diumenge, d’octubre 30, 2011

BUP! BUP!

 Exemplars de mascle i femella de catalans, passejant lliurament 
Bon dia subhumans catalans.
Avui m'he aixecat eufòric i agraït a les paraules d'en Peixos Barba, castellà, advocat, jurista, redactor de la Constitució del 78, socialista, humorista, mamon del sistema, fill de puta i mortalla de la transición española de las JONS.
Subhumà català -o resident en aquesta pestilent terra-, tant l'hi fot si et dius Pérez o Puig, tant l'hi fot si votes al PP o a les CUP, has de saber que com a tot gos, tens amo. I t'ha de quedar molt clar que l'amo et suporta perquè tens una funció, pagar. A gust de l'amo ja series mort, perquè la teva vida no té més valor que el d'una merda punxada en un pal, però mentre l'amo et necessiti no et bombardejarà, ni t'exterminarà. De moment, tranquil gosset, tranquil.
Els qui no haurien d'estar tant tranquils són els portuguesos que en qualsevol moment i per designi de la superioritat divina dels castellano-espanyols es poden veure immersos en un canvi de cromos.
S'han pensat els portuguesos que aquella guerra del s. XVII, en la que varen expulsar als castellans els donava dret a estar tranquils en el seu propi Estat, doncs no!!! segueixen sent subhumans, també.
Es evident que no es poden comparar les morts d'ETA o el bombardeig franquista de Guernika als bombardejos de Barcelona, en aquests últims només morien subhumans i en els altres vam haver de lamentar la pèrdua de persones humanes espanyoles.

Jo l'entenc... i és que ha de ser molt pesat i extenuant haver d'estar constantment recordant als catalans que la democràcia és llibertat per escollir, però que tot té un límit, fins i tot la paciència dels espanyols amb les seves bèsties.
Per molt que aquests polls resucitats et rendeixin 20.000 milions d'€ ben nets cada any, la hidalguia i l'honor de l'Imperi castellà i la seva supremacia han de defensar-se dels animals que mosseguen la mà de qui els hi dona el menjar - i els perdona la vida-.

Davant l'atual situació de crisi econòmica i política a l'Espanya castellana actual, cal trobar solucions i culpables. I és el deure de tot espanyol de bé assenyalar amb el dit als qui hauran de pagar-ho, els culpables.
Engabieu a les bèsties i reduïu-los la dieta a pa i aigua!!

Els Putus amos; I'm Free









diumenge, d’octubre 23, 2011

El Dictat

No sóc malfiat, m'agrada viure tranquil pensant que la gent actua de bona fe sempre... Però hi han coses realment complicades d'entendre.
Gairabé 50 anys de lluita armada contra l'Estat espanyol i han de declarar la seva fi un mes abans d'unes eleccions estatals? Unes eleccions on el partit que governa ho té francament malament, ja no per guanyar, si no per arribar als 100 diputats.

Què voleu que us digui? D'entrada em sembla perfecte la fi de la violència, però per altre banda em fa sospitar que han sigut els aparells de l'Estat els qui han dictat la fi d'ETA... I si han dictat el final, què més deuen haver dictat?

The Indikation; London electricity

dissabte, d’octubre 08, 2011

Aquesta setmana s'han vessat rius sencers de tinta opinant sobre la decisió de SI de no presentar-se a les eleccions del 20N, com a vassalls d'Esquerra.
El que es va presentar com una gran coalició independentista només ha aconseguit que Reagrupament tornés a casa... Ni la CUP, ni SI, ni els independentistes de CiU, només Esquerra i Reagrupament.
Per més inri es presenten a les eleccions estatals per aconseguir el concert econòmic o el pacte fiscal, no la independència, en competència directe amb el gran il.lusionista Duran i Lleida.

Tant Junqueras, com Alfred Bosch van propiciar un augment de l'euforia en el món sobiranista català. Eren la renovació a Esquerra, eren el resurgiment d'ERC. Finalment l'aparell de la "nova" ERC va decidir que la ùnica petició de SI era inasumible. La petició era; fer rotatoris als parlamentaris, tal i com ja fa ERC al Parlament Europeu. El programa, els caps de llista, el nom... tot era ERC i el demés una plataforma de suport, un simple vassallatge al partit de Companys i Macià.
Mica en mica s'han anat fent públics els noms dels caps de llista de cada demarcació. A Girona Teresa Jordà i Jordi Casadevall com a 1 i 2. A Tarragona l'hiperamortizat alcalde de Montblanc, en Pep Andreu i a Lleida està per determinar. Ja sabíem que en Bosch i en Tardà serien els dos primers per la capital.
Tot ells molt respectables i lloables, però al meu entendre no representen cap renovació profunda, la necessària per fer creíble el pas d'Esquerra a ERC.

La unitat sobiranista no ha estat possible, però no és cap tragèdia, ja que a Madrid pocs resultats obtindrem de cares a la independència. Es a Barcelona on els catalans ens independitzarem. I ho farem després de cremar alguna etapa més.
La crisi econòmica s'aguditzarà encara més, el Govern espanyol es negarà en rodó a cap pacte fiscal, el PP recentralitzarà (o ho intentarà) moltes competències autonòmiques. Llavors serà el moment de la unió; CiU, Esquerra, SI, Rcat, la CUP, sindicats, organitzacions empresarials, societat civil, llavors tothom s'haurà de posicionar.

Veig desproporcionades les crítiques a SI veient l'actuació dels demés. Donem temps al temps i que la fruita s'acabi de madurar. I que tothom assumeixi els seus errors, des de CiU i Esquerra, al ùltim mico.

The Nerves, When you find out