I el Conqueridor l'enorme error de repartir la Corona d'Aragó entre els seus fills. I explicar-li quin serà el futur del seu país amb la disgregació dels territoris i el Casal de Barcelona.

-1710 d.c Per explicar a la Generalitat el final de la guerra de Succeció i els possibles actes per canviar els esdeveniments i resultat final.

-1978 d.c. Explicar a la població catalana els errors de la Constitució i la llosa que aixó representarà per Catalunya en el futur.

La meva tria pot ser discutible, fins i tot jo mateix ja tinc ganes de canviar-la, ...I vosaltres que farieu?

The Click Five; Time Machine



-



-

dimarts, de gener 01, 2008

BON DIA I MOLT BON ANY A TOTHOM


Bon dia i benvinguts a tots.

En aquesta empresa, encetem l'any 2008 amb molt d'optimisme i amb ansietat de millora.
D'entrada tots els empleats heu de saber que els serveis bàsics com: telefonia, gas, aigua i llum ens representaran un sobrecost.
Les nostres despeses financeres han augmentat amb el canvi d'any cosa que comportara dificultats.
Els impostos municipals com: Ibi, clavegueram, deixalles i d'altres també s'han apujat.
Els proveedors ens han fet arrivar les noves tarifes de preus, que no s'assemblen gens amb les del any passat.
El transport agafa la tendència de totes les altres nostres despeses i s'ens dispara.

Sense cap ànim d'espantar a ningú, també us voldria comunicar que els dos grans clients als que serviem, i als que tots coneixeu han presentat suspensió de pagaments i molt possiblement no atendran el deute que tenen amb nosaltres, ja avançat per l'entitat bancaria. Cosa que ens donarà algun que altre maldecap, però res que no es pugui superar.
Voldria que tots els treballadors sapiguessiu que: la crisis en el sector d'aquets últims sis mesos s'ha agreujat amb la signatura d'un conveni entre la U.E i la Xina. La deslocalització galopant de la competencia cap al sud-est asiàtic és un fet. Però nosaltres no ho farem.
No ho farem per falta de comprador de les actuals instal.lacions de l'empresa.


Sense ànim de robar-vos més temps, només em queda demanar-vos que us esforceu al màxim en aquets moments de petites dificultats.
Dificultats que ens suposaran la congelació de les retribucions en nòmina, així com l'exigència de l'ampliació de la jornada laboral en 3 hores sense càrreg per la mercantil que tots defensem.

Tot desitjant-vos un pròsper 2008, tothom a treballar.

The Creeps;The Creep