M'han posat un .es al final de l'adreça d'aquest bloc sense demanar-m'ho. M'ofen.
diumenge, d’agost 31, 2008
ESPORTISTES O PIRATES?
Els esportistes no han de fer política, frase lapidària del corrent políticament correcte.
Ahir a la nit, en un programa emés per la cadena de capital italià i signant del "manifiesto por el castellano", vaig veure a un esportista fent política clarament. Va ser aclamat per el públic.
Gervasió Deferr es va declarar; català però espanyol i simpatitzant de PSOE. La declaració de principis venia precedida d'una serie de preguntes, que posaven en dubte el sentiment patrio del gimnasta.
-Soy catalan però español, quién me paga los gastos és España-
No fa masses dies, vaig haver de sentir a Xavi Hernandez, jugador del Barça cridar: Viva España!! després de guanyar l'Eurocopa de nacions, tot embriagat per les celebracions.
Pau Gasol ens annuncia l'orgull i la responsabilitat de ser espanyol. Aixó si, sense abans passar per cash i cobrar el taló del patrocinador.
A l'altre extrem hi tenim a l'Oleguer Preses. Que després de pronuciar-se políticament es va quedar sense patrocinador i era xiulat a tots els estadis espanyols. Ara ja és a Holanda.
No cal recordar que li està passant a Jan Laporta...
Els esportistes, avui grans icones i mirall exemplar per molta gent ho tenen clar.
Espanya és el seu negoci, Espanya és la seva via real per anar a competicions d'alt nivell. Qúasi a tot el que poden aspirar depén d'Espanya.
Aixó, no els eximeix de res; no poden dir que ells només son esportistes, mentre fan política partidista i plena d'interessos econòmics. En aquest joc no hi ha "fair-play". Els esportistes que no renuncien a omplir-se les butxaques defensant a Espanya no son imparcials, i la seva actitut és criticable al cent per cent.
Pirates?
The Singles;He can go, you can't stay.
dissabte, d’agost 23, 2008
FINANÇAMENT, EPISODI 3.871
D'entrada, em sembla curiós haver d'estar fent balls de xifres, per cumplir el que diu una llei com l'Estatut de Catalunya. Les lleis son clares, diafanes i d'obligat seguiment. Si no són així, no ens valen...
Per altre banda, condicionar el finançament a la bonança econòmica i les necessitats dels demés és esperpèntic, i demostra que no tots els espanyols som iguals davant la llei. Ja que les CC.AA amb règim foral; ni depenen de cap necessitat exterior, ni s'els condiciona el famos "cupo" a cap bonança ni a cap recessió, en distruten sempre. Per aixó, entre d'altres exemples, els seus jubilats reben prestacions bastant per sobre de la mitjana estatal
Tenim també a les CC.AA receptores, i que alhora sempre són refractaries a qualsevol millora per els ciutadans de Catalunya. Saben que el pastís és el que és, i que té 17 talls no iguals. Argumenten que són les persones les qui paguen impostos, no els territoris, cert. Però s'obliden de dir que; l'Estat inverteix en territoris, no en persones. I d'aquí un dels principals problemes per els necessitats de Catalunya.
Catalunya fa 30 anys que és sotmesa a ser "sol.lidària", aquesta sí, obligatoria. Obligatoria per no sé quin dret diví (en realitat sí que el sé, i no només fa 30 anys que és "diví") i ens el faran "in eternum".
És l'obligació dels catalans contribuïr amb l'Estat, però l'Estat no té obligació de res vers el Principat.
L'Estatut no ha arreglat res, seguim havent de pidolar com mutilats de guerra. Sotmesos al sistema espanyol, sistema clientelarment beneficiós i exclusiu per el PP i el PSOE i del qual els catalans no n'obtenim més benefici que l'insult, la retòrica per analfabets i de tant en tant algun piropo d'algun militar amb la boca grossa que ens recorda que nosaltres paguem els tancs, però ens els guarden ells.
Doncs haurem de fer guardiola i adquirir alguna tanqueta, o no hi tenim res a fer-hi.
The Aardvarks; Are you gonna be there
Are You Gonna Be There?
dilluns, d’agost 18, 2008
S'HAN ACABAT LES VACANCES
Ja estan acabades, i aquest any torno content.
He descobert tres coses noves i importantíssimes.
Primera- Que no hi ha crisi.
Els restaurants són plens a bessar, la gent espera i paga l'innombrable, i a tot arreu on vagis passa el mateix (a la costa de Girona), gent, gent i gent. Cues, cues i cues.
