diumenge, de desembre 25, 2011

QUI SÓN ELS FRIKYS?

Els seguidors dels partits majoritaris al Parlament de Catalunya han posat de moda l'expressió "independentisme friky" per denominar a aquelles opcions polítiques minoritaries (de moment), que a més de la independència busquen la regeneració politica per la via de la transparència, l'honorabilitat i la rectitud democràtica ben entesa.
S'en riuen i en fan mofa.
-On van amb 3 Diputats?
-Què s'han pensat que són aquests?
-Ressentits!!!
-Il-lusos!!!
Llavors comença la seva explicació; és que les coses s'han de fer quan la societat estigui madura... és que encara no tenim una majoria social prou ample... és que la política és molt més complicada... és que hem de vigilar per els interessos de tothom... és que, és que, és que.

En realitat el que més els molesta, és que aquests "frikys" els estan recordant i alhora fent públic que la opció del pactisme autonomista que porten exercint les forces catalanes durant 30 anys és morta. I que a més té gepa, va coixa, és plena de berrugues i pateix símptomes greus de poliomelitis.

Quin futur els espera a molts dels nostres polítics dins una Catalunya sobirana i blindada a aquestes malformacions i enfermetats del decadent sistema polític català actual?
Com justificarien la pèrdua de temps i d'oportunitats per els catalans durant aquests darrers 30 anys?
De què viurien molts d'ells?
Val la pena arriscar el seu estatus econòmic i social tot buscant la plena sobirania per Catalunya i els possibles riscos que els comportaria a ells?

Espanya no és viable sense la aportació de Catalunya, ni en moments de certa bonança econòmica. De veritat algú es pensa que en moments de crisi i recessió Espanya acceptarà que Catalunya és quedi amb una part important dels 20.000 milions anuals que ens estan xuclant?
Penseu que el teixit productiu català i els seus treballadors poden esperar gaire més temps per no ser espoliats dels pocs recursos que ells generen?

"molta gent anomena friqui qualsevol persona que, per excèntrica i extravegant, resulta ridícula" ( ara no estic parlant de Núria de Gispert, eh!!!) 
Avui qui és més extravagant i excèntric? Qui vol continuar patint igual o més, o qui preten millorar, encara que la única via de millora signifiqui transgredir


Jo no sé si els "independenstistes frikis" tindrien la capacitat per fer un Estat català tan net de vicis ocults com pregonen, estaria per veure.
Del que n'estic seguríssim és que de continuar amb les pràctiques polítiques actuals no ens en sortirem de cap manera.


Qui són els Frikys?


The Attention; Ace Face



diumenge, de desembre 04, 2011

MAMARRATXOS!

Aquesta setmana el Parlament de Catalunya ens ha deixat dues mostres de la seva capacitat de decisió i la rectitud i bon fer dels seus grups majoritaris.

D'entrada la seva Presidenta, na Núria de Gispert (UDC) ha conculcat la llibertat d'expressió prohibint parlar d'espoli fiscal o robatori per part d'Espanya, a petició d'un grupuscle ultra-espanyolista del grup mixt. Fins i tot va ser ovacionada per la minoria parlamentaria ortodoxa espanyola, PP i 3 diputats hispano-talibans.
Alfons López Tena (SI) va ser reprovat per el mateix parlament quan va intentar denunciar les nules capacitats i les mamarratxades de la segona màxima autoritat del país o cosa que tenim seient en la presidència del Parlament.
Seguidament amb els vots favorables de la majoria s'aprovava l'entrada de l'ex-president de Catalunya al senat espanyol, fet sense precedents, digne d'una fam voraç per el pressupost públic al que s'han acostumat els nostres representants.

El respecte es guanya, no s'exigeix i menys quan els actes de qui l'exigeix són com a mínim sospitosos de endogàmia i defensa dels interessos dels propis partits i en detriment del país en general.

Es evident que el país és a un pas de l'abisme o la sacsejada social i les nostres autoritats no se'n han adonat i si ho han fet, segueixen posant-se ells per davant del país i els drets bàsics de la democràcia, que encara és més greu.

Mal llamp us partís de foc, mamarratxos!

Chuck Berry; Oh Baby Doll

diumenge, de novembre 27, 2011

VAGARRASSOS, AMB IL.LUSIÓ!

Catalans i catalanes el nostre gran timoner i guia espiritual-i-electoral ens demana posar-nos al capdavant de la gran nació espanyola. Ens demana salvar-la i així ho hem de fer, som els escollits.
Es el nostre deure assegurar que els andalusos es puguin canviar de sexe gratuïtament encara que nosaltres no poguem mantenir els nostres hospitals. Què és més important, tenir pediatres per els nostres fills o que un andalús quedi traumatitzat de per vida al no poder col.locar-se uns pits de la mida 110? Evidentment a Catalunya en tenim molts de nens -ens en sobren- i si cal, els sacrificarem -per major glòria del país- per el projecte d'amor i solidaritat interterritorial que és Espanya.
Heu pensat mai en com d'agraïts ens estaran els extremenys a mida que els seus nens en edat escolar rebin el seu ordinador portàtil amb l'enganxina "desde Cataluña con amor"? Treurem una hora de classe diària i a algun professor (a poder ser un pollós sindicalista) i ajudarem Extremadura!! és el nostre deure. A més, penseu que els estudiants catalans una vegada acaben les seves carreres universitàries tenen la gosadia de marxar a treballar a Anglaterra o Alemanya i de què serveix això a Espanya? de res!
Que els catalans hàgim de pagar per circular per vies ràpides és normal! Com ferien les autovies a Castella-La Taca? i a més a més, apujarem els nostres carburants perquè a Astúries tenen drets, també!
I dels pobres murcians que paguen l'aigua a meitat de preu que nosaltres i no en tenen prou? Res!! això s'ha d'acabar. Apujarem el rebut de l'aigua solidaritzant-nos amb els que no en tenen i els dia que ens demanin dutxar-se amb Gin-tonics de Hendrix amb Fever Tree o regar les tomates amb Jack Daniel's tinguem prou caixa per tirar endavant tots aquests projectes per la modernor d'Espanya.

Catalans i catalanes, no us queixeu quan no veieu sortida als vostres negocis i us trobeu a l'atur... aguanteu i penseu en les males estones que passen les grans empreses espanyoles quan han de prejubilar als 48 anys als seus empleats. I no feu cas quan us diuen que les cotitzacions a Catalunya són més cares, és mentida!!!
Penseu que els temps i tràmits alhora de crear una empresa en la nostra gran nació (Espanya, esclar!) ja som just una posició per darrera del Congo i anem escalant... aviat atraparem a Etiopia i llavors anirem a per Somàlia.
Gireu l'esquena a aquells que veuen en la fuga de cervells un mal, no ho és, no. Ja importarem pakistanís, afganesos i Iemenites que tenen apamat tot l'Alcorà i ens serviran de traductors i ens ajudaran a regatejar preus quan venem Catalunya a la Qatar fundation, heu de ser positius.

Vinga a treballar amb il-lusió, vagarrassos!

The Pretty Things; S.F Sorrow Is Born



dissabte, de novembre 12, 2011

EL MEU CUL

Ja tinc decidit a qui votaré el proper 20N. Puc triar entre moltes i diverses opcions polítiques. Des d'un tall rodó de vedella, a un prospecte de trankimazin, a una banderola de Sant Jordi, o fins i tot, una imatge de zoofilia sodomística tàntrica... Però votaré al meu cul.

