Mai ningú en tant poc temps havia aconseguit tant per la sobirania catalana. No per encerts, més aviat per deslleialtats, mentides, enganys i fal.lòrnies.
ZP i el PSOE haurien de tenir un monument almenys, en cada poble català.
De l'Espanya plural al pacte amb el PP a Euskadi per fer fora del govern basc al PNB. Del "Aprobaré el Estatuto que bla, bla y bla" al ribot d'en Guerra. Del Estatut bort aprovat al parlament espanyol fa dos anys llargs, a la no aplicació tot esperant la sentència d'un tribunal constitucional que s'assembla més a un mercat de canvi de cromos entre criatures vestides de torero...
Ens han dit crostes, lladres, radicals.
Pocs son els catalans que avui encara creuen en l'encaix del Principat dins l'Espanya castellana. Pocs veiem l'Estat espanyol com el nostre Estat.
El PSOE ha accelerat el procés de sobirania catalana i ho sap.
La premsa d'arreu d'Europa ha relaciont la fugida unilateral de les tropes espanyoles de Kosovo amb els problemes territorials interns d'Espanya. La premsa europea parla d'Euskadi i de Catalunya directament.
Espanya no pot reconeixer un Estat nou com Kosovo a contracorrent de la resta d'europeus per el terror que els sacseja el cos només de pensar què pot passar al seu particular "cortijo".
Patim una crisi econòmica bestial, on l'Estat espanyol ja no pot fer-hi res, ans el contrari; accentuar la nostra posició de colònia. Colònia d'on treure la plata per seguir mantenint una societat espanyola acomodada en els subsidis i ajuts per gratar-se la panxa.
Ho tenim tot; una població catalana cada vegada més conscient que no ens volem per res més que per pagar. El reconeixement internacional espanyol que té un problema territorial gros i una crisi on ens ha tocat fer de burrus d'orelles d'un Estat patètic.
A partir d'ara qualsevol petita espurna, pot incendiar el bosc. Gràcies ZP, gràcies PSOE
Graham Bond Organisation; What I said
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada