dimarts, de febrer 26, 2008

PALPO EL FINAL


A les formacions catalanes els costa l'oro, el moro i la vall d'Andorra omplir els seus actes de campanya. Així ho afirma Salvador Cot a la seva columna del Avui. Remata la feina amb:
-"Alguna cosa passa en la política catalana. Alguna cosa que es palpa, però encara no es veu."-

Jordi Pujol va fer coses positíves per Catalunya, i d'altres nefastes. Va guanyar totes les eleccions a les que es va presentar, i quan no tenia majoria buscava suports parlamentaris més o menys estables. Aixó feia que la política de CIU anés agafant pinzellades del soci de torn.
Digueu-nos burrus, però a molts catalans ens costa i molt digerir la política dels nostres governants d'avui. Que és un sistema parlamentari? Si, ja ho sé, ho accepto. Però no és aixó senyors...
Conec a molta gent d'Esquerra descontenta per el què està fent la direcció del partit. Conec a socialistes, molt enfadats per haver "d'aguantar a ERC". No conec a ningú de IC-Els verds. I l'oposició ha d'estar emprenyada i a la contra per sistema.
Per tant, tenim a un govern recolzat per una majoria parlamentaria que no té majoria popular. Si a aixó li sumem els "accidents" que pateix el país dia sí, dia també. I on no hi ha mai un responsable de res, fa que el desencant sigui monumental.

Per un desencantat el més difícil és tornar-se a apassionar. I per molts: "Dos mil catorzes, "cases grans", "plataformes de tots colors" i "partits nous" que s'ens presentin serà molt difícil que la gent torni a trempar.
Jo palpo el final...

Kenny Rogers and The first Edition; My Condition

diumenge, de febrer 24, 2008

SEGLE XXI


Any del senyor de 2024
Europa és dins d'un forat negre.
Alemanya viu dividida en dues parts, una, l'Otomana apreta l'altre, la democràtica. Espanya ha viscut diferents revoltes sobiranistes, i tot Andalusia i Extremadura son marroquines. Itàlia, és una regió de Tuníssia, i la Republica Islamica de França ha estat devastada per els continuats conflictes entre els europeus creuats, i les forces de la jihad.
A Catalunya els sobiranistes lluiten per desempellegar-se del jou cultural, econòmic i social que representa ser a l'Espanya ferida en l'orgull i la butxaca per l'Islam al sud i per els moviments separatistes al nord.
La Catalunya nord ha esdevingut lloc de refugi dels milicians catalans que també fan campanya amb els seus germans del nord, aquests no volen saber res del nou ordre musulmà que els atenalla.
Ha estat senzill per els ideolegs catalans i occitans fer resurgir les ansies dels francesos del sud per revifar aquell passat d'agermanament entre occitants i catalans, que avui els fa lluitar junts.
El Califa de Medina-Paris ha enviat emissaris a Madrid.
A Canvi de tornar a fer vassalls als occitants, permet als digito-tancs-nuclears espanyols que entrin a França, ataquin i destruexin al seu gust, fins la linia que tracen les ciutats de Burdeus, Tolosa i Montpeller.
No hi ha escapatoria per catalans i occitans...

Papa, papa... L'Andreu em crida i jo reacciono. Em desperto del somni amb els ulls oberts i recordo que a més de tenir el dinar al foc, estava llegint el diari.
No m'en se a venir que l'exercit Turc -aquell país que vol ser membre de la UE- campi com vulgui dins un país ocupat per els USA. Matant a qui li sembla, sense un judici amb garanties, només per la sospita que puguin ser "terroristes" kurds. Recordeu que un kurd és aquell animal que pot arribar a semblar un home i a qui tothom extermina. No confondre amb un curt.
Sort que som al segle XXI!!

The Rings; I Wanna Be Free

dijous, de febrer 21, 2008

GLORIOSA BANDERA



Si per alguna cosa ens val aquesta imatge, és per internacionalitzar la posició d'Espanya vers la democràcia.
I per saber que encara hi han pobles més "atrotinats" que Catalunya. Serbia ha oblidat, i molt rapidament que els F-18 espanyols també varen contribuïr a matar fills seus i a destruïr-los els país.