Jo sé que el meu cul, davant la majoria absolutíssima de PP serà capaç de negociar el mateix pacte fiscal que en Duran i Lleida i en Bosch junts, o la mateixa cobertura social que el PSZZZZ i IC-Verds, i que revitalitzarà l'economia catalana molt millor que el PP i CiU.
La capacitat negociadora de 1.000.000 de culs serà la mateixa que la d'un milió de vots a qualsevol partit, amb l'afegit, que un milió de culs criden infinitament més l'atenció que les estudiades i encarcarades corbates dels aspirants a ser escollits.
Considero, que votar al meu cul, és una escopinada a la cara al sistema polític espanyol exercint el meu dret a vot. No crec en Espanya, ni en el seu sistema polític i no se'm acut cap millor manera de fer caber dins un sobre el meu amor per ella.
Tinc un cul molt digne i de bastant bona presència, prestància i sempre hi és quan el necessito. I el més important de tot, el controlo jo i sempre sé allà on és.

Aquestes eleccions espanyoles no van amb mi, no m'hi volen ni jo vull compartir res més amb ells, prou. Després del 20N, a l'endemà mateix, Catalunya haurà de començar el seu camí i jo em taparé el meu bonic cul i em disposaré a posar-hi matèria gris i testosterona per no haver de tornar a votar al meu cul, que tot i ser molt digne, no deixa de ser un cul.

The Vibrators; Baby Baby



diumenge, d’octubre 30, 2011

BUP! BUP!

 Exemplars de mascle i femella de catalans, passejant lliurament 
Bon dia subhumans catalans.
Avui m'he aixecat eufòric i agraït a les paraules d'en Peixos Barba, castellà, advocat, jurista, redactor de la Constitució del 78, socialista, humorista, mamon del sistema, fill de puta i mortalla de la transición española de las JONS.
Subhumà català -o resident en aquesta pestilent terra-, tant l'hi fot si et dius Pérez o Puig, tant l'hi fot si votes al PP o a les CUP, has de saber que com a tot gos, tens amo. I t'ha de quedar molt clar que l'amo et suporta perquè tens una funció, pagar. A gust de l'amo ja series mort, perquè la teva vida no té més valor que el d'una merda punxada en un pal, però mentre l'amo et necessiti no et bombardejarà, ni t'exterminarà. De moment, tranquil gosset, tranquil.
Els qui no haurien d'estar tant tranquils són els portuguesos que en qualsevol moment i per designi de la superioritat divina dels castellano-espanyols es poden veure immersos en un canvi de cromos.
S'han pensat els portuguesos que aquella guerra del s. XVII, en la que varen expulsar als castellans els donava dret a estar tranquils en el seu propi Estat, doncs no!!! segueixen sent subhumans, també.
Es evident que no es poden comparar les morts d'ETA o el bombardeig franquista de Guernika als bombardejos de Barcelona, en aquests últims només morien subhumans i en els altres vam haver de lamentar la pèrdua de persones humanes espanyoles.

Jo l'entenc... i és que ha de ser molt pesat i extenuant haver d'estar constantment recordant als catalans que la democràcia és llibertat per escollir, però que tot té un límit, fins i tot la paciència dels espanyols amb les seves bèsties.
Per molt que aquests polls resucitats et rendeixin 20.000 milions d'€ ben nets cada any, la hidalguia i l'honor de l'Imperi castellà i la seva supremacia han de defensar-se dels animals que mosseguen la mà de qui els hi dona el menjar - i els perdona la vida-.

Davant l'atual situació de crisi econòmica i política a l'Espanya castellana actual, cal trobar solucions i culpables. I és el deure de tot espanyol de bé assenyalar amb el dit als qui hauran de pagar-ho, els culpables.
Engabieu a les bèsties i reduïu-los la dieta a pa i aigua!!

Els Putus amos; I'm Free









diumenge, d’octubre 23, 2011

El Dictat

No sóc malfiat, m'agrada viure tranquil pensant que la gent actua de bona fe sempre... Però hi han coses realment complicades d'entendre.
Gairabé 50 anys de lluita armada contra l'Estat espanyol i han de declarar la seva fi un mes abans d'unes eleccions estatals? Unes eleccions on el partit que governa ho té francament malament, ja no per guanyar, si no per arribar als 100 diputats.

Què voleu que us digui? D'entrada em sembla perfecte la fi de la violència, però per altre banda em fa sospitar que han sigut els aparells de l'Estat els qui han dictat la fi d'ETA... I si han dictat el final, què més deuen haver dictat?

The Indikation; London electricity

dissabte, d’octubre 08, 2011

Aquesta setmana s'han vessat rius sencers de tinta opinant sobre la decisió de SI de no presentar-se a les eleccions del 20N, com a vassalls d'Esquerra.
El que es va presentar com una gran coalició independentista només ha aconseguit que Reagrupament tornés a casa... Ni la CUP, ni SI, ni els independentistes de CiU, només Esquerra i Reagrupament.
Per més inri es presenten a les eleccions estatals per aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal, no la independència, en competència directe amb el gran il.lusionista Duran i Lleida.

Tant Junqueras, com Alfred Bosch van propiciar un augment de l'euforia en el món sobiranista català. Eren la renovació a Esquerra, eren el resurgiment d'ERC. Finalment l'aparell de la "nova" ERC va decidir que la ùnica petició de SI era inasumible. La petició era; fer rotatoris als parlamentaris, tal i com ja fa ERC al Parlament Europeu. El programa, els caps de llista, el nom... tot era ERC i el demés una plataforma de suport, un simple vassallatge al partit de Companys i Macià.
Mica en mica s'han anat fent públics els noms dels caps de llista de cada demarcació. A Girona Teresa Jordà i Jordi Casadevall com a 1 i 2. A Tarragona l'hiperamortizat alcalde de Montblanc, en Pep Andreu i a Lleida està per determinar. Ja sabíem que en Bosch i en Tardà serien els dos primers per la capital.
Tot ells molt respectables i lloables, però al meu entendre no representen cap renovació profunda, la necessària per fer creíble el pas d'Esquerra a ERC.

La unitat sobiranista no ha estat possible, però no és cap tragèdia, ja que a Madrid pocs resultats obtindrem de cares a la independència. Es a Barcelona on els catalans ens independitzarem. I ho farem després de cremar alguna etapa més.
La crisi econòmica s'aguditzarà encara més, el Govern espanyol es negarà en rodó a cap pacte fiscal, el PP recentralitzarà (o ho intentarà) moltes competències autonòmiques. Llavors serà el moment de la unió; CiU, Esquerra, SI, Rcat, la CUP, sindicats, organitzacions empresarials, societat civil, llavors tothom s'haurà de posicionar.

Veig desproporcionades les crítiques a SI veient l'actuació dels demés. Donem temps al temps i que la fruita s'acabi de madurar. I que tothom assumeixi els seus errors, des de CiU i Esquerra, al ùltim mico.

The Nerves, When you find out

dissabte, de setembre 17, 2011

VOSTÈ JUTGI

Crec en la propietat privada, en el comerç, en el lliure mercat en igualtat de condicions, en l'economia productiva, en el bens tangibles i crec en la inversió de capitals en empreses per consolidar-les i crear riquesa.
D'aquí neixen les societats avançades amb capacitat per cuidar i mimar a les seves poblacions, amb les polítiques de benestar social.

Tot això regulat i legislat molt bàsicament amb un parell o tres de principis.
Honestedat, en el sentit més ampli de la paraula. Igualtat de condicions per tothom en tot moment i penalitzant molt durament el mercadeig d'influències i les inversions especulatives a molt curt plaç que poden donar com a resultat l'esfondrament dels mercats.
La honestedat és la que fa que al final de la transacció mercantil totes les parts en surtin beneficiades i la satisfacció aporti confiança per seguir movent capitals, amb la consegüent creació de riquesa.
La igualtat de condicions també aporta la confiança necessària per engegar nous projectes que renovaran i regeneraran amb idees noves el sistema en general. Penalitzant molt durament les accions que pretenguin actuar en avantatge sobre els demés amb monopolis, mercadejant amb influències polítiques o legislatives i les que s'aprofitin de privilegis, trampes, evasions o reduccions fiscals i que causin perjudicis a la competència o als seus mateixos treballadors.

