DIVIDIR LA SOCIETAT ?

Quan cada dia s'alcen més veus a favor de la sobirania plena de Catalunya, alguns argumenten que això dividiria la societat, que no ens convé. Ni aposten clarament per una cosa ni per l'altre i juguen amb aquesta ambigüitat estudiada, només per obtenir més rèdits electorals. A més, ignoren que callar les veus dels sobiranistes existents ja és de fet una divisió provocada per ells mateixos. Com si a aquesta altre meitat hagués de callar o empassar-se la seva voluntat.

Vaig ser víctima voluntaria d'una enquesta sociològica per telèfon. Una conegudíssima agència estadistica em va tenir més de mitja hora sotmés a una bateria de preguntes. Endevineu sobre què anaven quasi un 70% de les preguntes? Doncs sí!! sobre l'independència de Catalunya i sobre Joan Laporta.

Les enquestes i els estudis sociològics deuen està donant un resultats excel.lents al sobiranisme, o almenys prou importants per centrar les seves preguntes i estudis socials sobre quin perfil i quina quantitat exacte de gent està disposada a trencar el DNI espanyol.

Els agents narcotitzants de la societat catalana estan espantats, no els acaben de sortir el números.I és que avui per avui per els catalans és un mal negoci ser espanyols i no hi han raons de pes per seguir dins l'Estat espanyol. 

El dia que diaris con La Vanguardia i El Periodico o TV3 i RAC-1 deixin de menystenir a la meitat dels catalans sense veu i expliquin fil per randa tots i cadasqun dels avantatges econòmics i socials de l'independència de Catalunya, tornarem a tenir una societat cohesionada. Però mentre els interessos econòmics dels qui manen en aquets mitjans, avui narcotitzants, siguin continuar amb l'statu quo actual, seguirem tenint una societat dividida.

Cachorro Grande; Lunatico

28.769 MILIONS D'EUROS

Aquest és el deute de la Generalitat catalana segons el banc d'Espanya. Això representa un 27% del total de deute acumulat per les CC.AA del Regne d'Espanya, quan som el 16% de la població.. Aquets 28.769 milions ja son un 24% més que fa un any enrera.
L'agència de qualificació creditícia Flitch Ratings ha rebaixat el nivell de solvència a mig termini, cosa que dificulta encara més, sumat al elevat endeutament, la possibilitat d'obtenir crèdits per part de la Generalitat.
El mal no es queda aquí; el gran endeutament de les administracions públiques frena i limita l'endeutament empresarial i privat. El crèdit s'el emporten les administracions en detriment de les activitats productives.
Què vol dir això?
Tancament d'empreses, empobriment del país i grans dificultats per retornar el capital prestat a mig i llarg termini. A la vegada, acomoda a la població a una mena de "PER". Cobro per existir, no cal que m'esforci.

El nefast sistema de finançament català, l'espoli espanyol junt al malbaratament del Govern ens han dut a una situació límit, que ens ha perjudicat en conjunt i en particular. L'intent de canvi social ha estat nefast per el país i l'estarem pagant molts anys, cosa que hipoteca el marge de maniobra de Catalunya i els seus habitants en el present i el futur.

Potser tenen raó els que igualen l'independència a decadència, però de fet, només són hipòtesis molt discutibles i gens contrastables.
Els fets palpables són que formant part d'Espanya sotmesos a un espoli de 20.000 milions d'euros/anuals i amb un govern d'analfabets espanyolitzadors aviat haurem d'enderrocar els polígons industrials per plantar naps i ens desplaçarem amb carreta tirada per rucs.

Algú hauria d'ensenyar a llegir al tarugo espanyol que ens han endossat de president.

The Lambrettas; Poison Ivy

TROBAREM A FALTAR EL TEU SOMRIURE

Trobarem a faltar a l'Original imitat per Sergi Mas. L'home que més ha fet per Catalunya, per omissió, traïció, fariseisme, partidisme, miopia i ignorància.
Ens el varen col.locar de President després que el seu partit hagués obtingut els pitjors resultats electorals de la història -aviat pulveritzaran aquest rècord-. Però és que la seva obra de govern ha estat molt pitjor encara. Tant pitjor, que molts catalans adormits han obert els ulls després de la col.lisió que ha patit la "fragoneta" pilotada per Montilla.
El que no se li pot negar a Montilla és que durant el seu "mandat" i a mida que es succeien els incidents i els catalans ens adonavem de la nostra situació de cul de sac, ha anat creixent un pensament molt generalitzat del "ja n'hi ha prou". Fins al punt, que ha deixat completament arraconat l'eix que vertebrava el pensament i les creences polítiques de molts catalans, esquerra-dreta.
Montilla ha dut la política catalana al eix català-espanyol -amb l'ajuda del PSOE i del PP-. Aviat, el 28 de Novembre tothom s'haurà d'autoafirmar davant les urnes, i la pregunta serà Catalunya o Espanya. No serà un referendum amb una pregunta i resposta clara, del tipus Sí o No, però s'hi assemblarà molt.

Per això li vull donar les gràcies a n'en Montilla, primer per fer-nos adonar a molts catalans que Espanya és un nefast negoci, i segon per brindar-nos l'oportunitat d'aquest "referendum" i annunciar-lo tant clarament -a la seva manera, pobret-.

Ah!!! i no patiu, que ell no repetirà pas...

Greenhornes; High Time