dissabte, de novembre 15, 2008

ELS MARIQUES PARAPLÈGICS

Alló que Catalunya va ser, ja no ho serà mai més.

Pionera del mercantilísme al Mediterrani, a Amèrica i a Europa. Pionera de la revolució industrial al sud d'Europa. Motor econòmic i social d'Espanya durant els segles XIX i XX.
A les acaballes d'esquest segle XXI no en quedarà res de tot aixó.
Els emprenedors d'abans, avui somíen en ser funcionaris de la Generalitat. Els treballadors que només feien festa el diumenge, ara només volen treballar 35 hores a la setmana.
Ens hem cregut els mes llestos i amb dret a tot. Hem omplert les poltrones del Govern amb analfabets funcionals i hem acabat per no voler embrutir-nos per res, ni ningú.
Som la generació de la decadència d'aquest país.
Els nostres avis varen ser derrotats però varen resistir cultural i socialment. Nosaltres, hem malbaratat aquells horts tant ben cuidats, aquelles industries potents, ens hem deixat governar per tota clase d'estúpids, perquè a casa al sofà s'hi estaba molt bé. Per por de perdre la nostra petita comoditat ens ho hem deixat fer tot. I no hem sabut, ni hem volgut fer res de nou.

Sol.lucions? Cures?
Jo, al cap i a la fi, i com a membre d'aquesta generació puc estar divagant 24 hores si convé. Però com tots, no tinc collons de fer el que s'ha de fer. I és que aquí assegut al costat de la calefacció, amb un café calent, el primer cigarret del dia i veient caure el meu país a troços desde la finestra, penso: marica l'ùltim !!!

Som la generació dels mariques paraplègics.

Barracudas; I can't Pretend

dissabte, d’octubre 18, 2008

TRANQUILS, QUE LA GUILLA JA ENS GUARDA LES GALLINES


Sembla que el PSOE podrà tirar endevant els pressupostos gràcies als vots afirmatius dels bascos del PNV i dels gallecs del BNG. Cost: 200 milions d'euros (el que costaria engegar la llei de la dependència a Catalunya i alguna tranferència menor).

Que els ja "insolidaris bascos", o els "deficitaris" gallecs procurin per ells no es nou.
El que et fa entrar diarrea i mala llet, és que els 25 diputats del PSC ho permetin. Ja no només que ho permetin, sino que votin favorablament a una pressupostos que incumpleixen l'Estatut, escanyen encara més a Catalunya i prèmien económicament a qui ja ho està.

No sé a qui li pot quedar cap dubte que a Catalunya amb el PSC-PSOE governant a tot arreu podem estar tranquils. Hem posat a la guilla a guardar les gallines.
Hi continuarà havent molts catalans que votaran PSC. I es que els és igual que demà ja no tinguem ni gallines, ni ous.
Per contra partida ens estimarà tothom; serem els més solidaris, multicurals, optimistes i progressistes !!!

Ray Brandes; This Town

dimarts, d’octubre 07, 2008

Pinyauuuuuu

Continuo empaitant morosos... Pinyauuuuu.
El busco
Spencer Davies Group; Keep on Running

Parlo
The Brogges; I ain't no miracle worker

Em quedo a gust
The Who; The Ox

però continuo sense cobrar.

divendres, de setembre 19, 2008

LA TEMPESTA PERFECTE

Voldriem advertir a la població que: sense pànic ni presses es preparin per una tempesta que, deixarà el diluvi universal en anecdota.
Les depressions atlàntiques, cantàbriques, africanes, asiàtiques i mediterranies que fa dies ens volten acabaran confluïnt sobre nostre aquest proper any 2009. I sembla que els fenòmens metereològics causants ens castigaran dies, mesos ...

Les menors, les de caire nacional, les que no han fet aixecar a la gent del seu sofà durant els ùltims anys, només eren un síntoma previ. Ningú ha gosat moure un dit, picar una cassola, ni tant sols fer una tancada a l'esglesia del Pi per: Les promeses incomplertes per part d'un President estatal per accident (per no dir per atemptat Islàmic)que reiteradament ens ha enganyat i robat.
Com ningú s'ha mobilitzat per les falsetats, els insults i els despropòsits d'una oposició espanyola i els seus media, que s'han ultrapassat set pobles.

Però avui, ens cauen a sobre les més temibles, les que porten desgràcia i fam. Les econòmiques. I que, influiran i de forma molt negativa en: sanitat, ensenyament, insfrastructures, i ajudes socials.
Si aquestes, les que toquen a tots i cadascun de nosaltres, alló que més ens dòl no ens fan aixecar del sofà, podrem dir que estem morts.

Finalment Espanya serà una i indivisible i els catalans ens haurem autodestruít per cagats, acollonits i interessats en el pa per avui i la gana per sempre més.

S'acosta un moment en que tindrem motius per fer el que fa segles que no fem.
Què serà de nosaltres?

The Smoke: My Friend Jack (eat sugar lumbs)

dijous, de setembre 11, 2008

XAIS SUBNORMALS


Ùltimament m'he afeccionat a un joc d'estratègia on-line.ES. Es tracte de fer creixer a un personatge que fa batalles, lliga aliances, guanya diners, roba o és robat...en fi, un joc de rol.
Té la curiositat que a un extrem de la pantalla hi ha un petit xat, on els jugadors intercanvien opinions, parlen i fins i tot fan trampes obertament i en fan el gall.

Vaig parlar del joc al meu germà, que avui també hi juga.
Feia dies que no ens veiem i ahir varem coincidir tots dos alhora dins el joc. Al veurens, varem començar a parlar per el petit xat.
-Hablad en cristiano
-El catalán sólo en mensages
-Esto és España
Varen començar a ploure frases per l'estil. La jove Espanya "plural" i "solidaria" ho té clar. Però jo més, i no em vaig arrugar, el meu germà va marxar avorrit.
-Te vamos a hacer la vida impossible
-Puto catalino
-Habla ese dialecto con tu cazurra abuela
Vaig continuar ferm, tornant totes i cada un de les "pilotes" que m'arribaven.

El joc permet associacions, i jo era (dic era) membre d'una de "catalans".
Molts, estaven llegint els piropos que m'estaven dedicant els amables jugadors espanyols i varen decidir ajudar-me.
Primer, s'em va suggerir per part dels "meus", no ferir sensibilitats i usar el castellà per no aixecar animadversions entre els clans amics. Cosa que els podia perjudicar.
Després, en veure que jo no callava davant els insults i desqualificacions, els "catalans" varen passar a les amenaces d'expulsió del grup. De les quals encara m'hen ric...I ara ja no tinc grup. Els catalans m'havien expulsat per parlar català, davant el perill de veure els seus interessos perjudicats. Xais!

Aquest subnormalisme lingüístic, aquesta submissió sodomita, aquesta gent atemorida, aquets interessos amenaçats, només són dignes d'assimilats massoquistes.
No som normals.
Més que l'analfaburrisme de molts espanyols hauríem de buscar la nostra agonia com a país, a dins mateix de casa nostra.
No em resigno a ser un xai subnormal.

TSF; Rollin' Over

diumenge, d’agost 31, 2008

ESPORTISTES O PIRATES?


Els esportistes no han de fer política, frase lapidària del corrent políticament correcte.
Ahir a la nit, en un programa emés per la cadena de capital italià i signant del "manifiesto por el castellano", vaig veure a un esportista fent política clarament. Va ser aclamat per el públic.
Gervasió Deferr es va declarar; català però espanyol i simpatitzant de PSOE. La declaració de principis venia precedida d'una serie de preguntes, que posaven en dubte el sentiment patrio del gimnasta.
-Soy catalan però español, quién me paga los gastos és España-

No fa masses dies, vaig haver de sentir a Xavi Hernandez, jugador del Barça cridar: Viva España!! després de guanyar l'Eurocopa de nacions, tot embriagat per les celebracions.
Pau Gasol ens annuncia l'orgull i la responsabilitat de ser espanyol. Aixó si, sense abans passar per cash i cobrar el taló del patrocinador.
A l'altre extrem hi tenim a l'Oleguer Preses. Que després de pronuciar-se políticament es va quedar sense patrocinador i era xiulat a tots els estadis espanyols. Ara ja és a Holanda.
No cal recordar que li està passant a Jan Laporta...