O rectifiquem i aviat i comencem a aplicar algun (o tots) d'aquests conceptes o la nostra societat de pau, treball i protecció social serà en perill.
El més escandalós de tot és que permetem que els nostres personatges públics i polítics campin amb tota impunitat fent ús de moltes d'aquestes males pràctiques.
No podem permetre que els 7 últims secretaris d'estat per l'economia als USA hagin estat tots directius d'una mateixa entitat bancaria americana coneguda per els seus grans moviments de capital a curt termini buscant l'enriquiment ràpid i causant tremolors per allà on passen.
Gordon Brown va intentar fiscalitzar aquests moviments i a l'endemà tenia al mateix secretari d'estat per economia dels USA a Londres...
Es del gènere tonto permetre els avantatges fiscals que tenen les empreses a Irlanda (recordem que allà s'han instal.lat grans multinacionals en aquests últims anys) i que posteriorment tots els europeus hàgim hagut de pagar el rescat de l'estat Irlandès.
De la competència deslleial xinesa o russa no en parlaré, ja que això mereix un capítol apart.

Acabo demanant penes de treballs forçats a Sibèria  fins la setmana dels tres Dijous per dos exemples ben espanyols.
Els lobbies de poder espanyol no varen permetre que Gas Natural comprés Endesa i al final va acabar a mans de la Italiana Enel, que a la vegada és en mans del Govern Berlusconi. Avui paguem l'electricitat exageradament més cara que fa 4 anys (algú ho havia de pagar i més quan la companyia és en situació de monopoli)
El ministre que va propiciar aquella transacció, el senyor Solbes, forma part del consell d'Enel des de fa pocs mesos.
Barrick Gold (potència mundial en la producció d'or) acaba de fitxar com assessor a Don José Maria Aznar. Aquell ex-president de govern espanyol que avui encara cobra del depauperat erari públic espanyol.
Aquell president que es vanagloria d'haver iniciat l'esclat del totxo, presentat-lo com a un valor a l'alça i com a gran refugi de capitals s'ha passat al sector aurífer. Sector que durant el 2010 va veure augmentar en un 25% el preu de la matèria primera i que en el que portem d'any ja l'ha augmentat un 35%...

Vostè jutgi.

The Samall Faces; I'm only dreaming












dissabte, de setembre 03, 2011

ENS HAN DECLARAT LA GUERRA?

Estic convençut que ens han declarat la guerra de la mateixa manera que han reformat la Constitució, per la porta del darrera. I aquí esten entestats en mirar cap a l'altre costat.
Amb la transició es va legalitzar l'assaltament econòmic als catalans i així portem més de 30 anys, el resultat és avui evident; ningú pot suportar un espoli fiscal d'un 10% durant més de trenta anys sense pagar-ho molt car. Ja veiem com tenim l'antigament ric i pròsper sistema productiu català, agonitzant.

Una vegada els espanyols s'han arrancat el sentiment de culpa per les atrocitats del passat, han apretat l'accelerador del centrifugador. En poc temps han deixat sense arguments als "bons catalans plens de seny" que frisaven per l'encaix.
Han potinejat i modificat al seu gust un Estatut sorgit per sufragi a Catalunya. Primer el Congrés espanyol i després un grupet de magistrats posats a dit per el partit únic PPSOE. L'excusa era l'inconstitucionalitat del mateix i evidentment la seva constitució no es podia modificar de cap manera per els catalans. Però vet aquí que per una alemanya i un francés sí que es podia fer, i sense cap mena de consens. A més s'ha fet en una setmana i en ple mes d'Agost. Entre altres coses s'ha eternitzat l'espoli a Catalunya i s'ha posat per davant el pagament del deute exterior al Estat del benestar. 
Encara no calmada la seva sed conqueridora, el mateix dia un altre tribunal ple d'espanyols ens deia que la nostra llengua, la catalana no havia de ser vehicular a l'ensenyament dinamitant el sistema educatiu català.

Es evident que s'han proposat exterminar-nos com a poble i no tenen cap rubor, ni cap contemplació. La màquina és imparable i demolidora.
Hem de vestir un exèrcit i molt rapidament, la situació ho reclama urgentment, ens han declarat la guerra.

The Jet; Rollover DJ


dijous, de setembre 01, 2011

QUINA GRAN REFORMA

No vull entrar a valorar la evident incapacitat democràtica en les formes de com s'ha modificat el que era immodificable, sagrat i inviolable. Ho han fet per la porta del darrera i com uns assalta iaies, però he dir que després de llegir el texte que s'ha afegit a la Constitució he de reconeixer que no està gens malament.

No està gens malament, ja que si l'argument per tal reforma era la credibilitat dels mercats l'han errat per complert. Almenys a mi, i per el que conec als espanyols l'article que deixa la porta oberta a saltar-se aquest dèficit por motius de força major com: catàstrofes o recessions econòmiques (i què estem vivint avui?) no m'inspira res més que: tu deixa'm els calers que quan et giris te la clavaré fins la campaneta. I així cal advertir als inversors internacionals des de Catalunya...
Aquest article sol destrossa tota la credibilitat amb la que intencionadament s'havia perpetrat l'engendre.

I per altre banda, Si es posen a fer-se els escrupulosos amb el dèficit i com que la situació econòmica no té cap símptoma de millora almenys dins els propers 3-4 anys, amb  les administracions que ja no es podran endeutar, i per tant  invertir i fer girar la roda de l'economia i la creació de llocs de treball acabaran d'agreujar els seus propis problemes estructurals de dèficit i atur crònic. I amb això a les mans no dones cap garantia de pagament a ningú.
Arribats a aquest punt, el que intenta cobrar és pot plantejar diverses qüestions com: I si faig bocinets al porquet i intento recuperar el capital per parts abans de perdre-ho tot o allargar massa els temps en els reintegraments? Poso a una banda les parts bones i les faig generar rapidament, mentre mantinc les parts gangrenades en quarentena i així almenys m'asseguro cobrar una part?

Entre una cosa i l'altre quasi que em permeto de felicitar al PPSOE per l'ajuda (encoberta i involuntaria, tot sigui dit) a la promoció de la independència de Catalunya. Penseu que fins i tot en Duran i Lleida s'ha vist obligat a gesticular estar dolgut per un trancament del pacte constitucional, segons ell. Verge Maria Santíssima! Visca la reforma, visca el PPSOE!!!

Zvonimir&Wolfang; Set Me Free

dijous, d’agost 25, 2011

TOT EL QUE VULL

El partit únic espanyol, el PPSOE ha acordat una reforma "exprés" de la sagrada constitució espanyola del 78 a petició dels veritables sobirans d'aquest Estat espanyol, els compradors del deute.
Alemanys i francesos volen garanties de cobrament dels bons i el deute espanyol ja adquirits i dels que hauran d'adquirir en un futur. Sembla ser que exigeixen que sigui la constitució espanyola la que fixi el sostre d'endeutament de les administracions públiques, tal i com està fixada a la constitució alemanya. Tot i que els mateixos alemanys també tenen fixat el sostre d'aportació fiscal a la solidaritat estatal alemanya, que és un d'un 4%, al estat espanyol ningú en parla d'això, ni en parlaran tampoc.
Ras i curt, Espanya ens dirà als catalans fins a on ens podem endeutar, però NO es limitarà l'espoli fiscal. Per tant, ens podran escanyar tot el que els hi convingui i més.

Als catalans se'ns ha negat una interpretació constitucional oberta i molt menys se'ns ha permès cap reforma del sagrat texte, al.legant que era la totalitat del poble espanyol qui tenia la potestat per fer-ho i qui tenia la veritable sobirania nacional espanyola... ja ho veieu.
Amb aquesta reforma sense referèndum, menys del 50% dels espanyols (PPSOE), pretén decidir a exigència dels mercats el nivell d'escanyament i de serveis que podrem disfrutar els catalans i ho faran per collons, no els cal la democràcia.

De retruc es certificarà l'impossibilitat d'un nou pacte fiscal beneficiós per Catalunya, ja que com les faves comptades, algunes CC.AA espanyoles s'haurien d'endeutar més per seguir donant els serveis als seus ciutadans. No hi ha diners per tots. D'on els treurà Espanya? jo ja ho sé, per això asseguro que amb aquesta reforma s'acaba el pacte fiscal proposat per CiU.
Des de el lobby d'amics d'en Duran i Lleida lluny d'agafar-s'ho malament per el clar perjudici que suposarà a Catalunya i per la manera gens democràtica, ni elegant de fer-ho sembla que estan disposats a llegir-se la proposta del PPSOE. El Conseller Mas-Colell, de moment, només demana que sigui Catalunya qui pugui fixar el seu sostre d'endeutament... i ningú ha dit res, almenys fins avui, de fixar el sostre de solidaritat o espoli fiscal.

La reforma constitucional serà aviat, abans que el senyor ZP deixi el seu càrrec, la faran de manera exprés, ràpida, com els tril.lers que mouen els vasos com llampecs perquè no es pugui veure on és la piloteta i el resultat serà, apart de controlar la despesa de les taifes espanyoles (que mai varen reclamar ser-ho) la plasmació constitucional del atracament i l'espoli fiscal a Catalunya, a més, de certificar que els catalans no tenim cap respecte constitucional ni democràtic dins Espanya. I CiU diu que està disposada a estudiar la proposta.
Després d'això una majoria absoluta del PP seria tot el que vull...

The smoke; That's what I want

divendres, d’agost 12, 2011

PRE-FLORS

Els uns esperant al proper govern espanyol a que els otorgui (si l'aritmètica els ho permet) una cosa que li diuen "pacte fiscal" a canvi del dret a decidir (segons Duran i Lleida). Els altres de bracet contra la comprovacions de frau en el PIRMI i les retallades, continuen entestats en els seus molt particulars interessos bipartits, o bipolars. Dreta vs esquerra... Uns malgasten i els altres retallen on no cal.
Quin avorriment!!! quina poca visió!!! i quina colla de covards i panxacontents... Barallats per 4 engrunes que els permeten viure bé només a ells...

I aixó no és el pitjor; CiU, PSC, PP, Esquerra i IC-verds tornaran a ser les opcions més votades al 20N, una massa de xais otorgarà a aquestes sectes prou legitimitat per seguir menjant calent a tots els que s'han posat a mamar-la a sota la taula del seu superior dins l'escala de la secta. I no us penseu que tingui res en contra del sexe oral, només estic en contra del que serveix per escalar dins les endogàmiques sectes que trafiquen amb diner públic.

Avui he comprovat que estar en contra de "l'obra de govern" d'aquestes sectes et pot portar a ser titllat de "capullo" al mig del carrer. I així m'ho ha fet saber una lectora d'aquest blog i amiga des de que érem petits (ara ja no ho sé.. )
L'hi he donat la raó, sóc un pre-flor de tres parells de collons, però i què? La convido a ella i a tothom qui cregui que sóc un pre-flor o no (aixó és el de menys) a millorar aquest país i a donar la seva opinió des d'aquí. Les portes són ben obertes a tothom per dir, comentar i esbravar-se... Només desitjo que als qui ella defensa s'ho agafin la meitat de bé que jo. I és que admeten els errors és quan podem començar a millorar, Preflors!!!!

Garotas Suecas, Corina.






.


diumenge, de juliol 31, 2011

EN BERNAT I EL SENYOR CASTELLÀ

Hi havia una vegada un comerciant de llana castellana que comprava l'esquilada a un pastor molt pobre, en Bernat Dalmau. Aquest humil pastor però, tenia el remat de xais més ufanós de la seva comarca i ningú entenia com aquell home s'empobria cada dia més.

-Esquiles més de 20.000 xais per el castellà i cada dia ets més pobre, Bernat, què fots?

-El meu pare va signar un contracte que ens obligava a vendre tota la meva llana al castellà i al preu que ell marqués, va dir el pastor.

Uns bandolers havien assaltat casa seva un dia d'hivern a la nit. Ell era molt petit però en guarda un record ben viu d'aquella nit. Varen agafar als nen de la casa i amenaçant de matar-los varen fer-li firmar a al pare d'en Bernat un contracte que l'obligava a vendre tota la seva llana a un 10% per sota del preu de mercat. L'obligava també a no vendre llana a ningú més si no era amb l'aprovació del portentat castellà.
El pare, al veure perillar els seus fills va signar el contracte sense pensar-ho gaire. Total, només era un 10% menys i aquell home segur que li compraria tota la llana.

Havien passat més de 30 anys i el pare ja era mort. En Bernat lluitava per mantenir oberta una explotació ramadera que cada dia tenia menys ovelles. La casa que li havia deixat el pare era pràcticament enderrocada, no tenia diners per reparar les teulades i l'aigua estava desfent les parets de tàpia. Els estables i corrals estaven molt pitjor.
En Bernat però, estava molt preocupat per l'Anna, la seva filla que era al llit amb una molt greu malaltia pulmonar, que tenia remei si es disposava dels diners per pagar al metge i els medicaments, però el pastor no els tenia els diners.
I és que aquell any el castellà no li havia pagat encara una important partida de llana. Li deia que no tenia diners, a canvi, i com que coneixia els problemes d'en Bernat li havia ofert un prèstec (un ICO, en deien abans).

-Bernat, aquest castellà t'està fotent de mig a mig, li deien els seus coneguts.

-Com pot ser que et digui que no té diners per pagar-te el que et deu i a canvi t'ofereixi un prèstec (un ICO) si tu necessites els diners?

-Com t'has deixat engalipar d'aquesta manera? Tanta por et fa trencar el contracte que varen fer signar al teu pare mentre et posaven un ganivet al coll a tu?

En Bernat va acceptar el prèstec del castellà i al cap de tres mesos no el va poder pagar.
Avui en Bernat porta flors a la tomba de la seva estimada nena, l'Anna, la va enterrar al cim del Puigrós i hi puja una vegada per setmana.
Des del cim de la muntanya veu com fumeja la casa que li va deixar el pare, avui és del castellà, igual que el remat, els estables, els camps i els boscos.

The Prisoners; Be on your way

diumenge, de juliol 10, 2011

TRACTATS AMB OPIACIS



CiU ha arrassat en els dues últimes eleccions, les catalanes i les municipals. Avui, no hi ha (o no conec) cap administració pública catalana que en major o menor mesura no estigui sota el control , o directament condicionada per la federació.
La veritat és que davant la magnitud de la tragèdia tripartita el país necessitava i demanava a crits un canvi i així ha estat.
Però volia el país un pacte CiU-PP? Volia i vol el país tornar a practicar la mendicància dinerària i patriotica?

Tots varem veure a n'en Mas ara fa un any a la manifestació del 10J, tots hem sentit a n'en Mas dir que votaria Sí a la plena sobirania catalana, tots hem sentit a n'en Mas demanar-nos il.lusió. El programa electoral de les eleccions catalanes de CiU parlava del dret a decidir i del pacte fiscal a la "basca".
Mig any més tard i sense ni un dels punts forts del programa CiU assolits fan com Atil.la a les municipals.