Una versió dels Outsiders holandesos. The Cynics; Lying all the Time.

dissabte, de febrer 16, 2008

HOME BLANC BUSCA ...


S'acosta el 9M i tots els grups polítics treuen les ungles i marquen paquet.

Possiblement el PSOE guanyarà les eleccions espanyoles, tot i que per un marge ajustadíssim. Com possiblement, també, no els faltaran novies per acabar de formar majoria parlamentaria estable o semiestable.
IU, PNV, ERC, C.Canaria, Grup mixte, CIU, tots ells candidats a acompanyar a ZP durant quatre anys més. El ventall de possibilitats de pacte serà ample per els socialistes.
Aquets ùltims dies hem assistit a la recreació d'un hipotètic futur, on CIU seria l'escollida. Els mateixos convergents han dibuixat aquest escenari, tot recordant al el.lectorat català que; si és així, serà la fi del Tripartit. Ja que reclamarien als socialistes pactar també a Catalunya.
CIU s'enfronta clarament al Tripartit i intenta mostrar-se als catalans com l'adversari directe del Govern Montilla, que no passa precisament per un dels moments més dolços de popularitat-si és que n'ha tingut mai-.
El "rebot" per part tripartita no s'ha fet esperar. PSC, Esquerra, i IC els han acusat de sucursalistes, d'intentar guanyar als despaxtos el que les urnes ho els han donat etc, etc...
Tot i que el desitg de CIU no és ni de bon troç honorable, la història recent hauria de fer memoria al tripartit.

-ZP, després de la creació del tripartit 1.0, s'enfila al balcó de la Generalitat amb el trio de líders progressistes i promet aprobar l´Estatut que surti del parlament de Catalunya (textualment)

-ZP, fulmina a Carod-Rovira després d'una excursió a Perpinyà.

-ZP, insisteix amb un nou Estatut per Catalunya i presiona al PSC.

-ZP, Una vegada aprobat l'Estatut per el Parlament català dona ordres a Montilla, l'endemà mateix de l'aprobació del texte per dir que serà esmenat a Madrid. Faltant a la seva promesa.

-ZP, fa seure a la taula de negociacions a la gent del PSC a la banda del govern espanyol, quan haurien d'haver assegut a la banda catalana pèr: dignitat, obligació (al ser el partit del president de la Gene.) i honestat.

-ZP, truca a Mas tot implorant-li un pacte a canvi del Estatut i així mig salva l'honor, però Mas torna a caure en un engany.

-ZP, fa que Maragall expulsi del govern a tots els consellers d'Esquerra.

-ZP, li fa convocar eleccions anticipades a Maragall.

-ZP, promou a Hereu com a hereu de Clos, a càrreg de les butxaques de tots els barcelonins

-ZP, després de l'aclaparadora derrota de Montilla li diu a Mas una cosa(el torna a enganyar) i per l'esquena permet a un membre de l'executiva del PSOE ser president amb els vots d'ERC, a qui ell mateix, va fer expulsar 6 mesos enrera.

-ZP, promou lleis invasores de competències ja traspassades a la Gene. I Montilla, Carod i Saura se les empassen.

-ZP, relanteix el desplegament del Estatut, i incumpleix de forma flagrant l'apartat de finançament. I el trio calla i empassa

-ZP, aquesta mateixa setmana diu que no li agrada l'estil d'ERC (primer i ùltim avís abans de tornar-los a expulsar?)

Aquestes, són algunes de les mostres de sucursalisme, que ja patim a Catalunya des de la creació del primer Tripartit.
Modestament, penso que CIU s'ha posat a jugar amb les mateixes "normes" que els altres tres, cosa molt criticable, excepte per el tripartit, impulsor principal de la moda "sucursal".