Els esportistes, avui grans icones i mirall exemplar per molta gent ho tenen clar.
Espanya és el seu negoci, Espanya és la seva via real per anar a competicions d'alt nivell. Qúasi a tot el que poden aspirar depén d'Espanya.
Aixó, no els eximeix de res; no poden dir que ells només son esportistes, mentre fan política partidista i plena d'interessos econòmics. En aquest joc no hi ha "fair-play". Els esportistes que no renuncien a omplir-se les butxaques defensant a Espanya no son imparcials, i la seva actitut és criticable al cent per cent.
Pirates?

The Singles;He can go, you can't stay.

dissabte, d’agost 23, 2008

FINANÇAMENT, EPISODI 3.871



D'entrada, em sembla curiós haver d'estar fent balls de xifres, per cumplir el que diu una llei com l'Estatut de Catalunya. Les lleis son clares, diafanes i d'obligat seguiment. Si no són així, no ens valen...
Per altre banda, condicionar el finançament a la bonança econòmica i les necessitats dels demés és esperpèntic, i demostra que no tots els espanyols som iguals davant la llei. Ja que les CC.AA amb règim foral; ni depenen de cap necessitat exterior, ni s'els condiciona el famos "cupo" a cap bonança ni a cap recessió, en distruten sempre. Per aixó, entre d'altres exemples, els seus jubilats reben prestacions bastant per sobre de la mitjana estatal
Tenim també a les CC.AA receptores, i que alhora sempre són refractaries a qualsevol millora per els ciutadans de Catalunya. Saben que el pastís és el que és, i que té 17 talls no iguals. Argumenten que són les persones les qui paguen impostos, no els territoris, cert. Però s'obliden de dir que; l'Estat inverteix en territoris, no en persones. I d'aquí un dels principals problemes per els necessitats de Catalunya.
Catalunya fa 30 anys que és sotmesa a ser "sol.lidària", aquesta sí, obligatoria. Obligatoria per no sé quin dret diví (en realitat sí que el sé, i no només fa 30 anys que és "diví") i ens el faran "in eternum".
És l'obligació dels catalans contribuïr amb l'Estat, però l'Estat no té obligació de res vers el Principat.

L'Estatut no ha arreglat res, seguim havent de pidolar com mutilats de guerra. Sotmesos al sistema espanyol, sistema clientelarment beneficiós i exclusiu per el PP i el PSOE i del qual els catalans no n'obtenim més benefici que l'insult, la retòrica per analfabets i de tant en tant algun piropo d'algun militar amb la boca grossa que ens recorda que nosaltres paguem els tancs, però ens els guarden ells.

Doncs haurem de fer guardiola i adquirir alguna tanqueta, o no hi tenim res a fer-hi.

The Aardvarks; Are you gonna be there
Are You Gonna Be There?

dilluns, d’agost 18, 2008

S'HAN ACABAT LES VACANCES


Ja estan acabades, i aquest any torno content.
He descobert tres coses noves i importantíssimes.

Primera- Que no hi ha crisi.
Els restaurants són plens a bessar, la gent espera i paga l'innombrable, i a tot arreu on vagis passa el mateix (a la costa de Girona), gent, gent i gent. Cues, cues i cues.
Què els pot passar als senyor Visa i Mastercard al Setembre? Ja sabran ells a qui presten diners...i si no els surt bé, ja ho pagarem entre tots com estem fent amb les hipotèques NINJA.

Segona- S'ha creat una llengua nova i l'usen molts catalanonats. Es farceix amb molt de castellà i petites "crosses" catalanes amanides de paraules anglosaxones.
El castellà s'usa principalment per fer-se el graciós, el català per ordenar als nens que callin i l'anglosaxo per explicar gestes de risc i fardar d'alta tecnologia.
M'hi he esforçat però no l'he pogut aprendre, ja que cada individu l'usa com vol, cosa que en complica l'aprenentatge.

Tercera-Si surts de casa amb nens i vols tenir un àpat tranquil, només entra en establiments on dispensin Calipos. Demana un Calipo de primer per els nens i tindrás un àpat tranquil, aixó sí, sigues curós i vesteix als nens amb "xubasquero".
Fins i tot, podràs fer sobre taula si al establiment tenen dos gustos de Calipo. Per aixó, sempre més tindré present al senyor Frigo en les meves oracions...
Senyor Frigo que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom, així a la terra com es fa en el cel.

Dirty Pretty Things; Bang bang

divendres, d’agost 08, 2008

ENGABIATS I OFEGATS


Les administracions catalanes estan ofegades econòmicament. Començant d'abaix cap a dalt.
Els Ajuntaments han deixat d'ingressar cantitats ingents de diners per el totxo, igual que la Generalitat. Les Diputacions les deixarem a banda, ja que molt sovint semblen hologrames boirosos al mig de la nit...però també patiran.
És obvi, que les necessitats socials augmentaran a mida que la miseria econòmica avanci. Els Ajuntaments seran els primers desbordats, i la Genralitat no sabrà de quan disposa fins d'aquí a uns mesos, anant bé. Però és vox populi, que és apunt de col.lapse econòmic.
Espanya ha jugat molt bé les seves cartes altre cop(tinguent la paella pel mànec, no es gaire difícil).
ZP va fomentar un nou Estatut, el va putinejar, per acabar aprovant-lo just abans de les eleccions estatals. Va aconseguir uns grans resultats a Catalunya tot prometent l'oro, el moro i la vall d'Andorra. I avui, incumpleix aquest mateix Estatut sabent que les dates juguen al seu favor, ja que el gran recaptador continua essent l'Estat.
La Generalitat no té capacitat per accelerar res, alhora que cada dia que passa queda més escanyada. Amb els Ajuntaments fent aigua o fallida directament (ara em ve al cap Tossa de Mar)i suplicant ajudes a la Generalitat. Un peix que es mossega la cua...
Zp ens donarà el que voldrà i quan voldrà; ell té la caixa i el rellotge. I nosaltres els catalans, les necessitats.
Us imagineu quin futur inmediat ens espera?

The Reflections; Just Like Romeo And Juliet

diumenge, d’agost 03, 2008

LA CROSTA VS LA GANGRENA



Dues imatges de gangrena
Definirem:
Anomenem crosta a la capa que ens queda damunt una ferida en procés de curació. Formada per sang seca, i cel.lules de pell morta.
ûltimament i de forma molt despectiva els "cosmopolites" i molt espanyolistes residents a Catalunya titllen així als catalans que defensen l'idea de la nació catalana.

Anomenarem gangrena al mal de les cel.lules interiors del cos que acaben pudrint-se i destruint fins la mort l'èsser que la pateix, de no extirpar-se la part infectada.
També podriem anomenar així, als espanyolistes residents a Catalunya. Que prefereixen la destrucció a pessics de Catalunya, abans que reconeixer que Espanya és letal per els interessos dels habitants del Principat.

La gangrena catalana davant la tria de crear un bon servei de pediatria per els seus fills, o fer canvis de sexe a Sevilla i de franc. Tria els canvis de sexe a mil km.
La gangrena sempre es queixa quan s'usen diners de la Generalitat per defensar l'agònica cultura catalana, en canvi no estalvia despeses per omplir Catalunya de Ferias de Abril.
Les extremitats engangrenades no demanen mai perdó, però l'exigeixen sempre a les crostes, per petites que siguin. No tenen peitat.
La gangrena és camufla amb discursets populistes i s'acaba descubrint amb les mentides, incumpliments i insults.

Vosaltres trieu; crosta o gangrena.

Spencer Davis Group; Nobody Loves.

dilluns, de juliol 28, 2008

TOTS A GALERES



Otger Cataló, Guifré el Pil.lós, Ramon Berenguer, Pere el Gran, Jaume I, Pere III i Salvador Sostres amb la seva bomba de neutrons, han sigut convocats a la propera Bilateral Estat-Generalitat. Assumpte; finançament de la Generalitat.
Missió: repartir hòsties a base de bé, per fer cumplir la llei espanyola als espanyols.

El Conseller Castells, Artur Mas, Joan Ridao, Joan Saura, Pascual Maragall, i tota la trepa pro-Estatut(entre ells, jo)queden rellevats d'inmediat i condemnats a galeres eternament. Seran retornats a Catalunya amb un llacet i posteriorment s'els triarà destí. Com a molt aprop Constantinoble (a fer-li companyia a n'en Clos).
Culpa: Cagar-la de totes totes. Primer, creient que l'Estatut seria sol.lució. Segon: conspirar i fer-ne ostentació pública, proclamant als quatre vents les virtuds d'un document que no han sabut defensar. Ni poden.

