Alló que Catalunya va ser, ja no ho serà mai més.
Pionera del mercantilísme al Mediterrani, a Amèrica i a Europa. Pionera de la revolució industrial al sud d'Europa. Motor econòmic i social d'Espanya durant els segles XIX i XX.
A les acaballes d'esquest segle XXI no en quedarà res de tot aixó.
Els emprenedors d'abans, avui somíen en ser funcionaris de la Generalitat. Els treballadors que només feien festa el diumenge, ara només volen treballar 35 hores a la setmana.
Ens hem cregut els mes llestos i amb dret a tot. Hem omplert les poltrones del Govern amb analfabets funcionals i hem acabat per no voler embrutir-nos per res, ni ningú.
Som la generació de la decadència d'aquest país.
Els nostres avis varen ser derrotats però varen resistir cultural i socialment. Nosaltres, hem malbaratat aquells horts tant ben cuidats, aquelles industries potents, ens hem deixat governar per tota clase d'estúpids, perquè a casa al sofà s'hi estaba molt bé. Per por de perdre la nostra petita comoditat ens ho hem deixat fer tot. I no hem sabut, ni hem volgut fer res de nou.
Sol.lucions? Cures?
Jo, al cap i a la fi, i com a membre d'aquesta generació puc estar divagant 24 hores si convé. Però com tots, no tinc collons de fer el que s'ha de fer. I és que aquí assegut al costat de la calefacció, amb un café calent, el primer cigarret del dia i veient caure el meu país a troços desde la finestra, penso: marica l'ùltim !!!
Som la generació dels mariques paraplègics.
Barracudas; I can't Pretend
6 comentaris:
Va home, animi's.
PS: per cert, no li preocupa la possible reacció dels col·ectius de gais i de disminuïts físics?
Amic meu!
No tot està perdut.
Clàssics de Yeye català i més!
Aquest dissabte 22, aplec Modernista a la Garriga: Scooterada, concert de Lo Pardal Roquer i Euterpe 77, i dj Zimmer a l'allnigter.
Tot enfocat de d'una òptica nacionalment catalana i desacomplexada.
En una societat hedonista i consumidora, tan important és controlar els aeroports com els espais de lleure.
Modernisme catalanista, si m'ho diuen fa deu anys m'hagués semblat una broma, però avui la cosa va de debò, anem fent via company, anem fent via.
A veure si us hi apunteu.
Amic kasku: jo parlo de mariques, no de gays. I els disminuits fícs som tots.
Vol dir que les associacions aquestes perden el temps aquí?
Una denúncia...Sortir al Punt Diari, o potser en un racó del Diari de Girona seria la gloria per els patrocinadors d'aquest blog...
Amic ton: si mai et fa falta una banda seria per aquestes festes que et montes contracta a aquesta gent: www.myspace.com/twiggyband
ja us segueixo i tant!!!!!!! a veure !!!!!
bon blog que bona falta ens fa!!!!
Benvolgut Al,
sense entrar al fons, que comparteixo en bona part, és un títol del tot trist, patètic.
Com a heterosexual m'ofèn que es desqualifiqui un gai per a governar només per ser-ho.
El tema del paraplèjic ja és del tot del·lirant. Sembla que tenim necessitat de fixar-nos en debilitats alienes, ens fan por les pròpies?
Portava dies sense passar per aquí, ara estaré mesos.
Salut i bon any
Vosté mateix senyor marrameu; que jo sàpiga mai ningú l'ha obligat a passar per aquí.
Sap què m'ofen a mi? els mariques paraplègics. Paraplègics amb el discurs del "políticament correcte" i mariques (que no gais) d'esperit... aixó si propietaris del llenguatge i capaços d'entrar a casa meva i posar-me a parir sense haver entés res.
A diferència seva, jo si el deixo parlar i cagar-la...
Bon vent.
Publica un comentari a l'entrada