dilluns, de juny 30, 2008

DRAG QUEENS


Entre espanyols pura raça, entremesclats, peruans i catalans amb síndrome d'Estocolm aixó sembla una convenció de drag queens amb síndrome premenstrual.
Càntics, escàndols, pòlvora (aquesta vega en forma de focs artificials, hem tingut sort), borratxeres i més cantics. Entre d'altres; vote, vote, vote polaco el que no vote (em sembla que els rivals eren alemanys, no pas polonesos, oi?... )

No m'agrada transvestir-me, i què passa?
Que sóc un "demodé"? un pagerol? un catalufu, i què? Però jo no m'amorro a qualsevol lloro pintat de vermell.
Ja sé que no podré signar mai manifestos amb "Intel.lectuals", en pro de la molt cosmopolita llengua castellana. Ja sé que parlo un dialecte infecte que només fa nosa... Tot aixó ja ho sé. Però a mi no em vestireu de puteta berbenera.

Certament, va guanyar l'Eurocopa el millor equip. Però el dia que la guanyi Turquia no em convertiré pas al Islam, de la mateixa forma que avui no canto el que "Viva España", ni que em matin.
De totes maneres m'agradaria dir que: si jo disposes dels jutjes, els tancs i la clau de la caixa, com ara en disposen els drag-queens, jo sí que els deixaria jugar a diferència d'ells ells/elles. Ja que com a personetes, considero que tenen tot el dret, de poder gaudir del que ahir van gaudir amb tant plaer i exaltació. Plaer que, em neguen i que m'aboca a l'onanisme més melangiós.

The Rolling Stones; Have you seen your mother, baby?

dissabte, de juny 28, 2008

LA CORPO.


Que els mitjans de comunicació són un aparador molt desitjable per els polítics ho sabem tots. Que tots els polítics, quan poden, grapegen els mitjans públics també ho sabem tots. Però no pensava que la mesquinesa política fos capaç d'enfonsar i amb tota l'intenció a la Corporació Catalana de Radio i Televisió.

El PSOE en època de Gonzalez-Gal, ja va intentar desmontar amb totes les armes al seu abast la "Corpo" catalana, que Pujol intentava posar en marxa. No varen poder des de Madrid. Ara, des de dins mateix l'estan matant "sin que se note la intención".
La televisió, líder d'audiència amb Convergència, avui ja no té cap promagrama com: el més vist. Submergida a la tercera-quarta posició d'audiència, va perdent pistonada, amb cada canvi, amb cada acomiadament de cominicador i amb cada decissió política. Recordem que: Montilla, com a Ministre d'Industria és el màxim responsable
que a València les transmissions de TV3 s'hagin aturat. En Clos no sap ni que és València, ni TV3.

L'ùnic programa de Catalunya Radio, líder de la seva franja ha patit el decapitament del seu conductor. En Basses ha emmudit per ser una "crosta".
Amb l'argument de la Catalunya plural, a la "corpo" no hi queben ni locutors, ni comunicadors de clara tendència catalanista. Només son vàlids els "entretenidors" que tenen nivell C de baixllobragatí. Tot i que aixó signifiqui una desbandada de l'audiència, ja els està bé. Així puja la SER i deixem de tenir icones nacionals catalanes.

L'integrisme socialista espanyol s'està demostrant demolidor i no l'importa acabar amb tot. Faran un país nou, semblant a Murcia.

Suinage; Take Me Down

dijous, de juny 26, 2008

JA EM DISCULPAREU


Ja em dispculpareu aquests dies de no actualització del blog més ordinari del món, però és que se m'ha girat feina.
Estic igual que un fill de puta buscant la partida de neixament. Tinc pare i mare identificats, però faig la mateixa fila, tot buscant els signants de la rastallera de pagarés impagats que m'adreça el meu banc.

