diumenge, d’octubre 28, 2007

CENT DIES DE CRÈDIT


Recordo quan Esquerra va fer President a Montilla, aviat farà un any.
Vista la reacció d'incredulitat de molts catalans es va tornar a popularitzar, la famosa frase feta per als governants sense carisma.
Donem-li cent dies de crèdit.
Com es pot demanar aixó per a un nou i flamant President de la Generalitat? Que potser els qui el varen catapultar al poder tampoc ho veien clar?

Donem-li...
Respectant la voluntat del Parlament, però deixeu-me dubtar que fos la del poble. Montilla va obtenir aquest crèdit.
Els aval.ladors dels prèstec, els seus socis. Esquerra i IC-Els verds.
Tots junts es varen otorgar el dret d'administrar i gestionar alló del que jo en sóc accionista, Catalunya.

Cent no, tres-cents. Com a les Termòpiles. I com a Esparta, a un preu caríssim. Cada dia hem estat perdent quelcom irrecuperable.
Ens trobem en un punt agònic, on la màxima ha sigut la gestió, oblidant el projecte de país. I avui, ens trobem sense projecte, sense gestió i quasi sense país.

Ens hem resignat a una sanitat pública vergonyosa, a les escoles barracó, als "remiendos" a les carreteres, al desastre ferroviari, al descrèdit com a poble.
Jo, ja en tinc prou. I reclamo responsabil.litats per la perdua de valor de les meves accions.

Mando Diao; God Knows

divendres, d’octubre 26, 2007

LOLAILA

Ja fa dies que tinc ganes d'actualitzar el bloc, i la lolaila de la foto del anterior post no em deixa.
Fa quasi una setmana que és la protagonista. I per tant, el post és actualitat.
Avui s'ha enfonsat una andana a Bellvitge -Belviche, en català modern-
Jo em pregunto: Que seria de Catalunya si no tinguèssim de President al Gestor Major del Regne?
Per cert, deu estar gestionant a tota hòstia i a preu fet...no es deixa veure, no parla, no exigeix, en definitiva ofegat en feina, pobre José.
Jo li reconec el seu gran esforç, i per aixó i per molt més jo us demano que seguiu votant al PSC. Mai havia crescut tant el sobiranisme a Catalunya des que manen i gestionen a tot arreu.
En Josep Lluís és un puta, ell ja ho va predir...Per aixó l'aguanta i el sosté en el càrreg.

Geno Washington;Humming

diumenge, d’octubre 21, 2007

HALOPERIDOL SOCIATA.


Maragall anuncia que pateix alzehimer. Aprofito per donar-li tot el meu suport davant aquesta nefasta enfermetat. Encara que molt em temo que només el primer d'una llarga llista de càrregs socialistes.
Estic molt preocupat, per els síntomes que mostren els dirigents d'aquest partit.
José Luis Rodriguez Zapatero ja fa temps que no recorda el passat més inmediat, i té seriosos problemes de cordinació i ubicació en el present.
El cas més escandalós seria el de Magdalena Àlvarez que essent Ministre de Foment aixafa i destroça tot el que toca, i ja vesteix tot el dia amb el casc blanc i l'armilla fosforita. Demostrant deliri del esfondrament constant.
Heu escoltat a Quim Nadal?... tic,tac... tic,tac... passa el temps i no troba la paraula... tic,tac... Es parla que podria patir d'esboranc cerebral.
Pepiño Blanco, és un altre que mostra signes d'insensibil.litat del present, José Montilla no us fa sospitar res? Ens deixen sense serveis de Rodalies durant quasi dos mesos, i no protesta, no. Sembla que ja li vagi bé. Potser algú s'ha passat amb la dosi d'Haloperidol?
Si, ja ho sé que aquesta pàgina, i en concret aquest escrit és moralment, humanament i politicament del tot incorrecte, però algú ha de dir alguna cosa. Hi ha vegades que sembla que a tots nosaltres ens dopin fins les celles amb l'Haloperidol. Per que una cosa és clara o estant tots malalts, o bé la seva incompetència, falsetat i falta de rigor es tanta, que ho sembla. I no sé que és pitjor, ja que res té cura.


The Warlocks; Baby Blue

dissabte, d’octubre 20, 2007

TALLA 100, COPA C



El noi i la noia que fan ganyotes són els dos ùltims membres en llibertat de l'il.legalitzada i multimarca HB (Herri Batasuna).
Però estigueu tranquils que jutjes, fiscals, polítics i govern ja són darrera unes mates a l'altre costat de la plaça on es troben els dos joves.
Una vegada li hagin vist bé els pits a la noieta, inclús potser palpat i tot, i ja no els necessitin. Els fiscsls i jutjes s'aixugueran les babes i atacaran. El Govern dirà que l'independència dels jutjes és sagrada i els politics condemnaran tota teta que no arribi a la talla 100 amb copa c.
La noia serà empresonada per "teta-petita" i el noi per associació de malfactors i voyerisme.
I els tres poders del Estat s'hauran masturbat una altre vegada tots junts,-qui sap si practicant krampacks, fins i tot?- Mentre mostren al poble espanyol l'indecència moral que representa mostrar unes tetes que no donen la talla. Gastaran cantitats ingents de clinex, per netejar les esquitxades dels líquids biològics escampats per tot arreu mentre se la miraven...
Que bonic és notar-se protegit per la maquinaria Estatal, i que perniciós i escandalós pot arribar a ser no fer una talla 100, no?

Trashmonkeys, Song number 1

dilluns, d’octubre 15, 2007

QUINES COSES QUE PASSEN...


Resulta que van quatre Comtats malparits a un fira de la salsitxa. I aconsegueixen el que no ha aconseguit el Govern de "Lo Regne de València" en trenta anys d'autonomia...
Doncs si, resulta que els quatre Comtats malparits han trobat a un Japonés disposat a traduïr l'obra capdal en llengua "Valenciana". El Tirant Lo Blanc(Tirante el Blanco, en valencià modern) serà editat en japonés del Japó.
La Lluita de Zaplana, Camps, la Barberà, Santendreu per salvaguaradar el valencià de tot el món, ha trobat la seva recompensa. Ells, que colze amb colze han treballat molt dur, per la promoció de la llengua de Joanot Martorell i de Fuster. Tenien ara una oportunitat d'or per la culminació de la seva batalla. Però resulta que no els agraden les salsitxes.
Els catalans que sempre han sigut uns aprofitats, treuen avantatge d'aquesta problemàtica culinaria i s'els venen a n'en Martorell per quatre xavus a un japonés. Mentre ells eren a casa intentant clausurar les emissions de l'il.legal televisió dels mateixos barbars imperialistes del nord. Cosa que el ha impedit informar-se del "expoli" en qüestió, per aixó encara no han dit ni mu, apart que passen de salsitxa.

Electrics Prunes; You never had it better, and I've too munch to dream last night

dissabte, d’octubre 13, 2007

EL MAL MENOR


S'acosten les eleccions al parlament espanyol i les perspectives tornen a ser nefastes per els catalans.
Només dos candicats amb possibilitats reals de governar, el PSOE i el PP.
El PP és el tigre que s'ens menjara de viu en viu, o així es venen ells mateixos. Recursos al Constitucional contra l'Estatut de Catalunya, immobilisme patriotero pancastellanista i uniformitat estatal. És evident que a Catalunya els votarà el "Tato", en el seu llenguatge. Però a la resta del Estat tenen un poder de convocatoria d'aprop de deu milions de votants.
Aproximadament els mateixos que el PSOE. El partit de ZP és tot bona intenció (??)... i s'ens presenta com a l'antídot del pancastellanisme i el centralisme. No fa massa, les propostes dels socialites eren engrescadores per els catalans: "Aprovaré el Estatuto que salga del Parlamento de Catalunya", "Vamos a reformar el Senado en reflejo de la plurinacionalidad Estatal", "El catalán será oficial en Europa", "Retorno de los papeles de Salamanca"...i tantes d'altres promeses. A l'hora de la veritat i parlant clar, merda.
Quan els convé treuen a passejar als; Bono, Guerra, Ibarra que semblen del mateix partit que Acebes, Zaplana o Aguirre. Voldria fer esment especial al "defensor del pueblo español", el Sr. Múgica, socialista i anti catalanista afèrrim. No acata -o, si?- ordres de partit i també presenta recurs contra l'Estatut català.
En definitiva, les coses no pinten massa bé i una majoria absoluta seria desatrosa per nosaltres, els catalans. Ja que a Espanya s'estan pegant, per veure qui aixeca més enlaire la "rojigualda". I aquí cada dia que passa tenim els matxos més carregats, de carregar amb Espanya.
El mal menor, no és lleu.

*La foto ha sigut "robada" de clubbohemi.blogspot.com i és prou significativa de la classe de país en el que ens fan viure.


The Cynics; Baby, what's wrong

dijous, d’octubre 11, 2007

HO VEIEU?



Ni déu nostre senyor feia que el cel s'escardés, ni les 7 plagues bíbliques s'apoderaren de res.
Aquest mapa del segle XVI demostra qué és Espanya(Castella). Ni Portugal, ni Catalunya formen part de res indivisible.
I jo de tot cor, desitjo a tots als qui demà és el seu dia nacional que el celebrin amb joia, pau i al.legria.
I que ens deixin als demés tranquils.

