divendres, d’agost 31, 2007

TU ARRAI, QUE TOTES ET PONEN


De professor de nens de 14 anys, a vicepresident de l'imperi.
Dels menús del menjador escolar, a vixisuà d'escuma de garota, a la mostassa de rabes dijonesos i perfum de llemàntol vidu de cala Salions.
D'anar amb bici al "cole", a ser quasi teletransportat amb un Audi de 350 cv i xofer amb arma reglamentaria.
No és tonto, com el de Media Market i fa proclames independentistes com els d'Ikea. Ho té tot, i és a la crestera de l'onada, totes li ponen, tothom li fa fotos. I és guanya la vida bastant millor que, aguantat criatures que s'en fotien d'ell per no saber dir bé la eddda...

Ara s'en va de colonies amb els sociates. No li cal ni amagar-se, ja no li queda vergonya.
Un Cap de setmana pagat al Montseny. Uns dies de reflexió socialista, d'introspecció als postulats solidaris entre pobles, i a la unitat de les forces progressistes del món mundial contra les forces del imperi del mal...
Farà de conferenciant, junt a Montilla.

Hi ha una teoria conspiratoria que diu; que Carod va ser un submarí del Psoe en l'època Vera-Barrionuevo per desarticular i desarmar ERC. Jo no l'he creguda mai. Però ara me l'està fent creure ell mateix.

Animal World; The Last Word

dimecres, d’agost 29, 2007

HI HA VIDA INTEL.LIGENT...

Jo, ja em pensava que no podia ser. En tot Catalunya no hi haurà vida intel.ligent? Estava segur que sí.
Finalment avui s'ens ha presentat un plataforma, un forum, fota-li com vulguis. Unes persones compromeses amb el país, a la seva manera i discutible, però compromesa i té de bó la transversalitat.
Juristes, filòfofs, escriptors, economistes, cièntifics. Amb noms com: Alfons Lopez Tena, Xavier Sala i Martín, Ramón Tremosa, Pilar Dellunde, Jaume Renyer, Vicent Partal, Salvador Cardús, Isabel Clara-Simó...etc

Gent d'ideologia diversa i fins i tot oposada, amb un objectiu comú. La sobirania de Catalunya.
Com, on i quan. Diuen que estant disposats a estudiar i plantejar un veritable projecte per l' Estat Català.

De vegades després d'escoltar o llegir als Carods, Ridaos, Masos, Durans i la mare que els va parir, i a mode de masturbació mental havia fet travesses. Tot pensant amb gent, que tingués prou cara i ulls per fer una cosa així.
Molts dels noms que figurem en aquest projecte, figuraven en les meves travesses. Per tant, molta sort, que ens la mereixem tots plegats. Us desitjo una ràpida dissolució, producte d'haver fet realitat el que molts desitgem. Ser un país normal

Jefferson Airplane; Somebody to Love

diumenge, d’agost 26, 2007

BOCADILLU D' ALMEJES

No sigueu puerils...del Conseller d'agricultura, al sindicat de pagesos.

El mercat demana gaspatxu, doneu-li gaspatxu...no sigueu pagesos. No us esforceu en fer de les nostres especialitats, exel.lencies; ningú us recolzarà. S'ha de ser multicultural i analment ample i humit...Planteu Big-mac's, planteu "migas empaperedinades" o veneu els camps per fer-hi xalets "endossats" com jo.

Per culpa de quatre pagesos entestats en no cultivar "nachos congelats" o "gambes al choep suy" ens estem gastant una fortuna en llengua i identitat.
No veieu que així no ens podem concentrar en fer carreteres, hospitals, escoles i trens...No podem estar tot el dia reclamant butifarra amb mongetes poden fer "Mac beacon de luxe". Pa amb tomata, de que?...Ignorants,o brioche o garlic bread, colla d'energumens.
Si exploten les linees de subministre elèctric no és per cap altre motiu que per entestar-nos en fer salsafins a la vitroceràmica, en ple més Juliol. Quan hauriem de tenir tots els nostres recursos elèctrics concentrats en produir watts de so per amplificar: l'asereje i la Macarena a tots els xiringuitos des de, Cadaques a Cadis.
Feu el favor de deixar d'una vegada els entrepans de catalana, que tants problemes ecològics en estant portant amb els putus porcs i gasteu bocadillu d'almejes, que a Almeria en planten unes de collons. Colla de cebollus

Jaques Dutronc; Mini mini mini

dilluns, d’agost 20, 2007

IMPOSSIBLE

Ha quedat clar, que l'encaix de Catalunya dins Espanya, tal i com el voldrien els catalans, no és possible.
El somni de l'Espanya federal del principi del mandat de ZP, avui ja és història. Euskadi i Catalunya són incomodes per la resta del Estat i de retruc qui més els "pega", més vots guanya. Per tant ja no només és cosa dels "stablishments" polítics. La població espanyola no ens accepta, i aixó ja és més greu.

