A LES SEVES ORDRES MAJESTAT FERDINAND D'HABSBURG

Han hagut de passar 7 dies perquè el Borbó es pronunciés i ho ha fet de manera molt clara. ""PRIETAS LAS FILAS" . Parla de quimeres referint-se a la independència de Catalunya, ens fa un símil molt cinegètic "galgos y podencos quienes amenazan nuestro modelo de convivencia" ( només li podem contestar: bup-bup!!, com a raça poc clara de cans que som).
I jo l'hi pregunto, quan de temps porta fora dels país, incomunicat?. On era quan l'actual Govern del seu país va promoure boicots als productes i a la cultura catalana atiant l'odi? On era quan es promovien signatures contra el que decideix el Parlament català? o quan el Congreso espanyol va potinejar l'estatut català per acabar com un víctima de Fredy Krugger al sortir del Tribunal Constitucional. On eres Borbó?

Un home que s'ha tret del davant al germà i ha arraconat al seu pare per enriquir-se, beure, tocar cuixes i matar elefants no pot donar lliçons de gaire res. O almenys podria começar per casa seva...
Mira't bé aquí, ruboritza't!!

Tu ens vols donar lliçons de democràcia?


Els catalans ja vàrem triar un Rei, un Habsburg. l'Arxiduc Carles d'Àustria.
He de dir que no m'havia plantejat mai la figura d'un Rei dins el nou Estat català, que d'entre moltes altres formes d'Estat bé podria ser una monarquia parlamentaria catalana. Però ara si que ho faig. Ni tant sols m'havia passat per el cap qui podria ser aquest Rei, ara ja té cara.

FERDINAND VON ABSBURG, l'actual Arxiduc d'Àustria. Un noi de quinze anys.

Els Borbons mai han demanat excuses per les bestieses que varen cometre contra els catalans, fins i tot avui, encara no saben si som "galgos o podencos", el que si que tenen molt clar és que som el mugró que els alleta i com a grans mamífers caçadors que són, no ens volen deixar anar.
El respecte no s'exigeix, es guanya i els Borbons només són uns interessats desvergonyits capaços de passar-se la mateixa llei sàlica que els otorga el reialme per el forro dels calçotets quan pretenen la successió casant-se amb una plebea (expressament prohibit), oi Felip?

Què ha fet Ferdinand Von Habsburg per ser Rei de Catalunya? Res de res!. Justament per no haver-se mostrat interessat en ser Rei i tot el que això comporta, a més de ser, per línia successòria l'hereu de l'Arxiduc Carles he volgut posar-li cara a aquest noi. Un noi que per molts defectes que pugui tenir (que no els conec) és un model de jove moldejable i ajustable a les necessitats del també jove i ple d'ingeniutats Estat català.
Per tant, si els catalans mai decidíssim dotar-nos de Rei penso que aquest seria infinitament millor que el Borbó.
Si som els hereus d'aquell poble que va caure derrotat el 1714, Ferdinand Von Habsburg és el nostre Rei.

The Loved Ones, Everything

COP DE MAÇA

Fa molts dies que no actualitzo aquest bloc per la quantitat d'esdeveniments i la rapidesa que estan agafant els aconteixements, però un cop de maça sembla que ho ha glaçat tot de moment...

1,5 milions de catalans vàrem agafar el mànec de la maça i varem colpejar l'actualitat internacional manifestant-nos per exigir un Estat propi.

D'entrada la reclamació era i va ser sempre molt clara; CATALUNYA, NOU ESTAT D'EUROPA. Preveient l'èxit per endavant molts varen intentar apropiar-se i tergiversar el lema, però na-nai... no se'n varen pas sortir.

Un enorme mobilització (el 20% del país) va marxar sobre Barcelona. Classe mitjana majoritàriament, families senceres, nens, avis, petits i mitjans empresaris, treballadors. Era el país. Era el múscul que el mou. Una revolució feliç, una revolució tranquil.la, però al cap i a la fi una revolució.

Les forces polítíques espanyoles han quedat glaçades i fins el moment no han articulat cap resposta sensata. Jo entenc que els aparells de l'Estat havien de saber què estava passant a Catalunya, algú havia d'estar pendent de les enquestes, algú ha de saber a  Espanya què passa als carrers de Catalunya, o no?

Que la resposta no passi d'amenaces completament irrealitzables, com ara, treure els tancs al carrer, o pronosticar les 7 plagues d'Egipte en cas de secessió em sembla d'un infantil espaterrant.

Quan el Parlament proclami la independència unilateralment (perquè no serà d'altre manera) els tancs espanyols no podran travessar l'Ebre, si Espanya no vol patir un futur semblant a Sèrbia. Els catalans som europeus de ple dret al tenir la nacionalitat espanyola, i per més que ens secessionem d'Espanya, aquesta nacionalitat no ens la pot treure ningú més que nosaltres mateixos. Així ho explicita la Constitució espanyola. Llavors i segons les paraules de Durao Barroso som europeus de ple dret ja que aquesta és una nacionalitat complementaria a la de cada estat membre. Per tant la UE ens hauria de socorrer.

L'altre amenaça recurrent, fins i tot per "catalans" que militen a les files espanyolistes, és l'esfondrament econòmic al que ens abocaria la despitada Espanya si abandonem les seves faldes. Ens deixarien fora de la UE i esgrimeixen el seu dret a veto per plantejar-nos una travessia del desert molt llarga i dura per la nostra economia. Puaj!!! que en són de cenutrius!!

Ni Islàndia, ni Noruega, ni Suïssa, ni Andorra ni molts altres països són membres de la UE i aquí tothom consumeix productes de tot arreu, fins i tot n'hi ha que porten els milions a Suïssa o Andorra...

No em voldrà vendre un pernil de jabugo el seu productor extremeny? no podré veure vi de La Rioja? com tampoc puc fer-me un cafè de Nestlè, oi?

Si l'Espanya resultant de la nostra secessió pretén quedar-se propietaria de tot i no deixar-nos ser hereus de res no serem de la U.E a l'endemà de la independència, potser és cert, però Espanya s'haurà de menjar tot el seu deute, tot!! i la Catalunya resultant començaria a caminar amb un deute propi de la Generalitat (uns 45mil milions) que no representa ni un 25% del nostre PIB, o sigui, la xocolata del lloro. Arrencaríem un país amb una capacitat d'endeutament que ja la voldria la Sra Merkel per els seus menja franfurts, quedaríem fora de la UE i amb una classificació AAA++. I si ens dona per muntar-nos un xiringuito fiscal del tipus Suïssa omplint les tv espanyoles i franceses amb anuncis dels nostres productes amb secret bancari i fiscal, encara faríem certa aquella frase que diu que lligarem els gossos amb llonganisses...

Espanya no pot fer més que mirar-s'ho i posar-hi bona cara per més cor agra que tinguin, res més... a menys que no vulguin enjaponar-se ells tots solets un deute (quasi un BILIÓ d'€) que no pagaran ni en 300 vides. Queda dit.

Espanya no ens ho posarà gens fàcil, però a la practica ben poca cosa poden fer, apart d'ensenyar les orelles a base de bé. I com sempre ha sigut, tot depèn de nosaltres, oi Artur?

The Rebel Rosers; As I look

PD: Encara no m'han tret el .es de l'adreça del meu blog. Què compteu fer?