Vull fer menció especial al nostre enemic, Espanya. Que segle rere segle ens fot els quartos i quan ens rebotem alguna garrotada.
Avui representada per: ZP, Solbes, Montilla, Iceta, Zaragoza i la Chacón. Gent, que a priori s'els veu "de bon tractar", però que sempre ens l'han tingut parada (la ballesta).

Només ens resta encomanar-nos al valor dels nostres guerrers a dalt esmentats, tot esperant que la crisi fagi aixecar algun putu català del sofà, per unir-se a ells.
(que rucs hem de ser, que ens carda fins i tot en Montilla!!!).

A Galeres tots!!!!

Downliners Sect; I'm a lover not a fighter

dimarts, de juliol 22, 2008

ELS AJUDANTS D'EN CASTELLS


Conegut és de tots l'higalguia espanyola, que sempre els ha honorat per allà on han passat. Fixeu-vos fins a quin lìmit pot arribar el seu amor cap a nosaltres que ens han regalat: una identitat, una llengua de veritat i un Estat que ens vetlla.
Fins i tot, ultimament, ens han dotat d'un màgnífic i nou Estatut d'Atontomia. Un exemple de generositat i estima del Imperi cap nosaltres, els perifèrics del "nordeste".
Petits mals entesos per part del Conseller de finances de la Generalitat estan encallant el finançament de tot l'Imperi...No ho podem permetre de cap manera!.
Tres homes han sigut posats a disposició del obtús Conseller per aclarir-li tot allò que disposi interpretació, aclarir-li el significat de la paraula solidaritat i fer-li saber que España es fonamenta amb aquesta solidaritat.
De ben segur, Castells escamparà la boira que ara l'encega. Juan Crosta, Josep Maria Filesa i Pepe Guerrillero. Tres homes amb una fe Imperial demostrada en 3000 batalles seran els ajudants de Castells.
Catalans, no patiu que no tornarem a fer més el ridícul. Hem ser agraïts

Gruixut's; Xafardera

dissabte, de juliol 19, 2008

LA SOL.LUCIÓ: MÉS IMPOSTOS

Aquesta setmana passada ha sigut densa politicament parlant.
El congrés de CDC i la Casa Gran, la publicació de les balances fiscals, les proto idees sobre el nou finançament econòmic, l'altíssima taxa de funcionariat a les CC.AA més deficitàries i d'altres misèries...

Ès evident, que el finançament de les adminstracions a Catalunya és i serà un greu problema davant el crack del 2009.
Però a Camprodon ja ho han sol.lucionat: Cobraran un cànon a les companyies telefòniques que operin al Municipi, per les trucades del mòbil a fixe http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=528175&idseccio_PK=1049
Amb l'argument que s'utilitzen els cablejats aeris i subterranis instal.lats al Municipi.

Aquestes insta.lacions, pagades de butxaques privades: o bé per promotors particulars, o bé per la mateixa Telefónica de España S.A, que també, hi fa manteniment, o bé millora les inta.lacions. Serviran per poder fer front a les despeses dels Ajuntaments i alhora s'ens apujarà el rebut de la telefonia a tots.

És curiós aquest país; On les CC.AA "riques", i amb només un 8% de funcionariat tenen problemes per pagar-los i s'han d'empescar tota classe de tributs.
Polítiques, que d'entrada i per sistema sempre són rebutjades i criticades per les CC.AA "pobres", que a més tenen un 25% de funcionariat. Polítiques, que al final també acaben "practicant" sense complexes.
Uns, podran mantenir al 8% de funcionaris i els altres podran arribar al 30%.

5.6.7.8's; The Barracuda

dissabte, de juliol 12, 2008

SÓC UNA CROSTA


Hola, he decidit presentar-me. Sóc una crosta i un català irreal.

Una crosta; Els meus cognoms em delaten, i amb ells sempre seré sospitós d'alta traïció a Espanya. Les meves opcions polítiques no són ni el PSC, ni cap altre partit d'obediència espanyolista. No suporto la música dels Manolos, ni d'Estopa entre d'altres. A casa parlem català. El castellà el "gasto" tan poc com puc i tinc un marcat accent català. Vull la plena sobirania per Catalunya...sóc una crosta.

Sóc un català irreal; Ja que no treballo a la SEAT, ni faig de manobre. M'interesso per la política i no sóc optimista. No m'atrau "la Roja", més aviat em repulsa. No compro ni El Periodico, ni La Vanguardia. No crec en Espanya, ni en el federalisme, ni crec que la convivència amb la resta del Estat sigui possible en grau d'igualtat (i no per culpa meva). Sóc un català que s'ha de tenir amagat, per no ofendre les sensibilitats del Estat espanyol...sóc un català irreal.

Per tot aixó m'he de sentir culpable, i fer penitència i dejú. M'he de resignar a veure morir el teixit social i empresarial que ha fet forta Catalunya.
He d'agenollar-me a casa meva estant, ja que els nouvinguts i els "conversos" volen una societat i un país tant semblant a Espanya com sigui possible, encara que aixó signifiqui decadència i empobriment. He d'entendre que només el castellà és indispensable a Catalunya.

Sóc una crosta i un català irreal, o aixó em volen fer creure. Una persona despreciable a la que se li pot faltar al respecte dia sí, dia també. Una persona a la que cal estigmatitzar. A la que s'ha de minoritzar, fer callar i a la que se li ha de recordar la seva inferioritat via "manifestos por el castellano", via espoli fiscal desagnant, via incompliments varis per part del Estat.
Tothom ha de saber que no sóc respectable i ningú m'ha de defensar, ni tant sols el país que em cobra els impostos.


The Chords; I'll Keep on Holding On

dimecres, de juliol 09, 2008

JOAN LAPORTA


No vull dir res a favor seu, ni en contra. Ja que hi han elogis i retrets a fer-li. Només m'agradaria dir que; trobo vergonyos el lixament al que està essent sotmés.
Joan Laporta va patir un 60% de vot contrari en la passa moció de censura. Calia un 66% per poder convocar eleccions a la junta Culé. L'aritmètica l'avala...

Em sorprén que, els mitjans que avui reclamen la dimissió de Laporta tot i ser lícita la seva continuïtat en el càrreg d'aquest club privat. No fagin el mateix amb d'altres càrregs i de molta més rellevància (en teoria)i als que només avalen les matemàtiques.
Una Copa d'Europa i dues lligues em semblen èxits infinitament superiors als resultats d'aquets càrregs públics. A Laporta no li han envaït competències, A Laporta li paguen el convingut, Laporta es sap expressar, Laporta procura per el Barça i després per els altres...
Que El Periodico i La Vanguardia hagin saltat al coll d'en Joan, tot exigint-li la dimissió, en pro de no se quina moralitat exible a un President i a l'altre no, ens demostra el següent.

El Barça és una plataforma de poder que tothom desitja.
No es ben vist que el President d'aquesta entitat privada reconegui públicament la seva catalanitat.
Ser President del Barça sense ser del Opus o d'un partit espanyol és un pecat mortal.

En Joan és l'ùltim que ha de dimitir.

The Artwoods; I Take what I want.

diumenge, de juliol 06, 2008

CATALANA, BOTIFARRA DE LLENGUA


La botifarra de llengua, o catalana, és un embotit típic d'aquesta terra. La recepta, tot i tenir petites variacions sol ser molt similar a tot el Principat. La llengua del porc n'és la base.
S'estan constituïnt plataformes per modificar-ne la composició arreu de la Peninsula Ibèrica.
Perquè? S'ha demostrat que és cancerígena i separatista. Diverses en són les mesures a prendre.
Resulta, que uns hi volen afegir "pimentón dulce" per sol.lucionar-ho i fer més cosmopolita el tema...
D'altres volen prohibir la botifarra de llengua directament, ja que diuen que ofèn als nens, els retrassa el creixement i els traumatitza per la resta de la vida. A canvi, proposen substituir-la per el "chorizo de Cantimpalo"; molt més adequat per el desenvolupament de les criatures, diuen.

