dissabte, de setembre 17, 2011

VOSTÈ JUTGI

Crec en la propietat privada, en el comerç, en el lliure mercat en igualtat de condicions, en l'economia productiva, en el bens tangibles i crec en la inversió de capitals en empreses per consolidar-les i crear riquesa.
D'aquí neixen les societats avançades amb capacitat per cuidar i mimar a les seves poblacions, amb les polítiques de benestar social.

Tot això regulat i legislat molt bàsicament amb un parell o tres de principis.
Honestedat, en el sentit més ampli de la paraula. Igualtat de condicions per tothom en tot moment i penalitzant molt durament el mercadeig d'influències i les inversions especulatives a molt curt plaç que poden donar com a resultat l'esfondrament dels mercats.
La honestedat és la que fa que al final de la transacció mercantil totes les parts en surtin beneficiades i la satisfacció aporti confiança per seguir movent capitals, amb la consegüent creació de riquesa.
La igualtat de condicions també aporta la confiança necessària per engegar nous projectes que renovaran i regeneraran amb idees noves el sistema en general. Penalitzant molt durament les accions que pretenguin actuar en avantatge sobre els demés amb monopolis, mercadejant amb influències polítiques o legislatives i les que s'aprofitin de privilegis, trampes, evasions o reduccions fiscals i que causin perjudicis a la competència o als seus mateixos treballadors.

O rectifiquem i aviat i comencem a aplicar algun (o tots) d'aquests conceptes o la nostra societat de pau, treball i protecció social serà en perill.
El més escandalós de tot és que permetem que els nostres personatges públics i polítics campin amb tota impunitat fent ús de moltes d'aquestes males pràctiques.
No podem permetre que els 7 últims secretaris d'estat per l'economia als USA hagin estat tots directius d'una mateixa entitat bancaria americana coneguda per els seus grans moviments de capital a curt termini buscant l'enriquiment ràpid i causant tremolors per allà on passen.
Gordon Brown va intentar fiscalitzar aquests moviments i a l'endemà tenia al mateix secretari d'estat per economia dels USA a Londres...
Es del gènere tonto permetre els avantatges fiscals que tenen les empreses a Irlanda (recordem que allà s'han instal.lat grans multinacionals en aquests últims anys) i que posteriorment tots els europeus hàgim hagut de pagar el rescat de l'estat Irlandès.
De la competència deslleial xinesa o russa no en parlaré, ja que això mereix un capítol apart.

Acabo demanant penes de treballs forçats a Sibèria  fins la setmana dels tres Dijous per dos exemples ben espanyols.
Els lobbies de poder espanyol no varen permetre que Gas Natural comprés Endesa i al final va acabar a mans de la Italiana Enel, que a la vegada és en mans del Govern Berlusconi. Avui paguem l'electricitat exageradament més cara que fa 4 anys (algú ho havia de pagar i més quan la companyia és en situació de monopoli)
El ministre que va propiciar aquella transacció, el senyor Solbes, forma part del consell d'Enel des de fa pocs mesos.
Barrick Gold (potència mundial en la producció d'or) acaba de fitxar com assessor a Don José Maria Aznar. Aquell ex-president de govern espanyol que avui encara cobra del depauperat erari públic espanyol.
Aquell president que es vanagloria d'haver iniciat l'esclat del totxo, presentat-lo com a un valor a l'alça i com a gran refugi de capitals s'ha passat al sector aurífer. Sector que durant el 2010 va veure augmentar en un 25% el preu de la matèria primera i que en el que portem d'any ja l'ha augmentat un 35%...

Vostè jutgi.

The Samall Faces; I'm only dreaming












dissabte, de setembre 03, 2011

ENS HAN DECLARAT LA GUERRA?