Ahir milers d'independentistes es varen manifestar per commemorar la manifestació més gran d'aquest país. Ahir en Mas ja no hi va anar, no hi havia representació oficial de CiU, ni entitats "oficials" com OMNIUM.

A aquestes alçades de la jugada em permeto d'afirmar que aquest país ja fa mig any que està en tractament amb opiacis.

E.P.A: Lady Jane

dilluns, de juny 20, 2011

ESQUERRA O MORT.

Esquerra o mort...
Una amiga d'infància molt posada en el projecte d'Esquerra em va acabar d'aclarir quin és el sostre, el "top of the hill" de molts votants d'aquest partit.
1- Ells són l'essència del independentisme català, els únics i veritables administradors legítims del terme "independència"
2- Es preferible continuar dins Espanya abans d'assolir una independència que no sigui clarament pro-esquerres. D'aquí en justificava els pactes amb el PSC.

Per aquesta gent, CiU són el dimoni escuat i Reagrupament i SI uns snobs pro-convergents que han entrat en l'escenari polític amb un objectiu; restar i disgregar la majoria social d'esquerres.
Vaig notar veritable despreci i ira en les seves paraules quan es referia a qualsevol opció política que no fos "d'esquerres". En cap moment feia autocrítica, ni tant sols dubtava que els tripartits haguessin errat en la seva gestió. Obviava els petits o grans errors del model dels tres partits per carregar sense contemplació amb l'obra de govern convergent, mai va tenir una mala paraula per el PSC, mai, l'home del sac és CiU.

He de reconèixer que em va ser impossible fer-la entrar a raonar que el primer que ens cal és un país i llavors ja decidirem si governa la dreta o l'esquerra (així és com jo ho veig).
El seu discurs d'enfrontament entre esquerra i dreta era avorrit d'entrada, fins que va aconseguir que fos molest (per mi almenys) quan no va voler reconèixer la legitimitat de CiU per governar.
-No tenen majoria absoluta, per tant, encara que hagin guanyat no tenen dret a governar- (???)
Vaig haver de deixar-ho aquí, perquè estava a punt de perdre una amistat d'infància que no tenia cap ganes de perdre.

Sense entrar a valorar l'obra de govern concreta, penso que tant els uns com els altres han fet bones coses i d'altres no tant bones, però he arribat al punt de no suportar els dogmatismes i la fe cega, i cada dia em regira més l'estómac aquesta suposada superioritat moral d'uns (esquerra) sobre tots els altres (dretes i tercera via, la del mig).
I em regira l'estómac per dos motius; l'un, la ceguesa en la crítica de la gestió que han dut a terme "les esquerres",  perquè n'hi per criticar i molt, i l'altre la impossibilitat a la que això ens porta de que Catalunya sigui un país normal i corrent. I el més fotut del cas, és que ja no disposem de gaire temps per perdre...

The Birds; Say Those Magic Words

dissabte, de juny 11, 2011

ARA SI QUE ANEM BÉ!!!

Ja fa molts dies que en aquest blog no s'hi publiquen escrits que desfermín il.lusió, i és que no n'hi ha per menys. Però l'actuació de la Generalitat retallant un 10% dels seus pressupostos i "l'exemplar" actitud dels funcionaris catalans m'omple d'orgull i satisfacció...

El nostre flamant i il.lusionant brand new president ha fotut tisorada al pressupost de la gestoria. Ha retallat i a l'Europa dels estats l'amoxainen i l'amanyaguen. Molt bé Artur!!! Amb Il.lusió!!!!. De moment els Grecs, els portuguesos, irlandesos i catalans ja retalleu!!! Bravo!!!
Els Estats intervinguts ho han estat per gastar més del que recauden, però els catalans hem hagut de retallar per gastar més del que Espanya ens dona, que és molt menys del que es recauda a Catalunya. Els catalans seguim sense ningú que defensi el que és nostre, els nostres diners, els nostres drets.
A més, l'astúcia de CiU és d'antol.logia... han deixat que fossin els sindicats de funcionaris i els comités d'empresa qui apliquessin aquestes retallades, i m'explicaré.
En molts casos la proposta de les diferents Conselleries als treballadors ha estat; hem de retallar, però podeu triar com ho fem: acomiadant personal o retallant en prestacions als usuaris.
Els nostres soferts treballadors públics ho han tingut clar, a retallar prestacions, però d'aqui no es mou ni Déu. D'això s'en pot dir de moltes maneres, però la primera paraula que em ve al cap és corporativisme.
Els hospitals tancaran plantes senceres i no operaran a les tardes, però els treballadors s'hi quedaran...i jo em pregunto; I què faran els mateixos treballadors amb menys activitat? Doncs fer menys...
A l'escola dels meus fills quan es va implantar la sisena hora va significar allargar de les 12 del migdia fins la 1. Cosa que millorava la conciliació laboral dels pares amb els horaris dels nens. Ara, amb la retirada d'aquesta sisena hora els mestres que tenen majoria en el consell escolar s'han conciliat la seva vida particular i faran de el següent horari; de nou a 2/4 d'una i de 2/4 de tres fins les cinc... fantàstic els funcionaris salten d'un peu!!! però i els pares?
Els pares que ja pateixen atur, retallades en sous (no d'un insignificant 5%), puja de preus dels serveis bàsics com electricitat, gas, aigua,carburants, puges en la hipoteca etc... Què és això? Doncs això és Can Pixa i jo ja començo a creure'm allò que diu; quan pitjor, millor.

l'Artur Mas i per extensió a Ciu són uns covards i els funcionaris encara no s'ha enterat del abast de la tragèdia i només els preocupa mantenir els privilegis per sobre la resta de mortals, mentre el sistema productiu s'enfonsa i la classe mitja desapareix. Deconstrucció de Catalunya en diria en cuiner gangós?
De totes maneres, jo crec que és el cami més recte cap a la construcció d'un nou Estat. Bravo Artur!!!! ara si que anem bé!!!

Spirit; I got a Line on you

dissabte, de juny 04, 2011

S'ACOSTEN CORBES

Avui he rebut un mail d'una organització empresarial que em demana l'import del deute de les administracions amb la meva empresa. Estan recopilant el veritable estat del deute de les administracions públiques espanyoles.
En Montilla ja va maquillar i molt escandalosament  el dèficit de la seva gestió, a "Castella-La Taca" el nou govern diu que no podrà pagar les nòmines de Juliol, els ajuntaments guarden factures sense comptabilitzar en calaixos. Tot plegat és un joc d'ous... I el deute real de les administracions d'aquest Estat podria ser del ordre d'un 30-35% més elevat del declarat oficialment.
Sabeu que significa això?
Doncs sí, ho heu endevinat. La Intervenció oficial (perquè de fet ja ho estem) és molt a prop.


La Constitución Española de 1978, en su artículo 1.2, afirma: "La soberanía nacional reside en el pueblo español, del que emanan los poderes del Estado".
Molt aviat la sobirania espanyola recaurà en el poble alemany, americà, en el Govern Xinés i fins i tot en algun Xeic dels rics deserts del Pròxim Orient. 


El pitjor d'aquesta crisi (jo en diria recessió i destrucció del model productiu) encara ha d'arribar. Aquesta propera tardor, a molt estirar a l'hivern, patirem en les nostres carns la humiliació de ser pobres i d'estar endeutats amb mig planeta.
Espanya ha col.lapsat, i Catalunya de retruc també.


Serem capaços els catalans d'omplir-nos del valor necessari per desempallegar-nos d'una vegada i per totes d'aquest monstre hortera i nou ric de nom Espanya?


