
Entre espanyols pura raça, entremesclats, peruans i catalans amb síndrome d'Estocolm aixó sembla una convenció de drag queens amb síndrome premenstrual.
Càntics, escàndols, pòlvora (aquesta vega en forma de focs artificials, hem tingut sort), borratxeres i més cantics. Entre d'altres; vote, vote, vote polaco el que no vote (em sembla que els rivals eren alemanys, no pas polonesos, oi?... )
No m'agrada transvestir-me, i què passa?
Que sóc un "demodé"? un pagerol? un catalufu, i què? Però jo no m'amorro a qualsevol lloro pintat de vermell.
Ja sé que no podré signar mai manifestos amb "Intel.lectuals", en pro de la molt cosmopolita llengua castellana. Ja sé que parlo un dialecte infecte que només fa nosa... Tot aixó ja ho sé. Però a mi no em vestireu de puteta berbenera.
Certament, va guanyar l'Eurocopa el millor equip. Però el dia que la guanyi Turquia no em convertiré pas al Islam, de la mateixa forma que avui no canto el que "Viva España", ni que em matin.
De totes maneres m'agradaria dir que: si jo disposes dels jutjes, els tancs i la clau de la caixa, com ara en disposen els drag-queens, jo sí que els deixaria jugar a diferència d'ells ells/elles. Ja que com a personetes, considero que tenen tot el dret, de poder gaudir del que ahir van gaudir amb tant plaer i exaltació. Plaer que, em neguen i que m'aboca a l'onanisme més melangiós.
The Rolling Stones; Have you seen your mother, baby?