N'ès tal la pol.lemica, que fins i tot el flamant(i elegant)seleccionador espanyol de futbol, ha signat un manifest per fer del xoriço de Cantimpal l'embotit nacional espanyol. Diu, que la butifarra de llengua de porc no tindrà, ni ha de tenir mai la categoria de procucte "delicatessen" que té el De Cantimpalu.
Iker El Cid, jugador de la Roja, va salvar de morir a un pobres i indefensos nens. Xoriç entre llabis, va aturar l'atac d'una butifarra de llengua gegant. La botifarra embogidament desbocada volia desgraciar una mainada espanyola, i ell, com a bon "nacional" ho va haver d'impedir. Què faríem sense heroïs?

Humilment, jo voldria reconeixer, que m'he fet gran a base d'entrepans de fuet i catalana. Ara d'adult, no tinc aparents mostres de malformacions. Tinc una cua afilaberquinada de color rosadet perfecte. Llueixo una conna preciosa, que ja voldrien molts. I el meu morro, només és millorat per la meva orella...
L'ùnica cosa que accepto que pot molestar; és la meva forta pudor, intrínsicament lligada a la meva condició de garrí. Què hi farem?

The Primitives: Crash

dilluns, de juny 30, 2008

DRAG QUEENS


Entre espanyols pura raça, entremesclats, peruans i catalans amb síndrome d'Estocolm aixó sembla una convenció de drag queens amb síndrome premenstrual.
Càntics, escàndols, pòlvora (aquesta vega en forma de focs artificials, hem tingut sort), borratxeres i més cantics. Entre d'altres; vote, vote, vote polaco el que no vote (em sembla que els rivals eren alemanys, no pas polonesos, oi?... )

No m'agrada transvestir-me, i què passa?
Que sóc un "demodé"? un pagerol? un catalufu, i què? Però jo no m'amorro a qualsevol lloro pintat de vermell.
Ja sé que no podré signar mai manifestos amb "Intel.lectuals", en pro de la molt cosmopolita llengua castellana. Ja sé que parlo un dialecte infecte que només fa nosa... Tot aixó ja ho sé. Però a mi no em vestireu de puteta berbenera.

Certament, va guanyar l'Eurocopa el millor equip. Però el dia que la guanyi Turquia no em convertiré pas al Islam, de la mateixa forma que avui no canto el que "Viva España", ni que em matin.
De totes maneres m'agradaria dir que: si jo disposes dels jutjes, els tancs i la clau de la caixa, com ara en disposen els drag-queens, jo sí que els deixaria jugar a diferència d'ells ells/elles. Ja que com a personetes, considero que tenen tot el dret, de poder gaudir del que ahir van gaudir amb tant plaer i exaltació. Plaer que, em neguen i que m'aboca a l'onanisme més melangiós.

The Rolling Stones; Have you seen your mother, baby?

dissabte, de juny 28, 2008

LA CORPO.


Que els mitjans de comunicació són un aparador molt desitjable per els polítics ho sabem tots. Que tots els polítics, quan poden, grapegen els mitjans públics també ho sabem tots. Però no pensava que la mesquinesa política fos capaç d'enfonsar i amb tota l'intenció a la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

El PSOE en època de Gonzalez-Gal, ja va intentar desmontar amb totes les armes al seu abast la "Corpo" catalana, que Pujol intentava posar en marxa. No varen poder des de Madrid. Ara, des de dins mateix l'estan matant "sin que se note la intención".
La televisió, líder d'audiència amb Convergència, avui ja no té cap promagrama com: el més vist. Submergida a la tercera-quarta posició d'audiència, va perdent pistonada, amb cada canvi, amb cada acomiadament de cominicador i amb cada decissió política. Recordem que: Montilla, com a Ministre d'Industria és el màxim responsable
que a València les transmissions de TV3 s'hagin aturat. En Clos no sap ni que és València, ni TV3.

L'ùnic programa de Catalunya Radio, líder de la seva franja ha patit el decapitament del seu conductor. En Basses ha emmudit per ser una "crosta".
Amb l'argument de la Catalunya plural, a la "corpo" no hi queben ni locutors, ni comunicadors de clara tendència catalanista. Només son vàlids els "entretenidors" que tenen nivell C de baixllobragatí. Tot i que aixó signifiqui una desbandada de l'audiència, ja els està bé. Així puja la SER i deixem de tenir icones nacionals catalanes.

L'integrisme socialista espanyol s'està demostrant demolidor i no l'importa acabar amb tot. Faran un país nou, semblant a Murcia.

Suinage; Take Me Down

dijous, de juny 26, 2008

JA EM DISCULPAREU


Ja em dispculpareu aquests dies de no actualització del blog més ordinari del món, però és que se m'ha girat feina.
Estic igual que un fill de puta buscant la partida de neixament. Tinc pare i mare identificats, però faig la mateixa fila, tot buscant els signants de la rastallera de pagarés impagats que m'adreça el meu banc.

-Bon dia Albert, sóc en Pere del Popular
-AH! bon dia Pere, avui qui?
-Avui en "tal"...
-I de quin import?
-Aquest puja sis mil i "pico"
-Ah!! Ohh!! ..mm.. ara el truco. Aquest sempre havia pagat molt bé, eh !!
-Sí, però ara... Ja em diràs alguna cosa, eh Albert?
-Sí, i tant Pere, només faltaria. Ara mateix el truco...

I així portem uns quants dies en Pere Popular i jo. I així anem fent...

Per cert, tot i que tinc altre feina, trobo molt lleig que Unió Democràtica de Catalunya no fos ahir al acte d'Omnium per; la defensa del Estatut.
Del Psoe, era d'esperar...

Espero de tot cor que: "tots" els malpagadors siguin víctimes de trencadura súbita galopant de fèmur, cúbit, radi i rotula... després de pagar, aixó sí.

The Easybeats; Good Times

dijous, de juny 19, 2008

DECADÈNCIA


Molt més aguda del que sembla, transversal i sense retorn. Així m'ho relatava un empresari dedicat a l'obra pública. Té raó.
Em posava l'exemple del Regne Unit de finals dels setanta i de gran part dels vuitanta. Decreixerem, entrarem en recessió i gran part de l'economia productiva patirà transformacions brutals, abans de tornar a ser fiable per els inversors. O bé morirà en la mutació.
El preu dels combustibles i les energies en general. Aturada del consum intern degut a la pujada del euribor i al sobreendeutament. Productivitat poc competitiva. I l'enfortiment del euro. Faran que la nostra economia, canvii profundament i de retruc la societat.
A Catalunya ho tenim pitjor encara. La majoria de l'industria està fugint en busca de competivitat. No tenim grans marques en alimentació, energia, telecomunicacions, industria pesada... Només La Caixa. Pensem que; del 100% de la deslocalització estatal, un 50% han estat empreses catalanes...
No li sumeu la decadència de Catalunya en el pla lingüitic i cultural, o acabareu plorant.
No vull fer de Nostradamus, ni molt menys, però crec que tenim tots els elements per patir un difícil i canviant futur. Hem engegat la decadència.

Paul Revere& The Raiders; Indian Reservation

diumenge, de juny 15, 2008

HEM DE SER HONESTOS


Alfonso Guerra (PSOE), en unes declaracions; reclamava l'aplicació del article 155 al País Basc, que preveu la supressió d'autonomia de qualsevol comunitat del Regne d'Espanya. En cas que el Lehendakari vulgui tirar endevant el famos referendum, per lliure associació amb Espanya.

Aquest senyor, esquitxat per tota mena d'escàndols en l'època del Govern Gonzalez, és un dels pares ideològics dels qui avui ens Governen a Catalunya.
No és d' estranyar doncs, que ahir la TV-res ens innundés amb l'Expo de l'aigua. Celebrada a la nostrada ciutat de Saragossa. Capital dels propietaris del Ebre, i dels qui ignoren la nostra llengua a la Franja de Ponent, i dels qui reclamen unes peces d'art litúrgic pagades religiosament als seus anteriors propietàris, i dels qui tenen recorregut l'Estatut Català al Tribunal Constitucional (igual que els dimonis del P.P).
Espanya, Espanya i Espanya era la paraula dominant en el guió del guapo presentador. Minuts i minuts dedicats a publicitar un nou projecte socialista espanyol. Genereosos i despresos que sóm els catalans ...

