divendres, de setembre 19, 2008

LA TEMPESTA PERFECTE

Voldriem advertir a la població que: sense pànic ni presses es preparin per una tempesta que, deixarà el diluvi universal en anecdota.
Les depressions atlàntiques, cantàbriques, africanes, asiàtiques i mediterranies que fa dies ens volten acabaran confluïnt sobre nostre aquest proper any 2009. I sembla que els fenòmens metereològics causants ens castigaran dies, mesos ...

Les menors, les de caire nacional, les que no han fet aixecar a la gent del seu sofà durant els ùltims anys, només eren un síntoma previ. Ningú ha gosat moure un dit, picar una cassola, ni tant sols fer una tancada a l'esglesia del Pi per: Les promeses incomplertes per part d'un President estatal per accident (per no dir per atemptat Islàmic)que reiteradament ens ha enganyat i robat.
Com ningú s'ha mobilitzat per les falsetats, els insults i els despropòsits d'una oposició espanyola i els seus media, que s'han ultrapassat set pobles.

Però avui, ens cauen a sobre les més temibles, les que porten desgràcia i fam. Les econòmiques. I que, influiran i de forma molt negativa en: sanitat, ensenyament, insfrastructures, i ajudes socials.
Si aquestes, les que toquen a tots i cadascun de nosaltres, alló que més ens dòl no ens fan aixecar del sofà, podrem dir que estem morts.

Finalment Espanya serà una i indivisible i els catalans ens haurem autodestruít per cagats, acollonits i interessats en el pa per avui i la gana per sempre més.

S'acosta un moment en que tindrem motius per fer el que fa segles que no fem.
Què serà de nosaltres?

The Smoke: My Friend Jack (eat sugar lumbs)

dijous, de setembre 11, 2008

XAIS SUBNORMALS


Ùltimament m'he afeccionat a un joc d'estratègia on-line.ES. Es tracte de fer creixer a un personatge que fa batalles, lliga aliances, guanya diners, roba o és robat...en fi, un joc de rol.
Té la curiositat que a un extrem de la pantalla hi ha un petit xat, on els jugadors intercanvien opinions, parlen i fins i tot fan trampes obertament i en fan el gall.

Vaig parlar del joc al meu germà, que avui també hi juga.
Feia dies que no ens veiem i ahir varem coincidir tots dos alhora dins el joc. Al veurens, varem començar a parlar per el petit xat.
-Hablad en cristiano
-El catalán sólo en mensages
-Esto és España
Varen començar a ploure frases per l'estil. La jove Espanya "plural" i "solidaria" ho té clar. Però jo més, i no em vaig arrugar, el meu germà va marxar avorrit.
-Te vamos a hacer la vida impossible
-Puto catalino
-Habla ese dialecto con tu cazurra abuela
Vaig continuar ferm, tornant totes i cada un de les "pilotes" que m'arribaven.

El joc permet associacions, i jo era (dic era) membre d'una de "catalans".
Molts, estaven llegint els piropos que m'estaven dedicant els amables jugadors espanyols i varen decidir ajudar-me.
Primer, s'em va suggerir per part dels "meus", no ferir sensibilitats i usar el castellà per no aixecar animadversions entre els clans amics. Cosa que els podia perjudicar.
Després, en veure que jo no callava davant els insults i desqualificacions, els "catalans" varen passar a les amenaces d'expulsió del grup. De les quals encara m'hen ric...I ara ja no tinc grup. Els catalans m'havien expulsat per parlar català, davant el perill de veure els seus interessos perjudicats. Xais!

Aquest subnormalisme lingüístic, aquesta submissió sodomita, aquesta gent atemorida, aquets interessos amenaçats, només són dignes d'assimilats massoquistes.
No som normals.
Més que l'analfaburrisme de molts espanyols hauríem de buscar la nostra agonia com a país, a dins mateix de casa nostra.
No em resigno a ser un xai subnormal.

TSF; Rollin' Over