De totes formes, penso, que ZP al final tindrà moltes opcions, abans que CIU per formar govern.

No hi ha ningú innocent de culpa i al final irem tots al infern.

The Brian Jonestown Massacre; Going to Hell

dimarts, de febrer 12, 2008

"CUNNI A L'ESPE"


Avui l'Espe(PP), Presidenta de la C.A Madrilenya ha anunciat la creació d'una escola a Madrid, en la que s'ensenyarà en català als fills dels pares que ho sol.licitin. Li posarà de nom Presidente Tarradellas.

No tinc paraules per expresar-li la meva gratitut.
Ella, que ja va mostrar que entén perfectament "lo fet català", quan ens va dir nació, directament i per la patilla, quan el tema del trasllat a BCN de l'Agència Estatal de telecos. Amb alló de:
-No podemos permitir el traslado fuera del territorio nacional...-
Ara s'ens mostra encara més "oberta" cara als catalans i ens fa una escola per els nostres germans residents a Madrid.

L'ùnica manera que se'm acut per agraïr-li el seu amor a Catalunya i a la seva llengua no es cap altre que un èfimer però necessari "cunnilingus", tot tapant-me el nas -tinc compromís-. Penso que el millor es; pagar llengua amb llengua. I amor amb amor.
Es tan evident que el català necessita protecció, com que a ella li cal mullar-se com una conilla, mentre nota que els seus mugrons són com pedres, i la llengua catalana la desfà de plaer, tot envaint-la allà on la passió explota i es torna liquid...

Davant la seva generositat i bonhomia; qui s'hi pot negar?

Interessats/ades amb la campanya del "cunni a l'Espe", que aquí vull iniciar,deixeu la vostra predisposició als comentaris -ara no em deixeu sól-.
Catalunya us ho agraïrà i ella encara més.

Lulu; Mrs Robinson

diumenge, de febrer 10, 2008

US DEIXARÉ PENJATS


Dificilment trobarem a cap altre lloc del món una país com Catalunya. Que demana perdó constantment per tenir una cultura propia i un teixit empreserial envejable, almenys fins fa poc.

Culturalment tot i que molts ens resistim a deixar la nostra llengua som conscients que la "fem" petita.
Vivim sota el domini legal d'una de les llengües més fortes del món i ens enlluverna l'anglés. Molts parlem tres llengües, i a casa estant som capaços de fer esforços per intentar comunicar-nos en qualsevol llengua que no sigui la nostra. Cosmopolitisme? Complexe d'inferioritat? Estupidesa?
Avui mateix el nostre President , José Montilla ha enviat "correos" a Andalusia per explicar als nouvinguts que no els cal parlar català, només faltaria!. Aquí no obliguem a ningú a res, mireu-me a mi, deu pensar.

Durant la decada dels anys 30, Catalunya representava el 40% del P.I.B Estatal. Avui estem aprop del 18%.
Hem contribuit amb "solidaritat extrema" a fer d'Espanya un país del primer món, durant molts anys.
Avui ja estem "de tornada" i exigim als nostres empresaris i inversors una serie de requisits que a cap altre lloc de la peninsula tenen igual. Avui, que la resta de productes espanyols són competència dels nostres, encara ens ho posem més difícil i mentre els entreguem els nostres impostos per el seu progrés, ens envoliquem amb lleis per obligar només als nostres empresaris a fer triples-mortals amb tirabuixó i els buidem la piscina.

Un país sense estima, ni cultura, que tampoc disposa de capital té els dies comptats.

De vegades, em dona la sensació de pertanyer a una secta d'idiotitzats, tot esperant el dia del holocaust final. En el que tots ens suicidarem, buscant una mort lenta i agònica, digne de la nostra trajectoria històrica.
Jo, aviso: us deixaré penjats...

The Crazy World of Arthur Brown; Nightmare

dimecres, de febrer 06, 2008

EL MILLOR DEL TRIPI 2.0


El "Tripi 2.0" té infinitat d'assumptes criticables, però una de les tres parts s'endú el primer premi en estulticia, estupidesa, afany de menjar calent i supuracions infeccioses.