El congrés d'Esquerra ha donat per bones aquestes polítiques, escollint a qui més defensa a Montilla i el Tripi.
Vista la volada política que els compromisaris d'Esquerra desitgen; No seria més fàcil i honest portar a Alfonso Guerra com a presidenciable a la Generalitat?

Dandy Warhols; Cool as Kim Deal

dijous, de juny 12, 2008

2300


L'Onada d'impagaments mercantils, les fallides de les families, el desavastament dels mercats de combustibles i aliments, les vagues, les dificultats pressupostàries dels estaments públics amb les consegüents desatencions bàsiques, no són res. Res comparable al segon superdissapte a Can Esquerra.
Aquell dia es traçaran les polítiques a seguir i les seves estratègies, rumb al 2014 ...

Veient els ùltims resultats, en el mega-ultra-xupi exercici de DEMOCRÀCIA amb el que Esquerra s'ha lluit davant les altres formacions, no és d'estranyar que ni al 2014, ni el 2300. Aquí, no serem mai res més del que ens deixin ser.
Quants dels compromisaris/votants d'Esquerra estan disposats a perdre comoditats, fer sacrificis, o fins i tot, a posar en perill la seva integritat física per l'Independència del nostre país? ...Quants catalans n'estaríem disposats?

D'Espanya, si mai en marxem, no ho farem sense patir un cert grau "d'incomoditat". Ells defensaran el seu país. Ho sabem tots.
Si amb l'escampadissa de "desgràcies" patides ultimament per tot el país, no estem disposats a tot. I fins i tot, el màxim exponent del Independentisme pateix de síndrome d'Estocolm. On volem anar? Al ABC ja només s'en riuen
Comencem a preguntar-nos de veritat, què estem disposats a donar per Catalunya? Quants motius més necessitem per començar a fer-nos preguntes de veritat?
El viatge a Ítaca (o a Can Piaxapedret), necessita collons. A més de sort, convicció i intel.ligència.

Patrick & Eugene; I Bet You Look Good On The Dancefloor

diumenge, de juny 08, 2008

VIURE DE GENOLLS


Definitivament us dono el condol a tots els catalans.
El superdissapte a Esquerra ha fotografiat la societat catalana, la que prefereix guardar la roba, mentre fa veure que neda. Ha Guanyat la candidatura dels que han preferit tenir feina oficial abans que fer oficial a Catalunya. Podran continuar pagant les hipotèques, els restaurants i demés, Catalunya s'haurà d'esperar...

A Can Montilla, ahir era festa grossa. Zaragoza, Joan Filesa i Crosta, Miquel Iceta, tenen un recordman teledirigit al partit més "independentista" del Parlament.
No hi ha altre atleta més ràpit en la seva especialitat que Joan Puigcercós. Com ja va demostrar als passadissos del congrés espanyol aprovant pressupostos a canvi de "tot", i com ja va demostrar a la seu de Governació repenjant la "rojigualda" per ordre dirècte d'en Pepe, el nostre President.
Primer jo, després els demés...

Amb aquesta mentalitat, per suposat, ningú arriscarà per fer el pas definitiu cap a la sobirania.
Sabem de sobres que aquest pas serà arriscat. Que qui el lideri es jugarà fins i tot la seva integritat física, a part de la seva llibertat i patrimoni... I En Joan de Ripoll, i tota la gent que l'ha escollit i li dona suport, han evidenciat ser de la mateixa raça de lloca. La lloca que omple i ha omplert els partits catalans durant els últims 30 (70) anys.
Preferim viure de genolls, que morir drets.

The Inmates; Love Me Two Times

dimecres, de juny 04, 2008

US DONO EL MÉS SENTIT PÈSAM ?


Aproximadament avui, aquest blog fa 2 anys.
Si us fixeu abaix, just al final, hi ha un comptador de visites. Només vull donar les gràcies a les 8.500 entrades. Que per altre banda no representa cap record Guiness, ni molt menys. Però si tenim en consideració qui el fa, i com el fa, potser sí que seria un nou Guiness...

No entraré en reflexions filosòfiques sobre internet, els blogs ni les modernes societats. Només demano Marlboro al estanc, Heineken a la botiga, videos al YouTube i que la crisi no m'embargui l'Adsl...

Donar-vos el pèsam seria massa, oi? Doncs, per molts anys i que no us falti res.

The Ugly Beats; Bring her Down

dissabte, de maig 31, 2008

OFERTA PÚBLICA


Aquest dies, són notícia uns informes encarregats per el nostre sofert Govern de la Generalitat. Uns valiosos i importantíssims informes que s'han de malpagar a 11.990€, per qüestions legals.
Jo m'ofereixo al Govern, i de forma pública, a fer els mateixos informes per només un 25% del que costen avui. És a dir; a 2.997,5€ l'informe.
Amb una mitjana de 1500 informes anuals(els mateixos que l'any passat) a 2.997,5€ cada ún, facturaré a la Generalitat la mòdica xifra de; 4.496.250 €.
Dels quals, prometo destinar un 10% a posar un pediatre 24 hores al C.A.P del meu poble, i dentista de franc per una població de 25.000 persones. Amb només 449.625 €.
Sense res més que esperar la resposta a aquesta generosa i socialment beneficiosa oferta pública, agraeixo l'atenció de les diferents Conselleries. Tot preparant-me per aquesta, dura tasca i aquest sacrifici econòmic, que té, com a ùnic motiu el meu amor per Catalunya. Visca Catlunya!!

The Putus Amos; That's How Strong My Love Is

dijous, de maig 29, 2008

NOUS I GROSSOS PROBLEMES


Segons Ramón Tremosa, hem de ser un país logístic o no serem. Xavier Sala i Martín aposta per reconvertir-nos en el geriàtric d'Europa. El que esta clar, és que la gran majoria del nostre teixit industrial ja ha rebut l'extrema unció.
A les rodalies de Girona i en una setmana s'han annunciat diversos tancaments Industrials. Encara que també tenim herois que "només" redueixen plantilla, i que possiblement només representarà allargar l'agonia.
El model català és mort, per la competència deslleial dels països emergents, que per altre banda, tenen tot el dret del món d'emergir i prosperar. Però ja no podem competir per preu. Hem de vendre exel.lència, i només tenim xiqui-xiquis amb alguna rara excepció. Del totxo i derivats no cal parlar-ne...

S'ha fet públic que Freixenet invertirà a València, per poder etiquetar cava català d'ampolla "blanca" amb un espanyolíssim "Cava de Valéncia". La vitivinícola catalana, també allarga tentacles fins La Rioja. Per poder esquivar boicots?
Seat és espanyola, com va deixar molt clar un directiu no fa massa.
En definitiva, l'industria pateix encara més quan se li nota massa la catalanitat.
Portuguesos comprant-nos empreses del sector primàri i enduent-se la producció cap allà. Zaragoza i Fraga engullint empreses catalanes esgotades de traves burocràtiques i d'agències catalanes de la cloïssa vermella i la mosca collonera.

Aixó també ens durà coses bones. Hem de ser optimistes com resa la Chacón. Si alguna altre vegada, l'Estat espanyol ens fa pagar un transvassament d'aigua,ja no hi haurà més discussions. Com que no la podrem pagar, ningú discutirà.

Si hem de ser geriàtric jo vull jubilats així. The Sonics; Boss Hoss (Demà en Ton els veurà)

dimarts, de maig 27, 2008

JA N'HI HA PROU, PER FAVOR, PROU.


Senyor Montilla, us haurieu de col.locar davant l'automòbil.
Veieu les dues grans lluminàries als extrems del morro del cotxe?... fixeu-vos amb les llums taronges, just al costat de les grosses i blanques.
Ens harieu de dir si van bé.
-Ara sí, ara no, ara sí, ara no... gens menys, àdhuc!!

Aquest suat i vell acudit som nosaltres. Un poble que sí, però no.
Ahir, tot veient l'Àgora del 33; on el debat era sobre ERC, i tots els contertulis més o menys estaven relacionats amb Esquerra, em vaig adonar d'una cosa.
Tothom a Esquerra, militants, dirigents i votants en general coincidèixen:
Montilla ha estat la certificació del fracàs de la màxima estratègia i aixó ha dut el partit i el país on ens ha dut.
La confusió i l'enfrontament i la mediocritat és de proporcions bíbliques. De molt difícil sol.lució.