The Shadows of Knight; Potato ship 7``








dissabte, de maig 21, 2011

Moltes gràcies

Ja em perdonareu els dies de descans que m'he vist obligat a pendre'm.
Em varem oferir l'oportunitat d'ajudar a una llista que es presenta a les municipals i no m'en vaig poder estar de participar-hi, sense figurar-hi, que quedi clar.
Aquets dies he fet un munt de reunions, he estudiat pressupostos municipals, he "auditat" gestions de tot tipus i basicament he aprés moltes coses que no sabia i n'he tret diverses conclusions.
La primera i més important és que els ajuntaments tenen gran part del seu deute real amagat. M'imagino que el mateix deu passar en diputacions i CC.AA, cosa que em porta a la ferma convicció que quan aquest deute aflori, l'Estat espanyol serà oficialment intervingut (de fet ja ho està).
També he pogut palpar que la classe política encara no s'en ha adonat de la veritable gravetat del moment econòmic. Molts polítics es pensen que és cojuntural i que amb el temps i una canya ja passarà. Pobrets!!!!. Molts continuen presentant projectes faraònics impossibles de realitzar i molts es pensen que podran seguir amb les seves altes nòmines, i només això, també creuen podran ampliar el clientelisme de les institucions endolla-t'hi els seus afins com fins ara. Desgraciats!!!!!

La ùnica sol.lució que s'em acut, i que de fet, ja intuia de fa temps és la deconstrucció total del actual sistema polític, per tornar-lo a construir de cap i de nou.
Tenim per davant uns anys que seran expressament complicats i podrem donar gràcies a Déu (si existeix) que  ens en sortim sense pendre gaire mal, però en dubto molt seriosament.

Vull donar les gràcies a la gent que m'ha permés treballar amb ells fins a altes hores de la nit, molts dies a la setmana, durant 3 mesos. De fet són la ùnica esperança que tinc, m'han transmés força, imaginació, esforç, il.lusió i compromís i per això els agraeixo molt que durant aquets dies m'hagin foragitat del cap la sensació d'inutilitat dels nostres gestors.

Moltes gràcies a tots

Els Trons, La pena

diumenge, d’abril 10, 2011

1 MILIÓ PEL SI

Amb una sabata i una espardenya fa un any i mig es van iniciar a Arenys de Munt les consultes sobiranistes, que s'han anat desgranant a no tots els municipis catalans.
Sense ajudes oficials, sense campanya, sense pressupost, més d'un milió de catalans ja han votat, amb una majoria clara pel SI d'un 95 % del total aproximadament.
Avui s'ha tancat aquesta iniciativa no vinculant amb Barcelona com a escenari final, a més, d'unes quantes viles i ciutats.
El resultat és que l'independentisme ha assolit el milió de vots aproximadament. Resultats semblants als que treu la primera força política al Parlament català, molt a prop de la majoria absoluta al mateix parlament.
I ara què?

Tomorrow; Hallucinations

diumenge, d’abril 03, 2011

VOLS MORIR COM UN GOS?

L'Estat espanyol reclama a la Generalitat que retalli la despesa en un 20%. Es veu, que no en fan prou amb retallades d'un 10% , en volen més, en volen el doble.
Els responsables dels nostres hospitals davant la retallada han anunciat des del tancament de quiròfans a les tardes a despendre's de personal interí en quantitats molt rellevants. Es evident que les conseqüències seran l'ampliació de les llistes d'espera i agonies varies a les urgències dels nostres hospitals.

Davant l'empenta que agafa l'independentisme, els unionistes (cada dia són menys i sense arguments) ens ametrallen amb; dividireu la societat, cometeu una il.legalitat, sou quatre gats... i la millor de totes és; Espanya no ho permetra i enviarà els tancs per fer respectar l'ordre constitucional espanyol.

Per tant, continuar a Espanya ens planteja dues vies d'eutanasia. La lenta, que seria la de morir com un gos agonitzant en una llista d'espera o la de morir igualment davant un tanc espanyol.
Jo ja he triat, ho tinc clar. No moriré com un gos, ni permetre que cap fill meu pateixi les prioritats espanyoles dins el seu ordre constitucional. Prioritats claríssimes; primer és la unitat indivisible de la seva patria, que l'atenció sanitaria digne.
M'agradaria agraïr-li a Espanya la facilitat de tria que em proporcionen les seves opcions.

Viva España!!!

Kula Shaker; Start all Over

diumenge, de març 20, 2011

ENCARA ESMORZA AL RITZ

Al paio l'hi ha anat francament bé.

Ha estat un elegant especialista en nedar i guardar la roba, un gentleman alhora d'interpretar tant a la Puta com a la Ramoneta. El polític espanyol més ben valorat a Madrid, mentre a Barcelona promet el concert econòmic. Bon orador, refinat en les formes, educadament convincent i sempre ha sabut quina era la millor ombre per ell.
Molt estretament lligat  a casos de corrupció, la sort l'ha somrigut i com una anguila sempre s'ha escorregut per no esquitxar-se massa.

Però s'ha fet vell i ha perdut cintura i corre el perill d'acabar la seva carrera amb el cul enlaire, cosa molt respectable, però que no fa per el pol.lit home de la Franja.

La seva golafreria per ser reconegut amb un Ministeri espanyol, la tossuda ombre de corrupció que no es pot treure del damunt, la seva immerescuda sobre-representació al Govern d'en Mas, la poca fortuna en l'exigència de conselleries per Unió i la grapelluda tria dels seus respectius consellers, amanida ara, amb la defensa a ultrança de la doble mentida de la Sra. Joana Ortega intentant matar al missatger Lopez Tena, quan en realitat només estava defensant un "error de transcripció" ens estant desenmascarant a un personatge fastigosament repelent.
Es demostri o no, mai més es podrà treure del damunt la sospita del mercadeig de vot a canvi de beneficis per lobbys empresarials i la seva afició per les calcetes de senyora, cosa molt normal i estesa, sinó fos perquè la resta d'afeccionats no podem recompesar les donants de roba íntima amb càrrecs públics.

Tot i que ell, al cul ens pixa i la fava ens esquitxa. Encara esmorza al Ritz...

James Taylor Quartet; Untitled Nº1



diumenge, de març 13, 2011

ESQUERRA, EL PAL SAMALER.


El pal de paller de l'independentisme ha de ser Esquerra, l'Esquerra nacional... Uniu-vos independentistes, uniu-vos al voltant d'Esquerra.
Ens en riuren i farem mofa dels independenstistes "exprés", escupirem a Convergència i apuntalarem a l'Hereu a BCN, mentre som decisius a infinitat d'ajuntaments i diputacions perquè el PSOE hi governi trenta anys més, visca l'esquerra nacional !

Jo, pobre de mi ni sóc d'esquerres, ni penso votar a aquesta Esquerra, abans em deixaria tallar les dues mans.

Posats a metaforajar amb pals, política i eines catalanes ancestrals em ve al cap un pal, sí, però no de cap paller. Esquerra cada dia s'assembla més al pal samaler, aquella eina de remenar les femtes dins la samal, i que té com a principal virtud la de ser plena de merda fins el mànec.

Algú ho havia de dir...

The Cynics; Close to me

diumenge, de març 06, 2011

DEC SER CURTET


Quan un general deixa a tot seu exèrcit al mig de la batalla per salvar-se, està dilapidant tota la seva autoritat sobre la tropa.
Més greu és encara quan aquest general ho és per aclamació popular de la seva gent, quan s'el ha defensat d'acusacions incertes i quan s'el ha seguit en moments difícils. La fugida no deixa dubtes del veritable compromís del que fuig, per molt general que sigui.