-Bon dia Albert, sóc en Pere del Popular
-AH! bon dia Pere, avui qui?
-Avui en "tal"...
-I de quin import?
-Aquest puja sis mil i "pico"
-Ah!! Ohh!! ..mm.. ara el truco. Aquest sempre havia pagat molt bé, eh !!
-Sí, però ara... Ja em diràs alguna cosa, eh Albert?
-Sí, i tant Pere, només faltaria. Ara mateix el truco...

I així portem uns quants dies en Pere Popular i jo. I així anem fent...

Per cert, tot i que tinc altre feina, trobo molt lleig que Unió Democràtica de Catalunya no fos ahir al acte d'Omnium per; la defensa del Estatut.
Del Psoe, era d'esperar...

Espero de tot cor que: "tots" els malpagadors siguin víctimes de trencadura súbita galopant de fèmur, cúbit, radi i rotula... després de pagar, aixó sí.

The Easybeats; Good Times

dijous, de juny 19, 2008

DECADÈNCIA


Molt més aguda del que sembla, transversal i sense retorn. Així m'ho relatava un empresari dedicat a l'obra pública. Té raó.
Em posava l'exemple del Regne Unit de finals dels setanta i de gran part dels vuitanta. Decreixerem, entrarem en recessió i gran part de l'economia productiva patirà transformacions brutals, abans de tornar a ser fiable per els inversors. O bé morirà en la mutació.
El preu dels combustibles i les energies en general. Aturada del consum intern degut a la pujada del euribor i al sobreendeutament. Productivitat poc competitiva. I l'enfortiment del euro. Faran que la nostra economia, canvii profundament i de retruc la societat.
A Catalunya ho tenim pitjor encara. La majoria de l'industria està fugint en busca de competivitat. No tenim grans marques en alimentació, energia, telecomunicacions, industria pesada... Només La Caixa. Pensem que; del 100% de la deslocalització estatal, un 50% han estat empreses catalanes...
No li sumeu la decadència de Catalunya en el pla lingüitic i cultural, o acabareu plorant.
No vull fer de Nostradamus, ni molt menys, però crec que tenim tots els elements per patir un difícil i canviant futur. Hem engegat la decadència.

Paul Revere& The Raiders; Indian Reservation

diumenge, de juny 15, 2008

HEM DE SER HONESTOS


Alfonso Guerra (PSOE), en unes declaracions; reclamava l'aplicació del article 155 al País Basc, que preveu la supressió d'autonomia de qualsevol comunitat del Regne d'Espanya. En cas que el Lehendakari vulgui tirar endevant el famos referendum, per lliure associació amb Espanya.

Aquest senyor, esquitxat per tota mena d'escàndols en l'època del Govern Gonzalez, és un dels pares ideològics dels qui avui ens Governen a Catalunya.
No és d' estranyar doncs, que ahir la TV-res ens innundés amb l'Expo de l'aigua. Celebrada a la nostrada ciutat de Saragossa. Capital dels propietaris del Ebre, i dels qui ignoren la nostra llengua a la Franja de Ponent, i dels qui reclamen unes peces d'art litúrgic pagades religiosament als seus anteriors propietàris, i dels qui tenen recorregut l'Estatut Català al Tribunal Constitucional (igual que els dimonis del P.P).
Espanya, Espanya i Espanya era la paraula dominant en el guió del guapo presentador. Minuts i minuts dedicats a publicitar un nou projecte socialista espanyol. Genereosos i despresos que sóm els catalans ...

El congrés d'Esquerra ha donat per bones aquestes polítiques, escollint a qui més defensa a Montilla i el Tripi.
Vista la volada política que els compromisaris d'Esquerra desitgen; No seria més fàcil i honest portar a Alfonso Guerra com a presidenciable a la Generalitat?