Com a poble i per rematar l'espectacle; només necessitem un arma de foc. L'agafem del puny, posem el dit al gatell, ens l'acostem a la boca i disparem.
Ja no patirem més, Montilla serà guardonat i a l'altre banda del Ebre ens dedicaran un "Especial Morancos", on les velles mullaran les calcetes.

JA N'HI HA PROU!! PER FAVOR, PROU.

The Solarflares; Can't get you

diumenge, de maig 25, 2008

MEGÀPOLIS ESTAT


La Barcelona xiki-xiki torna a aixecar muralles.
Sense dir res a ningú i molt discretament, després de separar a catalans de dretes i esquerres, ara toca enmurallar Barcelona. Valuard del "cosmopolitisme" dins la pagesa, rural i crostàtica Catalunya.

L'insolidaritat camperola vol matar de sed als habitants de la metròpoli. Com si no fos suficient l'haver de soportar la mentalitat "nazionalista" de la camperolada, ara ens neguen l'aigua.
Boicot als productes gironins! Balances fiscals catalanes! Independencia de Barcelona!...Aquestes consignes sembla que comencen a arrelar. Tot i que amagant-ho sembla que no estigui succeint.

Totes les carreteres i les canonades porten a Barcelona. Tot el poder el té Barcelona i ara està quedant separada (silenciosament) del país.
El neixament de la megàpolis Estat vol ser la contraposició al país. El país que tanta nosa fa a Espanya i als qui governen la ciutat(espanyols, naturalment).
Fa 300 anys les varen enderrocar i ara les tornen a aixecar a conveniència. Sempre, l'objectiu és: neutralitzar Catalunya.

The Anabolics; Tonight, Tonight

divendres, de maig 23, 2008

FUIG D'AQUÍ VIRREI



El virrei Montilla ha visitat Torroella de Montgrí. Per explicar als regants del Ter que necessita l'aigua per Can Fanga.
A l'entrada ha sigut rebut amb xiulets, crits i pancartes, convidant-lo a complir la llei de 1959 on s'assegura l'aigua per els regants.
Una vegada a dins l'Ajuntament, Montilla ha dit que: com que les infrastructures han fet tard(es veu que venen soles), necessita l'aigua per on el voten a ell.
La gent de Torroella, a la sortida ha tornat a increpar al Virrei i els mossos l'han defensat desmesuradament.
Els empordanesos, tampoc s'han quedat quiets i s'ha iniciat una batalla campal; on han volat cadires, pals i pedres. Varies persones han resultat ferides per la "cordial" actuació dels guardies d'en Montilla. (ampliarem informació aviat, ja que TV3 no ha dit res al comarques, ho haurem de fer els indígenes...)

9 ferits en total, que no està gens malament...i les comarques revolucionades contra la capital.
La qüestió era dividir, i encara ens poden partir més.
Respecte a l'aigua; la nova dessaladora de Blanes alimentarà a Barcelona...també.

The Clash; London is Burnning

dimecres, de maig 21, 2008

CATALUNYA FUTUR


He recopilat informació, he fet gràfiques i estudis logarítmics a fons, i crec que estic en disposició de fer-vos saber el futur de Catalunya en temes capdals.

La MAT: ara no es farà, i es perdran els projectes de sotarrament i les possibles compensacions. D'aquí a quinze dies(molt estirar dos anys), quan el sistema elèctric gironí esclati d'esgotament ens posarem de genolls davant Madrid, suplicant fer-nos càrreg de les despeses de la MAT. I regalarem l'aixeta del fluxe al Govern espanyol de torn en mostra de gratitut.

L'Estatut: després de fer president de la Generalitat al mateix "Manolo el del Bombo", li agraïrem infinitament la nova retallada estatutaria al T.C. Qualsevol li deixa decidir res a un paio així !!

Teixit Economico Empresarial: Tindrem La Multinacional. La Caixa s'haurà engolit tots els petit burgesos catalans, per ser la més gran empresa espanyola de tots els temps. I la resta, ja cobrarem el PER, que molt solidariarment Espanya disposi.

El català: ja veieu com l'aixafo jo mateix, un suposat integrista amb del.liris de "viajes a ninguna parte".

2014: s'em penja l'Espectrum després del 2010... és petit.

James Taylor Quartet; Be My Lady

diumenge, de maig 18, 2008

A AMPOSTA -4,5


Avui, molta gent s'ha manifestat a Amposta contra el transvassament del Ebre. Segons la policia Municipal eren 6000-4'5, i segons l'organització 36.000-4'5. Amb les xifres no es posaran mai d'acord, com ens enssenya ultimament la "democràcia".
Però aquesta vegada han coïncidit tots amb "el complementari", el -4'5.

Què és el -4'5? Montilla, Saura, Carod i Joan Manuel Serrat. El 0,5 correpon a un mig home, o un bufó que sempre ha fet riure a la progressia anti Pujol, però al que ùltimament només li riuen les bufonades a les Castelles.
Ni polítics escarrosos (primeres espases), ni burgesia intel.lectualilla multicultirixupi...Mig minut a TV3 i ni mu a El Periodico, no interesa.

Primal Scream; Movin'On Up

dijous, de maig 15, 2008

FER LA GALLINA



Des d'Aragó presenten recurs al transvassament i reclamen unes peces d'art sacre. Des d'Extremadura ens volen veure la cara. L'andalús Chaves ja ens té fet el pressupost. El socialista i gallec Touriño ajuda a Chaves. Els valencians ens escupen cada vegada que poden. La C. de Madrid ens ensenyoreja el seu saber fer i la seva "solidaritat inmensa cap a la resta d'espanyols. Els manxecs, li aguanten la palangana a Touriño.

Com els va deixar ben clar el General Espartero; a Barcelona, cal bombardejarla cada cinquanta anys. El "Maestro" Quevedo ens va obsequiar amb una bona ristra de qualificatius, cap de positiu.
El General Patino al s. XVIII ja ho tenia clar:
-"... es bien notoria la obstinación y barbaridad de este pueblo [Catalunya] tan criminal como el no discurrírsele pena condigna..."

-"Son apasionados a su patria, con tal exceso que les hace trastornar el uso de la razón, y solamente hablan en su lengua nativa..."

I el Consell de Castella decidia.
-"No se deben elegir medios flacos y menos eficaces, sino los más robustos y seguros, borrándoles de la memoria a los Cathalanes todo aquello que pueda conformarse con sus antiguas abolidas constituciones, ussáticos, fueros y costumbres."

-"...pero como a cada Nación parece que señaló la Naturaleza su idioma particular, tiene en esto mucho que vencer el arte y se necesita de algún tiempo para lograrlo, y más cuando el genio de la Nación com el de los Catalanes es tenaz, altivo y amante de las cosas de su País, y por esto parece conveniente dar sobre esto instrucciones y providencias muy templadas y disimuladas, de manera que se consiga el efecto sin que se note el cuidado..."

Tal i com som, no ens han estimat, ni estimaran mai. Ens volen sotmesos i docils. Es saben majoria i ens veuen desarmats de lleis i pistoles. Que els impedeix passar-se amb la meuca?
De veritat algú es pensa que la Generalitat pot negociar res amb Espanya?. Les lleis les fan ells...

Per tant, haurem de pendre l'iniciativa. No ens podem quedar més temps parant els cops de tots i a més pagar la factura.
Ara mateix estem submergits i sense aire, necessitem arrivar a la superficie i omplir-nos els pulmons d'aire, o morir en l'intent. Perquè aquí on som ens morirem igualment.
Jo, ja en tinc els ous plens de fer la gallina.

The Jam; All Around The World

dimecres, de maig 14, 2008

CONTUBERNI !!


La Mare de déu senyor!!
Ara comencem a saber qui és el responsable de tots els nostres mals. S'ha destapat una conxorxa internacional contra Barcelona.
Les proves són evidents: Han gosat publicar fotografies de la penosa imatge d'un vaixell descarregant aigua sostenible i de boca per tots els barcelonins i les barcelonines.

Jueus, masons, la perfida Albió, els deixebles de Garibaldi, Ganimedians i la rància i caduca economia de mercat lliure, ens estan torpedinant.
Catalans, catalanes.
Proposo aliar-nos amb Albania i Palestina.
I Tot seguit procedir a l'invasió de les Illes Britàniques i des d'allà atacar Europa sencera. Acabar amb aquesta xacra de l'usura, del lliure mercat, i de l'informació gratuïta.

