dissabte, de juliol 25, 2009

LA SECTA I EL PIXAFRED


Hem de reconeixer que el nivell de sectarisme aplicat a tos els ambits de la societat per el nostre flamant "Govern d'esquerres" ès acollonantment esgarrifador.

Nous funcionaris amb l'ùnic merit de tenir carnet d'esquerres, pressions i ajuts condicionats tant a entitats de l'anomenada societat civil, com a mitjans informatius, domini absolut de les voluntats amb el simple disfraç del progressisme (tot i que es practiqui conservadurisme del més dur).
En definitiva, control total i regulació d'absolutament tot.
Com si del mateix Opus Dei es tractés; qui no és de la secta no surt a la foto.

Per altre banda tenim als pixafreds o titesmolles, representats en el principal partit de l'oposició. Incapaç de fotre un cop de puny a la taula i fer-se entendre. Ja ho intenten però no en saben més.
Actuant de "puta i Ramoneta" a Madrid i a Barcelona no acaben de deixar clar si volen agafar el timó o encara s'estan flagel.lant després de perdre totes les quotes de poder imaginables a mans de la secta. Potser és en estat de xoc permanent, potser és que només son uns pixafredes.

Tot plegat una llàstima per la gent que viu a Catalunya.

The Attack; Try it (titesmolles)

dijous, de juliol 16, 2009

L'ÈXTASIS ORGÀSMIC



Que algunes persones puguin trobar plaer omplnt-se l'annus d'ampolles em sembla molt respectable. Igualment els demano respecte quan afirmo que; a mi no em ve de gust, ni tant sols tastar-ho.
Quan aquests, i per llei, obliguen a omplir-nos el cul d'ampolles a tots els demés i a sobre ens exigegin un somriure, ja no em semblarà tant respectable.

Montila, Carod, Saura i Castells saben que NO es cumpleix l'estatut; ni en dates, ni en ordinalitat, ni en quasi res. També saben que hauran d'apujar-nos els impostos, com també saben que la Generalitat només en aquest any, s'ha endeutat en més de 5.000 milions d'€.
El nou finançament de Catalunya és com una ampolla de litre dins l'annus. I a mi em fa nosa...
Dec ser jo el "raret", i ho dic per l'eufòria de la premsa catalana en general i l'èxtasis orgàsmic dels mitjans de la Corporació Catalana en particular.
I és que a mi el cul no m'el toca ni déu!!!


Los Cafres; Solo soy una alimaña.

diumenge, de juliol 05, 2009

M'HE AIXECAT OPTIMISTA


Avui m'he aixecat optimista i quasi socialista.

Hem de pensar que el "suposat" espol.li físcal és només de 20000 milions d'eurons. Podria ser el doble... Que el català sigui una llengua subnormal fins i tot dins de Catalunya, tampoc és tant dolent. També ens podrien fotre a la garjola per parlar-lo (els quatre indígenes que ho fem)i no ho fan.

Espanya no és tant dolenta com molts ens haviem entestat en pensar. Mireu com pateixen els Txetxens amb els russos.
Espanya ja no bombardeja Barcelona cada 50 anys (ja en fa 70 que no els donem motius per fer-ho)Tot i que amb el Tripartit, a qui li entren ganes de bombardejar Barcelona, és als catalans... els "provincians" vull dir.

I és que gràcies al socialisme espanyol, he vist el llum.
Mai ens han enviat un "GAL", per tant, ens consideren "amics". Potser alguna detenció il.legal abans de les olimpiades, però calia netejar els estadis de la perifèrica i pro-terrorista frase en llengua barbaro-anglosaxona "Catalonia is not Spain"

The Wailers; Out Of Our Tree