ICV, sí senyor. Un exercit de craks on n'hi hagin...
Començant per la parella "Ceaucescu". Ella, la Imma es declara antisistema des de damunt el cotxe oficial estant, cobrant una nòmina pagada entre tots nosaltres.
Abans en Xoan ja ens haviat "engrescat amb la xerinola" del bus del superestatut en el 1.0. Ara en Xoan s'ha fet gran i li han donat una porra -i algún kubotàn-, i no cal dir, que com que ell és un home de pau no els fa servir.
Ens intal.la radars a les carreteres per fer-nos d'angel de la guarda, tot i que aquest gener han augmentat espectacularment les víctimes de trànsit, també ho ha fet la recaudació per multes i sancions. Sempre hi ha una part positiva en tot.
Fixeu-vos com cuida als seus empleats; que els redecorarà els llocs de treball amb tècniques Xoep-sunianes -o alguna mariconada semblant-.
No us hagiu pensat pas, que en Xoan s'ha quedat sense sol.lucions per els accidents de trànsit mentre preserva el medi ambient: Prohibit entrar a Bcn a més de 80 -exceptuant les bicicletes-.
I ja ens ha llençat un bio-globus-sonda amb el tema d'estrenyer l'amplada de les carreteres. No dubteu que ara vindran les propostes de: aixecar l'asfalt per poder-lo reciclar, i l'obligació d'insta.lar rodes quadrades als vehicles.

Un crak és també Francesc Baltasar i Albesa. Conseller d'habitatge i medi ambient -només faltaria!-.
Què dir del habitatge que no s'hagi dit ja?.
Restaurar un mas avui, vol dir un any de tràmits, molts més diners i passar per tota classe d'inspeccions de totes les agències hagudes i per haver. A la ciutat; tenim éls pisos més cars del Estat, i el lloguer és una "selva" molt verda.
Però com sempre: s'ha de ser positiu... Al Aragó estan molt contents del Conseller Català.
Les empreses catalanes estan omplint polígons sencers a Fraga i Saragossa, on es pot treballar complint la mateixa normativa europea que ens regeix aquí, però sense la necessitat d'haver "d'alletar" les infinites agències catalanes,i sense ni 1/4 part de burocràcia que ens exigeix la llei aquí.

I Boada? on és Joan Boada? diuen que es va "fugar" amb la Núria Pòrtolas, cosa que desmenteix en Jordi Guillot. Tot i que amb un cognom així, qui se'l creu?

The Remains; Don't look back

dissabte, de febrer 02, 2008

INSTINT



Diuen que la nació espanyola, és de les més antigues d'Europa. Diuen que dins Espanya no hi ha altre nació possible. Diuen que el catalanisme és un invent dels burgesos catalans del segle XIX, que abans d'aixó els catalans erem els més espanyols de tots. Diuen també que el català és un invent de Jordi Pujol, que abans d'ell ningú el parlava...
Representatiu és; el que a tots els llibres de texte dels nens catalans de primaria hi és inclós com una primera figura del "nostre" segle d'or, un autor que d'haver nascut al segle XX, podria haver escrit tranquil.lament "mein kampt" i que possiblement hagués sigut jutjat a Nuremberg.
Però ens el fan nostre quan el molt fill de puta va ser capaç d'escriure coses així:

-"El catalán era la criatura más triste y miserable que Dios crió" "Son los catalanes el ladrón de tres manos" "Ellos son las viruelas de sus reyes: todos las padecen, y los que escapan quedan por lo menos con señales de haberlas tenido" Fco. de Quevedo"-

Veient la fotografia del llop i el gos he pensat que tot i que cada dia en queden menys, sempre hi haurà algún llop disposat a portar amb orgull fins al final la creu de ser el blanc dels escrits de castellans "il.lustres".
Potser és instintiu?

The Gruesomes; Way Down Below