The greenhornes; no friend of mine

dimarts, d’octubre 09, 2007

M'ESTIC FENT GRAN

Ja no tens 15 anys... Em vaig haver de sentir no fa gaire. Es veritat.
Deu fer aproximadament 8 anys, a Amsterdam, un noiet d'uns 18 anys em va tractar per primera vegada de senyor.
M'hi vaig encabronar i el nen va insistir. De fet, ell era meuc i amb cara de nena, i tot mirant-lo a la cara, com anava vestit i com es pentinava m'en vaig adonar que jo era d'una altre generació. Vaig veure clar que aquell holandés tenia raó, en part.

Avui caminava per Girona i he sentit que algú em cridava. M´he girat i al primer cop d'ull no he vist a ningú conegut. Fins que m'he adonat que quasi topava amb un senyor...Òstia, tiu!! Que fots?... Com va la vida?
Estava parlant amb un senyor.
Un senyor amb el qual jo hi havia estudiat. Erem bastant amics i haviem compartit moments d'aquells que no s'obliden mai.
Panxut, amb els cabells llargs, canes i esperrucat, quan ell sempre anava arregladet i amb el cabell curtet i ben pentinat. Anava disfressat de noiet, quan ell sempre ha sigut un tiu amb classe.
Haurà anat de vacances a Amsterdam?

De vegades penso en aquell noiet holandés...i només desitjo que el meu fill vagi a Amsterdam i ensopegui amb ell, i el tracti amb el respecte que es mereix un senyor. O que al veure passar a la meva filla per la Plaça Dam, es giri...i pensi en tot el que no ha pogut fer, ni farà mai per que ja és gran.

Qui erem; My Generation


Qui som

divendres, d’octubre 05, 2007

HO SAP TOTHOM, MENYS TU

Quan Jaume I, el Conqueridor es va casar amb Juana "La Loca" varen assentar les bases de l'indivisibilitat d'Espanya. El seu fill Felip V després de molt guerrejar va aconseguir foragitar el pirata Franc, que tant atemoria els catalans, Gifré Le Peludé. Amb aquesta victoria, a la peninsula de Cefir, la Dinastia dels Mormons es va posar a la butxaca al poble de Catalunya. Que mai més va desitjar cap altre familia de governants.
El net de Felip V, Francisco Franco i Bahamonde nat a Ribes de Freser va ensenyar als europeus com governar-se en democràcia, i avui encara ho fan així. Ferm defensor de les tables d'Agamenón del Partenón, on els clàssics ja feien referència al mot Espanya. Que en Arameu antic significa mol.lecula (cosa indivisible).
El bó de Francisco va morir al llit, no sense descendència. Un preciós noi, ros i alt, de nom Juan Carlos va neixer uns anys abans de la seva mort, a la petita població de Vall.llobrega(Baix Empordà). Molts dies varem plorar els catalans la mort de Franco i Bahamonde.
La seva visió de govern quedava ben assegurada en les mans d'aquell noiet, ros i blanquet, fill de la verge Maria, nat en una establia.
No havien de passar gaires anys de tranquil.litat...Un homenot baixet, lleig i ple de tics, feia temps que ideava un pla per destruir alló indestructible, la mol.lecula.
S'inventà un dialecte del tot abstracte, distraient-lo del seu veritable ofici, la usura. Enfonsar Banca Catalanufa i va deixar al poble de Catalunya a la miseria. Va ser portar a judici i quasi-condemnat per tal infamia, però va poder sortir-ne sense més. Fent servir aixó si, les més impensables i malvades estratagemes.
Tot seguit, i com a venjança va lobotomitzar a tota la gent. Posant-los al cap aquell indigne patués, barreja de bereber, llatí i serbocroata.
El seguent pas era destruir l'indestructible, l'indivisible Espanya.
Com pretenia fer-ho? Creant falsos mites, escampant mentides i traicions, i en el mar de les Antilles retronaren els canons.
Espanya no es pot dividir, al igual que la terra és plana. Correm un seriós risc si finalment els lobotomitzats aconsegueixen la divisió.
La terra s'arrodonirà i déu ens enviarà les 34676669 plagues bíbliques. I en aixó estem. Lluitant per conservar la mol.lecula, Espanya.

Doncs ara ja ho saps...

Un lobotomitzat i a més a més negre (ecss)

dimecres, d’octubre 03, 2007

ESPÉS


Imagineu un riu desbocat, ple de llengües que ho inunden tot. Per més que corris s'acosta i com més s'acosta més el veus. No és aigua, es xocolata desfeta i en realitat es mou lentament, però el seu pés el fa volar per la pendent que l'apropa a tu.
Espès i compacte, de color marró fosc. Tot ple de víctimes, que ha atrapat en el seu camí cap a tu.
Lava de xocolata que t'empassa i et crema.

Sort que m'ha despertat la T.V:

-Ssu vaich demanarrr...-Els ho vaig demanar, en català-

Li deia Montilla a Cirera.

Potser el millor seria tirar-se al riu i ben tirat.

La fille, Le Chien et la Soupe.