dilluns, de juliol 28, 2008

TOTS A GALERES



Otger Cataló, Guifré el Pil.lós, Ramon Berenguer, Pere el Gran, Jaume I, Pere III i Salvador Sostres amb la seva bomba de neutrons, han sigut convocats a la propera Bilateral Estat-Generalitat. Assumpte; finançament de la Generalitat.
Missió: repartir hòsties a base de bé, per fer cumplir la llei espanyola als espanyols.

El Conseller Castells, Artur Mas, Joan Ridao, Joan Saura, Pascual Maragall, i tota la trepa pro-Estatut(entre ells, jo)queden rellevats d'inmediat i condemnats a galeres eternament. Seran retornats a Catalunya amb un llacet i posteriorment s'els triarà destí. Com a molt aprop Constantinoble (a fer-li companyia a n'en Clos).
Culpa: Cagar-la de totes totes. Primer, creient que l'Estatut seria sol.lució. Segon: conspirar i fer-ne ostentació pública, proclamant als quatre vents les virtuds d'un document que no han sabut defensar. Ni poden.

Vull fer menció especial al nostre enemic, Espanya. Que segle rere segle ens fot els quartos i quan ens rebotem alguna garrotada.
Avui representada per: ZP, Solbes, Montilla, Iceta, Zaragoza i la Chacón. Gent, que a priori s'els veu "de bon tractar", però que sempre ens l'han tingut parada (la ballesta).

Només ens resta encomanar-nos al valor dels nostres guerrers a dalt esmentats, tot esperant que la crisi fagi aixecar algun putu català del sofà, per unir-se a ells.
(que rucs hem de ser, que ens carda fins i tot en Montilla!!!).

A Galeres tots!!!!

Downliners Sect; I'm a lover not a fighter

dimarts, de juliol 22, 2008

ELS AJUDANTS D'EN CASTELLS


Conegut és de tots l'higalguia espanyola, que sempre els ha honorat per allà on han passat. Fixeu-vos fins a quin lìmit pot arribar el seu amor cap a nosaltres que ens han regalat: una identitat, una llengua de veritat i un Estat que ens vetlla.
Fins i tot, ultimament, ens han dotat d'un màgnífic i nou Estatut d'Atontomia. Un exemple de generositat i estima del Imperi cap nosaltres, els perifèrics del "nordeste".
Petits mals entesos per part del Conseller de finances de la Generalitat estan encallant el finançament de tot l'Imperi...No ho podem permetre de cap manera!.
Tres homes han sigut posats a disposició del obtús Conseller per aclarir-li tot allò que disposi interpretació, aclarir-li el significat de la paraula solidaritat i fer-li saber que España es fonamenta amb aquesta solidaritat.
De ben segur, Castells escamparà la boira que ara l'encega. Juan Crosta, Josep Maria Filesa i Pepe Guerrillero. Tres homes amb una fe Imperial demostrada en 3000 batalles seran els ajudants de Castells.
Catalans, no patiu que no tornarem a fer més el ridícul. Hem ser agraïts

Gruixut's; Xafardera

dissabte, de juliol 19, 2008

LA SOL.LUCIÓ: MÉS IMPOSTOS

Aquesta setmana passada ha sigut densa politicament parlant.
El congrés de CDC i la Casa Gran, la publicació de les balances fiscals, les proto idees sobre el nou finançament econòmic, l'altíssima taxa de funcionariat a les CC.AA més deficitàries i d'altres misèries...

Ès evident, que el finançament de les adminstracions a Catalunya és i serà un greu problema davant el crack del 2009.
Però a Camprodon ja ho han sol.lucionat: Cobraran un cànon a les companyies telefòniques que operin al Municipi, per les trucades del mòbil a fixe http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=528175&idseccio_PK=1049
Amb l'argument que s'utilitzen els cablejats aeris i subterranis instal.lats al Municipi.

Aquestes insta.lacions, pagades de butxaques privades: o bé per promotors particulars, o bé per la mateixa Telefónica de España S.A, que també, hi fa manteniment, o bé millora les inta.lacions. Serviran per poder fer front a les despeses dels Ajuntaments i alhora s'ens apujarà el rebut de la telefonia a tots.

És curiós aquest país; On les CC.AA "riques", i amb només un 8% de funcionariat tenen problemes per pagar-los i s'han d'empescar tota classe de tributs.
Polítiques, que d'entrada i per sistema sempre són rebutjades i criticades per les CC.AA "pobres", que a més tenen un 25% de funcionariat. Polítiques, que al final també acaben "practicant" sense complexes.
Uns, podran mantenir al 8% de funcionaris i els altres podran arribar al 30%.

5.6.7.8's; The Barracuda

dissabte, de juliol 12, 2008

SÓC UNA CROSTA


Hola, he decidit presentar-me. Sóc una crosta i un català irreal.

Una crosta; Els meus cognoms em delaten, i amb ells sempre seré sospitós d'alta traïció a Espanya. Les meves opcions polítiques no són ni el PSC, ni cap altre partit d'obediència espanyolista. No suporto la música dels Manolos, ni d'Estopa entre d'altres. A casa parlem català. El castellà el "gasto" tan poc com puc i tinc un marcat accent català. Vull la plena sobirania per Catalunya...sóc una crosta.