Què els pot passar als senyor Visa i Mastercard al Setembre? Ja sabran ells a qui presten diners...i si no els surt bé, ja ho pagarem entre tots com estem fent amb les hipotèques NINJA.
Segona- S'ha creat una llengua nova i l'usen molts catalanonats. Es farceix amb molt de castellà i petites "crosses" catalanes amanides de paraules anglosaxones.
El castellà s'usa principalment per fer-se el graciós, el català per ordenar als nens que callin i l'anglosaxo per explicar gestes de risc i fardar d'alta tecnologia.
M'hi he esforçat però no l'he pogut aprendre, ja que cada individu l'usa com vol, cosa que en complica l'aprenentatge.
Tercera-Si surts de casa amb nens i vols tenir un àpat tranquil, només entra en establiments on dispensin Calipos. Demana un Calipo de primer per els nens i tindrás un àpat tranquil, aixó sí, sigues curós i vesteix als nens amb "xubasquero".
Fins i tot, podràs fer sobre taula si al establiment tenen dos gustos de Calipo. Per aixó, sempre més tindré present al senyor Frigo en les meves oracions...
Senyor Frigo que esteu en el cel, sigui santificat el vostre nom, així a la terra com es fa en el cel.
Dirty Pretty Things; Bang bang
divendres, d’agost 08, 2008
ENGABIATS I OFEGATS
Les administracions catalanes estan ofegades econòmicament. Començant d'abaix cap a dalt.
Els Ajuntaments han deixat d'ingressar cantitats ingents de diners per el totxo, igual que la Generalitat. Les Diputacions les deixarem a banda, ja que molt sovint semblen hologrames boirosos al mig de la nit...però també patiran.
És obvi, que les necessitats socials augmentaran a mida que la miseria econòmica avanci. Els Ajuntaments seran els primers desbordats, i la Genralitat no sabrà de quan disposa fins d'aquí a uns mesos, anant bé. Però és vox populi, que és apunt de col.lapse econòmic.
Espanya ha jugat molt bé les seves cartes altre cop(tinguent la paella pel mànec, no es gaire difícil).
ZP va fomentar un nou Estatut, el va putinejar, per acabar aprovant-lo just abans de les eleccions estatals. Va aconseguir uns grans resultats a Catalunya tot prometent l'oro, el moro i la vall d'Andorra. I avui, incumpleix aquest mateix Estatut sabent que les dates juguen al seu favor, ja que el gran recaptador continua essent l'Estat.
La Generalitat no té capacitat per accelerar res, alhora que cada dia que passa queda més escanyada. Amb els Ajuntaments fent aigua o fallida directament (ara em ve al cap Tossa de Mar)i suplicant ajudes a la Generalitat. Un peix que es mossega la cua...
Zp ens donarà el que voldrà i quan voldrà; ell té la caixa i el rellotge. I nosaltres els catalans, les necessitats.
Us imagineu quin futur inmediat ens espera?
The Reflections; Just Like Romeo And Juliet
diumenge, d’agost 03, 2008
LA CROSTA VS LA GANGRENA
Dues imatges de gangrena
Definirem:
Anomenem crosta a la capa que ens queda damunt una ferida en procés de curació. Formada per sang seca, i cel.lules de pell morta.
ûltimament i de forma molt despectiva els "cosmopolites" i molt espanyolistes residents a Catalunya titllen així als catalans que defensen l'idea de la nació catalana.
Anomenarem gangrena al mal de les cel.lules interiors del cos que acaben pudrint-se i destruint fins la mort l'èsser que la pateix, de no extirpar-se la part infectada.
També podriem anomenar així, als espanyolistes residents a Catalunya. Que prefereixen la destrucció a pessics de Catalunya, abans que reconeixer que Espanya és letal per els interessos dels habitants del Principat.
La gangrena catalana davant la tria de crear un bon servei de pediatria per els seus fills, o fer canvis de sexe a Sevilla i de franc. Tria els canvis de sexe a mil km.
La gangrena sempre es queixa quan s'usen diners de la Generalitat per defensar l'agònica cultura catalana, en canvi no estalvia despeses per omplir Catalunya de Ferias de Abril.
Les extremitats engangrenades no demanen mai perdó, però l'exigeixen sempre a les crostes, per petites que siguin. No tenen peitat.
La gangrena és camufla amb discursets populistes i s'acaba descubrint amb les mentides, incumpliments i insults.
Vosaltres trieu; crosta o gangrena.
Spencer Davis Group; Nobody Loves.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)