Estic convençut que ens han declarat la guerra de la mateixa manera que han reformat la Constitució, per la porta del darrera. I aquí esten entestats en mirar cap a l'altre costat.
Amb la transició es va legalitzar l'assaltament econòmic als catalans i així portem més de 30 anys, el resultat és avui evident; ningú pot suportar un espoli fiscal d'un 10% durant més de trenta anys sense pagar-ho molt car. Ja veiem com tenim l'antigament ric i pròsper sistema productiu català, agonitzant.

Una vegada els espanyols s'han arrancat el sentiment de culpa per les atrocitats del passat, han apretat l'accelerador del centrifugador. En poc temps han deixat sense arguments als "bons catalans plens de seny" que frisaven per l'encaix.
Han potinejat i modificat al seu gust un Estatut sorgit per sufragi a Catalunya. Primer el Congrés espanyol i després un grupet de magistrats posats a dit per el partit únic PPSOE. L'excusa era l'inconstitucionalitat del mateix i evidentment la seva constitució no es podia modificar de cap manera per els catalans. Però vet aquí que per una alemanya i un francés sí que es podia fer, i sense cap mena de consens. A més s'ha fet en una setmana i en ple mes d'Agost. Entre altres coses s'ha eternitzat l'espoli a Catalunya i s'ha posat per davant el pagament del deute exterior al Estat del benestar. 
Encara no calmada la seva sed conqueridora, el mateix dia un altre tribunal ple d'espanyols ens deia que la nostra llengua, la catalana no havia de ser vehicular a l'ensenyament dinamitant el sistema educatiu català.

Es evident que s'han proposat exterminar-nos com a poble i no tenen cap rubor, ni cap contemplació. La màquina és imparable i demolidora.
Hem de vestir un exèrcit i molt rapidament, la situació ho reclama urgentment, ens han declarat la guerra.

The Jet; Rollover DJ


dijous, de setembre 01, 2011

QUINA GRAN REFORMA

No vull entrar a valorar la evident incapacitat democràtica en les formes de com s'ha modificat el que era immodificable, sagrat i inviolable. Ho han fet per la porta del darrera i com uns assalta iaies, però he dir que després de llegir el texte que s'ha afegit a la Constitució he de reconeixer que no està gens malament.

No està gens malament, ja que si l'argument per tal reforma era la credibilitat dels mercats l'han errat per complert. Almenys a mi, i per el que conec als espanyols l'article que deixa la porta oberta a saltar-se aquest dèficit por motius de força major com: catàstrofes o recessions econòmiques (i què estem vivint avui?) no m'inspira res més que: tu deixa'm els calers que quan et giris te la clavaré fins la campaneta. I així cal advertir als inversors internacionals des de Catalunya...
Aquest article sol destrossa tota la credibilitat amb la que intencionadament s'havia perpetrat l'engendre.

I per altre banda, Si es posen a fer-se els escrupulosos amb el dèficit i com que la situació econòmica no té cap símptoma de millora almenys dins els propers 3-4 anys, amb  les administracions que ja no es podran endeutar, i per tant  invertir i fer girar la roda de l'economia i la creació de llocs de treball acabaran d'agreujar els seus propis problemes estructurals de dèficit i atur crònic. I amb això a les mans no dones cap garantia de pagament a ningú.
Arribats a aquest punt, el que intenta cobrar és pot plantejar diverses qüestions com: I si faig bocinets al porquet i intento recuperar el capital per parts abans de perdre-ho tot o allargar massa els temps en els reintegraments? Poso a una banda les parts bones i les faig generar rapidament, mentre mantinc les parts gangrenades en quarentena i així almenys m'asseguro cobrar una part?

Entre una cosa i l'altre quasi que em permeto de felicitar al PPSOE per l'ajuda (encoberta i involuntaria, tot sigui dit) a la promoció de la independència de Catalunya. Penseu que fins i tot en Duran i Lleida s'ha vist obligat a gesticular estar dolgut per un trancament del pacte constitucional, segons ell. Verge Maria Santíssima! Visca la reforma, visca el PPSOE!!!

Zvonimir&Wolfang; Set Me Free