No acabo d'entendre que va fer predicar a Joan Laporta a favor de la regeneració política per acabar a les llistes del partit que ostenta el record Guiness del piratisme, el poltronisme i el deshonor polític, no ho entenc...
Tampoc entenc que qui ha espanyolitzat la política catalana a base de falcar al PSOE durant anys i anys a totes les administracions i institucions del país avui reclami "unitat" a la tropa abandonada.
Jerkys i Reagrupats junts, fa mesos que insulten, menystenen i falten al projecte de SI, uns eren els "escollits" i els altres els "autèntics i genuins". A Laporta el lapidaven tant uns com els altres, tot i així, més de cent mil catalans varen confiar en Joan Laporta i en el projecte SI, avui, els lapidats son els que queden a SI. Els tiren pedres de totes bandes mentre els reclamen unitat... tampoc ho entenc.

No entenc tampoc el gravíssim error estratègic de SI al voler presentar-se a les municipals. Als municipis s'ha de practicar una mena de política que rés té a veure ni amb la transversalitat, ni amb la regeneració política, com tampoc sé veure la trascedència que l'Ajuntament de Gratallops proclami l'independència unilateral de Catalunya.

L'acudit fàcil per retratar l'independentisme és el que l'iguala a la Vida de Brian dels Monty Phyton. Jo el veig cada vegada més com "La jueva calenta que s'ho empassava tot" de Rocco Sifredy.

Miracle Workers; When a Woman Calls My Name

dissabte, de febrer 26, 2011

PRIVILEGIS


La demanda estrella del Govern de CiU és el "pacte fiscal", que per si sol pot no significar res, o pot significar una merda punxada en un pal,  semblant al concert que disfruten els bascos i els navarresos, aclareixen.
-Ah!!!
I a més, el nostre -el seu- argument seran els drets històrics de Catalunya. Com descendents de Sant Jordi, tenim dret a fer-nos sabates de cocodril eunuc del Orinoco, sembla ser.

Sabem -saben- que ens diran de tot i més, ens reboicotejaran per trentadosena vegada, serem els avars i rarets que sempre busquen avantatges, que només miren per ells, serem portada de diaris i finalment Govern espanyol i alts tribunals del Estat ens concediran un collons de merda embolicada amb un cordill. I ens sentirem culpables de ser com som, extenuats per l'esforç en aconseguir que ens embolquin una merda amb un cordill i no ens quedaran forces per res més que abaixar el cap amb sentiment de culpabilitat i frustració. Alló que tan coneixem i ens agrada als catalans.

Serem altre vegada "els privilegiats" i passarem d'un 10% de dèficit fiscal a un 9,99%... i ens sentirem malament.
Per contra, els asturians amb un superàvit fiscal d'un 18%, els extremenys que ratllen un 15%, o els andalusos i castellans amb un 10% es sentiran agraviats i ofesos. Ens diran que els treiem el pa de la boca, que som uns insolidaris...
Bascos i Navarresos no diran res, mentre no els toquin el seu plat. S'han acostumat a menjar a part i ni al PP, ni al PSOE del País Basc s'els passa per la txapela renunciar a alló que per Catalunya és tant dolent.

Es molt clar qui convida a Gin-Tònics tota la nit... des de fa 30 anys... o potser 300. 
Som uns privilegiats, és evident, ens deixen obrir la cartera i convidar ronda darrera ronda, encara que nosaltres ens hagim de fotre aigua, passar sed, rebaixar en educació o sanitat o seguretat.

Som el tonto del poble, que a més no és ni del poble i ens agraden més les merdes que a un tonto un llapis.
Però volem sabates de pell de cocodril eunuc del Orinoco!!! Per Sant Jordi!!!

The Attack; Mr Pinnodmy's dilemma





diumenge, de febrer 13, 2011

INTENTA-HO


Avui llegirem al Mestre Barbeta, no escriurem.

http://www.lavanguardia.es/politica/20110213/54114087359/catalunya-tiene-los-impuestos-mas-altos-de-espana.html

Si després de llegir això que avui publica La Vanguardia encara queda gent que interessada en una Catalunya espanyola, és que tenim un problema de coeficient intel.lectual.

Intenteu no perdre mai la dignitat.

The Standells; Try it (Live)

dissabte, de febrer 05, 2011

COM RECAPITALITZAR LA GENERALITAT

Ke-telens, la Generalitat està més aixuta que la mamella d'una cabra de 90 anys. S'especula amb la possibilitat que al mes de Març ja no n'hi hagi ni per les nòminies dels empleats. Davant aquesta greu situació de tresoreria necessitem sol.lucions imaginatives.
Davant la negativa espanyola de reduir-nos l'espoli fiscal i permetre l'endeutament de l'administració catalana,
el nou Govern parla d'importants retallades del pressupost, del ordre del 15%. Es diu que es posaran a la venda diferents edificis, que les llistes d'espera creixaran a la sanitat, i que haurem de retallar en ensenyament i infrastructures. Però no en farem prou.

M'he permés la llibertat de fer la feina del nou conseller d'economia i finances. El meu estudi engloba i necessita de la participació i l'esforç de tots els Ke-telens.
Basicament en diferenciem varis departament amb els seus corresponents funcionaris.

1) Mossos d'Esquadra i Policies Locals; Procedir a l'inmediata eliminació de totes les bandes de peruans i ciutadans de l'est que han fet del robatori, saqueig i el tràfic de tot el seu modus vivendi. Tot seguit, aquests cossos de seguretat passaran a ocupar aquesta vacant de servei al ciutadà.
a-Els Mossos seran destinats a autopistes i carreteres; on no circularà ni un sól vehicle sense ser assaltat, robat i saquejat. Una vegada eliminats els ocupants, el vehicle serà enviat i venut al mercat negre de qualsevol país subdesenvolupat.
b-La policia municipal s'encarregarà dels nuclis urbans. Robant carteres, assaltant pisos i vivendes, i traficant amb armes, drogues i blanques. S'avisarà a la població que qui es resisteixi serà "depurat" en els forns crematoris  de les calderes de calefacció del Parlament i el palau de la Generalitat.

2) Metges, enfermeres i personal sanitari en general. Els nostres hospitals son deficitaris, els vendrem, els llogarem o els farem apart-hotels per guiris a 60€ la setmana -viatge amb Spanair i 5 litres d'Absenta diaria inclósos-
a-Metges; S'els recomanarà un canvi de destí fora de Ke-telunye, fet que incidirà directament en la reducció de la demografia; a menys població, menys despesa.
b-Enfermeres; Tenim molts km de carretera encara que no coneixen la professió més antiga del mon, la Generalitat practicarà el proxenetisme i la construcció nacional sense complexes.
c-Demés personal sanitari; serà desplegat per tota la pell de brau a practicar el massatgisme podològic oral, necessitem ampliar la pedagogia a les espanyes i no s'em acut res millor que llepar-los els peus.

3)Personal educatiu. Seran els encarregats de formar en aquesta nova cultura als nostres nens. Fomentant els valors d'austeritat i rigor que a partit d'ara regiran a Ke-telunye.
a-Instruiran a la maïnada en l'art de mangar carteres, robar cotxes i saquejar i violar a les guiris borratxes d'absenta.
Observant als petits de manera que els qui no presentin prous abtituds seran descartats i convertits en pinso per prostitutes de carretera -d'alguna manera haurem d'alimentar als funcionaris,no?-
Els qui apuntin maneres, seran destinats a La Masia i cada 6 anys en promocionarem a un nou president del Barça i altres alts càrrecs de l'administració.