Visca la Catalunya progressista, collons!!

The Temponauts; (She's an) animal

dimarts, de maig 13, 2008

EL CUL BRUT I EL CAP BUIT


No estava prou empastifada la negociació del nou finançament català, que ens l'acaben d'enmerdar de dalt a baix.

La Generalitat pot encarregar a dit informes per menys de 12.000€. Doncs resulta que és pràctica habitual l'encàrreg de feines per 11.990€ per eludir el concurs públic. De temes tant capdals per el país com:
-"Estudi sobre validació dels portafolis de medicina familiar i comunitària", "Disseny d'un parchis puzle encunyat de la casa de cartró recortable(3.077€)"*, Ventil.lació natural dels patis (11.368€), El rat penat nana com a control de plagues de la papallona del arros al Delta del Ebre (11.965€)i així fins a mil i més... Total del acudit, 32 milions d'euros i diversos consellers investigats, segons La Vanguardia.

Tot això, està essent investigat per la fiscalia del TSJC en base una denúncia presentada per un col.lectiu de funcionaris de dubtosa oportunitat i tendència política: "Manos Limpias".

Perquè lligo una cosa amb una altre? Senzill.
Amb quina cara vas a dir-li a Extremadura que els retalles els drets adquirits de "solidaritat" perquè necessites fer aquets informes ?
La crisi, el TC, la insolidaritat, l'hombre de mala gestió. Tot son factors que ens han passat per la cara, un per un i a poc a poc. I que a més, son els oportuns per donar-li l'excusa a un mal pagador.

I nosaltres? a la defensiva com sempre, esgrimint "desafeccions" després de donar-li 25 diputats al morós tot practicant el vol gallinaci, que és el nostre, de debó. Perquè tenim el cul brut i el cap buit.

The Vines; Outtathaway

diumenge, de maig 11, 2008

VET AQUÍ LA "CATALUÑA REAL"



Avui al matí, tot llegint La Vanguardia Digital he vist la llum.
M'he trobat sobtadament amb la "Cataluña real", aquella que ultimament tant es reivindica.
Aquella "Cataluña" que té la lletra Ñ com a símbol d'identitat. Aquella "Cataluña" on la "Feria de Abril" i els vanos sevillans (Capital catalana) són omnipotents. Aquella "Cataluña" on els molins encalats envaeixen les inmenses planures Quixotesques que domínen el país.

Només hi trobo a faltar una imatge del Matxu-Pitxu reconvertit en mesquita, el minaret de la Sagrada Familia, i un indígena vestit amb el típic barret mexicà i la xilaba clàssica.

Sembla ser, que la Fira literària de Bratsburg, al Land de XiliPicant els va deixar ben clar als ciutadans de la reunificada República Turca de Centre-Europa qui som i on anem.

Violent Femmes, Country Death Song (tradicional catalana, també)

dijous, de maig 08, 2008

CON LOS CATALANES NOS VAMOS A VER LA CARA



"Con los catalanes nos vamos a ver la cara..."
Paraules del President Extremeny, dirigides als alumnes d'un institut d'aquella Comunitat Autonoma. L'home estava parlant del finançament autonòmic, i ha deixat clar: que allà, no perdran un cèntim.

No està disposat a perdre els seus privilegis del dret a cuixa.
Sí a més de desflorar-la per llei, ella oposes la mínima resistència; el senyor té el dret d'abofetejar-la i fer-ne ostentació.
Déu i la biblia l'amparen amb la raó.

En un país on, "el políticament correcte" és al ordre del dia, només és permés oblidar-ho en rares excepcions.
Una d'elles és pixar-se a la cara dels catalans, que com a subdits, traïdors i avars, s'ho han guanyat al llarg de la història.

I aquí, a Catalunya encara estem més malalts.
Som la verge desflorada 300 vegades, però educada i discreta, sobre tot. Fins i tot, ja ens agrada que ens sodomitzin violentament i que tothom al carrer ens senyali amb al dit i els nens ens cantin:
-Puta consentida!!
-Puta consentida!!

De veritat algú es pensa que així es guanya el respecte per una llengua, per un país i per una gent?

Corda't la camisa filla i ves cap a casa per favor...

Wimple winch: Rumble On Mersey Square South

dimarts, de maig 06, 2008

LA SACA AL CAP



Que bonic és omplir-se la boca amb polítiques socials, sostenibles, antitransvassistes i demés...Fins i tot a un tio tan lleig com al Saura de vegades t'el feien veure "interessant".
Criticar les decisions polèmiques i etiquetar-les immediatament de dretanes i retrogrades. Mostrar-se alternatiu a tot, jove d'esperit i generós vocació. Un poema quasi bé.

Entre moltes d'aquestes coses que proposaven les esquerres des de l'oposició i que ara governant, els fets contradiuen les boques, n'hi ha un de curiós. O almenys a mi m'ho sembla.
Saura, m'havia deixat clar que la funció pública era capdal i la protecció als drets dels seus treballadors, bàsics. No a les privatitzacions!
També m'havia deixat molt clar, que a la dreta ni aigua...Amb el PP, ni pactes, ni acords, només arraconament.

Bé, el Sr Saura ha privatitzat el servei de seguretat de la Conselleria d'Interior. Avui la vigila Prosegur, empresa del ram.

Ja no en fa prou privatitzant un servei públic, que a més dona de menjar al PP. Pactar no, però tractar-hi economicament sí.. I és que amb Prosegur hi tenen "certa" relació la familia Mayor Oreja.
Una familia i una empresa amb les que no hi tinc res en contra, ni els vull cap mal, però amb els que no hi hagués anat mai a buscar a n'en Saura.

Aquí us deixo un fragment que ens relata amb qui tracta en Saura.

"Ya el Juzgado de Primera Instancia nº 5 de Vitoria declara probado lo siguiente: la participación de Jaime Mayor Oreja en EULEN, que gestiona empresas de seguridad, de su hermano José María en Prosesa y, a través de la empresa intermediaria Estudios y Experiencia S.L., en otras empresas de seguridad, en las que participaban otros directivos del Partido Popular, como Prosegur, Prosesa y Protexa.

En la sentencia que resuelve el recurso de apelación de la Audiencia Provincial de Vitoria se va más allá y se declara probado lo siguiente:

- José Maria Mayor Oreja ha sido presidente de dos compañías de seguridad, Falcon Contratas y Seguridad S.A. y Falcon Servicios de Seguridad Integral y miembro del consejo a través de una empresa intermediaria de Cobra Sistemas de Seguridad S.A.

- José María Mayor Oreja fue apoderado hasta 1995 de Protección y Custodia S.A. que, tras la absorción por Protecsa, se convirtió en Prosegur y actualmente es administrador único de Segurotec S.A.

- Que el propio Jaime Mayor Oreja fue socio de Estudios y Experiencias S.L., empresa socia de Seguritec S.A. y de Protección y Custodia S.A.

- Dña. Purificación Mayor Oreja, hasta el año 2001, fue socia de Estudios y Experiencias S.L.

- José María Mayor Oreja sigue siendo hoy consejero de la sociedad Técnicas Especiales de la Construcción cuyo objeto social era la prestación de Servicios de Vigilancia, Protección, Defensa y Seguridad de las empresas.

- Marcelino Oreja es apoderado de Falcon Contratas y Seguridad S.A. Todos los datos anteriores los extrae la Audiencia Provincial de Vitoria del Registro Mercantil.


Saura, tio! una mica de dignitat, no? Almenys intenta dissimular que la qüestió no és fotra's una saca al cap i ensenyar el cul, mentre et considerin guapo.

The Spencer Davis Group: Please, Do Something-High Time

dilluns, d’abril 28, 2008

ETS ATURAT?


Ets aturat? Potser no vares acabar els estudis? Tens problemes de dicció? No tens cap ofici? Tens dificultats expressives? No superes la quinzena de prova de cap feina? No domines cap llengua extrangera? Tens severs problemes alhora de relacionar-te? No saps llegir? Desconeixes el "Windows"? Babejes?

Tinc la sol.lució. No als teus problemes, però si al teu futur.

Nosaltres t'oferim feina fixe i bon sou. A canvi només de fidelitat. No hauràs de pensar ni preocupar-te mai més de res, que per aixó ja hi som nosaltres.