Sóc un català irreal; Ja que no treballo a la SEAT, ni faig de manobre. M'interesso per la política i no sóc optimista. No m'atrau "la Roja", més aviat em repulsa. No compro ni El Periodico, ni La Vanguardia. No crec en Espanya, ni en el federalisme, ni crec que la convivència amb la resta del Estat sigui possible en grau d'igualtat (i no per culpa meva). Sóc un català que s'ha de tenir amagat, per no ofendre les sensibilitats del Estat espanyol...sóc un català irreal.

Per tot aixó m'he de sentir culpable, i fer penitència i dejú. M'he de resignar a veure morir el teixit social i empresarial que ha fet forta Catalunya.
He d'agenollar-me a casa meva estant, ja que els nouvinguts i els "conversos" volen una societat i un país tant semblant a Espanya com sigui possible, encara que aixó signifiqui decadència i empobriment. He d'entendre que només el castellà és indispensable a Catalunya.

Sóc una crosta i un català irreal, o aixó em volen fer creure. Una persona despreciable a la que se li pot faltar al respecte dia sí, dia també. Una persona a la que cal estigmatitzar. A la que s'ha de minoritzar, fer callar i a la que se li ha de recordar la seva inferioritat via "manifestos por el castellano", via espoli fiscal desagnant, via incompliments varis per part del Estat.
Tothom ha de saber que no sóc respectable i ningú m'ha de defensar, ni tant sols el país que em cobra els impostos.


The Chords; I'll Keep on Holding On

dimecres, de juliol 09, 2008

JOAN LAPORTA


No vull dir res a favor seu, ni en contra. Ja que hi han elogis i retrets a fer-li. Només m'agradaria dir que; trobo vergonyos el lixament al que està essent sotmés.
Joan Laporta va patir un 60% de vot contrari en la passa moció de censura. Calia un 66% per poder convocar eleccions a la junta Culé. L'aritmètica l'avala...

Em sorprén que, els mitjans que avui reclamen la dimissió de Laporta tot i ser lícita la seva continuïtat en el càrreg d'aquest club privat. No fagin el mateix amb d'altres càrregs i de molta més rellevància (en teoria)i als que només avalen les matemàtiques.
Una Copa d'Europa i dues lligues em semblen èxits infinitament superiors als resultats d'aquets càrregs públics. A Laporta no li han envaït competències, A Laporta li paguen el convingut, Laporta es sap expressar, Laporta procura per el Barça i després per els altres...
Que El Periodico i La Vanguardia hagin saltat al coll d'en Joan, tot exigint-li la dimissió, en pro de no se quina moralitat exible a un President i a l'altre no, ens demostra el següent.

El Barça és una plataforma de poder que tothom desitja.
No es ben vist que el President d'aquesta entitat privada reconegui públicament la seva catalanitat.
Ser President del Barça sense ser del Opus o d'un partit espanyol és un pecat mortal.

En Joan és l'ùltim que ha de dimitir.

The Artwoods; I Take what I want.

diumenge, de juliol 06, 2008

CATALANA, BOTIFARRA DE LLENGUA


La botifarra de llengua, o catalana, és un embotit típic d'aquesta terra. La recepta, tot i tenir petites variacions sol ser molt similar a tot el Principat. La llengua del porc n'és la base.
S'estan constituïnt plataformes per modificar-ne la composició arreu de la Peninsula Ibèrica.
Perquè? S'ha demostrat que és cancerígena i separatista. Diverses en són les mesures a prendre.
Resulta, que uns hi volen afegir "pimentón dulce" per sol.lucionar-ho i fer més cosmopolita el tema...
D'altres volen prohibir la botifarra de llengua directament, ja que diuen que ofèn als nens, els retrassa el creixement i els traumatitza per la resta de la vida. A canvi, proposen substituir-la per el "chorizo de Cantimpalo"; molt més adequat per el desenvolupament de les criatures, diuen.

N'ès tal la pol.lemica, que fins i tot el flamant(i elegant)seleccionador espanyol de futbol, ha signat un manifest per fer del xoriço de Cantimpal l'embotit nacional espanyol. Diu, que la butifarra de llengua de porc no tindrà, ni ha de tenir mai la categoria de procucte "delicatessen" que té el De Cantimpalu.
Iker El Cid, jugador de la Roja, va salvar de morir a un pobres i indefensos nens. Xoriç entre llabis, va aturar l'atac d'una butifarra de llengua gegant. La botifarra embogidament desbocada volia desgraciar una mainada espanyola, i ell, com a bon "nacional" ho va haver d'impedir. Què faríem sense heroïs?

Humilment, jo voldria reconeixer, que m'he fet gran a base d'entrepans de fuet i catalana. Ara d'adult, no tinc aparents mostres de malformacions. Tinc una cua afilaberquinada de color rosadet perfecte. Llueixo una conna preciosa, que ja voldrien molts. I el meu morro, només és millorat per la meva orella...
L'ùnica cosa que accepto que pot molestar; és la meva forta pudor, intrínsicament lligada a la meva condició de garrí. Què hi farem?

The Primitives: Crash