Dandy Warhols; Cool as Kim Deal

dijous, de juny 12, 2008

2300


L'Onada d'impagaments mercantils, les fallides de les families, el desavastament dels mercats de combustibles i aliments, les vagues, les dificultats pressupostàries dels estaments públics amb les consegüents desatencions bàsiques, no són res. Res comparable al segon superdissapte a Can Esquerra.
Aquell dia es traçaran les polítiques a seguir i les seves estratègies, rumb al 2014 ...

Veient els ùltims resultats, en el mega-ultra-xupi exercici de DEMOCRÀCIA amb el que Esquerra s'ha lluit davant les altres formacions, no és d'estranyar que ni al 2014, ni el 2300. Aquí, no serem mai res més del que ens deixin ser.
Quants dels compromisaris/votants d'Esquerra estan disposats a perdre comoditats, fer sacrificis, o fins i tot, a posar en perill la seva integritat física per l'Independència del nostre país? ...Quants catalans n'estaríem disposats?

D'Espanya, si mai en marxem, no ho farem sense patir un cert grau "d'incomoditat". Ells defensaran el seu país. Ho sabem tots.
Si amb l'escampadissa de "desgràcies" patides ultimament per tot el país, no estem disposats a tot. I fins i tot, el màxim exponent del Independentisme pateix de síndrome d'Estocolm. On volem anar? Al ABC ja només s'en riuen
Comencem a preguntar-nos de veritat, què estem disposats a donar per Catalunya? Quants motius més necessitem per començar a fer-nos preguntes de veritat?
El viatge a Ítaca (o a Can Piaxapedret), necessita collons. A més de sort, convicció i intel.ligència.

Patrick & Eugene; I Bet You Look Good On The Dancefloor

diumenge, de juny 08, 2008

VIURE DE GENOLLS


Definitivament us dono el condol a tots els catalans.
El superdissapte a Esquerra ha fotografiat la societat catalana, la que prefereix guardar la roba, mentre fa veure que neda. Ha Guanyat la candidatura dels que han preferit tenir feina oficial abans que fer oficial a Catalunya. Podran continuar pagant les hipotèques, els restaurants i demés, Catalunya s'haurà d'esperar...

A Can Montilla, ahir era festa grossa. Zaragoza, Joan Filesa i Crosta, Miquel Iceta, tenen un recordman teledirigit al partit més "independentista" del Parlament.
No hi ha altre atleta més ràpit en la seva especialitat que Joan Puigcercós. Com ja va demostrar als passadissos del congrés espanyol aprovant pressupostos a canvi de "tot", i com ja va demostrar a la seu de Governació repenjant la "rojigualda" per ordre dirècte d'en Pepe, el nostre President.
Primer jo, després els demés...

Amb aquesta mentalitat, per suposat, ningú arriscarà per fer el pas definitiu cap a la sobirania.
Sabem de sobres que aquest pas serà arriscat. Que qui el lideri es jugarà fins i tot la seva integritat física, a part de la seva llibertat i patrimoni... I En Joan de Ripoll, i tota la gent que l'ha escollit i li dona suport, han evidenciat ser de la mateixa raça de lloca. La lloca que omple i ha omplert els partits catalans durant els últims 30 (70) anys.
Preferim viure de genolls, que morir drets.

The Inmates; Love Me Two Times

dimecres, de juny 04, 2008

US DONO EL MÉS SENTIT PÈSAM ?


Aproximadament avui, aquest blog fa 2 anys.
Si us fixeu abaix, just al final, hi ha un comptador de visites. Només vull donar les gràcies a les 8.500 entrades. Que per altre banda no representa cap record Guiness, ni molt menys. Però si tenim en consideració qui el fa, i com el fa, potser sí que seria un nou Guiness...

No entraré en reflexions filosòfiques sobre internet, els blogs ni les modernes societats. Només demano Marlboro al estanc, Heineken a la botiga, videos al YouTube i que la crisi no m'embargui l'Adsl...

Donar-vos el pèsam seria massa, oi? Doncs, per molts anys i que no us falti res.

The Ugly Beats; Bring her Down