Et sona la paraula P-R-O-G-R-E-S-S-I-S-M-E (repetir a poc a poc per no ennuagar-se)?. Doncs representem aixó mateix, el progressisme mutu, teu i nostre.

Som la major agència de col.locació del país, i ens dien Entesa de Progrés. Progrés, que aviat sentiràs en les teves pròpies carns (menjaras calent tres cops al dia, com a mínim)
No has somiat mai amb ser director general de joquesequé? Nosaltres t'ho posem al abast. Fins i tot et posarem personal relativa i minimament qualificat. I fill, germà, tiet o nebodeta d'algun de nosaltres. Per ajudar-te, no et malpensis.

Vinga! afilia't a qualsevol de les nostres "franquicies" i en quinze dies t'haurem arreglat la vida.

Th'Losin Streaks i The Nagg

diumenge, d’abril 27, 2008

ELS HOMES DE RODRÍGUEZ-SCHUMAGGER


Catalans, catalanes prepareu-vos per un nou incumpliment d'en " Rodríguez Schumagger".
No parlo de Formula-1.
El conseller Castells ja està preparat i espantat. Acollonit fins al punt de compartir plantejaments amb el conseller Valencià del ram (!!!)

Schumagger es mostra molest i demana lleialtat als seus vassalls catalans. Els diu que la roba bruta es renta a casa. Deu voler dir a l'executiva federal del PSOE, on Montilla hi té seient. No a Catalunya

Si algú dubtava per un moment del bandol escollit per el PSC aviat tindrà resposta als seus dubtes. De moment en Castells demana grup propi a Madrid del PSC, perquè es veu lligat i perquè sap que haurà d'acceptar, callar i mentir per defensar al PSOE.
Sap que no es cumplirant les xifres del Estatut, sap que la E.U ja ha tancat l'aixeta i, sap que la crisi va de debó.
Corbacho, Montilla, Chacón restan muts, ells ja rentan la roba a Can Schumagger. Tenen molt clar on és casa seva.
Polítics catalans??

The Bawdies; I'm In Love With You

dimarts, d’abril 22, 2008

MÉS PUTA QUE LES GALLINES

* Aquest post es publica sense fotografia en protesta per tot.

Us havieu pensat que era curtet... ?
Té a Iniciativa desmembrant-se i a Esquerra apunyalant-se; mentre ell li regala 25 diputats a Zp.
El capullito s'expressa fatal, té un posat en escena abroquilat (ningú diria que és d'Iznajar), afortunat en desgràcies i negligent al màxim alhora de gestionar-les.
Se li desconeixen estudis, especialitzacions o oficis i tot i així; és el "masca" de la Cheneralitá.
En Carod i en Saura es saben antropofagiats i ja no oposen ni resistència. Només els queda allargar la seva mort política el màxim de temps que els sigui possible.
Mentrestant, el mudet els van enculant tots els merders alhora que reclama a Madrid... el llibre d'instruccions de com gestionar la següent crisi.

Cap de nosaltres, ni un dels que llegiu aixó arrivareu/em a ser ni tant sols alcalde Cornella, cosa no gens despreciable.
En Pepe, a més ha sigut President de la Diputació de BCN (com han d'estar alla, també ??!!!), Ministro de Industria del Reino de España (aquí estant fatal !!!!), y ara Presideng de la Cheneralitá de Catunya. No gens menys !!!

Els tontets i mudets sou vosaltres, mindundis!!.
Aquí llegint aixó mentre podrieu estar "tomant" el poder. Un lloc on no demanen ni experiència ni preparació, i a més es menja calent!!
Esteu aquí fent-vos els inquiets, els culturetes, els preocupats, els responsables tot interessant-vos pel vostre país, i el que haurieu de fer és: preocupar-vos per vosaltres. Afiliar-vos al PSOE i el demés és perdre el temps...

A n´en Montilla l'hi hem arreglat la vida entre tots. No per gust. Perquè ell és més puta que les gallines i els demés som una colla de romantics per creure en la decència i la preparació per posar-nos límits a la vida.

The Birds; Leaving Here

diumenge, d’abril 20, 2008

LA MONTSERRAT SERÀ.


Quan el marxista i verd de Dior li va pregar, tot creient-se que s'el escoltaria. Ho feia amb una riota per sota el nas, digne d'un biodegradable, com ell.
Ell, tot just descobria com fer la O amb un canuto, que ella ja feia segles que vetllava per Catalunya.
No es per les pregàries del Conseller Gaspart, que avui plou. Ni serà per les meves que una riuada s'endura tota la porqueria de la Plaça Sant Jaume.
I és que si no hi pren part un èsser "superior" aixó no té sol.lució.

The Moog; Everybody Wants

dimecres, d’abril 16, 2008

EUTANASSIEM LA GENERALITAT, JA !



Fa dies que no dic res. Però és que no sé per on començar...
Primer, i abans que res voldria donar les gràcies al meu President. Don José Luís Rodríguez Zapatero, que ens ha tornat a sol.lucionar un problema, aquest cop l'aigua.

Ja fa temps, el bany de multituds que es va donar al balcó de la Generalitat a la plaça St.Jaume era un pressagi.
Ell i només ell, amb una visita va aturar els esfondraments al Carmel i va deixar anar morterada per els damnificats.
Ell ens va fer un Estatut Constitucional i nou, gràcies a déu!!
I ell va acabar amb els esbornancs(a casa en diuen així)de TGV, perdó AVE!
Día rera dia ens mostra com de gran i poderós és Madrid.
I nosaltres aquí, pobres de nosaltres! embolicats amb nazionalismes del S.XIX i creient que la Generalitat ens serveix d'alguna cosa. Què va!!

No us adoneu que més valdria suprimir-la? la Generalitat, vull dir...Que potser la presideix algú? consellers, què són consellers?
Sense aigua a les aixetes i mal vistos per tothom. Res, home res. Anem a ser pràctics i a estalviar-nos cantitats ingents de diners, que només serveixen perquè un poll resucitat que en la seva puta vida havia menjat calent, ara s'estigui construint una mansió i porti a les nenes al Col.legi Alemany.

Ni un guió de Bollywood hagués sigut més escandalosament patètic i clar. Deu ser que ja ens va bé que sigui així.
Aixó sí, abans d'haver de menjar rates...
Eutanassiem la Generalitat i que no pateixi més?

The Aardvarks; I'm Not Like Everybody Else

dijous, d’abril 10, 2008

QUÈ MAQUINEN?


El Psoe sembla que fagi la punyeta al Tripartit, tot picant l'ullet a CiU.
Carod ja fa dies que parla d'una "pinça" i Montilla es nega en rodó a parlar del transvassament de Roine, dient que és una broma de mal gust. Quan Zp promet (!!!) estudiar-ho.
Tot semblaria que el Psoe prefereix i necessita a CiU, i que el tripartit no és més que una nosa.

Esquerra i IU(IC) els seus antics socis a Catalunya i a Espanya han patit tal devallada electoral, que de puntals del govern han passat al grup mixte. Fent del PSOE l'aglutinador del vot dels que es consideren anti-dreta, anti-feixites i paladins del progressisme en general.
Recordem que; qui més va buscar la bipolarització PP-PSOE va ser el mateix PSOE i tots els demés varen caure com conillets al parany.

CiU es avui la primera força a Catalunya i la tercera a Espanya.
Qui fa nosa per tal d'arribar a la bi-polarització total i a l'espanyoltzació (de bon taranna, aixó si) de tots els racons del Estat?
La resposta és CiU.

La federació catalanista no pot caure de cap manera a les urpes del bon rotllo, però t'apunyalo per l'esquena del PSOE. No deixem d'oblidar que Montilla abans que President de la Generalitat ha sigut Ministre i membre de l'executiva del PSOE.
Montilla no és President per accident. Li va posar ZP, li va posar la nova guardia del PSOE. I Carod.
Com és que Montilla davant les repetides crisis que tant l'han desgastat sempre s'ha amagat i hem anat a cercar la sol.lució a Madrid?
Tot ho sol.luciona Madrid o així ho sembla; Estatut, llum, infrastructures, finançament i finalment l'aigua. Sempre ens ha de treure el problema Madrid.
I la Generalitat, cada dia queda més despretigiada i es mostra més inoperant.

Què fariem els catalans sense Madrid? Estaríem perduts, segur.
Aquesta és la feina del home gris que tenim per President.

The Art Woods; Sweet Mary