dissabte, d’agost 28, 2010

L'EXTINCIÓ DE L'ERICÓ DE MAR ESCANDINAU D'ALETES NEGRES I PÈL ROS


Charles Darwin va ser el primer en arribar a la conclusió que les especies evol.lucionaven per no extingir-se. Molts factors intervenien en aquestes necessàries evol.lucions. Fins i tot, es dona el cas que certs individus d'una mateixa especie no desenvolupen aquestes variacions o mutacions i acaben extingits en aquelles regions on no hi han hagut canvis en una majoria amplia de l'especie.

Fa 4 anys a Catalunya, en plena euforia econòmica el debat evol.lucionista de la societat es va centrar en el reduccionisme entre dretes i esquerres -de quin color tenim les antenes-. Debat del tot estèril. Estèril per obvi; la UE ens marca uns mínims i uns màxims i és impossible per més d'esquerres que siguis instal.lar "Gulags", o desprotegir a la societat en un atac de dretanisme...
Si a tot això li afegim que els catalans ni tenim la clau de la nostra caixa, ni tampoc tenim capacitat real legislativa propia, es d'estúpids creure que mai podrem triar cap a on i com ens cal mutar-nos per subsistir.
Un paràsit que actua sobre la nostra caixa i sobre la nostre sobirania legislativa ens impedeix defensar-nos com espècie i com a societat.

Molts anys perduts i molts cops de pal al cap han estat necessaris per que la societat catalana s'adonés de cap a on cal anar per sobreviure al present. Tot i així, parts àmplies d'aquesta societat encara no es volen creure la realitat. No els convé i els trenca els esquemes establerts. Demostren un gran egoïsme cap als seus fills i nets, i cap a la societat catalana en general. Es tal el seu egocentrisme que neguen la possibilitat que el poble decideixi a les urnes la seva evol.lució. Ens dibuixen tota sèrie de plagues i desastres -com si la plaga del paràsit no fos prou greu- i ens diuen que això acabaria amb nosaltres.

Ha arrivat l'hora de decidir si de veritat volem existir com a espècie, o si per el contrari ens deixem assimiliar per el paràsit i desapareixem.

Garotas Suecas; Codinome Dinamite

dijous, d’agost 19, 2010

LA FILLA DE LES SS


Berlin a 19-08-2010

La presa de posessió en règim d'interinitat del ombusman alemany, ha recaigut a mans de Olga Himmler -filla de Heinrich Himmler-. 
Afiliada i representant política del partit ultradretà alemany, la filla del alt comandament de les SS ha encetat la seva feina, portant al Tribunal Federal alemany una recusació a la llei d'acollida d'immigrants a Baviera. 
Llei que intentava una integració pacífica i acollidora, segons els representants del Land. Olga Himmler esgrimeix que el frankfurt i la cervesa són símbols nacionals de tot Alemanya i que per tant, tots els menjadors d'acollida han de servir la variant salsitxera alemanya -que es serveix a tot el país- i cervesa a dojo. 
Diu que l'arròs o el pa estan molt bé i que l'aigua potser es bona, però que els alemanys s'han criat des de temps immemorials a base de suc fermentat de cibada i de tripa de porc embutida, i els nouvinguts així ho han de fer.
Diu també en la seva recusació, que tant els jueus com els musulmans residents a Alemanya tenen dret a deixar les seves costums arcaiques, brutes i tercermundistes, per abraçar la superior cultura alemanya i ajudar al foment de l'industria nacional del ram de la xarcuteria i els fermentats de lúpuls.

Fins el moment ningú del Govern alemany ha gosat portar la contraria a la defensora del poble, ni tant sols cap mena d'associació d'intel.lectuals o moviments socials han obert boca. I el que semblaria un despropòsit és en realitat un desitg ocult de la gran majoria del poble alemany. 


Aquesta notícia que és del tot impensable i que ompliria de vergonya al poble alemany i la U.E està passant en un altre Estat "europeu", amb altres noms i altres recusacions.

És curiós el desvergonyiment dels fills del Alzamiento. Aquells que anaven a escola i assenyalaven amb el dit els fills dels dissidents, els feien creure que els seus pares eren delinquents i males persones. Avui després de més de 30 anys de "democràcia" a Espanya, els escollits continuen ocupant els ressorts de més poder al Estat i segueixen exercint d'hereus del llegat polític que els seus pares els varen deixar.
Aquets camaleons, falangistes d'adolescents i garants de la democràtica constitució del 78 de vells, han sigut uns avantagistes tota la vida, han tingut més oportunitats que els demés, han disfrutat de les fortunes de dubtosa procedència dels seus pares i han estés els seus tentacles de poder, disfraçant-los de democràcia.
Que Espanya calli i otorgui és minimanent comprensible, però i Europa? 

The Outsiders, Keep on trying



dissabte, d’agost 07, 2010

NO N'APRENDRAN MAI

D'aprenents el món n'és ple. Hi ha persones que gastarien cent vides i mai haurien après l'ofici, i n'hi ha que néixen amb les qualitats per trionfar des de el primer dia.
Encaparrar-se en esfonsar, enterrar i enmerdar l'obra dels millors de cada ofici és cosa de necis, subvulgars, negats i envejosos. Demostrar les qualitats de cadascú -per limitades que siguin-, és com a mínim molt menys contaminant i destructiu. I no posa en evidència els complexes dels mediocres.
Que els primers dies del nou president del Barça hagin sigut una ofoscació en destruir l'obra del sens dubte millor president de la història del club, fins al punt d'oblidar les veritables obligacions que se li haurien d'exigir, provoquen vergonya i demostren una enveja i un rencor gens positius.

Xiqui Beguiristain abandona la secretaria tècnica, Johan Cruiff li fot pels morros la presidència honorífica i trenca relacions amb la junta. S'annuncia que el Barça no pot pagar les nòmines i es fa servir com excusa per malvendre un  fitxatge qüestionat com Chigrinski. Es continua desprestigiant el club afirmant públicament que existeix un forat comptable de més de setanta milions, quan el professor Sala i Martín va declarar uns beneficis de 12 milions.
Grans esforços i temps concentrats per girar la realitat cosa que ha impedit reforçar l'equip amb els fitjatges reclamats  per Guardiola i negociar amb les federacions la cessió de jugadors per els amistosos internacionals que hi ha dos dies abans del jugar-se el primer títol oficial del any.

La nova junta, Rosell al capdavant i l'establishment periodístic van encaminats a fer que el manadat de Joan Gaspart no fos el pitjor de la història, tot capficant-se en tapar l'obra de Joan Laporta.

007, Nearly man