Pujol i Maragall -Montilla no fa política- varen practicar polítiques d'acostament, de caure simpàtics, de supeditació, de peix al cove, de pidolaires, de pregar el desplagament d'un Estatut que era llei espanyola -Espanya mai prega el compliment de les seves lleis- I 30 anys més tard, quant a Catalunya li cal la reciprocitat espanyola, ens diuen que gastem massa en llengua i identitat...

Arrivats a aquest punt, queda clar que per obtenir el que Catalunya necessita i es mereix, ens cal fer un pas endevant.
Per fer aquest pas, ens caldran ajudes externes; Que ens seran molt dificultoses de trobar, ja que Espanya es membre de ple dret de totes les organitzacions internacionals hagudes i per haver...I no podem anar a buscar ajuda a Albania, tampoc.
Ens caldrà fermesa i està disposats a perdre i molt. Recordem que els jutjes, la policia i l'exercit son devots seguidors del Regne d'Espanya...

Fins on estem disposats a donar per aconseguir allò que ens cal?

Teniu collons, catalans?

Velvet Underground; Rock and Roll

dilluns, d’agost 13, 2007

GESTORS?

Avui al matí sentia als representants del PSC admeten que estem sota mínims en inversió i infrastructuta. Semblaven ofesos per la deixadesa del Govern Central de PSOE.
Entre moltes altres coses i em sembla que ha sigut, el molt Honorable conseller Castells. Ha proclamat que des de el Govern, donen llum verda al tecer carril de la A-7, de pagament evidenment.
Jo pregunto; La sra Tura, Consellera del Govern Montilla també es manifesterà tal i com feia al peatge de Martorell, quan era oposició? No proclamaven les esquerres que ells acabarien amb els peatges a Catalunya?

Tenim una N-II (Barcelona-La Jonquera) que fa pena. Dos carrils mal asfaltats, amb revolts perillosos i sempre va molt transitada. Avui a 13 d'Agost s'ha hagut de tallar per l'enfonsament d'un pont a Biure D'Emporda. Culpa de la pluja, segons el Delegat del Govern a Girona. Quinze dies d'obres.

No hi ha projecte de país, Montilla només gestiona.Si els trens no funcionen, ja els arreglarem.Si falten escoles, ja les farem i quan s'enfonsa un pont, ja l'arreglarem.Que només teniim una carretera del Estat que connecta BCN amb França, reforcem l'autopista de pagament,propietat d'una entitat amiga que ens condonna mil milions de pessetes...

Gestors? Si, de lo seu.

Teenage Fan Club; What You Do To Me.

dissabte, d’agost 11, 2007

LA PROFUNDA

L'expressió: Catalunya profunda, sempre m'ha posat calent.

Aquest any per les vacances m'he dedicat a fer un safari, en busca d'aquest animal exòtic, retrògat i antiquat anomenat; Catalunya profunda.

La nit abans d'empendre viatge, em va costar adormir-me, tot pensant en la qüantitat de catalans i catalanes profundes que podria veure, i ... Sortia de Girona i anava de dret - si no hi era, ja- a les profunditats del país. Vic, Manresa i Berga... alguna cosa fallava.
Havia recorregut la Catalunya profunda, i hòstia...no trobava la profunditat en cap d'aquestes ciutats en les que sense castellà m'hagués mort de gana.
Dec ser jo, el que no ha entés la situació geogràfica exacte de la "profunda"... Clavo els frens del cotxe, i l'encaro cap a la Cerdanya.
Puigcerdà, Alp...i m'endinso cap a La Seu D'Urgell, Sort, Esterri i València d'Aneu, Baqueira Beret i torno a clavar els frens al vell mig del carrer major de Vielha.

Cambrers marroquins i Rumanesos, botiguers castellans, dependentes sud-americanes en lloc de trabucaires Berguedans, raiers Pallaresos o versos occitans.
No la vaig saber trobar...

De tornada vaig contribuïr molt generosament a engrandir les arques de la Generalitat, tot excedint el límit de velocitat voluntariament. Només de pensar que aquets diners serviran per invertir en trens, xarxes electriques, carreteres i hospitals em va tornar a aixecar la moral.
Tot i no haver trobat la profunditat del meu país l'havia fet més ric.

Primal Scream; Country Girl

dijous, d’agost 02, 2007

RAÓ AQUÍ

Es busca persona humana viva i major d'edat. No importen titulacions, ni estudis, ni preparació, ni tant sols cal experiència. Se li exigirà obediència cega al aparell del partit.

S'ofereix un sou digne; 9000€ mensuals i catorze pagues. Salari que ell mateix es podrà fixar en la reunió constituient del seu càrreg. Tot deixant els problemes de la "massa aborregada" per les següents reunions. Ja que, les coses importants s'han de decidir sense pressa.
Se li donarà el tracte de Exel.lentíssim President de la Diputació de Girona, dietes ( no cal anar de menú ), xofer i Saab ùltim model. Es concedirant més peticions a mida que la necessitat es demostri, excepte la creació d'un Estat Català, que seria la finiquitació d'aquesta oferta de feina (i no varem neixer ahir...).

Raó a: www.Esquerra.es
Preguntar per el senyor José-Luís

The James Taylor quartet; Blow up (no tot està perdut)