4)Infrastructures. Es bàsic posar-se en contacte amb diferents traficants de coure, metall i àrids recliclats.
a-Pelarem i netejarem Ke-telunya de tot cablejat aeri, que tant mal d'ulls ens fa i tantes malalties i perjudicis provoca. N'afavorirem l'exportació dels materials sobrants.
b-Tot pont o estructura metal.lica serà enderrocada i per una petita quantitat col.laborarem al creixement dels països emergents. Aquesta mesura en especial serà la de més projecció i publicitat de la marca Ke-telunye, volem que la premsa internacional parli bé de nosaltres, oi?
c-Fresarem tota carretera i en reclicarem l'àrid per ampliar els index exportacions al mateix temps acabarem amb la disjuntiva dels accidents de trànsit o els 80km/hr a les entrades de bcn. Qui després de totes les mesures anteriors encara es pugui permetre un cotxe, estem segurs que no podrà circular a més de 10km/hr.

Aquest pla de reajustament té estudis complementaris, encara que fins passades les eleccions municipals  no seria convenient publicitar-les.


Humilment, un patriota català al servei del seu país.


Howlin' Wolf; Shake For Me

dissabte, de gener 29, 2011

DE BOGARDES I AMUNIKES


Del concert econòmic a la reducció del 10% de la despesa. De la construcció nacional -catalana vaig entendre jo- a menjar-nos aquesta nova "Loapa" en tots els àmbits del autogovern. De plantar cara i defensar Catalunya a donar suport incondicional a ZP a Madrid.
Mentre aquesta setmana el President Pujol ens proposava independència o rendició.

Ens collonen o què?

De fet, ens estem rendint.
 No hem sentit a n'en Mas la seva opinió sobre l'opa a les caixes, som la primera  de les CC.AA en presentar retallades molt severes en despesa mentre anunciem fermesa jurídica per defensar-nos d'Espanya en els jutjats espanyols i amb jutges espanyols.

Imagineu que Sandro Rosell s'aixeca un dia al matí i regala a Guardiola, Messi, Xavi i Iniesta al R.Madrid i exigeix a la Fedaració espanyola ser arbitrat sempre més per un soci del R.Madrid, mentre promet als socis culers guanyar tots els títols?

La sort dels nostres polítics és que als marcadors finals de legislatura són infinitament més maquillables que un contundent 5-0.
D'aquí ve, que tothom recordi a Emmanuel Amunike o a Winston Bogarde i que un 99% de la població desconegui el nom de la majoria dels nostres consellers i molt menys les seves estadístiques de gestió.

The Roulettes; Soon You'll be leaving me.

dissabte, de gener 22, 2011

ENS RENDIM?

Finalment hem trobat el bon camí. Som a un passet molt petitet per la sol.lució final.

Els llibres de història ho resumirant de la següent manera; Una gran depressió econòmico-financera que va deixar sense feina  a centenars de milers de persones i la posterior intervenció i tutela europea, increment de preus dels productes bàsics -l'energia, carburants i aliments-, afany recaptatori abusiu per part de les administracions, retallades en prestacions socials, drets i llibertats civils , tot això sumat a l'aplicació dels pactes d'Estat uniformistes i recentralitzadors entre el PP i el PSOE, van portar el trencament d'Espanya.

Si ni amb la que està caient i caurà molt aviat, els catalans no tenim el valor i l'intel.ligència necessaria per desfer-nos d'aquest porta-avions de nom Espanya que ens han carregat a l'esquena i que portem soportan ja fa masses anys, no ens queda cap altre via que rendir-nos.
Aviat patirem un canvi important en el nostre sistema dministratiu, serà traumàtic, segur. O bé,  finalment ens assimilen i morim com a poble, o bé, ens fabriquem el nostre Estat. Molt aviat ho sabrem.

Rabbit McKay; Tendency To Be Free

divendres, de gener 07, 2011

VAGI PER FEINA, SENYOR MAS.

Diuen que en Mas i Convergència s'han hagut d'empassar un altre gripau teledirigit des de Unió Democratica, el nomenament de la Bozal, que per quota pertanyia al partit de Carrasco i Formiguera.
No s'entén massa que en Mas hagi donat a un munt de sobiranistes (almenys de boqueta) importants llocs en el seu govern i els pretengui fer conviure amb gent com la Bozal. Les coalicions són així, però compte!!

El Govern anterior, d'infame memòria, també n'era una de coalició. Els unia el progressisme i les polítiques d'esquerres. Varen deixar de banda l'assumpte nacional català i es dedicaren a la gestío, nefasta per cert.
Si CiU, que per el que es veu és cap a on va, es limita a gestionar polítiques de centre-dreta i deixa de banda els temes nacionals catalans per incòmodes o per covardia fracassarà.
La sol.lució a la crisi passa per poder decidir, legislar i atenallar els més de 20.000 milions de dèficit fiscal català i aquesta sol.lució també passa per damunt de la Constitució espanyola.
No oblidem tampoc, que l'amplia majoria de CiU al Parlament els ha vingut donada per la ciutadania amb un missatge clar: treieu al país del espiral negatiu en el que ha caigut.
Com compte CiU aixecar un país amb la llosa constitucional damunt del cap?

Convergència Democràtica, el partit majoritari i més sobiranista de la coalició se n'hauria d'haver adonat tant de la gravetat del moment, com de la mala elecció del company de viatge, Unió.
I és que escoltant a n'en Pelegrí, en Sánchez Llibre, en Duran o a la Ortega, tanco els ulls i no sé si escolto al PSC o al PP .

Diuen que els cementiris són plens d'herois valents, però per altre banda, els anti-herois super homes-normals no passen a la historia sino és com a gobernants grisos i de períodes decadents, dels normals no s'en recorda ningú.
En Mas, en el seu discurs d'investidura -a més d'altres coses- va remarcar que el país necessita que l'esperit emprenedor dels qui arrisquen torni a ser valorat i fomentat.
Doncs senyor Mas, comeci vosté i arrisqui emprenent l'ùnic camí per la recuperació d'aquest país, deixi de malgastar el temps dels catalans i vagi per feina.

The Nerves; Stand back and Take a Good Look

dissabte, de gener 01, 2011

U del U del UU

Primer dia del any del senyor, del primer mes, del dos mil onze. No és el coro del Sympathy for the devil dels Stones...



Sento al gall del veí com protesta les poques ganes de treballar que avui té el Sol a primera hora del matí. El dia fot una mandra de collons.
Avui la llum ja val un 10% més, el gas també és quasi un 4% més car, s'ha apujat el tabac -ja fumo picadura!-, les autopistes fan com els altres i les administracions han agafat al Dioni com a model. Jo cobraré igual que al dos mil nou, si sóc afortunat...

En Kent l'Humil I ha entrat amb força al pati dels tarongers i ens demana austeritat, esforç i sacrifici.
Més?
Miri senyor Kent l'Humil I, la seva gestoria té un dèficit de 40.000 milions d'euros, la població de Ke-telunye pateix un 20% d'atur i l'altre 80% restant, paga una o varies hipotèques, i vosté ens demana esforç i sacrifici, però... per anar cap a on?
Per ampliar la cangrena del deute a 80.000 milions, augmentar l'atur fins al 40% i hipotecar el 150% de la població del país?
Per per hipotecar El Palau de la Generalitat amb La Caixa i després vendre l'entitat financera als filàntrops magnats Qatarís?
No podràs apujar les imposicions al ke-telens si vols tranquil.litat, no podràs fer lleis al marge d'Espanya sino vols que t'acusin de trencar l'unitat del mercat espanyol i que et portin al TC, no podràs fer fil.ligranes en definitiva...
Molts ke-telens ja no disposen de gaire més temps per sacrificis, per edat, per esgotament o per convicció per tant l'hi demano que sigui breu.
Si vol matar el país faci-ho ràpid i si el sap salvar comenci a esgarrapar, que ja fa massa que dura i tot plegat comença a fer-me molta mandra...

Els Putus Amos; Sympathy for the Debil